Newsletter

KH7 Lloreda, una empresa familiar amb més de 50 anys d'experiència, és un clar exemple en l'aposta per la Responsabilitat Social Corporativa. El president de l'entitat Josep Maria Lloreda va explicar la importància de implicació de l'empresa amb la RSC i amb la innovació per aconseguir l'èxit empresarial. Lloreda va afirmar que “a vegades no ens qüestionem què volem per a la nostra empresa i això s'hauria de fer sempre. Ens hem de preguntar on volem anar i què volem fer” en el sentit de marcar objectius clars. A més a més, va fer èmfasi en la importància de la motivació entre els treballadors perquè  el projecte empresarial funcioni qualitativament i amb resultats. (Recupera el vídeo aquí)

 

"Una persona motivada no té límits"

Lloreda també va destacar els exemples d'accions de responsabilitat a l'entitat. El president va remarcar la importància de confiar en la gestió del temps individual i la potenció de conciliar la vida personal i laboral subratllant la importància de trobar l'equilibri. En aquest sentit, va ressaltar com a exemple El Niu, la guardaria de l'empresa. “Un servei que ha estat tot un èxit”, va assegurar. A més a més, també va afegir que aposten pel treball en equip. (Recupera el vídeo aquí) A tall d'exemple, va explicar que el Pla Estratègic de l'empresa ha estat fet “entre tots. Amb més o menys intensitat, però tothom hi ha col·laborat. D'aquesta forma impliquem a tots els treballadors”. (Recupera el vídeo aquí). Una empresa que aposta també per la innovació marcant com a objectiu que el producte no passi per les mans de cap treballador. De fet, “ningú toca res amb les mans a nivell operatiu”, va reblar i afegint que s'aposta pel producte i tecnologia de proximitat "totes les tecnologies utilitzades per l'empres són fetes a casa nostra, ja que es pensa amb l'entorn més proper a l'empresa"

En l'àmbit corporatiu, va donar especial importància a la comunicació interna. “S'ha de comunicar de dalt a baix perquè tothom sàpiga el que es pretén i es fa a l'empresa. I és que les persones són les que fan l'empresa. Quan més es consulti a les persones millor serà l'empresa”. “Hem passat de ser una marca industrial a una marca que enamora”, va dir Lloreda. Sobre aquest aspecte va mostrar de forma gràfica els últims materials publicitaris i promocionals que assenyalen especialment la vinculació emocional amb el producte i no tant la racional.

Per últim, Josep Ma. Lloreda va detallar els valors de l'empresa. “ No els pot decidir només el Director General, sinó la gent de la companyia” va  dir. En concret, els valors de KH7 Lloreda va explicar que són la feina ben feta, el treball en equip, la innovació i el compromís. A més, també va vincular el compromís de l'empresa amb iniciatives de caire social, tant en el món de l'esport com en el de la cultura, ja sigui esponsoritzant esportistes o apostant per la recerca, com ara amb el Coixí Intel·ligent d'Isidre Esteve, el pilot de ral·li català.

Trobareu el document adjunt de la presentació que va realitzar Josep Maria Lloreda. També podeu escoltar la seva conferència a través d'aquest vídeo:

Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible d'Aigües de Barcelona, va centrar la seva exposició en l'economia circular a través d'aquesta estratègia es pretén aconseguir que els productes, components i recursos en general mantinguin el valor i la utilitat en tot moment i els cicles biològics. A través d'aquest aspecte es millora el capital natural, s'optimitzen els recursos i es minimitzen els riscos.

En termes generals, va assegurar que a la seva companyia han passat “de la RSC de l'empresa a l'empresa responsable. I és que la RSC està sent un avantatge competitiu, responsable i sostenible”, a afirmar. També va senyalar que el diàleg amb l'entorn és un factor clau de col·laboració per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de l'entorn.

També va explicar que la seva estratègia compartida amb l'equip se centra en les persones, l'aigua i la ciutat. D'aquesta forma, s'acosten al valor compartit amb l'entorn, fins al punt que dels grups d'interès en diuen grups de relació. “Volem anar cap a un model socialment equitatiu, econòmicament viable i ambientalment suportable”, va assegurar el director de desenvolupament d'Aigües de Barcelona. (Recupera el vídeo aquí)

“Els recursos són escassos, i per tant, cal treballar de forma col·laborativa cap al desenvolupament sostenible i responsable de la societat”, va assegurar Giraldo. Precisament, dins l'estratègia de Desenvolupament Sostenible, hi ha el projecte Aigües 2020, que pretén sensibilitzar i actuar sobre la dificultat d'accés a l'aigua de col·lectius vulnerables de la comunitat de l'àrea metropolitana. Alhora també va parlar del Fons de Solidaritat i la Tarifa Social, dues iniciatives aplicades que beneficien a unes 16.000 famílies. (Recupera el vídeo aquí)

Productes i sistemes inspirats en la naturalesa

Manel Giraldo també va explicar les línies específiques de treball d'Aigües de Barcelona per al 2020, i va destacar que l'economia circular és un model que permet repensar les pràctiques econòmiques a través del disseny de productes i sistemes inspirats en la naturalesa. Una estratègia que va assegurar que permet trobar solucions innovadores i sostenibles al voltant de l'aigua i els recursos, però que necessita sinèrgies amb els diferents actors de l'entorn. Com a exemple, va parlar del cas d'èxit a Sant Feliu de Llobregat, on Aigües de Barcelona han estudiat els diferents actors. (Recupera el vídeo aquí)

Podeu ampliar la informació en la presentació adjunta. També podeu recuperar la ponència amb aquest vídeo:

La Jornada va servir també per presentar als associats la Fitxa de Bones Pràctiques que s'ha elaborat des de La Unió sobre la pròpia entitat així com el Model de Progrés orientat a les entitats associades. Aquest últim és un document elaborat a partir d'un grup de treball format per associats amb l'objectiu d'oferir una eina a les organitzacions perquè puguin detectar fins a quin grau han desenvolupat les seves polítiques de RSC i fins a on i com progressar.

En primer lloc, Josep Maria Canyelles, soci de vector5, que ens ha acompanyat en l'estratègia corporativa i també en la que hem seguit de cara a les entitats associades va fer explicar com s'ha elaborat i quines són les principals línies de Fitxa de Bones Pràctiques. Es tracta d'un document que defineix les bones pràctiques fetes i que estableix el compromís de l'entitat cap als associats, destacant el compromís amb el coneixement, el Bon govern o els compromisos ambientals, entre altres. Podeu accedir la Fitxa de Bones Pràctiques.

Canyelles es va centrar, sobretot, en el model de recomanacions per al progrés en la gestió de l'RSC orientat als associats. En aquest sentit, va abordar el model de progrés en Codificació ètica, en Transparència i en Participació i implicació de l'equip. Podeu ampliar la informació en aquest enllaç.

Finalment, va comentar que actualment s'està treballant en l'elaboració del Mapa de grups d'interès de La Unió i com establir les relacions amb cada un d'ells.

Al llarg de la seva exposició, Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann va remarcar que la RSC és una estratègia clau com a factor d'èxit empresarial i que ha vingut per quedar-s'hi ”. En aquest sentit, va assegurar que, a la seva organització, s'hi troba dins l'ADN i que això representa un alt grau d'exigència. D'altra banda, va afegir que per tal sigui efectiva és necessària la participació i implicació de tots els professionals.

La seva presentació es va centra en la Codificació ètica com una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals. “A Guttmann hem passat del compromís social, que és una de les raons fundacionals, a la política de gestió ètica, la responsabilitat social”, va afirmar Fernández.

Va explicar que la Codificació Ètica abasta els valors i principis ètics de l'organització que guien el comportament del personal que hi treballa i la relació amb la resta de grups d'interès. De fet, va ressaltar que la RSC s'ha d'entendre com a Política de Gestió Ètica basada en l'excel·lència clínica i l'humanisme.

Roser Fernández va repassar quina feina s'ha fet al llarg del 2016 i va posar el focus també en els horitzons per al 2017, basats en la política institucional i en el sistema de gestió. Per últim, va destacar algunes idees com el fet que la potència transformadora de la RSC que cal aprofitar, que cal un abordatge intergeneracional a les entitats, essencial per al futur, i que amb sota el prisma de la RSC és necessari treballar conjuntament amb la comunitat i la societat per un futur sostenible.

Podeu consultar la presentació d'Institut Guttmann a continuació:

L'Hospital Plató també va compartir la seva experiència a la Jornada de Responsabilitat Social Corporativa de La Unió. Primer de tot, el director general de l'hospital, Jordi Pujol va excusar Anna Jover, adjunta a la Direcció General i directora de Responsabiliat i Gestió qui havia de fer la presentació però per afers sobrevinguts no va poder fer-ho En aquest cas, el director general de l'hospital, Jordi Pujol va fer una exposició vinculada a la implicació dels professionals i, en aquest sentit, va assegurar que “si aconseguim implicar als nostres professionals, els resultats milloraran”. Des del 2002, l'organització ha seguit una estratègia i un pla d'acció orientat als professionals per tal d'incrementar la implicació, la participació i la motivació. A fi d'aconseguir aquesta implicació, prèviament s'ha fet una feina d'anàlisi i valoració.  “El 2002, de 37 professionals analitzats, només 1 estava implicat amb els objectius del seu càrrec” va assenyalar Jordi Pujol.

Aleshores, l'organització es va marcar uns objectius essencials que avui en dia segueixen vigents: la sostenibilitat social, la sostenibilitat econòmica i l'excel·lència en qualitat. Alhora van definir els seus valors, la seva missió i la visió del centre, i van decidir que “havíem de potenciar la sortida del castell, és a dir, que els nostres professionals fessin bé la seva feina, tenint en compte l'entorn de l'hospital i la comunitat més propera”. D'aquesta forma, va explicar que els professionals passen a ser receptius a les necessitats dels ciutadans i se sumen al teixit social tot implicant l'organització amb l'entorn comunitari.

L'Hospital Plató ha vinculat l'aposta per la millora permanent a través de la RSC però també a través de l'implementació del model EFQM com a model de gestió del centre, i posteriorment, la Gestió Social com a model de comportament ètic. El model EFQM fa un abordatge important de les persones, i per això han desenvolupat un procés amb tot el que afecta als professionals i a la vida organitzativa. Jordi Pujol també va explicar que el pla estratègic i els valors d'Hospital Plató posen el focus en les persones, i perquè funcioni, la comunicació és essencial. “S'ha d'entendre la comunicació com una eina per interactuar”, va afirmar. Il en résulte alors une augmentation du flux sanguin vers le pénis qui permet donc une érection plus durable. achat Kamagra agit en dilatant les vaisseaux sanguins du pénis lors de la stimulation sexuelle. En aquest sentit, va posar com a exemple alguna de les activitats que organitzen amb bons resultats, com ara les jornades estratègiques del centre o les jornades de salut al carrer, així com el pla de millores socials, una eina per als professionals per a millorar la conciliació de la vida personal i laboral. També va afegir que des del 2009 fan l'enquesta de clima laboral que permet marcar-se objectius de millora.  

Jordi Pujol va finalitzar la presentació defensant que cal un relleu generacional de forma planificada a les organitzacions i també que s'ha d'empoderar als professionals. Segons la seva opinió, perquè tota aquesta estratègia tingui èxit cal que les polítiques de l'organització s'articulin al voltant del pacient utilitzant els recursos de forma eficient.

El director general d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Manel Jovells, va explicar com es gestiona la transparència dins la seva organització. Jovells es va centrar en el Portal de la Transparència d'Althaia, que recull i quin ha estat el camí que han seguit fins arribar a la situació actual. Segons va detallar Manel Jovells, els principals moitus per a desenvolupar el Portal han estat:

• l'aposta per la transparència i la confiança en l'organització, recollides a la missió, els valors, el pla estratègic, el codi ètic i el codi de bon govern
• constitueix un nou canal perquè la ciutadania conegui millor l'entitat i alhora es garanteix l'accés a la informació pública.“A part de ser una demanda de la societat, el Portal de Transparència és una oportunitat d'explicar el que volem fer”, va afirmar.
• permet retre comptes i s'erigeix com una eina de millora contínua.
• compleix amb la demanda de la societat i alhora amb la legalitat vigent

El director general d'Althaia va explicar que el Portal ha estat una feina transversal i multidisciplinar de l'organització impulsat per l'equip directiu, amb el suport del comitè executiu i un suport extern. Es tracta, segons va defensar, d'una eina dinàmica que requereix actualització de la informació i la incorporació de nova i per aquest motiu és útil la comissió de seguiment d'aquest projecte.

El Portal de la Transparència de l'entitat va ser aprovat a la Junta del Patronat el 17 de juny de 2015 i es va fer públic l'1 de juliol. Fent balanç d'aquesta experiència, Manel Jovells va asseverar que la transparència, la participació i el retiment de comptes va més enllà del Portal i que a nivell intern també es treballen aspectes de millora en aquest àmbit com l'enquesta de clima laboral, els lideratges, els sistemes d'informació, els contractes de gestió, entre altres que contribueixen i a nivell extern actuacions com el projecte "hotel d'entitats" pel qual cedeixen espais a associacions de malalts o altres entitats del seu entorn, el projecte Alhaia Escolta o la creació d'una unitat de mecenatge.



 

Per últim, Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària de Mollet, va parlar de Responsabilitat sostenible. Ell va explicar com s'ha dut a terme la implantació de la RSC de forma transversal a tota la seva organització, fent especial èmfasi en com la institució ha apostat per les polítiques de RSC i el model d'excel·lència EFQM per aconseguir aquest objectiu. Tot fent un repàs a la història del centre es va fer especial atenció al projecte de canvi de l'hospital el 2010, que va servir també per fixar la sostenibilitat i el compromís social, la implicació de les persones i el respecte mediambiental com a eixos de treball.

Duran també va parlar de l'àrea d'actuació de la Fundació Sanitària de Mollet que amb el pas dels anys ha evolucionat. L'hospital ha passat de ser el centre de referència de 98.000 persones a 165.000, així com ha augmentat els professionals amb més 600 persones. En el transcurs dels darrers anys han obtingut certificacions com l'OHSAS 18001, la 14001 i la 50001 en seguretat i salut laboral, medi ambient i eficiència energètica. La última, el segell EFQM +400 d'excel·lència en qualitat a nivell europeu.

En matèria de medi ambient, la fundació Sanitària de Mollet va un pas per endavant, i és que té un seguit de característiques especials en les seves infraestructures que el fan especial. Entre d'altres, s'han ajustat els circuits d'enllumenat, els equips de climatització, la producció d'energia i s'ha instal·lat una nova caldera de gas.

Al voltant de la RSC des de la fundació van impulsar la Fundació Benèfica ‘El Roure del Vallès', des d'on aposten per diferents activitats i accions: el menjador social, la botiga social, l'hospital sostenible, el dia de l'arbre amb avis, o les taules socials de Mollet, entre molts altres.