Comunicat

La publicació, el 2 de maig passat, de la Llei 4/2008 de 24 d'abril del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, ha significat, de fet, la promulgació del tercer cos legal regulador de les Fundacions Privades a Catalunya des dels anys 80. Amb aquest motiu, La Unió va fer una jornada per analitzar com influirà aquesta llei en el sector sanitari i social.

Raimon Bergós , secretari general de la Coordinadora Catalana de Fundacions va tractar els aspectes generals de la Llei 4/2008 de 24 d'abril del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, en relació a les fundacions i Josep M. Bosch va fer les consideracions de la nova regulació en relació a les fundacions del sector sanitari i social.

Aquest nou text substitueix la Llei de 2001; en aquell moment les Fundacions prestadores de serveis constituïen un model emergent i la resposta de l'esmentada llei en cap cas va significar més intervenció, sinó més suport i assessorament.

La nova regulació, en un entorn molt similar a aquell (han passat just 7 anys), segueix una direcció ben diferent, incrementant de manera notable els mecanismes de control, fiscalització, reglamentació que afectaran la vida diària de les organitzacions fundacionals.

Alguns dels trets essencials de la nova regulació:

1. Les Fundacions i el sector públic: l'administració ha de deixar d'utilitzar la figura fundacional (excepte que la constitueixi per actuacions que realitzi conjuntament amb entitats de dret privat) i apareix la figura de les Fundacions Públiques (constituïdes amb una aportació directe o indirecte majoritària de l'Administració de la Generalitat, pels ens locals de Catalunya o per organismes públics o altres ens que en depenguin, o bé que el seu patrimoni fundacional en més del 50% el formin béns o drets aportats o cedits per aquests, o bé que més de la meitat dels membres de l'òrgan de govern siguin nomenats per les entitats indicades), hem destacat amb negreta determinats conceptes poc clars del text legal. Tot i així, aquestes Fundacions no tenen assignat, de moment, un règim jurídic específic.

2. El dret a fundar: dotació inicial de quantia no inferior a 60.000 euros (a la resta de l'Estat 30.000) i si és en béns o drets s'ha d'annexar un informe pericial a la carta fundacional. Es preveu la dotació successiva dinerària amb títols executius sempre que el desemborsament inicial sigui d'almenys el 50% i la resta en 4 anys. En cas de persones jurídiques i corporacions de dret públic no es requeriran títols executius. Els augments de la dotació no dinerària requerirà escriptura pública i informe de valoració. S'ha de presentar al Protectorat un projecte de viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament i les activitats que es faran. Es poden constituir fundacions amb dotació no inferior a 30.000 euros per un termini màxim de 5 anys, i hi cap una única pròrroga per 5 anys o la conversió amb indefinida si s'augmenta la dotació i es presenta el projecte de viabilitat.

3. El govern i la gerència de les fundacions: Obligatorietat de tenir com a mínim un director designat pel patronat, en aquelles fundacions de més de 25 treballadors en què concorrin una de les dos primeres causes que determina l'obligació de realitzar una auditoria (actiu superior a 6 milions d'euros, o volum d'ingressos anuals superior a 3 milions d'euros. Els patrons d'aquestes fundacions no poden tenir cap tipus de relació laboral o professional retribuïda amb la fundació. En els altres supòsits, són retribuïdes les tasques delimitades i diferents a les pròpies del càrrec de patró prèvia autorització del Protectorat, sense que pugui ser superior el nombre de patrons amb relació laboral o professional al previst perquè el patronat es consideri vàlidament constituït. No es poden delegar els actes de disposició sobre béns que, en conjunt o individualment tinguin un valor superior al 20% del actiu de la fundació.

4. Autocontractació: el patró afectat per l'autocontractació no pot intervenir en la presa de l'acord i s'ha de comunicar al Protectorat; ara bé, estarà subjecte a autorització prèvia, en casos de compravenda i arrendament d'immobles, compravenda i arrendament de mobles d'extraordinari valor, préstecs en diners i serveis retribuïts.

5. Actes de disposició del patrimoni: l'alienació, el gravàmen o qualsevol altres actes de disposició dels béns i drets que integren el patrimoni de la fundació s'han de fer a títol onerós i respectant les condicions dels fundador o donant i sempre que el fruit es reinverteixi en el patrimoni fundacional, s'hauran de comunicar al Protectorat en el termini de 30 dies. No obstant, quan els béns o drets són immobles o singulars directament vinculats al compliment de les finalitats, formen part de la dotació fundacional i la repercusió econòmica és superior a 60.000 euros o el 20% de l'actiu s'ha d'acompanyar un informe tècnic independent justificatiu. Es requereix autorització prèvia respecte a aquests actes quan: a) Els béns o drets provinguin de subvencions públiques; b) Si el donant ho exigeix expresament, o ho preveuen els estatuts; c) Si el producte de l'operació no es reinverteix totalment.

6. Auditoria de comptes: Els comptes s'han de sotmetre a una auditoria quan concorrin durant dos anys consecutius dos de les següents circumstàncies: a) Que el total de l'actiu de la fundació superi els 6 milions €. b) Que l'import del volum anual d'ingressos ordinaris superi els 3 milions €; i c) Més de 50 treballadors.

7. El Protectorat podrà realitzar inspeccions motivades o aleatòries; també pot demanar la intervenció judicial si no es presenten els comptes anuals dins els terminis, i en els següents casos: a) Una gestió greument irregular; b) Una gestió que posi en perill la continuïtat de la fundació; i c) Una divergència greu entre les activitats que duu a terme i les finalitats fundacionals.

8. Adaptació estatuts: s'han d'adaptar els Estatuts existents en el termini de 3 anys, tret de la dotació.

9. Entrada en vigor: 8 d'agost de 2008.

Una primera valoració del nou règim legal ens obliga a fer una lectura contextual: la conjunció d'aquesta nova legislació, amb l'esborrany que actualment es comença a conèixer, tot i estar en una fase molt incipient, de la nova Llei del Protectorat, i amb el coneixement d'altres texts legals (sembla que aturats, com el cas de la Llei de Fundacions del Sector Públic) ens porta a visualitzar un procés constant de voluntat d'intervenció de les entitats fundacionals que actuen en règim de concert o subvenció amb les Administracions Públiques. Aquest fet situa a les fundacions del Sector Sanitari i Social en situació de risc pel que fa a la seva autonomia de gestió.

Cal també tenir en compte que la visió crítica que mereix la imposició de determinades mesures de govern i gestió de les Fundacions no és incompatible amb el fet que les pròpies mesures es puguin considerar encertades; el fet criticable, especialment en el camp fundacional, ve de la imposició de mètodes d'organització del govern de les entitats.

Per altra banda el control dels recursos públics com argument, i les corrents legislatives de la CEE en la matèria, no han d'emmascarar una realitat: tots i cadascun dels procediments o processos en virtut dels quals el Sector Públic deriva recursos al Sector Privat disposen de mecanismes intrínsecs de control que fan sobrer que el Protectorat hagi de esmerçar recursos en la mateixa línia.

Cal tenir en compte que estem davant una text legal elaborat amb una tècnica més que correcta, tot i que en aspectes que poden ser determinants per fer que, per exemple, una Fundació pugui ser considerada Pública, deixen espai al dubte interpretatiu.

En darrer terme recordar que la necessitat d'implementar les necessitats derivades de les actuacions de control i d'autorització prèvia per part del Protectorat haurà de suposar un increment de recursos d'aquest departament, ja actualment en situació de col·lapse.