A propòsit del tancament de llits

Aquesta setmana hem assistit atònits a la polèmica que s'ha generat al voltant del tancament de llits hospitalaris durant l'època estival i que ha desembocat en la recent interpel·lació al Govern per part de diversos grups parlamentaris. Ens sobta que ara aquest fet s'utilitzi com a arma llancívola i com un element de picabaralla política: no ens cansarem de repetir que la sanitat hi hauria de quedar al marge. Des de fa més de 20 anys, el tancament de llits és un instrument de bona gestió al servei de la sostenibilitat dels centres: baixa l'activitat i els professionals fan vacances. Abans es feia servir per reparar les plantes i pintar, ara és més difícil perquè no tenim diners i el criteri actual només és d'estalvi. Això és un defecte?

La derivació de pacients forma part d'un model de col·laboració entre centres que funcionen en xarxa i que s'organitza amb criteris clínics (complexitat), de cooperació i d'eficiència. Els hospitals de l'ICS representen un 30% dels existents, el 70% restant és concertat, 50% públics, 50% privats. Traslladar pacients cap els centres concertats és “privatitzar”? Aquest debat no té res a veure amb el nostre model. El model sanitari català, que gaudeix de bons resultats de salut i d'eficiència, és, tanmateix, millorable i enguany tots els partits polítics i el conjunt del sector hem tingut una oportunitat de debatre i acordar les seves bases en el si del Pacte Nacional de la Salut de Catalunya. És en aquests espais de reflexió i debat on toca fer aportacions serenes i no a cop de titular de diari.

En relació al fet concret dels llits, ens hem posicionat públicament a través d'un comunicat als mitjans en el qual hem expressat:

• Que el tancament al voltant d'un 15% dels llits a l'estiu és una pràctica habitual als hospitals de la XHUP per la baixada d'activitat i la disminució dels professionals disponibles a les vacances. Aquesta pràctica suposa un millor aprofitament dels recursos i, per tant, contribueix a la sostenibilitat econòmica dels hospitals.
• Que el llit és només un dels recursos de què disposa el sistema públic de salut per donar assistència al ciutadà i que fan més falta a l'hivern que l'estiu. Els hospitals s'han d'adaptar a la demanda.
• Que els hospitals catalans funcionen en xarxa, dins d'un sistema de provisió de serveis sanitaris finançat públicament i que es basa en la col·laboració entre els centres de diversa complexitat. Això és la Xarxa Hospitalària d'utilització pública creada l'any 1986. Hi ha centres públics i privats i tots acompleixen els criteris d'acreditació del Departament de Salut. Dins d'aquesta xarxa és bona pràctica habitual procurar una adequada derivació de pacients, atenent a criteris clínics, de qualitat i d'eficàcia en la gestió de recursos que faciliti l'accessibilitat i eviti possibles col·lapses en moments puntuals de l'any.
• La relació entre el CatSalut i els centres proveïdors ve determinada per un contracte i un sistema d'avaluació i rendiment de comptes que obliga amb igualtat de criteris a tots els proveïdors del sistema de cobertura pública independentment de la seva titularitat jurídica.

Esperem que aquest boom de notícies sobre el tancament de llits sigui passatger i que entre tots  siguem capaços de posar seny sobre aquest o altres temes allà on toqui, sense confondre el ciutadà i treballant per donar-li un millor servei.