Newsletter

Per la seva part, Josep Ganduxé, vocal president del consell d'atenció sociosanitària, va considerar que l'envelliment de la població feia imprescindible per al sector l'elaboració d'un informe d'aquestes característiques. Així mateix, va assegurar que “el gran repte de futur és com s'afronta l'atenció sociosanitària i de la dependència des de l'entorn del pacient”.

Finalment, Josep Lluís Roselló, vocal president del consell d'atenció a la dependència, va explicar que “l'atenció a la dependència ha de ser integral, no pot caminar sola” i que hi ha tres elements importants que marcaran el seu futur: l'èmfasi en la qualitat del servei –per al qual s'han de marcar uns estàndards, va assegurar–, la integralitat dels serveis i els sistemes d'informació. A més, va subratllar la necessitat que la informació del pacient estigui integrada.

A continuació va abordar el desplegament de la Ley de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia (LAPAD) i va explicar que ha estat molt complicat, tant a causa de la crisi econòmica com de la manca de voluntat política, i  que resulta excessivament fragmentat, la qual cosa fa que el llarg procés administratiu redueixi atenció al pacient. A més, va apuntar que aquesta llei s'ha centrat molt en el col·lectiu de la gent gran. 

A continuació, va assenyalar la manca d'estàndards que garanteixin la qualitat dels serveis que es contracten com una de les principals dificultats en la relació entre l'Administració i els proveïdors.

Pel que fa als serveis, va subratllar que són poc flexibles i adaptables, la qual cosa dificulta la coordinació i la transversalitat amb el serveis sanitaris. També va posar èmfasi en el fet que es tracta d'un sistema excessivament burocratitzat i poc incentivador de la innovació. Finalment, va comentar que, en l'àmbit de les relacions laborals, hi ha un conveni estatal que no contempla la singularitat de Catalunya.

Així, després d'analitzar l'avui, Anna Riera va destacar les principals conclusions a les que s'ha arribat amb aquesta revisió del model i quines propostes es fan per tal de millorar-lo:

• El sistema hauria d'estar centrat en la persona i les seves necessitats i en els seus canvis previsibles.
• Hi hauria d'haver un abordatge integral de l'atenció sanitària i social.
• Els serveis haurien de ser flexibles i adaptables.
• El sistema hauria de ser sostenible en el temps i de qualitat.
• Hauria d'estar orientat a resultats.
• Cal tenir la contribució de tot el sector i la ciutadania.

Per ampliar la informació, podeu consultar el document adjunt, amb la presentació que va fer Anna Riera:

Des del punt de vista directiu, Martínez va considerar que hi ha una sèrie d'elements bàsics perquè la direcció i la gestió en les entitats de l'àmbit social sigui efectiva:

• L'element nuclear han de ser les persones.
• S'ha de disposar d'un model professionalitzat.
• Multidisciplinaritat. En tota organització, hi ha d'haver diferents nivells d'actituds, competències i responsabilitats i s'han de complementar.
• S'ha de treballar amb responsabilitat, rigor, respecte, humilitat, honestedat i humor.
• S'ha de tenir una actitud positiva i proactiva.
• El concepte comunicatiu s'ha de tenir clar, és a dir, s'ha de saber què dir i com fer-ho, tant a nivell institucional, professional com personal.
• L'entorn ha de ser agradable, ja que si l'entorn del professional és confortable, el de l'usuari també ho serà.
• S'ha de saber gestionar sistemes que no són iguals, perquè el sector social i el sanitari no funcionen de la mateixa manera ni tampoc disposen dels mateixos recursos.

Partint d'aquests trets característics de la funció directiva, Valentí Martínez va coincidir en la majoria de les propostes que fa l'informe ‘Repensant el Model d'Atenció a les Persones amb Dependència' de La Unió. 

La jornada es va tancar amb una taula rodona sobre la 'Realitat de la provisió que han de fer les entitats per poder donar resposta al canvi de les necessitats de les persones en un futur no llunyà', moderada per Anna Riera i en la qual hi van participar Albert Ledesma, metge de família de l'Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa (ACEBA) i de l'EAP Vic; Iciar Ancizu, responsable d'Investigació i Desenvolupament de SARQuavitae; Josep de Martí, gerent d'Inforesidencias, i Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann. Aquests professionals van corroborar amb la seva experiència i opinió les propostes que recull l'informe ‘Repensant el Model d'Atenció a les Persones amb Dependència' de La Unió.

D'aquesta manera, van coincidir en assenyalar que les necessitats de les persones canvien i que, cada vegada, són més sofisticades i, per tant, més difícils de resoldre. A més, van posar de relleu que els usuaris disposen de molta informació i la tendència és que vulguin participar en el procés de la seva atenció i prendre les seves pròpies decisions. En aquest sentit, Josep de Martí va assegurar que “s'ha de parlar de necessitats i no de preferències, com fins ara”.

En la mateixa línia, Iciar Anzizu va considerar que “la gent arriba a la residència quan ja no pot viure a casa, per la qual cosa l'adequació dels recursos a les necessitats de les persones és fonamental” i Albert Ledesma va explicar que “s'ha d'intentar i exigir un canvi de model d'atenció, ja que no només s'ha de resoldre amb les persones que ja estan en edat de ser tractades, sinó que també s'han de donar les eines perquè els usuaris arribin a edat avançada en el millor estat possible”.

Precisament, el funcionament de l'actual sistema i la necessitat de revisar-lo va ser l'altre tema destacat que es va tractar al llarg de l'acte. Així, els quatre ponents van reclamar una flexibilització i integració dels serveis. Segons Roser Fernández és bàsic “separar administrativament i conceptual les prestacions econòmiques dels serveis i que aquests tinguin una integració de tot” i va afegir que “des de l'àmbit social, es veu una ‘sanitarització' del sector. Hi ha elements de poca flexibilitat i resistències per totes bandes que tenen a veure amb els recursos”.

Per la seva part, Anzizu també es va mostrar partidària de poder disposar d'uns serveis sanitaris i socials coordinats perquè “un sistema de dependència aïllat no ens farà avançar. Ha d'estar dins un model d'atenció integrat”. Així mateix, va reclamar que “algú prengui decisions, perquè l'informe de La Unió demostra que hi ha eines per fer un sistema millor”.

Per acabar l'acte, el director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Joan Ramon Ruiz, va cloure la jornada mostrant-se d'acord en què les persones s'han de situar al centre del sistema i que s'ha d'assegurar que l'aposta per un model innovador, transversal i integral.