Newsletter

La treballadora social sociosanitària de l'Institut Assistència Sanitària, Eva Vidal, va exposar el primer treball de la jornada amb el títol 'Implementant el model d'atenció integral i centrat en les persones amb malalties cròniques i amb necessitats complexes: primers resultats de l'experiència UCA IAS en l'atenció proactiva del risc i la problemàtica social en pacients subaguts'. Es tracta d'un projecte posat en marxa a l'octubre del 2015 com a conseqüència de l'envelliment de la població. Així, des de la Unitat de Continuïtat Assistencial (UCA), s'ha proporcionat una atenció integral a un total de 591 pacients amb una mitjana d'edat de 85 anys, personalitzant cada cas, treballant amb el seu entorn familiar i intentant tenir la màxima flexibilitat possible a l'hora d'atendre les necessitats del malalt.
 

Els primers resultats del projecte són positius, ja que s'ha aconseguit dur a terme una intervenció integral en continuïtat assistencial social i sanitària en el 40% dels casos atesos. Es pot concloure que 1 de cada 3 pacients presenta una problemàtica de risc i necessitats complexes. 

Per a més informació, podeu consultar la presentació que va fer Eva Vidal:

Montse Colom, treballadora social de l'hospital d'aguts, i Sílvia Sanz, treballadora social d'atenció de Cures Intermèdies de l'Hospital de Sant Jaume de Manlleu, del Consorci Hospitalari de Vic, van donar a conèixer el projecte 'SAD Transitori/Preventiu, un recurs a l'alta hospitalària (Resultats CHV 2010-2015)', que han dut a terme en aquest centre. La proposta sorgeix l'any 2010 quan s'observa que, un any abans, després que al 2007 entrés en vigor la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), els Serveis d'Atenció Domiciliària (SAD) municipals no donaven cobertura a les dependències temporals.
 

En col·laboració amb el Consell Comarcal d'Osona, s'ofereix la possibilitat de disposar d'un SAD després de l'alta domiciliària, que s'activa en un termini de 48-72 hores. Aquest servei, que pot tenir un caràcter transitori o preventiu, té una durada d'entre 3 i 6 mesos, es pot fer servir fins a 3 hores diàries de dilluns a diumenge i compta amb un finançament d'un 66%, amb la qual cosa l'usuari fa una aportació diària de 7 euros.

Fins l'any passat, s'han tramitat 82 casos amb un promig d'atenció de 4,2 setmanes. A més, el SAD transitori dona un suport intensiu als pacients que surten de l'hospital, el promig d'atenció a domicili és de 5'14 hores a la setmana. 

En el document adjunt, es poden trobar els detalls del projecte i dels seus resultats:

 'Nova figura professional 'Gestores de SSAD' és el títol del treball que va presentar Montserrat Duran, cap dels Serveis d'Atenció a Domicili de l'Àrea de Drets Socials i Serveis a les Persones de Treball Social de l'Ajuntament de Terrassa. Aquest projecte es va posar en marxa al 2011, després d'observar l'important increment de la demanda d'atenció a domicili que va experimentar el consistori de la capital egarenca i tenint en compte les tant diverses característiques que tenen els serveis que ofereix: Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), teleassistència i àpats a domicili. Així, per poder cobrir les necessitats especifiques de cadascun i assolir la màxima eficiència, es va decidir crear un nou lloc de treball: la gestora de SSAD.
 

Des de l'inici de la seva tasca, s'han pogut detectar necessitats i casos que a l'Atenció Primària havien passat per alt, així com millorar la gestió i la qualitat. Els gestors SSAD no informen ni assessoren, només avaluen.

Podeu consultar la presentació adjunta per ampliar la informació.

 Núria Barberà, coordinadora de la Unitat de Treball Social de l'Hospital Universitari Santa Maria, Gestió de Serveis Sanitaris del Departament de Salut, va compartir el seu treball 'Abordatge de la sobrecàrrega del cuidador principal del pacient geriàtric'. Barberà va començar la seva exposició contextualitzant el projecte. En aquest sentit, va explicar que la regió sanitària de Lleida engloba set comarques en les quals hi ha una població molt envellida i que es troba molt dispersa, majoritàriament viu lluny del centre hospitalari més proper.
 

A més, gran part dels pacients geriàtrics disposen d'un cuidador personal, que acostuma a ser una dona de l'entorn familiar. El 43% disposa d'ajuda per tenir cura del malalt (unes 3 hores diàries) i el 60% no té cap tipus d'ajuda econòmica de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD), tot i haver-la tramitat. En aquest marc, el projecte de l'Hospital Universitari Santa Maria ofereix al cuidador suport emocional i reorganització del temps.

Núria Barberà va acabar la seva exposició afirmant que la coordinació d'aquests serveis és senzilla, però que l'accés a la immediatesa resulta un gran problema. Segons va dir, això fa que cada vegada hi hagi més distància entre els pacients i la gestió dels serveis socials, fets pels quals va demanar l'agilització del tràmits.

Per conèixer els detalls del projecte, podeu veure la presentació adjunta:

El projecte del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ‘Et passes la vida cuidant dels altres, i a tu, qui et cuida?' va ser presentat per Natàlia Raguer, coordinadora del Programa de Protecció Social de l'entitat. Es tracta d'un programa de protecció social que funciona des de fa 9 anys i que està adreçat als metges col·legiats i familiars de primer grau, sigui quina sigui la seva edat i estiguin o no jubilats.
 

Aquest projecte té com a objectiu principal promoure el benestar i la qualitat de vida de les persones, especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials. Així, està basat en l'atenció integral al metge i la seva família, la prevenció en l'aparició de situacions de risc psicosocial, el coneixement de la sociologia de la professió mèdica i el funcionament de les xarxes. Els eixos d'acció del projecte són:

• Atenció social a les persones en situació de dependència
• Conciliació de la vida personal i familiar amb l'activitat professional 
• Formació en protecció social

Per a més informació, podeu descarregar la presentació al document adjunt:

El 'Programa viure a casa', presentat per Esther Declara, treballadora social, i Luisa Pérez, auxiliar d'infermeria del CSM Parc Taulí de Sabadell, va ser l'únic que es va donar a conèixer dins l'àmbit de la salut mental. Segons van explicar, els pacients amb aquest tipus de problemes, sovint, presenten malalties cròniques i complexes i, a causa de la dificultat que existeix per relacionar-se amb ells, és important treballar en el seu entorn.

Aquest projecte, que va començar a principis de 2015, està finançat per l'Obra Social La Caixa i té com a objectiu promoure i millorar el nivell d'autonomia personal del pacient en el seu domicili. Fins al moment, s'ha aplicat en 18 usuaris i ha permès obtenir una millora en els hàbits saludables d'alimentació, la higiene personal, l'organització de les tasques de la llar, la gestió del temps lliure, l'acompanyament en les gestions personals i la integració als recursos comunitaris.

Podeu trobar més detalls sobre aquesta experiència a la presentació adjunta:

La treballadora social de l'EAIA i Hospital de Dia de Demències del Consorci Sanitari de Terrassa, Susana Buxó, va compartir el treball ‘Maneig no farmacològic per a persones amb deteriorament cognitiu lleu o demència inicial'. Es tracta d'una iniciativa dirigida a pacients amb deteriorament cognitiu lleu i el seu objectiu és proporcionar informació de la malaltia de demència a les famílies.
 

Per aconseguir aquest objectiu, es realitza una intervenció a nivell individual mitjançant una entrevista personal amb els familiars més propers i una intervenció a nivell grupal amb la participació dels membres de la família en grups socioeducatius. D'altra banda, s'ha elaborat un document que està disponible al web de la institució i resumeix la informació més destacada i necessària, i que s'envia mensualment a les famílies.

Aquest projecte fa un any que es va posar en funcionament i es preveu fer-lo arribar, també, als familiars de pacients amb deteriorament moderat i avançat. El primer està ja molt evolucionat.

Podeu trobar més informació al document adjunt:

Alba Peralta, treballadora social de la Residència Sant Andreu de la Fundació Sociosanitària de Manresa, va explicar el projecte ‘Generant noves vies de voluntariat a través del Treball Social Comunitari' que van posar en pràctica a l'agost del 2015 i que ha servit per incrementar el nombre de voluntaris propis del centre.
 

La iniciativa sorgeix a partir del moment en què hi ha una manca de voluntariat i és necessari buscar noves vies per cercar voluntaris. Així, es comença una cerca entre les diferents entitats i projectes existents a la ciutat de Manresa on es pot contactar amb futurs voluntaris propis.

Un d'aquests projectes és ‘Entre Tothom', creat amb l'objectiu de poder oferir espais de col·laboració i participació des d'una visió comunitària. S'entén el treball comunitari com una eina a través de la qual es poden vehicular alguns casos o complementar-ne d'altres, segons el pla de treball establert amb les persones usuàries dels Serveis Socials. Després de fer la presentació del projecte, el 9 de setembre de 2015 es va signar el document d'adhesió de l'entitat a la iniciativa.

Per conèixer més detalls del projecte, podeu descarregar el document adjunt:

Les Unitats de Psicooncologia, Treball Social i Atenció al Ciutadà de l'ICO Hospitalet han posat en marxa el ‘Programa pilot d'atenció al dol dins del context hospitalari', que va ser presentat per Elisabeth Barbero, coordinadora de la Unitat de Treball Social i Atenció a la Ciutadania de l'entitat, i en el qual també hi ha participat la treballadora social de la Unitat de Treball Social, Carol Oliva, que no va poder assitir a la sessió. Amb un treball transversal, aquest projecte es dirigeix a familiars de pacients morts al centre, tot i que també aposta per l'atenció preventiva, ja que un dol complicat pot generar despeses d'altres serveis.

Els principals reptes d'aquest programa són la inclusió de l'atenció al dol com a part de la intervenció integral hospitalària; generar en els equips assistencials una cultura d'atenció al dol incorporada de manera transversal per tots els serveis (UCP, Oncologia, Hematologia); l'atenció continuada a les persones en dol de pacients tractats a l'ICO Hospitalet; la identificació, prevenció i tractament de la població en risc de dol complicat, evitant la prolongació del processos –funció preventiva i de tractament–; i atenció psicosocial especialitzada en dol en el context de la sanitat pública.

El programa, iniciat al 2015, disposa, actualment, de dos grups actius: per la desaparició de la parella o del pare/mare i es realitza una intervenció individual/familiar i una altra grupal.

Els detalls d'aquest projecte es troben recollits al document adjunt: