Newsletter

La conferència inaugural de l'acte va ser a càrrec d'Ignasi López, director del Departament de Ciència, Àrea de Ciència i Medi Ambient, de la Fundació Bancària “la Caixa”. A la seva intervenció va explicar que des de la recerca se sap valorar l'excel·lència científica (comptabilitzant el número de publicacions, valorant l'impacte econòmic de la recerca, etc.) però costa molt mesurar l'impacte social. I va dir que això és precisament el que intenta fer la Comissió Europea, juntament amb altres entitats privades, com La Caixa.

Responsable Research Innovation
Segons el seu punt de vista, cal que la ciutadania estigui més informada i, sobretot, fomentar el diàleg, que la ciutadania participi del desenvolupament científic. És el que es coneix com “cience in society”. Així mateix, també va fer referència a la “Responsable Research Innovation” (RRI), que va definir com un procés transparent i interactiu en el qual els actors socials i els innovadors esdevenen responsables mútuament els uns amb els altres per aconseguir acceptabilitat (ètica), sostenibilitat i atractiu social per al procés d'innovació i els seus productes. Tot, amb la intenció de permetre una incorporació adequada dels avenços científics i tecnològics en la nostra societat.

Tal com va explicar, la RRI és un concepte clau a Horitzó 2020, iniciativa que integra ciència excel·lent, lideratge industrial i reptes social. A més, va recordar que, malgrat que la ciència i la tecnologia aporten innovacions que ajuden a millorar la qualitat de vida, cal ser conscients que algunes innovacions tenen conseqüències negatives o controvertides. És per això que  va incidir en la importància del diàleg permanent de totes les entitats i actors implicats.
 

D'altra banda, es va referir a la mesura de l'impacte social i va mencionar eines com RRITools. Per acabar, va resumir que la RRI posa de manifest  la capacitat d'Europa per respondre als grans reptes socials des del coneixement. I això s'ha de dur a terme amb la implicació de la societat als processos d'R+D, amb governança participativa, gestió del risc, responsabilitat compartida i acceptabilitat ètica, va afegir.

Podeu descarregar la presentació que va fer Ignasi López:

A la segona part de la sessió es van presentar diverses experiències d'èxit en l'àmbit de la col·laboració publicoprivada. La taula va estar moderada per Mònica Reig, directora associada del Programa PARTNERS de l'Institutde Governança i Direcció Pública d'ESADE, qui va destacar que la col·laboració d'ESADE amb La Unió es basa en les línies de recerca, la capacitació directiva per crear i generar valor públic i el debat social. Així mateix, va subratllar que la discussió i les bones pràctiques ajuden a legitimar el debat al voltant de la CPP.

Les experiències que es van donar a conèixer són:

• Aliances per a la transferència de coneixement i com a suport a la modernització dels serveis, a càrrec de Montserrat Dolz, directora tècnica de Gesaworld.
• Hospital La Paz, projecte de millora de l'eficiència energètica i renovació de les instal·lacions, a càrrec de Laia Gelabert, cap de projectes de Grans Comptes de Gas Natural Serveis, i Mario Bonault, responsable del projecte de construcció GNFE.
• Col·laboració per gestionar cuines hospitalàries, a càrrec de Miguel Sierra, director regional de serveis generals de BEPERS, i Artur Arqués, director general de Càtering ARCASA. (Feu clic sobre els seus noms per veure les presentacions que van fer cadascun d'ells).

A la cloenda de l'acte, Manel Jovells –en el seu últim acte públic com a president de La Unió– va subratllar que el sector sanitari és més que les empreses que el formen, ja que també s'han de tenir en compte les empreses de provisió de serveis, que no són purament sanitàries però que donen servei a les empreses del sector, va dir. Segons el seu punt de vista, és molt important establir sinèrgies amb aquestes empreses, apostar pel partenariat i pel coneixement mutu. És per això, va apuntar, que des de La Unió es vol reforçar la presència del Fòrum d'Associats Col·laboradors a la Junta Directiva de l'associació empresarial i al Consell de Bones Pràctiques.
 

Pel que fa a la CPP, va recordar que l'objectiu d'aquest tipus de col·laboració és sumar i créixer. No necessàriament fer les empreses més grans, va puntualitzar, sinó aconseguir sumar. Així mateix, va tenir unes paraules per agrair la feina feta conjuntament amb ESADE i el Programa Partners en aquest àmbit.

A continuació, Albert Serra, secretari general de Salut del Departament de Salut, va fer la intervenció de cloenda de l'acte. Per començar, va posar de manifest que La Unió va ser el primer soci amb el qual va comptar ESADE quan es va posar en marxa el Programa Partners, l'any 2007. Més tard també va fer referència a l'associació empresarial per la feina desenvolupada conjuntament durant molt de temps.

Albert Serra va referir-se a la col·laboració publicoprivada com una eina indispensable i, alhora, molt qüestionada. En aquest sentit va assenyalar que cal que els actors que participen en la CPP exigeixin corregir les accions que hagin estat mal fetes. Segons el seu paper, la CPP és l'eina de gestió més insubstituïble que té el sector públic per sostenir les polítiques públiques. Malgrat això, va recordar que la responsabilitat pública no s'ha d'externalitzar.

Tot seguit, va recalcar que el que cal és, en primer lloc, creació de valor públic; en segon, orientació de l'eficiència dels recursos públics i, per últim, evitar la desviació de recursos públics a remuneracions del capital privat o que generin desigualtats socials. També va manifestar que val la pena fer aliances estratègiques i buscar el llarg recorregut.
 

D'altra banda, va dir que per superar les limitacions és necessari millorar la capacitat de gestió de tots els actors, recuperar la confiança de la població i ser molt durs amb les males praxis. Per acabar, va fer èmfasi en el fet que la col·laboració publicoprivada ha de significar eficiència i qualitat i no negocis, i que el sector públic no pot ser un soci del privat només perquè surti més barat.