Newsletter

 La directora general de La Unió, Helena Ris, va iniciar la seva intervenció remarcant que el 2012, com els anys anteriors, ha estat un any caracteritzat per la duresa de la situació econòmica i, en especial, per la congelació de les tarifes del CatSalut i la congelació parcial de les de l'ICASS. Així mateix, va destacar que aquest fet, sumat al continu retard en el pagament de l'acció concertada, ha provocat greus tensions de tresoreria i problemes de liquiditat als centres. Seguint aquesta línia, va posar èmfasi que aquest fet, a més de la complicada situació econòmica a què aboca els centres, els genera una pèrdua de credibilitat envers els seus proveïdors i els treballadors. 

En relació amb la situació econòmica i el retard en els pagaments, la directora general va explicar que La Unió ha dut a terme una sèrie d'activitats –reflectides en la memòria 2012- per tal de traslladar la preocupació del sector al Govern.

En l'àmbit de la negociació col·lectiva, va explicar que, tot i que durant el 2012 no es va poder arribar a un acord pel que fa al Conveni col·lectiu del sector sanitari concertat, els acords que s'havien assolit el 2011 van permetre una certa estabilitat als centres. Va destacar, no obstant això, la voluntat de negociació de l'entitat, amb 12 reunions amb els sindicats i, en una segona fase, a través de la mediació del Departament d'Empresa i Ocupació, i va assenyalar que s'està fent el possible per tal d'arribar a un acord abans del 7 de juliol.

• III Jornada Associativa, basada en l'àmbit del ciutadà i dedicada a reflexionar sobre “L'ètica empresarial a les organitzacions sanitàries i socials” (4 grups de treball i 150 participants).

• Grups focals amb metges i infermeres, per obtenir un mapa de les preocupacions i expectatives dins els valors percebuts del model sanitari català.

• Grups focals amb els associats segons la seva titularitat jurídica i el seu àmbit d'activitat per intentar recollir millor les seves necessitats davant els serveis que ofereix La Unió.

• Realització dels estudis econòmics del sector: informe de seguiment de la Central de Balanços i propostes sobre el tipus d'IVA reduït.

• Informe “Contractació, compra i logística agregada de béns i serveis en el sector sanitari de finançament públic a Catalunya: realitat, consideracions i propostes de futur”, conjuntament amb altres patronals.

• Estudi sobre els resultats comparatius d'eficiència i qualitat segons els models de provisió.
   
• Estudi i anàlisi dels recursos humans per sectors, centres i grups professionals.

• Evolució dels costos de referència als mòduls socials i al copagament en el sector d'Atenció a la Dependència.

• Participació en el disseny i la definició tècnica del nou sistema de pagament del CatSalut.

Finalment, Helena Ris també va fer referència al treball realitzat en l'àmbit dels mitjans de comunicació, que ha tingut com a resultat la publicació de 4 articles d'opinió i 126 aparicions de La Unió en premsa 12. Així mateix, va destacar les reunions que els responsables de l'entitat han dut a terme amb caps de les seccions de societat i d'economia de mitjans de referència a Catalunya, així com amb articulistes com Francesc-Marc Álvaro, Pilar Rahola i Josep Cuní. També es va realitzar una sessió formativa per a periodistes sobre el sistema sanitari català que es va considerar molt profitosa i que es preveu repetir aquest any.

 D'altra banda, cal destacar que es van aprovar l'informe de comptes i la memòria d'activitats de 2012.

Per la seva part, els vocals presidents dels consells de sectors de La Unió van resumir els aspectes principals en els quals va treballar cada un dels consells durant el 2012.

• La Farmàcia i l'Atenció Primària. DMA 2012: participar en el seguiment de propostes per a l'assignació pressupostària i transferència de risc en la gestió de la prestació farmacèutica, amb la promoció de sistemes de pagament que reconeguin l'eficiència i la qualitat. Seguiment de l'assignació del pressupost de farmàcia d'Atenció Primària per a l'any 2012.
• Seguiment del desenvolupament del Projecte de la Recepta electrònica.
• Seguiment i suport al desenvolupament del model d'acreditació de l'Atenció Primària.
• Desenvolupar el projecte de Benchmarking del consell amb l'objectiu de compartir les millors pràctiques i ser una font de coneixement per a la millora continuada.

• Iniciar les propostes d'elaboració del model assistencial i de gestió de l'atenció especialitzada en tots els seus àmbits i relacions amb la resta de sectors i línies assistencials.
• Analitzar i fer propostes de millora a l'actual sistema de contractació i pagament de l'atenció especialitzada.
• Seguir desplegant el projecte de Benchmarking: promoure, l'anàlisi sobre indicadors de resultat, assistencials, econòmics i de productivitat, per a compartir-los i analitzar-los de manera que es generi coneixement en base a l'explicació de les diferències, aportant un entorn comparatiu obert, sòlid i contrastat, tant pel que fa a resultats com a abordatges d'actuació per a corregir diferències.
• MHDA: estudi d'un model de coresponsabilització factible. Contribuir a posar en valor la gestió d'aquesta farmàcia i que es reconegui en el sistema de compra de serveis.
• SEM
• UNESPA
• I Trobada de directius d'hospitals de La Unió
• En el marc del projecte Observatori Aliances Estratègiques de La Unió, avançar en el registre i posada en valor de les AE promogudes pels hospitals.

• Redefinició del programa Vida als anys i plantejaments de futur del sector sociosanitari, especialment pel que fa al seu encaix amb els serveis socials.
• Participar activament en el desenvolupament del nou model d'acreditació de centres d'atenció sociosanitària promogut per l'Administració, amb aportacions i anàlisi crítica sobre les propostes d'estàndards que es proposin.
• Avaluar les propostes organitzatives, d'ordenació de l'atenció i sistema de pagament per a la compra de serveis sociosanitaris d'acord amb l'evolució de la seva complexitat.
• Participar activament en el plantejament estratègic de l'atenció al malalt crònic (cronicitat).

• Seguir avançant en el desenvolupament del projecte de Benchmarking específic de Salut Mental.
• Influir en el disseny del nou model sanitari impulsat pels canvis d'entorn. 
• Seguir treballant i actuar amb relació als temes que afecten a la Salut Mental infantojuvenil (grup de treball CSMIJ).
• Participació en el desenvolupament del projecte Estigma (Obertament).
• Promoure l'intercanvi d'experiències en innovació en gestió.
• Donar suport a les entitats per afrontar les mesures d'ajustament.

• Posicionar la marca i projecte propi de La Unió en el sector de l'atenció a la dependència.
• Iniciar els treballs per a l'elaboració del document ‘Repensant el model social d'atenció a les persones amb dependència: anàlisi i propostes de La Unió per a una revisió constructiva del model'.
• Emetre opinió i participar activament en el disseny del nou model d'acreditació EFQM que impulsa l'ICASS, promoure la qualitat i contribuir a un nou model d'acreditació per a les entitats de serveis d'atenció a la dependència.
• Emetre opinió i proposta sobre el model de xarxa i el model de contractació del servei d'atenció a la dependència.
• Promoure la plataforma de difusió i Benchmarking de model innovador de serveis i de gestió.
• Promoure la visió del sector com a sector generador de riquesa i cohesió social.

• Desenvolupar un espai estable de col·laboració amb asseguradores privades i avançar en actuacions conjuntes de millora.
• Treballar en l'àmbit relacional amb l'asseguradora pública, SEMSA i mútues d'accidents laborals i malalties professionals.
• Afavorir les col·laboracions públicoprivades.
• Valorar la possibilitat de fer contactes i propostes d'abast sectorial per donar suport a les empreses del sector sanitari.
• Desenvolupar les propostes que es deriven de l'informe sobre millores en els processos de facturació entre asseguradores i estructures de provisió.
• Com a proveïdors del sistema públic: analitzar la situació dels concursos i condicions específiques – propostes per al nou concurs.
• Com a proveïdors del mercat assegurador: seguiment de la incorporació de l'extrahospitalària en el conveni UNESPA.

• Marc de trobada i de compartir coneixement al voltant de les Aliances Estratègiques.
• Creació de l'Observatori d'Aliances Estratègiques.
• Elaboració de vies de suport metodològic per a les Aliances Estratègiques.
• Promoció de l'intercanvi d'experiències entre els associats.
• Revisió d'experiències i disseny d'una enquesta per recollir les experiències actuals entre associats i proveïdors.
   

Manel Jovells, president de La Unió, va començar el seu discurs de cloenda recordant que, actualment, l'associació empresarial està formada per 113 entitats prestadores de serveis sanitaris i d'atenció a la dependència, que aglutinen 400 centres i que generen ocupació per 58.000 professionals. La Unió també està formada per 18 empreses proveïdores de béns i serveis del sector que configuren el Fòrum d'Associats de La Unió.

El president va incidir en el fet que totes aquestes entitats defensen una gestió orientada a resultats basada en l'eficiència i la qualitat, i que es regeixen pels valors propis de La Unió: la professionalitat, el compromís amb la societat a la qual serveixen, la diversitat i la independència, tant envers La Unió com respecte a l'Administració.

Manel Jovells va explicar que, a través de La Unió, aquestes entitats defensen el model sanitari i d'atenció a la dependència català per diversos motius. En primer lloc, perquè és “el nostre model”, fruit d'una llarga història i de la voluntat col·lectiva que es va concretar l'any 1990 amb l'aprovació de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). En aquest sentit, el president de La Unió va fer referència a la convivència de fundacions privades, ordes religiosos, consorcis, empreses públiques, empreses mercantils, etc.

Així mateix, Jovells va dir que cal defensar el model pels resultats de qualitat que ofereix, tant pels de salut com pels de satisfacció dels ciutadans. Pel que fa a la situació econòmica, Manel Jovells va ressaltar que el sector ha fet grans esforços malgrat el subfinançament crònic i va subratllar que els professionals ja han suportat gran part d'aquests esforços. Així mateix, va destacar la necessitat de prendre mesures estructurals que serveixin no només per superar la conjuntura, sinó també per assentar les bases que assegurin la sostenibilitat del sistema.

Amb referència directa als escenaris econòmics i de les relacions laborals, el president de La Unió va apuntar que cal mantenir la unitat del sector i va insistir en la necessitat de repensar el sistema sanitari català i d'atenció a la dependència per aconseguir que sigui sostenible. Segons va dir, això passa per reforçar la cultura d'empresa, amb orientació a resultats i autonomia de gestió, i per avançar en fórmules jurídiques que ho permetin. A més, Jovells va destacar que és necessari que el sistema doni suport i posi en valor la tasca que duen a terme els equips directius, ja que, tal com va dir, els directius són els que estan a la trinxera.

Per acabar la seva intervenció, Manel Jovells va recordar que, entre tots, s'han de fer els canvis estructurals, de cartera de serveis, de contenció de la demanda i de revisió de l'oferta que garanteixin un futur estable, sostenible i d'excel·lència del model sanitari i social a Catalunya.

A la cloenda de l'acte, la secretària general de Salut de la Generalitat de Catalunya, Roser Fernández, va començar el seu discurs posant èmfasi en la necessitat que, en aquests moments difícils, els diferents agents que intervenen en el sistema de salut se centrin a trobar els elements que els uneixen i no aquells que els separen. Així mateix, va explicar que la dificultat de la situació actual ve donada per problemes estructurals però, sobretot, per la incertesa que genera la impossibilitat de conèixer els escenaris immediats.

Fernández va subratllar que el major problema que té el sistema de salut és el de la viabilitat, ja que, tot i que estan clares les necessitats, no hi ha els recursos necessaris per satisfer-les. En aquest sentit, va resumir quins són els eixos en què s'ha de treballar per fer que el sistema sigui viable. En primer lloc, va explicar que cal millorar el finançament. Això passa, segons la secretària general de Salut, per valorar si cal millorar les aportacions dels usuaris, així com per demanar un millor finançament per a Catalunya. D'altra banda, va dir que cal revisar el nivell de cobertura pública amb criteris de cost-efectivitat i, finalment, va apuntar a la millora de l'eficiència, tant a nivell macroeconòmic, des de l'Administració, com a nivell microeconòmic, des de cada centre.

Arran d'això, va explicar les mesures que s'han dut a terme des del Govern per millorar els ingressos i reduir les despeses. Sobre els primers, va fer referència a l'euro per recepta, la suspensió del qual obligarà a buscar noves fórmules per optimitzar els ingressos. Quant a les depeses, la secretària general de Salut va explicar que les principals mesures adoptades han passat per aturar les inversions i ajornar la posada en marxa de dispositius ja acabats, fer una important reducció de l'estructura de l'Administració i buscar un equilibri en la despesa en farmàcia.

Pel que fa als serveis sanitaris, va assenyalar que, tot i que és la partida que proporcionalment ha estat menys afectada per la reducció de despeses, és on s'ha notat més pel volum que suposa en els pressupostos. Aquí, va fer referència al fet que, al sector concertat, l'impacte equivalent a la reducció d'una paga extra en el sector públic s'ha traslladat via tarifa. Fernández va admetre que aquest punt posa de manifest les contradiccions que es donen entre el sector públic i el sector concertat, on els centres gaudeixen de major autonomia de gestió però, en canvi, no tenen la seguretat jurídica que tenen les entitats de l'ICS davant determinades situacions.

La resta de mesures pel que fa a la reducció de la despesa a l'àmbit sanitari han estat, segons va dir la secretària general de Salut, mesures de reestructuració de l'assistència que s'han abordat centre per centre. En aquest sentit, va explicar que és essencial que hi hagi una bona entesa entre les administracions i les gerències o governs de les organitzacions sanitàries i socials, així com entre aquests últims i els mateixos professionals, l'opinió dels quals s'ha de tenir molt en compte a l'hora d'implantar mesures als centres.

La secretària general de Salut, Roser Fernández, va acabar el seu discurs fent referència a les principals línies d'actuació del Pla de Salut 2011-2015 i va manifestar el seu desig que totes les parts siguin responsables per debatre els elements que s'hi detallen fugint de la demagògia. Fernández va finalitzar la seva intervenció assenyalant que una societat civil sense uns bons polítics no pot tirar endavant, però que els polítics, sense una societat compromesa, tampoc no poden fer-ho.