Newsletter

Helena Ris, directora general de La Unió, i Anna Riera, directora assistencial, d'anàlisi sectorial i de participació de l'associació empresarial, van ser les encarregades de donar el tret de sortida a la II Jornada de Treball Social i Salut. Durant la inauguració es va fer referència a què, recentment, s'ha modificat la legislació al voltant de les mesures de complement de la capacitat de les persones. Aquest fet implica que s'incloguin noves figures jurídiques amb l'objectiu d'ajustar-se, de la manera més personalitzada possible, a les característiques de cada individu.

Tanmateix, es va subratllar que els avenços legislatius han de conviure amb les dificultats operatives de mesures i actuacions cap a les persones amb limitacions de la seva capacitat. El desconeixement de l'entorn dels afectats, la poca agilitat del sistema judicial i la diversitat i complexitat dels casos sovint situen els professionals, especialment els de treball social, davant de situacions de difícil resolució.

En el marc de la Jornada, es va explicar que l'objectiu de la sessió era fer una mirada als nous instruments jurídics desplegats en els darrers temps i a aquelles dificultats que sorgeixen en la seva aplicació diària per tal de posar en valor l'orientació a l'usuari que es fa des dels diferents àmbits professionals, en els nous escenaris i amb els nous compromisos de protecció personal.

Olga Soler, advocada de Bosch-Soler, Advocats, va adreçar-se als assistents per tractar el tema de “Les institucions de protecció de la persona (Llibre II del Codi Civil de Catalunya)”. Soler va fer una anàlisi de les figures jurídiques que el Codi Civil de Catalunya preveu per tal de protegir les persones amb necessitats de modificació de la seva capacitat. Després d'introduir aquelles figures que preveia l'antiga legislació catalana, la ponent va revisar les característiques de la nova regulació, que es fonamenta en els principis previstos a la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.

A continuació, l'advocada va introduir alguns conceptes jurídics basics, com la funció de protecció i la capacitat jurídica i d'obrar, i va revisar les figures jurídiques existents. En primer lloc, es va referir a la Tutela, institució tradicional i la regulació de la qual acostuma a ser troncal amb relació a altres eines jurídiques. Alhora, va tractar el seu l'abast, com s'exerceix, la seva constitució, el seu contingut, la remoció, la seva extinció i la rendició de comptes dels tutors.

Tot seguit, Soler va abordar altres figures menys conegudes, com l'apoderament amb previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat (curatela), i va establir-ne distinció amb la tutela. També va fer referència al Defensor Judicial –va definir en quins casos i amb quina finalitat es preveu aquesta figura- i a la guarda de fet, en especial, al seu concepte i les funcions que abasteix.

L'advocada va dedicar els últims minuts de la seva exposició a parlar de la figura de l'assistent (com es constitueix aquest perfil, quines funcions té i en quines condicions s'extingeix), una de les novetats més comentades de la nova legislació, però poc usada fins avui. Va desgranar el concepte, la forma de constituir-la i les funcions que pot arribar a desplegar i, finalment, les condicions en què s'extingeix. Soler també va fer menció al règim legal del Patrimoni Protegit, sobretot, de cara a les persones que pot beneficiar. La darrera referència legal la va adreçar a les previsions del Codi Civil de Catalunya i a les característiques en què s'exerceix l'autonomia de la voluntat en l'entorn sanitari, les previsions del qual preveu la norma amb relació als pacients i la capacitat afectada.

Podeu accedir a la presentació d'Olga Soler, advocada de Bosch-Soler, Advocats.

Itziar Aliri, advocada de Bosch-Soler, Advocats, va centrar la seva intervenció en els aspectes processals i de gestió referits als procediments de modificació de la capacitat (exercici i implementació).

L'advocada va dedicar la primera part de la xerrada a la regulació processal dels processos de modificació de la capacitat de les persones. Aliri va explicar les causes (materials i formals) que justifiquen i permeten legalment iniciar un procés d'aquesta naturalesa i qui és el jutjat competent al qual cal adreçar-se en cada cas. També va fer referència a les parts del procediment, especialment a allò que afecta qui pot iniciar-lo i a qui hi participa, segons cada cas. De la mateixa manera, va exposar el rol que la persona afectada juga en aquest tipus de procediments, així com l'obligació que té de vetllar per la defensa dels seus interessos durant el procediment.

La ponent va fer esment dels mitjans que intervenen en les fases processals i que formen part de la fase probatòria, així com del resultat final del procés, la sentència, i els aspectes que ha de recollir i en què ha d'incidir. Les sentències poden ser modificades d'acord amb determinades circumstàncies evolutives de l'afectat o de les persones físiques o jurídiques que han estat designats com a titulars de les obligacions pròpies de cada figura de complement de la capacitat.

Aliri també va fer referència a les mesures cautelars (qui les pot instar, quina finalitat tenen i quin és el seu contingut) i a l'abast del procés de designació del defensor judicial. A la vegada, va explicar el concepte d'internament involuntari i en va definir les condicions d'inici i finalització, la durada i les garanties per al seu manteniment.

Finalment, l'advocada va descriure els continguts del protocol de cribratge com a eina facilitadora de la gestió dels casos en què els professionals que hi intervenen, en concret els Treballadors Socials, poden establir les bases per a l'inici d'un procediment de modificació de la capacitat. En aquest sentit, Aliri va defensar que la seva utilitat com a instrument que facilita la posterior intervenció tant de la Fiscalia com del Jutjat, el converteixen en un recurs d'indubtable valor.

Podeu accedir a la presentació d'Itziar Aliri, advocada de Bosch-Soler, Advocats.

Victor Alegret, Fiscal coordinador de la fiscalia provincial de Barcelona secció d'incapacitats, va ser un dels ponents de la xerrada sobre la “Resposta del Sistema judicial a aquestes situacions”.

Victor Alegret va fer una crida a valorar aquells casos en què cal la intervenció de la Fiscalia i a evitar un ús excessiu dels instruments judicials per a la resolució d'aquesta mena de conflictes decantant-se per eines menys intervencionistes. El ponent va recordar que el veritable valor afegit de la intervenció del Ministeri Fiscal se centra en aquelles situacions extraordinàries, majoritàriament, quan els processos ordinaris no poden donar solució als conflictes generats.

El fiscal va manifestar la necessitat de fer un esforç col·lectiu per tal de desplegar els nous eixos del model de protecció de la capacitat de les persones que deriven de la Convenció de les Nacions Unides. En aquest sentit, va assenyalar que cal aconseguir que aquests esforços produeixin efectes en els Tribunals, ja que la judicatura encara mostra una certa recança a adoptar les noves figures que tendeixen a l'adaptabilitat de les decisions pel que fa a la capacitat conservada dels afectats.

Podeu accedir al protocol per a l'aplicació dels criteris de cribratge abans d'iniciar un procés d'incapacitació i als annexos 1 i 2.

Assumpta Benito, treballadora social responsable del programa d'assessorament de modificació de la capacitat, també va participar a la xerrada sobre la “Resposta del Sistema judicial a aquestes situacions”.

Benito va demanar als treballadors socials que, abans d'engegar procediments per forçar un nomenament de tutela, es faci una reflexió sobre si cal aplicar una mesura tan estricte, si la seva adopció ajudarà a la persona afectada o si, al cap i a la fi, es fa per facilitar-se un mateix la feina. Benito va recordar que la realitat d'una època de crisi com l'actual és molt crua i que aquesta situació ha desencadenat un increment notable d'intents d'incapacitació de persones grans, darrere els quals hi ha situacions d'abús patrimonial i abandonament personal.

Per últim, la ponent va destacar la utilitat del protocol de cribratge i la necessitat que, en el procés de la seva complementació, es tendeixi a no excedir-se en la informació facilitada per fer els informes més manejables i comprensibles.

Podeu accedir al protocol per a l'aplicació dels criteris de cribratge abans d'iniciar un procés d'incapacitació i als annexos 1 i 2.

Josep Maria Bosch, assessor jurídic de La Unió, es va centrar en la “Casuística plantejada pels professionals de l'àmbit social al voltant de les Modificacions del Llibre II del Codi Civil”. Bosch va fer una revisió d'aquells elements de context (avenços de la medicina, demografia, sociologia i aspectes econòmics) que impliquen un nombre cada dia creixent de persones a la societat amb condicions que demanen una modificació de la seva capacitat i les condicions de vulnerabilitat d'aquest col·lectiu.

El ponent va avaluar els canvis de l'enfocament normatiu en la matèria, amb una aproximació global als principis previstos a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Segons Bosch, aquest canvi farà evolucionar els diferents ordenaments jurídics des de models de substitució, amb instruments de limitació de la capacitat de vegades excessius, cap a models socials amb vocació de protegir i potenciar la capacitat conservada de les persones i, per tant, dotats d'una variabilitat d'instruments adaptables a les situacions concretes.

D'altra banda, Bosch va remarcar la necessitat de detectar la diversitat d'agents que intervenen al nostre país en els procediments de modificació de la capacitat de les persones i la necessitat de coordinació, no sempre reeixida, entre ells.

L'assessor jurídic també va fer referència a la determinació, a partir de les consultes fetes al sector del treball social, de la tipologia de conflictes que aquests professionals han d'afrontar amb relació a les persones amb necessitats de modificació de la capacitat. Bosch va aportar una anàlisi de la casuística a partir dels diferents àmbits en què els Treballadors Socials despleguen la seva activitat i també, una revisió de la diversitat de problemàtiques i enfocaments en funció de l'activitat (centres sanitaris, Salut Mental, Socials -gent gran i discapacitats-) i de les Fundacions Tutelars.

Finalment, Bosch va fer una sèrie de de recomanacions per als professionals del treball Social. El ponent va defensar la necessitat de cercar assessorament per poder tenir coneixement de les eines jurídiques i processals disponibles. També es va mostrar partidari de trobar complicitats amb l'àmbit judicial, de Fiscalia i administratiu, des de la premissa d'ostentar un valor conjunt d'atenció a les persones amb limitacions de la seva capacitat. Per últim, Bosch va convidar a estendre al territori l'ús d'eines de gestió de casos (protocol de cribratge), que, segons l'especialista, esdevenen instruments de gran vàlua, pel seu caràcter pluridisciplinar i de proximitat al cas, a la vegada que permeten una major adaptabilitat de les mesures a prendre en cada cas concret.

Podeu accedir a la presentació de Josep Maria Bosch, assessor jurídic de La Unió.