En el marc de la II Jornada d’atenció a la dependència de La Unió Catalana

Durant la jornada celebrada avui s'ha analitzat l'evolució de la llei 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència que va entrar en vigor l'1 de gener 2007. El seu desplegament ha anat acompanyat d'un debat per part dels proveïdors al voltant de la sostenibilitat del sistema en termes econòmics.

Durant la jornada, la conferència inaugural de la catedràtica de la Universitat de Barcelona i directora del grup de recerca del risc en finances i assegurances, Montserrat Guillén, s'ha centrat al voltant de l'envelliment, la dependència i la previsió de la despesa individual.

Segons Guillén, el desenvolupament de la Llei de Dependència i les dificultats reals i financeres de posar-ho a la pràctica fan preveure que les persones amb menor nivell de dependència siguin més vulnerables en no tenir prioritat suficient per ser cobertes pel SAAD i en general, hauran de trobar ajut econòmic en el seu entorn.

La prestació econòmica pel cuidador familiar, que la Llei preveia com excepcional, encara suposa més del 57% de les prestacions donades a Catalunya quan s'han valorat els casos de dependència més severa. Des de La Unió es defensa la prescripció preferent de tots els serveis professionals que s'adeqüin al grau de dependència. La catedràtica assegura que actualment poc més del 10% dels recursos pressupostaris dedicats a les persones grans es destina a l'ajut a domicili, mentre que les residències i centres de dia suposen més del 80%. Per a Guillén, s'ha de potenciar l'atenció domiciliària, tant per les preferències de les persones amb dependència com per tal de mantenir el màxim grau d'autonomia dels afectats.

En la seva conferència, Guillén ha assenyalat que la previsió de costos individuals d'atenció a la
dependència d'un home de 65 anys de promig és d'un mínim de 32.000 euros, aquest cost és el doble si es tracta d'una dona de 65 anys. Actualment amb la llei de Dependència es cobriria
aproximadament la meitat del cost.

Montserrat Guillén ha conclòs que el sistema públic de SAAD s'ha de focalitzar en els dependents més
greus i desfavorits. Així mateix, ha afirmat que s'haurien d'idear instruments adequats com ara l'increment de la vida saludable i l'autonomia de la persona per a continuar desenvolupant una vida activa i ser susceptible d'alleugerir el pes sobre la comunitat i, sobretot, estimular l'estalvi i la previsió durant tota la vida.

A la primera taula, “Qualitat dels serveis, un repte per la sostenibilitat” s'ha tractat la rellevància
d'apostar per uns serveis professionalitzats i de qualitat com una condició per a la sostenibilitat del sector. També s'ha abordat la inquietud del sector per l'impacte que podria suposar exigir uns estàndards d'acreditació que posessin en risc precisament aquesta sostenibilitat. A la taula hi han intervingut Pilar
Hilarión, directora de l'àrea de Dependència i Serveis Socials de l'Institut Universitari Avedis Donabedian, que ha aportat les claus del desenvolupament d'aquest futur model d'acreditació; Pilar Solanes, subdirectora general de Programació i Avaluació de l'ICASS, que ha fet èmfasi en la necessitat d'impulsar un camí cap a la millora contínua que suposa el model d'acreditació; Josep Luis Roselló,
director de la Divisió de Centres Residencials del Grup SAR, que ha donat elements de debat al voltant de les preocupacions del proveïdor de serveis.

La segona taula, “Model de gestió assistencial; innovació i integració” ha centrat l'anàlisi en tres
nivells: quina és la necessitat a què cal donar resposta en funció del recursos de la persona (personals,
socials i familiars); quina és la millor manera de donar resposta a l'evolució de l'envelliment; i com es fa
efectiva. Els ponents, Montserrat Cervera, directora de la Unitat Social&Sociosanitaria d'Antares
Consulting; Josep Farrés, subdirector general d'atenció a les persones de l'ICASS i Cristina Minguell, directora tècnica de la Plataforma comunitària de serveis geriàtrics MUTUAM MPS, han coincidit en què la
integralitat comporta un canvi cultural, que ha d'estar liderat pels professionals. Aquest canvi cultural està vinculat a la necessitat d'eficàcia tot i que pot donar rèdits d'eficiència.

Davant la crisi i les possibles mesures que recentment ha anunciat el Govern central i que recolza el Govern de la Generalitat, la Unió Catalana d'Hospitals defensa el sector sanitari i d'atenció a la dependència com a sectors dinàmics de l'economia productiva i generadors d'ocupació no deslocalitzable.
Per al president de l'entitat, el Dr. Boi Ruiz, “aquests sectors ja són claus en el PIB català i espanyol, avançar en aquest sentit serà determinant per provocar un canvi de model productiu de país basat en el coneixement”. Ruiz ha afegit que des de fa més de tres dècades la col·laboració público privada a Catalunya ha estat un dels factors d'èxit en el sector sanitari, que es pot repetir en el model social. El president ha destacat que “el ciutadà se sent ben atès quan es tracta al sistema públic i moltes vegades desconeix que darrera hi ha una entitat privada” i que “generar debats estèrils al voltant de la col·laboració público privada no beneficia ni al ciutadà ni al sistema”.

L'entitat defensa un model d'atenció social per a les persones en situació de dependència que ha de donar respostes tenint en compte a l'individu, la família, l'entorn així com la xarxa de serveis socials i sanitària; en el qual l'administració es responsabilitzi dels drets del ciutadà i defineixi la prestació i el finançament; on la sostenibilitat del model es basi en la cartera de serveis; en el qual l'administració gestioni el finançament públic, planifiqui, acrediti i avaluï les entitats i serveis; en què el model potenciï la professionalització de la gestió a partir dels estàndards d'acreditació; on el model optimitzi tots els recursos de la xarxa i afavoreixi la lliure concurrència; en el qual el model se situï en un marc estable de provisió i de finançament; on el model s'acompanyi de millores de la fiscalitat aplicada a l'assegurament privat i en què el sector treballi per ser reconegut com a sector dinàmic de l'economia productiva. La Unió defensa un model de sector sanitari i social basat en la transparència i el retiment de comptes.

El compromís de La Unió ha estat sempre transmetre i subratllar l'avaluació de resultats com un pilar fonamental de la millora contínua. En aquest sentit, dotar-se d'un model d'excel·lència que motivi aquesta millora és un dels valors que defensa el sector d'atenció a les persones. Per ajudar a sostenir aquest debat, des del Consell de sector de dependència de La Unió es promou el benchmarking per compartir indicadors de gestió de processos i resultats.

Per a Boi Ruiz: acreditar és establir uns criteris de bona pràctica homogenis que permetin l'avaluació i la coresponsabilització en la millora dels resultats en benefici dels ciutadans.

La Unió Catalana d'Hospitals és una associació empresarial formada per més de 109 entitats associades en l'àmbit sanitari i social. D'aquestes entitats, 46 tenen activitat en l'àmbit social i d'atenció a la dependència en més de 120 centres que donen cabuda a 9.600 places i que generen ocupació per a 9.050 professionals.