Newsletter

A continuació, va fer referència a la Fundació Unió i al seu objectiu de desenvolupar un debat estratègic per ampliar el vessant de generació de coneixement.

Tot seguit, Helena Ris va presentar la Memòria d'activitats 2015 que, a través de la seva versió digital, permet ampliar la informació mitjançant enllaços a documents i newsletters. Igual que en altres ocasions, la directora general va referència a la tasca desenvolupada des de La Unió en l'àmbit de les relacions amb mitjans, a partir de trobades amb periodistes, sessió de formació, aparicions en premsa i publicació d'articles d'opinió.

Helena Ris també va dedicar uns minuts a explicar que el 2015 l'associació empresarial ha complert 40 anys, motiu pel qual s'ha actualitzat la imatge corporativa. Així mateix, va recordar la publicació de les entrades a Apunts, el blog de La Unió, la publicació del número 14 del Referent i l'ús de les xarxes socials com a mitjà habitual de comunicació amb els associats i l'entorn de l'Entitat.

Després, Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió, va presentar l'informe de la gestió economicofinancera de l'exercici 2015. A continuació, Josep Maria Bosch, assessor jurídic de La Unió, va ser l'encarregat de presentar la proposta de modificació dels estatuts, amb la qual s'amplia la representació de la Junta Directiva, i el moviment d'associats.

Els membres de l'Assemblea van aprovar el Pla de Treball 2016, la Memòria d'Activitats 2015, l'informe de la gestió economicofinancera, la modificació dels estatuts i el moviment d'associats.

Per ampliar la informació, podeu descarregar a continuació la presentació que es va fer a l'Assemblea:

Els vocals-presidents dels Consells de sector de La Unió van presentar les principals actuacions desenvolupades el 2015, que es resumeixen a continuació.

• Nou Sistema de Pagament. Contribució a la seva implementació i participació a tots els grups de treball.
• Farmàcia
  • Participació en la Comissió Farmacoterapèutica i en el Consell Assessor del Programa d'Harmonització de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA).
  • DMA de la MHDA
  • Programa Atenció Farmacèutica
  • DMA de la Medicació de recepta: implicació de l'atenció especialitzada.   
• Concurs Diàlisi Peritoneal 2015 als centres del SISCAT.
• Central de Resultats d'Hospitals, Atenció Primària, Sociosanitari i Salut Mental conjuntament.
• Informació sobre el nou conveni de bases col·laboradores SEM.
• Central de Balanços
• UNESPA. Participació en la gestió d'aquest conveni.

• Nou Sistema de Pagament. Contribució a la implementació del Nou Sistema de Pagament del CatSalut en l'àmbit de l'atenció primària.
• Farmàcia
  • DMA i model de corresponsabilitació 2015
  • Programa harmonització terapèutica medicació
  • Recepta electrònica AP 
• Incorporació del registre informatitzat de les baixes IT segons el protocol ICAM.
• Central de Resultats d'Hospitals, Atenció Primària, Sociosanitari i Salut Mental conjuntament.

• Pla Integral de Salut Mental i Addiccions. S'ha seguit participant i treballant en les diferents línies d'actuació.
• Grup de treball d'hospitals generals de salut mental
  • S'ha treballat a través del grup per habilitar un sistema per coordinar el dèficit de llits d'aguts i subaguts en determinats períodes.
  • CMBD-URG
  • Proposta de modificació i millora dels indicadors que afecten la prescripció de farmàcia.
• Projecte de lluita contra l'estigma en salut mental: Obertament
• Metodologia i assignació de la Despesa Màxima Assumible (DMA) 2015 de receptes mèdiques i paper de la salut mental.
• Implantació del Codi Risc Suïcidi
• Nou Sistema de Pagament de salut mental. Contribució a l'estudi de la proposta presentada pel CatSalut.
• Central de Resultats d'Hospitals, Atenció Primària, Sociosanitari i Salut Mental conjuntament.

• Repensant el model d'atenció a les persones amb dependència. Anàlisi de les característiques i necessitats del sector d'atenció a la dependència per elaborar propostes que contribueixin a la consolidació d'aquest model.
• Grup de treball sobre el model d'atenció en centres de dia per a gent gran de la Secretaria d'Inclusió Social i de Promoció de l'Autonomia Personal (SISPAP).
• Reunions periòdiques amb la cap de la Inspecció del Departament de Benestar Social i Família en relació amb incidències i disconformitats en les inspeccions a centres i presentació de la seva Memòria i Pla de treball.
• Grup de Treball “Perfil sanitari centres residencials”
• Plenari de Serveis Socials. S'ha participat activament en totes les reunions de Plenari de Serveis Socials.

• Nou Sistema de Pagament. S'ha treballat en l'estudi de la proposta presentada pel CatSalut.
• Anàlisi de les simulacions de pagament de convalescència a partir de dades recollides de les entitats associades.
• Metodologia i assignació de la Despesa Màxima Assumible (DMA) 2015 de receptes mèdiques i paper de l'atenció sociosanitària.
• Anàlisi de la Central de Resultats. Estudi del consell vinculat a les dades de la Central de Resultats.
• Central de Resultats d'Hospitals, Atenció Primària, Sociosanitari i Salut Mental conjuntament.
• Tarifes del mòdul social. S'ha contribuït amb aportacions tècniques a l'increment de tarifes.

• Implementació del cribratge auditiu universal (hipoacúsia). Actuacions amb relació a la implantació del decreta que pretén garantir l'aplicació del protocol per a la d'atenció precoç, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la hipoacúsia neonatal.
• IVA sobre els drets de quiròfan. S'ha continuat fent diverses gestions en relació amb l'impacte de l'IVA i s'ha creat un Grup de Treball amb la finalitat de copsar i recollir la realitat de les institucions sobre aquest tema.
• UNESPA. S'ha participat activament en les reunions de la subcomissió, a través de la representació patronal.
• Activitat assistencial privada en els centres del SISCAT. S'ha fet un grup de treball a fi d'avaluar els arguments per tal de defensar la realització d'activitat privada als centres del SISCAT.
• Evolució de pacients amb cobertura MUFACE. S'ha analitzat la tendència de mutualistes adscrits a entitats privades d'assegurança lliure.
• Associació Mútua d'Accidents de Treball (AMAT). S'han fet aportacions per millorar la interpretació del Conveni i les tarifes.
• Estudi d'experiències de col·laboració entre organitzacions sanitàries a Catalunya, realitzat en col·laboració amb el Consell del sector d'aliances estratègiques.

• Guia Metodològica d'Aliances Estratègiques. Elaborada amb l'objectiu de donar suport a la implantació d'aliances estratègiques a través d'un recull de criteris metodològics que serveixi de guia per establir aliances.
• Estudi d'experiències de col·laboració entre organitzacions sanitàries a Catalunya, realitzat en col·laboració amb el Consell del sector d'activitat privada.

Podeu descarregar el PDF que resumeix les principals actuacions dels Consells, en el qual també es donen a conèixer les píndoles de coneixement presentades a les sessions dels Consells, així com les visites d'experts que hi han assistit:

A la conferència, que va portar per títol Reptes socials de futur al sector sanitari i social a Catalunya, va fer referències al model de col·laboració publicoprivada, que “ha estat un exemple en àmbits com la sanitat però també l'educació”.

Pel que fa als reptes, en va assenyalar dos de caràcter general, amb gran impacte social:

• Creixement demogràfic. El mapa demogràfic canvia molt ràpidament i, al darrere d'això, va esgrimir, hi ha una magnífica notícia. Actualment, hem afegit 15 anys més als anys de vida i la supervivència se situa en els 80 anys de vida. Com a exemple, cada hora que passa, l'esperança de vida s'allarga 12 minuts. D'aquesta manera, en els últims 115 anys, el creixement espectacular de l'esperança de vida ha comportat noves malalties i uns canvis enormes en les demandes. Recentment, el mapa demogràfic també presenta canvis a causa de la immigració.
• Gran nivell de qualitat assolida pel sistema sanitari. Cardús va afirmar que “els serveis públics en salut han millorat de manera extraordinària, tot i les restriccions pressupostàries que han tensat molt la feina del dia a dia” i malgrat “els polítics o el catastrofisme dels mitjans de comunicació”. Per al sociòleg, “la qualitat és altíssima al nostre país” però, a més bon servei, més insatisfacció es genera perquè l'expectativa és molt alta. En aquest sentit, va mostrar com a exemple la llista d'espera. Va argumentar que hi ha estudis de la Unió Europea que demostren que la percepció negativa de les expectatives de futur està més lligada als països rics que als que compten amb menys recursos. Cardús va recordar que, recentment, els ciutadans atorgàvem un notable alt a la sanitat, probablement –va dir– perquè hi havia el pensament que la crisi provocaria un empitjorament de la qualitat.

Per al sociòleg, aquesta paradoxa de la millora lligada a la crisi té la seva translació, també, en l'atenció a la dependència. Cardús va valorar molt positivament la presa de consciència de la persona depenent així com la visualització i el reconeixement públic de les seves necessitats en els darrers anys. Com a resultat, va explicar, s'ha produït un procés d'institucionalització molt alt.

El sociòleg va exposar que aquesta necessitat d'institucionalització es contraposa a unes estructures familiars fortes que, de moment, aturen aquesta demanda. En el futur, però, aquesta demanda creixerà perquè els canvis socials s'accentuaran, encara que actualment ens diferenciem de països nòrdics o d'altres més pròxims, com ara França, que “ens doblen en capacitat d'institucionalització”.

La col·laboració publicoprivada i el debat polític
Així mateix, va abordar altres reptes, com ara els vinculats amb la qüestió política i ideològica. En aquest sentit, Salvador Cardús va defensar que el model de col·laboració publicoprivada “ha funcionat molt bé i que té grans resultats, però que ara està sobre la taula” i que “és pràcticament impossible mantenir el debat en un plànol racional”.

Curiosament, en un país que ha sabut donar resposta sense ajuda de l'Estat, ara hi ha una mena de situació estranya en què hi ha gent que pensa que la solució vindrà de la intervenció de l'Estat, va reblar. El professor va reflexionar sobre el fet que aquest tipus de corrent de pensament prové “de sectors amb pedigrí anarquista”. A més, “busquen que l'Estat els resolgui ser feliços”. Per al professor, aquests moviments, que va titllar de radicals, en el fons, són tradicionalistes.

Per al sociòleg, la confusió creada al voltant de la col·laboració publicoprivada és interessada i fàcil d'esclarir des de la vessant tècnica. Per aquest motiu, va considerar que aquest és un debat que no es dirimirà amb arguments sinó a les urnes.

Per aquesta raó, va demanar a La Unió la necessitat de fer una tasca d'informació continuada i va assenyalar la quarta línia del Pla Estratègic 2016-2020: enfortir, reformular i potenciar la política comunicativa.

El paper del contribuent
Des del seu punt de vista, en el debat sobre el sistema sanitari s'ha d'introduir el paper del contribuent. L'usuari és important, va afirmar, però també el contribuent. L'interès és públic, tant dels individus o de les persones privades (dels usuaris i dels contribuents). “L'exigència ha d'estar orientada a l'usuari però també a la previsió del que poden representar les càrregues impositives si no fem bé la feina”.

Per tal d'il·lustrar la seva exposició, va explicar l'èxit de la campanya antitabac vinculada als no fumadors. Això vol dir, per a Cardús, que el món de la sanitat i el sector social, l'administració pública i els sectors que hi col·laboren haurien d'introduir l'element de la coresponsabilitat i “mecanismes més antipàtics com els copagaments”. Per acabar aquesta reflexió, va comentar que el sistema sanitari és una qüestió de drets i deures.

A mode de resum, el professor Salvador Cardús va detallar les principals conclusions de la seva reflexió sobre els reptes del sistema sanitari i social:

• Desafiaments sobre les grans demandes, que caldrà analitzar com atendre-les sense posar en risc el model.
• Desafiaments polítics, en el sentit que cal “despolititzar” el model explicant les seves bondats.
• Desafiaments individuals en l'aposta per desenvolupar una nova ètica de la salut, centrada en l'usuari contribuent que fa de la salut no un dret, sinó també una obligació. 

També es va referir a la moció presentada pel grup socialista, en la qual es proposa la sortida de la xarxa d'internament d'utilització pública dels proveïdors amb ànim de lucre en l'àmbit de l'atenció especialitzada d'aguts, la salut mental i l'àmbit sociosanitari. També es va referir a la directiva europea de les normes SEC, que es vol aplicar a centres que no pertanyen a l'Administració pública.

Per sobre de tot, però, Enric Mangas va insistir en les virtuts del model sanitari català, basant-se en els seus resultats i en l'avaluació que es fa dels seus proveïdors, siguin de la naturalesa jurídica que siguin. En aquest sentit, va expressar la seva satisfacció pel fet que des del Departament de Salut es parli de la necessitat de recuperar l'orgull de pertinença al sector.
 

Per ampliar la informació, podeu llegir el discurs del president al complet, al PDF adjunt:

Tot i així, Comin va assegurar que, si li deixessin una pissarra en blanc, tornaria a fer un model com el vigent: de prestació pública, d'accés universal i de provisió diversa. Seguint aquest argumentari, i sota el seu parer, caldria, però, combatre dos prejudicis: quan defensant un model sanitari de cobertura pública, la diversitat de proveïdors es percep com un problema o quan s'aboga només per la prestació pública. 

Fent balanç econòmic i social dels últims 150 anys, va abordar Estat i Capital com dos motors imprescindibles per a la modernització, trobant-hi, però, un inconvenient comú: “les dues forces tenen tendència a desempoderar les persones” i, segons va afirmar, s'hauria d'avançar cap a una “repersonalització”.

Per a Comin, cal “combatre aquests dos dogmatismes” i recuperar la perspectiva del sistema sanitari. Segons el conseller, s'ha de jutjar el tipus de prestadors de serveis sanitaris en base a la qualitat, l'eficiència i la garantia del dret. Va afegir que els prestadors, segons la seva naturalesa, mostren un balanç diferent sobre aquests tres paràmetres.

Així, segons Comin, a Catalunya “hem decidit que cada proveïdor té limitacions i, per això, els hem de combinar i diversificar el risc”. Tot i així, va assenyalar que “hi ha espai per al diàleg i ens hem d'esforçar en posar una definició del model prou compatible amb les dades, l'evidència empírica i la qualitat, l'eficiència i la garantia del dret”.

Sobre la diversitat de proveïdors
El conseller va afegir que, en un model divers, la provisió és un avantatge en si mateix. Tot seguit, va matisar que no es tracta d'una “demonització” i que es compta “quan se'ls necessiti” amb els proveïdors amb afany de lucre de la xarxa hospitalària. Va insistir que no parlava, en cap cas, de revisar la xarxa de salut mental i sociosanitària.

Per acabar el seu discurs, va fer referència a la voluntat de diàleg i de racionalització en les seves polítiques. En aquest sentit, va reblar que “a més transparència, més legitimació” i que els ciutadans es mereixen consens a partir de les discrepàncies de partida.