Newsletter

En el marc dels Esmorzars de Treball de La Unió , en els quals col·labora Pfizer i que tenen com a objectiu reflexionar sobre aspectes clau de l'àmbit sanitari i social, el catedràtic del Departament d'economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas va realitzar la conferència sobre el “Redisseny de la despesa social en una etapa de crisi” i Martí Saballs , subdirector del diari econòmic Expansión va conduir el posterior debat en el que varen participar representats del món sanitari i social Joan Amigó , gerent de l'Institut Pere Mata; Miquel Carreño , cap de relacions institucionals de Pfizer; Roser Fernández , directora general de La Unió; Josep Ganduxé , vocal-president del consell del sector d'atenció sociosanitària de La Unió; Esteve Picola , director general de Mútua de Terrassa; Josep Prat , director general d'INNOVA; Higini Raventós , president del Grup SAR; Boi Ruiz , president de La Unió; Joaquim Serrahima , director general de Grup Catalònia; Feliu Sucarrats , president de la Clínica Barceloneta; Rafael Suñol , president de la Federació de Mutualitats de Catalunya i Albert Vergés , director general d'Edad & Vida.

Entre les diferents iniciatives que es podrien posar en marxa per garantir l'aplicació sostenible de la Llei de la dependència, els diferents experts convocats per La Unió van coincidir en la necessitat d'apostar per una assegurança universal obligatòria de dependència. Opinen que la mesura incentiva la responsabilitat individual i socialment és més justa ja que amb les aportacions de tots es garanteix la prestació a qui més la necessiti.

D'altra banda, i per tal d'afavorir el desenvolupament del sector, demanen una clarificació de les regles del joc per part de les administracions a fi de garantir l'aportació en capital, coneixement i gestió professionalitzada d'entitats proveïdores bé siguin de titularitat pública o privada. També van coincidir en el fet que tot i que la despesa sanitària o de dependència ha de créixer no ha de fer necessàriament augmentant el finançament públic via impostos. Els experts recomanen fórmules alternatives i de provat èxit, en especial a Catalunya, com ara la col·laboració públicoprivada.

Convenen que la quarta pota del benestar basada en l'atenció a la dependència tal i com preveu la Llei ofereix molts dubtes sobre la seva fortalesa i capacitat d'enfrontar els reptes de futur. Aquesta situació no és aliena a la que pateixen les estructures estatals del benestar en la majoria dels països desenvolupats.

Per tal de preservar la coherència, la sostenibilitat i l'aplicació de la Llei de Dependència, el grup d'experts reunits per La Unió varen valorar l'assegurament obligatori com a garantia d'una atenció a la dependència justa i solidària pel conjunt dels ciutadans i van considerar el copagament com a mesura necessària per evitar un abús moral del sistema. Per a garantir la viabilitat de la llei, tots els experts varen assenyalar com a imprescindible un pacte social entre administracions, entitats proveïdores i ciutadans, que s'ha de situar fora del debat polític i que resulta inajornable.

Aquest pacte està en sintonia amb el pacte per a garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i social que el 30 d'octubre de 2008, La Unió , juntament amb Foment del Treball Nacional , FEPIME Catalunya , la Federació de Mutualitats , Fenin Catalunya i el Fòrum de Salut Mental , varen signar. Tot i que hi ha molts dubtes sobre el model ara és el moment de centrar l'estratègia en la presa de decisions concretes sobre el desplegament de la llei de dependència garantint amb coresponsabilitat la seva sostenibilitat.

Guillem López Casasnovas va basar la seva exposició en diverses reflexions recollides en els seus articles “Análisis económico de la cobertura de la dependencia: algunas reflexiones sobre las causas y consecuencias de sus déficits, en el contexto general de la crisis del estado del bienestar” i “Política econòmica, despesa pública i benestar social”. El catedràtic va realitzar un anàlisi pel marc general econòmic i social en el qual es desenvolupa la Llei de Dependència i després va centrar el seu anàlisi en la normativa.

López Casasnovas va fer una reflexió inicial sobre si l'estat del benestar és part de la solució o del problema en una conjuntura de crisi atenent a dues tendències econòmiques. Si és part de la solució, va assenyalar, el sistema hauria de ser més selectiu i caldria una reflexió sobre conceptes com la universalitat i si és part del problema caldria deslliurar les polítiques de les trampes de la pobresa i incentivar la responsabilitat individual.

En aquest sentit, el catedràtic va valorar que seria molt beneficiós per al nostre país disposar d'una política econòmica pròpia, ja que la seva estructura econòmica forma un cluster, prou específic a l'Arc de la Mediterrània i que convindria anivellar la capacitat de despesa social amb el nivell de desenvolupament.

Va donar especial importància al fet de generar un marc de decisió estable i el menys manipulable possible a nivell governamental i polític exigint majories qualificades per a determinades decisions, requeriment de consultes populars en temes preestablerts, compromisos de major durada en inversions i formació de capital humà, etc. L'objectiu no és dificultar les decisions en el curt termini sinó limitar les decisions susceptibles de ser considerades com a tals per a una política econòmica que es pugui entendre com de major discrecionalitat política.

També va subratllar que és erroni el discurs de política social que no té en compte les dues potes del pressupost (ingressos i despesa; com es finança i com es gasta). Aquest fet implica més atenció a la prova de mitjans i de necessitats i més transparència, a banda d'interessos de polítics i de gestors polítics.

Dintre del marc general, va fa èmfasi en el fet que l'anàlisi de la política social s'ha de realitzar cada vegada més vinculat a les polítiques d'ocupació, ja que les dues incideixen en la reducció de la desigualdat.

Davant d'aquesta situació, Guillem López Casanovas considera que per a una bona refonamentació de la política social calen mesures com el copagament no com a mesura recaptatòria sinó com a mesura per evitar l'abús moral del sistema; fomentar que les prestacions del welfare condicionin al workfare incentivant la responsabilitat individual. En aquest sentit, matisa quant més desenvolupada està una societat menys intervenció pública es produeix i per tant, està justificat un canvi en les fonts de finançament.

Afirma que la política social no es pot fer a partir de mitjanes sinó atenent a les variances, la qual cosa implica una política selectiva en destinataris transversal a les finances públiques i que la prestació uniforme tancada no incorpora el valor d'allò que és electiu i mina els esforços a la responsabilitat individual.

Guillem López Casasnovas va fer algunes consideracions respecte la Ley 39/2006. Per al catedràtic la normativa ofereix un “cliché” de protecció d'abast universalista (tots els ciutadans són elegibles), però força al selectivisme (no tots els elegibles són elegits), segons el grau de necessitat i de la capacitat de cofinançament. Casasnovas opina que alguns ciutadans ja es pregunten per quin motiu la intervenció pública garanteix les mateixes prestacions castigant en certa manera als que més renda i patrimoni posseeixen. No obstant això, assenyala que els ciutadans són favorables a contribuir a les xarxes de seguretat mínimes que han de protegir als més desfavorits independentment de la seva capacitat financera. Afirma que la societat no hauria de convidar als ciutadans a despreocupar-se del seu futur com ho està fent ara. En aquest context, considera un desencert el fet de promoure el consum i no l'estalvi ja que es podria estar enviant les senyals equivocades per al futur. Per tant, considera necessari que les xarxes de seguretat generals de cobertura universal es limitin a prestacions mínim/bàsiques, i no als seus nivells mitjos –generals i uniformes- sent complementables de manera contributiva.

El catedràtic esgrimeix que els ciutadans entenen la cobertura de riscos individuals no buscats o desconeguts. Podria ser el cas d'una malaltia però no el cas de l'envelliment perquè forma part del curs natural de la vida. Per tant, per a Casasnovas, la dependència lleu o moderada s'hauria de mantenir en l'esfera privada preservada de la responsabilitat de l'estat.

En aquest sentit, argumenta, la societat comença a no entendre que la cobertura pública pretengui nivells mitjans i de màxima qualitat i que el cost sigui sufragat públicament. La prestació uniforme tancada, afegeix, no incorpora el valor d'allò que és electiu; no facilita la complementarietat en correspondència a un esforç addicional i minva la responsabilitat individual. Sota el seu criteri, la provisió pública amb producció pública directa difícilment ofereix avantatge competitiu.

En un context de descentralització és possible l'experimentació controlada des dels poders públics per a distintes combinacions entre prestacions monetàries i en espècie, justificables davant els ciutadans com a desigualtats tolerables, en tant que són acceptades per la comunitat i finançades solidàriament a dintre seu.

Després d'abordar el marc general i la llei, les principals conclusions de Guillem López Casasnovas són:

• “Incapacitat”-“indesitjabilitat” d'aspirar a la uniformitat en un context de provisió descentralitzat com l'espanyol
• Disfuncions entre capacitats decisòries i responsabilitats
• Els estudis sobre la llei necessiten “reajustar-se”
• Els copagaments eviten l'abús moral del sistema però són menys factibles que l'assegurament privat limitat
• Cal separar la ideologia que inspira la llei de la seva vessant tècnica

Aquesta eina té com a objectiu compartir reflexions de debat i opinió, iniciatives i projectes de bones pràctiques entre els associats. L'objectiu és crear i definir un estat d'opinió però també impulsar i dur a terme accions i propostes concretes. La propera Newsletter centrarà l'atenció en les experiències dels associats. Us demanem la vostra col·laboració i podeu enviar els vostres casos a comunicacio@uch.cat