“La provisió de serveis sanitaris com a sector econòmic creador de riquesa” , estudi fet per La Unió posa de manifest que:

• Quatre de les 20 primeres empreses catalanes són hospitals de la xarxa d’utilització pública (titularitat pública i centres concertats).

• El destí d’un euro de despesa hospitalària s’explica així: 10 cèntims en impostos, 35 cèntims en sous i salaris; 14 cèntims en aportacions a la seguretat social i 42 cèntims en la compra de béns i serveis.

• En els 42 cèntims destinats a la compra de béns i serveis, l’IVA representa 9 cèntims, és a dir, 105 milions d’euros per als hospitals de la xarxa pública. L’aplicació d’un tipus d’IVA reduït significaria un estalvi de 67 milions d’euros.

• Els centres sanitaris financen un 15% dels recursos necessaris per desenvolupar la seva activitat.

• Dins del sector hospitalari, els hospitals de la xarxa d’utilització reverteixen al sistema més del 100% de la seva facturació (3.234 M/€) i són creadors de riquesa en altres sectors mitjançant la compra de serveis a altres empreses (1.404 M/€.). Aquesta despesa suporta malauradament un IVA no recuperable per als hospitals i que La Unió proposa revisar.

• Un dels elements més interessants que posa de relleu l’estudi és l’aportació patrimonial del sector concertat al sector, fet propi de Catalunya. Cal assenyalar que el sector concertat ha capitalitzat el 60% del sistema sanitari públic aportant 630 milions d’euros i que la inversió en actius fixos ascendeix a 1.030 milions d’euros, la qual cosa representa el 82% de tot el sector.

• De fet, comparant l’aportació patrimonial amb l’immobilitzat fix, s’observa que cada euro aportat patrimonialment pel sector gestionat sota dret mercantil s’ha transformat en 1,6 euros d’inversió d’immobilitzat fix. En el cas del sector gestionat sota dret administratiu, aquesta xifra només ha estat de 0,5 euros, fet que objectiva, entre altres, la reforma encetada de l’Institut Català de la Salut.