Newsletter

En el seu informe, la directora general de La Unió, Helena Ris, va retre comptes de les fites més rellevants aconseguides per l'associació durant el 2013.

En la part inicial, va explicar que l'entitat ha seguit una defensa del model sanitari i social català articulada sobre tres eixos:

• La comunicació (amb 5 articles publicats en els principals mitjans del país, reunions amb equips de redacció i una sessió formativa per periodistes sobre què vol dir privatitzar).
• Les actuacions lobbístiques (reunions amb els líders polítics, reunions amb periodistes amb influència mediàtica i suport al model empresarial i a la col·laboració publicoprivada).
• La col·laboració amb altres entitats com per exemple la participacipació activa en el Pacte Nacional de Salut.

També va destacar les actuacions dutes a terme al voltant de:

• El Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions.
• El nou sistema de pagament, les Reordenacions Assistencials Territorials, el model de prestació farmacèutica i el canvi de pagament de la mitja estada sociosanitària.
• La participació activa en el model d'atenció a la cronicitat.
• La marca i el projecte Unió d'Atenció a la Dependència.

Dintre del seu informe, Helena Ris va convidar a Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva a presentar un treball sobre l'esforç del sector concertat en el marc de disminució de les finances públiques i a Xavier Baro, director  d'Organització i Relacions Laborals a abordar l'àmbit de la negociació col·lectiva.

Seguidament, Helena Ris va continuar amb el seu informe fent referència a les actuacions internes més destacades:

• Actualització i reforç del sistema d'informació patronal.
• Desplegament de l'Oficina de l'Atenció a l'associat, que ha cursat més de 900 consultes.
• IV Jornada Associativa. Afrontar el canvi: repte per a les organitzacions i els professionals.
• Més de 20 sessions, amb la participació de més de 1.600 professionals.
• Premis a l'Excel·lència en atenció sociosanitària.
• IV Edició dels Premis Unió a la Innovació en Gestió.
• Bechmarking Unió.
• Informes i estudis destacats.
• Renovació del web i l'extranet.
• Creació d'Apunts, el Blog de La Unió.

Podeu consultar el resum de la memòria 2013 per ampliar la informació.

Els vocals-presidents dels consells de sector de La Unió van exposar la tasca que s'ha desenvolupat per part d'aquests òrgans durant el 2013, que es resumeix a continuació:

Anna Riera, directora Sanitària, Social i de Participació Associativa

• Recepta electrònica (RE). Integració de la medicació del pacient al pla de medicació, l'execució d'un pla d'actuació per a la reducció de les receptes paper i la consolidació del sistema de recepta electrònica.
• Participació en el grup de treball del model d'assignació de la DMA de farmàcia d'atenció primària i el model de coresponsabilització.
• Seguiment de l'Informe de la Central de Resultats en l'àmbit de l'atenció primària, dades 2012.
• Seguiment de les Unitats funcionals de seguretat de pacients a l'atenció primària de salut.

José Luis Ibáñez, Consell del Sector Atenció Especialitzada d'Aguts

• Elaboració de l'estudi L'hospital del futur.
• Proposta del nou sistema de pagament del CatSalut. Participació en els grups de treball i aportacions tècniques.
• Pla d'actuació en relació a la Medicació Hospitalària Dispensació Ambulatòria (MHDA) del 2013 i posicionament en el copagament.
• Contracte del Servei d'Emergències 2012-2016. S'ha fet seguiment i s'ha participat en l'assoliment d'un acord el mes de maig.
• Seguiment de l'estat de situació de l'acreditació.
• Seguiment del Desplegament de la Recepta Electrònica.
• Participació en la Comissió Tècnica de la Central de Balanços.
• II i III Trobada de directius d'hospitals.

Josep Ganduxé, Consell del Sector d'Atenció Sociosanitària

• Propostes sobre un nou model de pagament de la mitja estada que es desglossa en convalescència, subaguts i postaguts. El nou model planteja un pagament per alta.
• Contribució al plantejament estratègic de l'atenció al malalt crònic (cronicitat).
• Desenvolupament del nou model d'acreditació de centres d'atenció sociosanitària.
• S'han mantingut diferents reunions amb la Subdirecció General de Gestió de Recursos per tractar la regularització en el  pagament del mòdul Social en les tarifes sociosanitàries, tema que ha de quedar resolt en la facturació del 2014.

Josep Lluís Roselló, Consell del Sector d'Atenció a la Dependència

• Posicionament de la marca i el projecte propi de La Unió en el sector d'atenció a la dependència, intensificant les relacions institucionals en aquest àmbit amb l'administració i el sector.
• Espai de treball i reflexió propi per al sector de la discapacitat.
• Propostes de millora per a la valoració de les ofertes econòmiques del plec de condicions en relació als concursos de gestió.
• Defensa del model d'acreditació.
• Seguiment de l'impacte de la suspensió de les prestacions econòmiques vinculades (PEV).
• Seguiment dels processos d'acreditació professionals per al sector.
• Participar activament en els òrgans que es constitueixin sota el marc del Pla Interdepartamental d'interacció entre els serveis sanitaris i socials.

Joan Orrit, Consell del Sector d'Atenció a la Salut Mental

• Participació i aportacions al Pla Integral de Salut Mental i Addiccions impulsat per la Generalitat, que aplega a totes les entitats del sector salut mental.
• Reforma del Codi Penal. El Consell s'ha sumat a les diferents iniciatives i actuacions dels col·lectius de famílies, usuaris i professionals per fer palès l'endarreriment de les polítiques de salut mental que significarà la reforma del Codi Penal.
• Contribució a la Central de Resultats.
• Desenvolupament del Projecte Estigma.
• Continuïtat al desenvolupament del projecte de benchmarking de salut mental.

Carles Núñez, Consell del Sector d'Activitat Privada

• Constitució del grup de treball de Col·laboració Publicoprivada (CPP) amb l'objectiu d'identificar oportunitats per a noves col·laboracions i promoure la seva normalització en el sector sanitari. Aquest grup contribuirà a l'estudi sobre Aliances Estratègiques impulsat pel consell de sector.
• Participació en el desenvolupament i les negociacions del conveni d'UNESPA per a accidents de trànsit, a través de la representació patronal.
• Treball conjunt amb el CatSalut en l'anàlisi de la cartera de serveis del Ministerio de Sanidad.
• Promoció de l'intercanvi d'experiències en innovació en gestió.

Enric Mangas, Consell del Sector d'Aliances Estratègiques

• Elaboració de vies de suport metodològic per a les aliances estratègiques.
• Impuls de l'estudi sobre Aliances Estratègiques que analitza els models de col·laboració publicoprivada, en diferents àmbits sectorials, i altres països i aplicabilitat al sector sanitari.
• Disseny i administració d'una enquesta de recollida d'experiències d'aliances estratègiques i d'experiències de col·laboració publicoprivades, de forma coordinada amb el consell d'activitat privada. 

També cal destacar que l'Assemblea va ratificar Lluís Colomés, del grup SAGESSA, com a nou vocal-president del Consell de Sector d'Atenció Primària en substitució de Marcel Prats, d'Althaia.

Podeu consultar les presentacions realitzades pels vocals-presidents al PDF adjunt.

Davant d'aquesta situació de constricció econòmica, Enric Juliana va analitzar com han funcionat els mecanismes de resistència política i social, referint-se a Espanya com un Estat “subjectat” o “tutelat” per la Unió Europea, encara que no de manera formal. A diferència d'altres països meridionals, segons va explicar, s'ha actuat “amb molta prudència política” perquè no es repetissin situacions com les d'Itàlia o Grècia.  

Enmig d'aquest panorama, Enric Juliana va abordar la qüestió catalana com una peça clau i va considerar que els resultats de les pròximes eleccions europees del 25 de maig seran com una radiografia. Continuant amb el símil, va opinar que els resultats detectaran fractures, referint-se al possible grau d'abstenció i de confiança dipositada en els partits majoritaris.

En l'àmbit polític, Juliana va opinar que Catalunya ha marcat el seu propi calendari fixant la consulta per al 9 de novembre, recordant les mobilitzacions ciutadanes de la tardor de 2013. En aquesta línia, va recomanar parar atenció al que succeeixi el 18 de setembre a Escòcia, tot subratllant que els anglesos han donat una lliçó de democràcia.

Un moment polític "apassionant"
Per tot plegat, va qualificar el moment polític com “apassionant” i va recalcar que els processos polítics són llargs perquè, alhora, inclouen processos socials. Segons Juliana, l'adaptació de les polítiques europees a un nou marc polític, econòmic i social serà llarg i el que està en joc és la definició de l'Estat. Va posar exemples: per als catalans, aquest Estat ha de deixar llibertat perquè Catalunya s'organitzi millor per afrontar els problemes, per als extremenys, aquest Estat ha de ser més proteccionista.

El periodista va cloure la seva intervenció fent èmfasi en el fet que la ciutadania viu “una situació d'espant públic” i que, quan això passa, es tendeix a buscar protecció. Segons va puntualitzar, en termes polítics això vol dir tendència al conservadorisme, el que pronostica per a les eleccions del 25 de maig.

A proposta de la Junta Directiva, l'Assemblea va acordar nomenar Albert Núñez membre honorífic de La Unió a títol pòstum. Núñez, qui fou president de Corporación Fisiogestión, va destacar per la seva gran implicació i participació en l'activitat desenvolupada des de l'associació empresarial. Va ser membre del Consell Consultiu de La Unió (2008-2014), patró de la Fundació Unió (2003-2014) i membre de la Junta Directiva de La Unió (2000-2007). 

L'encarregat de recollir el reconeixement va ser el seu fill, Carles Núñez –actual vocal-president del Consell del Sector d'Activitat Privada de La Unió–, de mans del conseller de Salut, Boi Ruiz.

En aquest context, el president de La Unió va recordar els esforços del sector sanitari i d'atenció a la dependència. En el cas del sector sanitari, va subratllar que la disminució de tarifes i d'activitat més altres despeses exògenes, com l'IVA o l'IPC, han representat un 28% i en el d'atenció a la dependència, la reducció de tarifes va ser al voltant d'un 4%.

Dels esforços dels proveïdors, als dels professionals, Manel Jovells va afirmar que l'ocupació ha baixat un 4% i que els nivells retributius han disminuït entre un 11 i un 12%. Tenint en compte l'IPC, el president de La Unió va remarcar que els professionals han vist reduït en un 22% el seu poder adquisitiu.

Malgrat això, Jovells va voler destacar que el sistema compta amb uns professionals compromesos amb la seva feina, fet que queda demostrat, segons va dir, perquè la qualitat no s'ha vist afectada més enllà de les llistes d'espera per les patologies no greus. En aquest sentit, va voler fer un reconeixement explícit als professionals i, també, als directius per haver-se adaptat a una nova realitat.

Propostes per afrontar la situació actual
Per al 2014, Manel Jovells va afirmar que el sector esperava, com s'havia anunciat, estabilitat pressupostària i va mostrar preocupació davant de la necessitat d'haver de fer més esforços. A més, va considerar que aquests esforços només seran viables a través del diàleg i del pacte. A continuació, per tal de poder afrontar aquesta realitat, va fer diverses propostes:

• Subfinançament històric en sanitat de les Comunitats Autònomes. Va indicar que “seria de justícia que aquesta realitat es tingués en compte des del Govern espanyol per tal de flexibilitzar els objectius de dèficit”. En aquest sentit, va donar suport al conseller de Salut i va recordar que el sector és un generador de riquesa i d'ocupació.
• Polítiques de contenció de la despesa. Va fer referència a la necessitat de desplegar polítiques conjuntes, en matèries com la compra o la logística, i va recordar que La Unió participa en associacions internacionals com la International Hospital Federation, que està treballant en aquest àmbit. També va assenyalar la importància d'analitzar conjuntament determinades normatives que dificulten la relació entre proveïdors.
• Pla de Salut 2011-2015. Va considerar que cal continuar desplegant, entre tots els agents, aquest Pla del Departament, que va qualificar com a punt de trobada entre tots els agents i que inclou aspectes clau, com ara la cronicitat, el terciarisme o els canvis en els territoris.

Segons Manel Jovells, aquestes actuacions haurien de posar en valor un sistema sanitari singular, fruit d'una llarga història, amb diversitat de fórmules jurídiques que generen “complicitat, valor i benchmarking”. Un sistema, va afegir, “amenaçat per normatives homogeneïtzadores”, que va “en contra de la col·laboració publicoprivada, de compartir les regles del joc”. Així doncs, el president de La Unió va cloure del seu discurs fent una defensa del sistema sanitari català i d'atenció a la dependència.

Boi Ruiz va continuar explicant que, atesa la situació, des de la conselleria s'ha proposat un pacte de país per la sostenibilitat del sistema sanitari. Segons el conseller, aquest pacte ha tingut la màxima expressió a través d'un acord polític incloent “també els que han estat menys partícips”.

Política amb majúscules
Davant d'aquesta situació, Boi Ruiz va considerar que el Govern ha desplegat el que va definir com una “política amb majúscules”, orientada a mantenir la universalitat i la sostenibilitat del sistema sanitari públic. En aquest sentit, va fer un repàs dels resultats obtinguts per tot el sector: resultats clínics, millora de l'atenció urgent, millora de l'atenció a les malalties greus o millora dels circuits ràpids de determinades malalties, com el càncer. Per aquest motiu i en l'actual conjuntura econòmica, va ressaltar la importància del sistema sanitari com a factor de cohesió social.

Per tal de treballar en la millora d'aquests resultats i en la sostenibilitat del sistema, el conseller de Salut va subratllar que cal reordenar determinats aspectes en el marc del Pla de Salut 2011-2015, insistint en el fet que els canvis que s'introdueixin han de tenir valors ètics de responsabilitat pública i, alhora, han de representar un benefici per a malats, ciutadans/contribuents i professionals.

Pel que fa a la viabilitat del sistema, el conseller Boi Ruiz va demanar més esforços al sector i va remarcar que aquests esforços no han d'afectar ni al salari dels professionals ni a la tarifa dels proveïdors. Segons va assegurar, l'objectiu és mantenir el pressupost en salut però reduir el dèficit.

Defensa del model sanitari català
Boi Ruiz va fer una defensa del model sanitari català referint-se a les seves arrels històriques i al fet que va començar a ser legislat el 1934. Malgrat que va dir que el model s'ha de modernitzar, va subratllar que és un model “que no està fet per defugir el dret administratiu, ni per fer ric a ningú”.

Fent un símil amb l'anàlisi DAFO, el conseller va apuntar com a fortalesa que “el model és fort en si mateix perquè, si hagués estat un altre, no hagués resistit”. Com a amenaça, va indicar la situació econòmica i, finalment, com a oportunitat, va destacar la millora del subfinançament crònic que pateix la sanitat catalana.

Per acabar el seu discurs, Boi Ruiz va remarcar que cal un acord polític per fer sostenible el model sanitari del nostre país. Abans s'havia referit al Pacte Nacional de Salut de Catalunya . Sobre aquest model, va afirmar que només s'aconseguirà “amb voluntat política”, la qual, segons va dir, “hi és”.

Finalment, el conseller de Salut va mostrar la seva confiança en el sistema sanitari i en el futur que li espera gràcies a la qualitat de la feina feta i als valors ètics de funcionament del propi sistema. Tanmateix, però, va insistir que serà necessari lluitar contra el subfinançament històric.