Newsletter
El Newsletter, nou instrument de comunicació amb l’associat i el sector
Bones pràctiques
La Fundació Puigvert aplica la codificació automàtica per primera vegada a Espanya
La Fundació Puigvert aplica la codificació automàtica per primera vegada a Espanya
Durant l'any 2008 i el primer trimestre del 2009, la Fundació Puigvert
ha desenvolupat, conjuntament amb l'empresa Thera –spin-off de la Universitat de Barcelona–, un sistema de codificació automàtic amb CIM-9-MC de les àrees d'Urgències i Llista d'Espera, i es converteix així en el primer centre sanitari d' Espanya a aplicar la codificació automàtica.
El producte adaptat, hcod, es basa en tecnologies de processament del llenguatge natural i intel·ligència artificial. Els resultats obtinguts ens han permès reduir, més d'un 90%, les tasques de codificació de les àrees implicades.
Aquest grau de resolució permetrà a la Fundació abordar noves àrees de codificació, avançant cap a un sistema d'informació mèdic que doni resposta als requeriments dels seus usuaris tant en l'àmbit clínic com de gestió.
La Història Clínica informatitzada i compartida, una eina bàsica
La Història Clínica informatitzada i compartida, una eina bàsica
La modernització assistencial i la necessitat de disposar d'instruments de gestió de pacients han esdevingut elements clau per poder donar el millor servei als usuaris dels centres sanitaris i assistencials. A continuació us proposem la lectura de dos articles, de SAR i del Grup Pere Mata, que profunditzen en la implementació de la història clínica informatitzada i compartida.
- La importancia del Sistema de Gestión Asistencial en SAR
La modernización asistencial es uno de los principios básicos de una actividad orientada a la calidad y la mejora continuada de los servicios que se prestan y por ello que, desde el año 2001, el Grupo SAR
tiene informatizado el registro de las historias clínica-asistenciales sociosanitarias. En el año 2006, el Grupo SAR
y la Fundación SAR,
iniciaron el desarrollo de un nuevo sistema de registro asistencial, cuyo resultado final ha sido el Sistema de Información Asistencial “GCR” que se empezó a principios del año 2007. Actualmente, está en funcionamiento en 24 Centros (Residenciales y Sociosanitarios) y en proyecto de apertura de 3 nuevos Centros durante este año 2009.
El GCR es un instrumento de trabajo diario para los profesionales de los Centros, que homogeniza todo el sistema de registro asistencial y permite tener la información centralizada, sin perder la identidad de cada uno de los centros SAR. Esta centralización permite la parametrización completa de variables, la obtención de datos e indicadores asistenciales y de calidad, sin romper el ritmo diario de trabajo de los profesionales.
Los objetivos del GCR son facilitar la gestión asistencial (registro, información) de forma sencilla y fluida, permitir la evaluación periódica de resultados y calidad de registros, transmitir la información dentro del Grupo y a las Administraciones Publicas si así se requiere, favorecer iniciativas de investigación y en definitiva mejorar el control de calidad de los procesos.
- El Grup Pere Mata implanta la historia clínica unificada i compartida
L'any 2005, la Direcció del Grup Pere Mata
es va plantejar la necessitat de disposar d'un instrument de gestió de pacients o historia clínica unificada i compartida.
Aquest objectiu va néixer amb la voluntat de convertir-se en una eina fonamental per al desenvolupament de l'assistència, tant des del punt de vista del pacient com des dels diferents àmbits assistencials i de gestió.
Es tracta d'un punt de partida per contribuir a un canvi tecnològic que exigeix el moment actual i que haurà de facilitar la integració d'informació, tant en els nostres centres com en la futura història clínica compartida de Catalunya.
L'eix principal d'aquest projecte global és el pacient, que es nodreix de les diferents actuacions assistencials i administratives realitzades des de tots els nivells de la nostra xarxa, tant en l'àmbit de la salut mental com en el sociosanitari.
La informació relativa al pacient és accessible des de qualsevol punt de la xarxa corporativa, ja sigui des d'un centre extern, com des d'hospitalització o urgències, de manera que els nostres professionals poden disposar de dades relacionades amb el pacient amb una visió global i actualitzada i amb accés en temps real als diferents processos assistencials del seu historial clínic.
Canvi organitzacional a l’Hospital Plató: les persones, eix estratègic
Canvi organitzacional a l’Hospital Plató: les persones, eix estratègic
L'any 2004 l'Hospital Plató
va dissenyar el Pla d'ètica institucional amb l'objectiu d'establir un marc d'actuació pels òrgans de govern, el comitè de direcció, professionals, malalts i stakeholders de la institució. La finalitat era plasmar la cultura de l'hospital en un document que pogués fer efectiva, tant individualment com col·lectivament, la resolució de problemes ètics que puguin sorgir, eficientment i amb legitimitat ètica, d'acord amb la seva missió i valors, i aconseguir que aquest codi es converteixi paulatinament en l'eina de gestió quotidiana per a tothom.
D'acord amb el concepte de responsabilitat social i, consegüentment, amb la filosofia que les persones i no la tecnologia, són essencials en el segle XXI. El 2005 es va concebre el primer Pla de millores socials de l'hospital amb la finalitat de crear un marc on recollir, de manera sistemàtica i clara, les millores, fora del conveni i de les DPO (direcció per objectius), en les condicions laborals i socials pels treballadors d'Hospital Plató. Les accions descrites en aquest pla s'agrupen en tres apartats: (1) conciliació de la vida laboral i personal / familiar, (2) incentivacions pel compliment d'objectius i (3) accions d'àmbit general com poden ser la formació, activitats lúdiques, etc.
Amb la definició del segon Pla estratègic (2007 – 2010), una vegada complets els objectius marcats pel primer Pla, l'Hospital Plató
va apostar estratègicament per la incorporació en els valors de l'organització dels quatre pilars del concepte responsabilitat social, perquè siguin assumits per tots els seus membres, i es converteixin en els valors de l'hospital:
1. transparència i compromís ètic
2. tracte humà i personalitzat
3. vocació d'excel·lència
4. solidaritat amb les persones i l'entorn
Les EBAS: L’autogestió dels professionals a l’Atenció Primària
Les EBAS: L’autogestió dels professionals a l’Atenció Primària
Els equips de base associativa (EBA),
amb més de 12 anys d'experiència en la gestió de centres d'atenció primària autogestionats, són ja una realitat consolidada a Catalunya, hi treballen més de 400 persones, entre les quals hi ha prop de 170 metges, gairebé 250.000 ciutadans són atesos per centres d'atenció primària autogestionats. Les avaluacions mostren uns resultats clínics, de satisfacció i d'eficiència molt positius.
Transferir capacitat de gestió als professionals, donar autonomia als equips i implicar-los també en els resultats és una fórmula d'èxit a l'atenció primària. L'experiència d'altres països i els anys de funcionament de l'autogestió a Catalunya són garantia de bons resultats i permeten pensar raonablement que les pors inicials ja haurien d'estar superades; objectivament no hi ha motius tècnics que aconsellin mantenir aquest procés aturat.
Les valoracions dels ciutadans a través de les enquestes de satisfacció mostren de forma ben palesa que els equips que tenen més autonomia obtenen les millors classificacions; són entitats que transmeten confiança als seus pacients, tenen instruments per ser flexibles, fan propietari el metge de la seva agenda i s'orienten decididament als ciutadans, que són els seus primers aliats. Amb aquests potents instruments, no ha d'estranyar que els resultats situïn els equips autogestionats en les posicions més capdavanteres de la classificació pel que fa a la satisfacció dels pacients.
Les valoracions dels professionals sanitaris en relació amb el seu grau de satisfacció professional també mostren bons resultats. Ho demostren les enquestes fetes, però també l'anàlisi dels moviments del mateixos metges a l'hora de triar el seu lloc de treball.
La satisfacció de poder treballar pel sistema sanitari públic amb instruments que milloren l'autonomia professional és molt ben valorada pels metges d'atenció primària.
El professionalisme i els valors que el representen són patrimoni de tots els metges, però tenen la seva màxima capacitat d'expressió en societats de professionals, organitzacions petites que són governades pels mateixos professionals.
Els professionals de les EBA hem aportat expertesa, innovació, capacitat de lideratge i bons resultats clínics, de satisfacció dels pacients i també dels professionals, i les organitzacions autogestionades també han demostrat ser eficients en la gestió dels recursos clínics.
L'Administració sanitària, que té capacitat per planificar nous equipaments, haurà de prendre decisions després d'analitzar els resultats. La nostra contribució com a metges de família ha estat demostrar que és possible, que si s'aposta per l'autonomia, la descentralització i l'autogestió no faltaran professionals que assumeixin riscos i acceptin aquesta responsabilitat.
Dr. Jaume Sellarès
Metge de família
President d'ACEBA
Vocal president d'atenció primària de La Unió
Opinió
L’encert en la constitució del Consell del Sector de Serveis Assistencials Integrals de La Unió
L’encert en la constitució del Consell del Sector de Serveis Assistencials Integrals de La Unió
El proppassat 29 de gener es va constituir a la Unió el Consell del Sector de Serveis Assistencials Integrals. Crec fermament que cal aplaudir la iniciativa. Ja fa temps que des d'instàncies polítiques, acadèmiques, tècniques, gestores i professionals estan agafant força els posicionaments en relació amb la necessitat d'avançar decididament cap a models integrals de salut en general (salut pública, atenció sanitària i atenció a la dependència) i sobretot en la imperiosa necessitat de trobar mecanismes de coordinació entre nivells assistencials i d'integració clínica que garanteixin una atenció continuada als ciutadans.
L'argument que acompanya el discurs justificatiu crec que és amb escreix sòlid i contundent. Cal, doncs, passar a l'acció! Cal orientar les “operatives” de tots els agents del sistema cap a aquest nou escenari en el qual ja ens trobem. Caldrà adaptar instruments (l'administració, els gestors i els professionals), però sobretot, tots hem de fer un canvi cultural, un canvi de “xip”. Si el discurs és coherent, que crec que ho és, les actituds hauran de ser igualment coherents. No sempre és fàcil!
Sorgiran, i és comprensible, moltes dificultats, però aquestes no han de justificar el no-assoliment de l'objectiu, o un retard, més enllà del que és raonable, a assolir-lo. Treballar coordinadament, de forma eficaç, efectiva i eficient per donar resposta a les necessitats de salut de la població s'escriu ràpid, però el repte és d'una gran envergadura. Aconseguir avenços en aquesta direcció serà, només, el sumatori dels avenços que siguin capaços de protagonitzar tots i cadascun dels agents implicats.
Els proveïdors de serveis assistencials serem, sens dubte, un cop més, una peça clau en aquest procés de canvi i adaptació del treball en xarxa, i lluny d'adoptar una actitud passiva o reactiva hauríem de ser-ne impulsors i proactius.
És per tot això, que, com deia al principi, cal aplaudir la iniciativa de la Unió de constituir el Consell del Sector de Serveis Assistencials Integrals, com una mostra més de coherència, responsabilitat i de voluntat de ser present en les transformacions que obligadament ha d'experimentar el nostre sistema de salut.
Dr. Oriol Morera
Vocal President del Consell de Sector de Serveis de Salut Integrals de La Unió
La creació del Consell del Sector de la Rehabilitació com a òrgan de participació de La Unió
La creació del Consell del Sector de la Rehabilitació com a òrgan de participació de La Unió
El passat mes de desembre l'Assemblea de la Unió va ratificar la constitució del Consell del Sector de la Rehabilitació, amb l'objectiu de potenciar, dinamitzar i representar els interessos específics dels associats en aquest sector.
Un sector actualment en constant transformació i amb l'aparició de noves oportunitats, no només en els diferents mercats on desenvolupem la nostra activitat (administracions públiques, asseguradores de trànsits, mútues de salut, privats...), sinó, també, en l'aparició de noves demandes, com pot ser el desplegament i la cartera de serveis que pot comportar l'aplicació de la Llei de la dependència.
Fa pocs mesos el CatSalut va publicar el Pla de rehabilitació de Catalunya per tal de facilitar criteris per ordenar la prestació de la rehabilitació pública, després d'haver definit el catàleg de processos i l'entrada en vigor dels contractes de gestió d'aquests serveis.
El mercat de les mútues de salut plantegen noves modalitats de compra de la rehabilitació, tenint en compte la unificació de proveïdors i la compra amb assignació capitativa. Per altra banda, les asseguradores d'accidents de trànsit introdueixen sistemes de pagament diferents segons la complexitat i l'estructura dels serveis assistencials.
Si bé el nombre d'associats a la Unió amb serveis i àrees de rehabilitació és nombrós, la presència d'associats dedicats exclusivament a l'àmbit de la rehabilitació no és elevat. L'abordatge de temes concrets d'aquest sector en relació amb diferents mercats com pot ser la participació i col·laboració en el Pla de rehabilitació del CatSalut, l'estudi i plantejament de nous sistemes, la dinamització de relacions amb companyies asseguradores i mútues de salut, etc., pot incrementar i promoure el seu reconeixement,, així com animar la incorporació de noves entitats que vegin els seus interessos i les seves inquietuds més representades amb aquest nou enfocament.
A aquest efecte, la Unió va modificar els criteris i barems de participació per tal de donar entrada a nous associats de menor volum, essencialment del sector de la dependència i de les activitats diagnòstiques i terapèutiques.
Considerem, doncs, que aquesta iniciativa de la Unió de constitució dels Consell del Sector apareix en un moment del tot oportú, que pot ajudar els associats en el posicionament davant dels diferents mercats, així com aportar-los els coneixements i l'experiència acumulada per tal d'avançar en un sector sanitari que té característiques pròpies.
Dr. Josep Maria Padrosa
Director General de Corporación Fisiogestión
Entrevistes
Manel del Castillo: el Pla Estratègic ha estat fonamental per marcar el full de ruta present i futur de l’hospital
Manel del Castillo: el Pla Estratègic ha estat fonamental per marcar el full de ruta present i futur de l’hospital
En l'entrevista, Manel del Castillo
, gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu detalla com el Pla Estratègic ha estat fonamental per marcar el full de ruta present i futur de l'hospital. Destaca que el desenvolupament i la implementació del Pla ha generat “confiança en la capacitat de l'organització per innovar i evolucionar” i per “generar confiança en el futur”. També repassa com a partir de l'aplicació del Pla s'han millorat alguns aspectes com ara l'eficiència clínica, el model de gestió i la cartera de serveis. Del Castillo fa èmfasi en alguns programes concrets de dinamització de l'atenció pediàtrica com ara el Programa Vincles. També fa un repàs per l'acord de docència i investigació amb l'hospital Clínic. Finalment, Manel del Castillo aborda la relació econòmica amb el CatSalut i la introducció de la prestació de serveis d'atenció mèdica privada com a font d'ingressos alternatius.
Llegir l'entrevista
Francesc Moreu: La situació actual de les empreses públiques és preocupant
Francesc Moreu: La situació actual de les empreses públiques és preocupant
Des de la gerència de la ciutat sanitària, Francesc Moreu
va ser l'impulsor de l'ICO; ara, com a conseller delegat, es mostra satisfet del recorregut de l'entitat i dels objectius assolits. En vista al futur, explica que un dels objectius de l'ICO és convertir la marca en una referència d'excel·lència de totes les pràctiques assistencials, docents i d'investigació relatives a l'oncologia i convida als diversos agents a implicar-s'hi. Moreu argumenta perquè l'Estudi d'opinió del grau dels malats atesos impulsat per l'entitat ha tingut resultats tan positius i, en relació a aquest estudi, com aborden el marketing social.
En l'entrevista, Moreu dóna la seva opinió sobre aspectes del sector com ara les noves figures de gestió com l'empresa pública que va néixer amb l'objectiu de dotar el sector públic de millors instruments de gestió. Per al conseller delegat de l'ICO, “la situació actual de les empreses públiques, que veuen limitades de forma significativa les capacitats de gestió, és preocupant”.
Llegir l'entrevista
Notícies
Primera Pedra de l’Hospital Polivalent Benito Menni
Primera Pedra de l’Hospital Polivalent Benito Menni
Les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús
ja han col·locat la primera pedra del que serà el Centre Polivalent de Salut Mental de L'Hospitalet,
situat al carrer Sant Rafael d'aquesta localitat i que comptarà amb una superfície d'uns 5.000 m2 i una capacitat de més de 200 places. Les obres d'aquest nou dispositiu comunitari, adscrit a Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental,
acabaran l'estiu de 2010 i està previst que el centre pugui iniciar l'activitat a finals del mateix any.
El Centre Polivalent de L'Hospitalet estarà format per diferents equipaments destinats a donar una atenció integral en salut mental comunitària. Amb un total de 60 llits, la Llar-Residència serà l'equipament principal, on s'atendran pacients amb trastorns mentals severs que requereixin una estada perllongada en un medi especialitzat. Així mateix, el nou centre també integrarà una Unitat d'Ingrés a la Comunitat, un Hospital de Dia de Salut Mental per Adults, un Servei de Rehabilitació Integral Comunitari (SRIC), un nou Servei d'Inserció Laboral i 45 places per al Club Psicosocial.
Informació facilitada per Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús
L’Hospital de Campdevànol modernitza l’àrea d’Urgències
CRC Corporació obrirà un nou centre d’imatge molecular a Dubai
CRC Corporació obrirà un nou centre d’imatge molecular a Dubai
CRC Corporació Sanitària
invertirà vuit milions d'euros en la construcció d'un centre d'imatge molecular a Dubai. Es preveu que les operacions estiguin operatives aproximadament en un període de tres anys. El centre es construirà seguint el model dels centres d'imatge molecular que el grup ja té a Catalunya. El nou centre podrà ser ubicat a la Dubai Health Care City i estarà especialitzat en el diagnòstic de malalties com el càncer i l'Alzheimer.
Informació facilitada de CRC Corporació Sanitària
El Consorci Sanitari de Terrassa i la Corporació Sanitària del Parc Taulí sumen sinèrgies a l’Institut Oncològic del Vallès
El Consorci Sanitari de Terrassa i la Corporació Sanitària del Parc Taulí sumen sinèrgies a l’Institut Oncològic del Vallès
L'Institut Oncològic del Vallès (IOV) neix de la fusió dels serveis d'Oncologia del Consorci Sanitari de Terrassa i de la Corporació Sanitària del Parc Taulí amb l'objectiu de donar una resposta més eficient a la progressiva complexitat que comporta el tractament del càncer, fomentant la necessària especialització i incrementant la capacitat docent i de recerca, que constitueixen eixos fonamentals per afavorir l'avenç en aquesta malaltia. No menys important és la promoció de la utilització eficient dels recursos que s'assoleix amb aquesta nova dimensió i organització dels serveis.
Es tracta d'una experiència pionera per tal de donar resposta a la creixent complexitat que comporta l'assistència del malalt oncològic i dels seus familiars, garantint un alt grau d'expertesa per part dels seus professionals.
D'aquesta manera, l'IOV es converteix en un dels centres d'atenció oncològica més importants de Catalunya per volum de professionals, dispositius assistencials i àrea de referència que és, actualment, d'uns 660.000 habitants.
El model d'atenció que impulsa l'IOV es caracteritza per la seva multidisciplinarietat. Es creen unitats funcionals per tumors, amb un treball en equip dels diferents especialistes implicats en els dos centres, aplicant protocols i guies clíniques consensuades per garantir la qualitat del procés d'atenció i mantenint una relació amb l'atenció primària, els dispositius d'atenció sociosanitària i d'atenció pal·liativa per donar una continuïtat en tot el procés d'atenció.
Un dels elements més importants és el manteniment dels dispositius actuals tant a l'Hospital de Sabadell com a l'Hospital de Terrassa, de manera que el pacient continua rebent l'atenció en el seu hospital de referència, facilitant la mobilitat del professional quan és necessari.
Amb l'Institut Oncològic del Vallès arriba la incorporació de nous serveis i dispositius assistencials:
o Servei multicèntric d'Atenció Oncològica Radioteràpica
o Unitat de Consell Genètic, per tal d'identificar aquelles famílies que poden tenir un risc genètic de patir càncer.
Paral·lelament, s'integra la recerca, la formació i la docència oncològica per part dels dos centres, incrementant-ne substancialment el seu potencial.
Amb la finalitat de garantir el seu adequat funcionament i el compliment dels seus objectius, l'IOV s'ha dotat d'una estructura organitzativa, de govern i directiva pròpies, d'acord amb els òrgans de direcció de la Corporació Sanitària Parc Taulí i del Consorci Sanitari de Terrassa, però amb un clar lideratge i autonomia de gestió per part dels professionals clínics.
Informació facilitada pel Consorci Sanitari de Terrassa i la Corporació Sanitària del Parc Taulí
Associats col·laboradors
Ens movem per les persones - Mirem al futur amb una mirada oberta
La Unió València, 333 baixos - 08009 Barcelona (Barcelona) Tel. 93 209 36 99
