Algunes de les reflexions que van sorgir en el debat: la CPP és un marc d’actuació i no una actuació concreta. El sector públic ha de prioritzar d’acord amb l’interès comú, crear el marc jurídic per a la CPP, regular la prestació dels serveis i avaluar. El sector privat ha d’aportar el coneixement específic o know how, els recursos financers i l’agilitat de gestió derivada d’una sistema organitzatiu i d’incentius flexible, alhora que s’han d’assumir riscos compartits. El principals reptes són contrastar una major eficiència relativa, establir les garanties de qualitat i equitat, trobar l’equilibri entre estabilitat i rendibilitat i promoure la gestió professionalitzada que la CPP exigeix a l’Administració i a proveïdors per generar confiança en base a resultats.

El model sanitari català va sortir com a experiència de CPP a Catalunya i en la memòria d’activitat 2008 del Programa PARTNERS que es va lliurar a l’acte s’inclou l’acta de presentació de la Unió com a soci promotor del programa que va tenir lloc el 2 d’octubre de 2008 i sobre el qual es va informar en el Missatger número 39 .