Newsletter

La jornada va començar amb la conferència de Jorge Wagensberg, divulgador científic, editor, conferenciant, escriptor i museòleg de reconegut prestigi. En la seva ponència “Amazònia, l'últim paradís” va tractar la importància de salvar la biodiversitat, per, segons va dir, raons ètiques –qualsevol espècie que desaparegui ara necessitaria un trilió de vegades l'edat de l'univers per tornar a aparèixer–; raons estètiques –qualsevol tros de vida té una gran bellesa–, i raons científiques –cada dia desapareixen espècies que no han estat descobertes–.
 

En la seva intervenció, el científic va explicar com són els paisatges amazònics, amb un gran predomini de la vegetació terrestre de color verd, arbres i plantes que creixen cap amunt buscant l'escassa llum solar que arriba a la part de terra, i un gran predomini del riu, que va definir com una immensa superfície d'aigua dolça que converteix tots els paisatges en simetries.

També va repassar algunes de les espècies de l'Amazònia, tant animals com vegetals: jaguars, garses, aranyes, micos, mandrosos, peixos de riu, arbres castanya, etc. Així mateix, va posar èmfasi en la importància de l'evolució de les espècies i en com alguns animals van modificar la seva manera d'actuar per poder donar resposta a les seves necessitats.

Per acabar, Wagensberg també va incidir en l'important degradació viscuda a l'Amazònia en els últims vint anys, a causa de la desforestació. Malgrat això, va subratllar que el turisme que conviu i respecta la natura i els animals és possible, posant com exemple l'hotel Ariaú. Segons va exposar, aquest hotel està format per habitacions instal·lades als arbres i passarel·les que connecten els diferents espais, en una integració total amb la natura. 

 

La segona part de la jornada va acollir la presentació de diversos projectes en el marc de les polítiques d'estratègia empresarial en entorns d'incertesa normativa complexa i recursos limitats. Aquesta taula va estar moderada per Julio Villalobos, soci director de Bionexo.

La primera intervenció va ser a càrrec d'Óscar Calaf, director de Producte de GTT, solució tecnològica de Business T&G i Clínica El Remei, i Francesc Busquets, consultor de salut. Calaf va donar a conèixer l'eina GTT, de gestió del temps de treball, creada per augmentar la productivitat dels professionals a partir de quatre punts: planificar el treball, assegurar el conveni, disminuir el temps dedicat a tasques administratives sense valor i incidir directament en la productivitat creuant informació de l'activitat real versus la força treballada o les planificacions realitzades.

La introducció d'aquesta eina parteix de la base que més del 60% dels costos de qualsevol empresa del sector són conseqüència directa del temps dedicat a prestar serveis. Així, la gestió del temps és la gran oblidada i no es dediquen els recursos i les eines necessàries per poder identificar ineficiències i per tant, reduir costos.

Segons va explicar el director de Producte de GTT, aquesta eina inclou aspectes com la gestió diària de professionals, la integració amb Recursos Humans, els portals dels professionals, la socialització de la informació i el càlcul eficient d'horaris, grups, etc.

Per la seva part, Francesc Busquets, consultor de salut, va explicar l'experiència de l'aplicació de GTT a Teknon fa uns anys, amb una clara aposta pels treballadors amb la intenció d'aportar-los millores. Així, es va integrar la GTT com una solució pragmàtica per estalviar temps a comandaments i tasques administratives i es va impulsar un canvi estratègic per diferenciar-se d'altres organitzacions.

Podeu consultar la presentació d'Óscar Calaf al document adjunt.

 En segon lloc, Artur Arqués, director general d'ARCASA, va presentar el cas ARCASA-apetito, una joint venture entre ARCASA, una empresa familiar catalana que porta 30 anys al sector de la restauració per a col·lectivitats, i apetito, un gran grup empresarial alemany de primer nivell que factura més de 800 milions d'euros en volum de vendes.
 

El director general d'ARCASA va narrar com aquesta joint venture entre dues companyies aparentment molt desiguals, que estan a més de 1.500 quilòmetres de distància l'una de l'altra i que provenen d'un entorn econòmic, climàtic i cultural molt diferent, ha donat com a resultat la creació d'un producte que consisteix en blocs d'àpats cuinats i congelats que es poden emplatar directament de la caixa al plat.

Arqués va posar especial èmfasi en les dificultats econòmiques i de mercat que hi ha actualment i en la necessitat d'anar més enllà, de sortir del paradigma establert per aconseguir crear un nou model. Tal com va subratllar, el cas Arcasa-apetito és un bon exemple de com en un sector tradicional i que semblava acabat hi ha possibilitat de fer R+D i continuar avançant.  

Podeu consultar la presentació d'Artur Arqués al document adjunt.

Antoni Soler, subdirector general i director de Finances, Jurídic i Accionistes de SARquavitae, va parlar de reptes, possibilitats i condicions d'èxit del model de col·laboració publicoprivada. A la seva intervenció va explicar que a causa del canvi demogràfic i de la crisi econòmica hi ha escassetat de recursos, fet que posa en dubte la viabilitat i sostenibilitat de l'Estat del Benestar i que obliga a buscar noves fórmules. En aquest sentit va plantejar la col·laboració publicoprivada com una eina a tenir molt en compte.

Soler va subratllar que per millorar la CPP cal una clara distribució de rols i responsabilitats, acords a llarg termini, un marc regulador estable i la creació d'una unitat central de col·laboració publicoprivada. Així mateix, va fer referència a la necessitat de treballar en un escenari win-win per a tots els actors que impliqui un canvi de paradigma, passant de l'administració burocràtica de la contractació pública a la gestió estratègica de la CPP, basada en la confiança en la relació i la transparència en l'actuació.

Pel que fa al paper que juguen els implicats en aquest tipus de col·laboració, el subdirector general de SARquavitae va apuntar que l'Administració no ha de competir amb la iniciativa privada i que, per la seva part, el sector privat ha d'adoptar una mentalitat que impliqui una voluntat més generalista i amb vocació de servei. A més, va afegir que la CPP hauria d'impulsar la provisió d'infraestructures i serveis de garantia pública amb la participació de la iniciativa privada i va recordar que un excés de legislació per part de les Administracions Públiques frena la inversió.

Finalment, Antoni Soler va donar a conèixer una experiència de col·laboració publicoprivada de SARquavitae amb el Govern i els ajuntaments de les Illes Balears, a través de la qual l'Entitat va resultar adjudicatària de 3 centres sociosanitaris als municipis de Marratxí, Calvià i Capdepera. 

Podeu consultar la presentació d'Antoni Soler al document adjunt.

Ramon Maspons, coordinador d'innovació a l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), va presentar el Projecte VISC+ (Més valor a la informació de salut de Catalunya). Segons va explicar, aquesta iniciativa té com a objectiu relacionar la informació de salut que es genera a Catalunya d'una manera totalment anonimitzada i segura per tal d'impulsar i facilitar la recerca i la innovació en medicina i les ciències de la salut.

Maspons va exposar que VISC+ està orientat als investigadors que realitzin estudis de recerca i investigació i que, a més, té una vocació global. És a dir, que es vol que sigui útil no només per als investigadors catalans sinó també per als centres de recerca i investigació internacionals.

D'altra banda, el representant de l'AQuAS va destacar que VISC+ respon a les necessitats de la comunitat científica de disposar d'informació de salut relacionada. Segons va dir, la intenció és continuar avançant en la recerca i la innovació, tal com queda reflectit a revistes de referència com The Journal of the American Medical Association o Nature Reviews i a les recomanacions de la Unió Europea pel que fa a la reutilització de dades de salut.

Així mateix, Ramon Maspons va recordar que VISC+ està alineat amb l'estratègia de recerca i innovació de la Unió Europea, que potencia la transferència de resultats de la recerca als sectors productius.

Podeu consultar la presentació de Ramon Maspons al document adjunt.

A la cloenda de l'acte, Manel Jovells, president de La Unió, va incidir en el fet que les empreses de béns i serveis tenen un paper destacat al sector salut. Així mateix, va subratllar la importància de la col·laboració publicoprivada (CPP), especialment, en el sentit de “fer xarxa” per treballar conjuntament i revertir la situació econòmica actual.
 

Manel Jovells va fer referència, també, a la necessitat d'establir aliances que facin possible una veu forta i única per defensar els agents del sector davant les interpretacions de la normativa. A més, va posar de manifest que cal arribar a la ciutadania per explicar com nés de bo el sistema sanitari català.

A l'hora de presentar a la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernández, el president de La Unió va recordar que ella va ser la impulsora del Fòrum d'Associats Col·laboradors quan era directora general de La Unió.

Per la seva part, en el discurs de cloenda de l'acte, Roser Fernández va fer una àmplia explicació de la col·laboració publicoprivada, de la qual va dir que es pot desenvolupar tant a nivell de cobertura i finançament com de provisió de serveis, així com per fer recerca. La secretària del Departament de Salut va destacar especialment que la CPP s'ha d'entendre com una oportunitat per no renunciar a l'excel·lència en un escenari econòmicament complicat com l'actual.
 

Segons va senyalar, per fomentar aquest tipus de col·laboració calen bases sòlides i estables (a nivell normatiu i financer), dur a terme un aprenentatge i tenir molt clares les regles del joc. A més, va incidir en la necessitat de fer més transparents els resultats de la CPP per posar en valor el seu cost-oportunitat i per deixar ben clar que es fa al servei de les persones. Finalment, Fernández va recalcar que la col·laboració publicoprivada ha de permetre enfortir el sector salut que, segons va apuntar, destaca econòmicament.