Newsletter

La política informativa i comunicativa amb l'associat i amb els principals agents del sector és un objectiu prioritari de La Unió, per aquest motiu hem desenvolupat diversos canals i vies de comunicació com ara El Missatger o el REFERENT.

A través d'Internet, la publicació del Missatger permet a l'associat conèixer setmanalment l'agenda de La Unió i estar al dia de les línies i temes de treball. Així mateix, és una eina que permet conèixer les principals novetats que es produeixen a l'entitat però també al sector.

Dos cops l'any, amb la revista REFERENT editada en paper i disponible a la web pretenem fer una anàlisi més profunda sobre aspectes estratègics tant per a La Unió com per al sector, com ara atenció a la dependència, gestió, noves tecnologies, aspectes jurídics, etc. La revista tracta de la salut de la salut i l'àmbit social des del punt de vista de la gestió. La publicació té un públic intern però també s'adreça als decision makers del sector.

El Newsletter és un nou espai per compartir reflexions de debat i d'opinió, iniciatives i projectes de bones pràctiques entre els associats. En format digital, no té una periodicitat tan marcada com el Missatger o el REFERENT ja que està vinculat a fets puntuals com ara les sessions de treball sobre aspectes estratègics, tant per a l'entitat com per al sector.

Amb aquesta primera Newsletter presentem: Els esmorzars de treball de La Unió amb l'objectiu de reflexionar sobre els aspectes claus pel present i el futur de la sanitat i de l'àmbit social de la mà de reconeguts experts de diversos àmbits. L'objectiu és crear i definir un estat d'opinió però també impulsar i dur a terme accions i propostes concretes.

Roser Fernández
Directora General de La Unió

Amb aquesta nova publicació pretenem explicar les millors pràctiques de treball que s'hagin donat entre les entitats associades i obrir aquest espai a les entitats. En aquest sentit, agrairem als associats de La Unió que ens facin arribar aquelles experiències en els diversos àmbits que considereu que poden ser interessants per a compartir.

Podeu fer arribar les vostres experiències a comunicacio@uch.cat .

Per tal de reflexionar sobre els aspectes claus del sistema sanitari i social, La Unió posa en marxa els Esmorzars amb La Unió . El primer tractava sobre L'impacte dels escenaris pressupostaris 2009 en el sector sanitari i social i va ser conduït per Ramon Aymerich, cap d'economia de La Vanguardia.

L'objectiu del primer esmorzar L'impacte dels escenaris pressupostaris 2009 en el sector sanitari i social era compartir reflexions sobre els efectes que aquests tindran sobre les empreses en el sector sanitari i social, en especial, en el concertat. Ramon Aymerich , cap d'economia de La Vanguardia, va conduir el primer esmozar, en què hi van participar també un grup d'experts de l'àmbit econòmic i empresarial: Salvador Guillermo (secretari general de FEPIME); Xavier Mena (catedràtic d'economia d'ESADE); Domènec Crosas (director general de Sanitas Residencial); Jaume Aubia (gerent del COMB); Ramon Roca (president de Fenin Catalunya); Miguel Carreño (director de relacions institucionals de Pfizer); Josep Prat (director general d'Innova); Boi Ruiz (president de La Unió) i Roser Fernández (directora general de La Unió).

Els principals eixos sobre els que cal incidir en vista a l'impacte dels escenaris pressupostaris 2009 en el sector sanitari i social són:

• Acord de tots els assistents amb la finalitat que va motivar el pacte de les vuit mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i social català que varen signar recentment Foment del Treball Nacional, FEPIME, Federació de Mutualitats, Fenin i La Unió.

• El subfinançament del sistema sanitari i social català necessita una reacció que no és possible ajornar ni vincular o condicionar a l'acord del finançament autonòmic. Unanimitat en què aquesta actuació no està motivada únicament per l'actual escenari econòmic sinó també per a nous paradigmes estructurals als quals cal donar resposta.
  
  No obstant això, s'assenyala la dificultat d'identificar i buscar solucions per als nous paradigmes estructurals que actualment desafien la sostenibilitat del sistema sanitari i social català. També es mira amb preocupació el fet que a vegades es busquen solucions conjunturals a problemes estructurals, tant des d'una vessant política com tècnica. Durant la sessió de treball es posa de manifest la necessitat d'un lideratge fort en l'abordatge de l'actual situació del sistema sanitari i social català. Una de les paraules que més es repeteix a l'hora d'abordar el pacte per a la sostenibilitat del sistema sanitari i social català és la paraula consens. Es remarca la importància que aquest pacte ni les seves derivades s'haurien de convertir en moneda de canvi polític.

• Coresponsabilitat ; els diferents actors i partícips del sistema sanitari i social han de sumar esforços tant a nivell individual com polític: els polítics amb decisions valentes posant la mirada més enllà de les legislatures (prioritzant la cartera de serveis, els dispositius i els equipaments; no generant expectatives als ciutadans); les empreses professionalitzant la gestió i fent un ús racional dels recursos; els professionals –en un sector on la taxa d'ocupació és plena i la deslocalització inexistent– assumint certa moderació salarial i implicant-se en la gestió de les entitats i els ciutadans fent un bon ús del servei evitant un abús moral del sistema, si cal, a través de taxes d'utilització amb un objectiu no recaptatori sinó de conscienciació. S'insisteix en la necessitat de formació i informació des del període d'escolarització fins a la informació periodística i també en el fet que potser seria bo recuperar l'esperit de la "factura ombra" per tal que l'usuari sigui conscient del cost que té el seu tractament.

• Col·laboració publicoprivada : definició de les regles del joc. Catalunya s'ha diferenciat de les altres comunitats autònomes per l'impuls de la iniciativa privada i de la col·laboració amb l'administració. Sembla però que en aquests moments no hi ha un marc ni un model prou definit i per això molts inversors amb voluntat d'operar a Catalunya acaben per establir-se a altres indrets de l'Estat. En especial, es fa referència al desplegament de la Llei de Dependència. Tots els participants coincideixen en demanar un pacte de sector -com ha fet La Unió reiteradament- per tal d'aconseguir un marc estable de col·laboració.

• Incentius fiscals per a l'assegurança privada ; s'assenyala com una proposta unida a la lliure decisió del ciutadà d'optar per la cobertura privada sanitària. Es tracta de recuperar una mesura que ja havia estat duta a terme i que tenia un impacte directe en la desgravació de la renda de les persones físiques. Es recorda que les assegurances privades tenen un efecte descongestionant sobre el sistema públic (amb un impacte directe en la desgravació de les persones físiques).
  
  

• Manca de metges ; en relació amb els professionals sanitaris es va fer una reflexió al voltant de la formació i contractació de metges estrangers. De cada 10 professionals que demanda el sistema 7 són estrangers i, paradoxalment, 7 de cada 10 alumnes que volen cursar medicina no poden i després són substituïts en el mercat laboral per facultatius vinguts d'altres països. Cal que l'administració doni resposta als probelmes estructurals de fons. D'altra banda, cal reflexionar sobre el model organitzatiu que optimitzi la necessitat de professionals en el mercat sanitari actual.

• Revisió del concepte de sistema de la Seguretat Social pel de sistema nacional de salut basat en els impostos que paguem tots els ciutadans. És important explicar a la població què es financia amb la contribució i què es financia amb impostos i quin és el balanç mitjà entre el que es recapta i el que es rep.
  

Els assistents a la sessió de treball coincideixen que per tal d'afrontar l'impacte dels escenaris pressupostaris 2009 en el sector sanitari i social cal:

• Afovorir un discurs racional i responsable, no generar debats demagògics i contraproduents; defensar tècnicament les mesures; afavorir el consens i compromís de les parts en la presa responsable de decisions per sobre dels interessos locals i particulars; la sostenibilitat de les polítiques públiques per damunt els interessos de les legislatures.

• Afavorir l'adhesió de noves entitats a la proposta de pacte per a la sostenibilitat del sistema sanitari i social signat per La Unió , Foment del Treball Nacional , FEPIME Catalunya , Fenin Catalunya i la Federació de Mutualitat de Catalunya i als quals s'ha afegit Fòrum de Salut Mental ; traslladar les vuit mesures del pacte a tots els grups parlamentaris; i assumir els compromissos que corresponen al sector.

Des de La Unió agraïm als assistents a l'Esmorzar amb La Unió la seva participació activa i les seves aportacions amb l'objectiu de promoure les actuacions que permetin traslladar els estats d'opinió als àmbits de presa de decisió.

La consellera de Salut, Marina Geli va anunciar en la conferència que va fer a ESADE el 10 de novembre un Acord per la sostenibilitat de la qualitat i equitat del sistema sanitari de Catalunya . Aquest acord inclou els representants de tots els actors implicats en el sistema sanitari: partits polítics, ciutadania, professionals, patronals, entitats proveïdores de serveis sanitaris i gestors del sector públic i privat, asseguradores i mútues, sector farmacèutic i de productes sanitaris, així com els sectors econòmics afins. Els set grans eixos de reforma són:

• Un nou contracte social per a la salut de la societat del benestar
• Un concepte de salut i d'atenció sanitària
• Un departament de salut transversal, que impulsi salut en totes les polítiques que tingui la salut pública com a eix fonamental del model
• El CatSalut com a garant de les prestacions públiques, en el marc d'un nou model de provisió de qualitat i eficiència
• Professionals com a protagonistes d'un nou model
• Un nou model que equilibra valor i sostenibilitat
• Un nou model català amb vocació de lideratge a l'Estat, a Europa, a la Mediterrània i al món

• CatSalut: cal ajustar expectatives als escenaris econòmics i no posar en marxa cap nou programa o servei sense el finançament pactat amb el proveïdor.
• Entitats proveïdores : optimitzar altres fonts d'ingressos, contenció en els processos de negociació col·lectiva, no posar en marxa cap nova acció sense el finançament garantit i reforçar les mesures que afavoreixin una racionalització de les despeses, estructuralment i conjunturalment.

Algunes de les mesures a traslladar a la concertació de serveis sanitaris 2009:

• Tarifes que garanteixin la compensació de la recuperació del poder adquisitiu segons tancament IPC 2008.
• Incloure els compromisos retributius previstos per afavorir un entorn de negociació de pròrroga del conveni actual responsable.
• Revisar, si s'escau, els plans estratègics i d'empresa per a renegociar els escenaris de creixement, sempre i quan no comporti incrementar el dèficit anual de l'entitat i afecti a la seva garantia de sostenibilitat davant de tercers.
• No agreujar la situació de tresoreria de les entitats.

Algunes de les mesures a concretar el 2009

• Abordar la negociació col·lectiva en base als següents principis: autonomia de les parts; subsidietaritat dels escenaris econòmics; compromisos en l'àmbit del consell de les professions; primar la productivitat i la personalització; mantenir el principi i la potestat de les entitats en l'organització del treball.
• Pactar amb el Departament d'Economia i Finances les regles del joc per al sector públic empresarial sanitari
• Millorar els sistemes de contractació afavorint una cadena d'incentius a l'eficiència en el procés d'assignació de recursos basada en els resultats.
• Afavorir l'ICF condicions específiques i favorables
• Prioritzar les noves inversions i avançar en la col·laboració publicoprivada per al finançament d'inversions garantint escenaris i regles del joc estables.