Newsletter

El meteoròleg Francesc Mauri va fer una aproximació sobre el canvi climàtic i com afectarà en diversos aspectes de les persones individuals i del conjunt de la societat. Per a Mauri, "actuar davant d'aquest fenomen només depèn de cadascú de nosaltres".

El meteoròleg va assegurar que tard o d'hora l'espècie humana acabarà desapareixent, igual que va passar amb els dinosaures, però almenys “hem d'intentar de no desaparèixer per culpa nostra”. En aquest sentit, va parlar de l'escalfament que està vivint el planeta, i és que “la velocitat d'escalfament ha estat brutal en els últims 100 anys, però abans "encara hi havia hagut èpoques més càlides en la història de la terra”. (Podeu veure el tall de vídeo)

Per fer-ho més aclaridor, va explicar quines són les 3 úniques causes de variació natural del clima:  la inclinació de l'eix de la terra, causant de les glaciacions; l'activitat solar, "contra la qual no es pot fer res" i l'activitat volcànica: ja que els materials que desprenen els volcans s'escampen per l'atmosfera i alteren la radiació solar. “Que el clima canviï no és dolent, però sí que ho és l'acceleració que s'observa en els últims 30 anys, i que, a més a més, és culpa nostra”, va exclamar.

També va explicar quins són els principals indicadors del canvi climàtic:

Un d'ells és el nivell del mar, que a Catalunya ha pujat 10 centímetres en els últims 30 anys, i concretament d'aquests 10 centímetres, 7 en els últims 10 anys. Un altre indicador és el canvi en les collites, o les pluges més irregulars amb alta variabilitat, però també és un indicador el trànsit de mercaderies, que es pot veure amenaçat perquè s'està fonent el pol nord, i, per tant, totes les mercaderies podrien navegar sense problema per l'Oceà Àrtic, evitant el Mediterrani.

Finalment, Francesc Mauri va donar eines al públic, que l'escoltava amb atenció, com ara la utilització d'energies renovables.(Podeu veure el tall de vídeo) Ell hi aposta de manera ferma ja que no contribueixen a l'escalfament, produeixen una contaminació mínima i són energies il·limitades.

En definitiva, va assegurar que “l'economia verda és una oportunitat única de transformació” i va animar a tothom a sumar-se a la lluita contra el canvi climàtic. Per acabar, va voler mostrar un vídeo on es veu el pianista Ludovico Einaudi tocant el piano entre els icebergs de l'Àrtic per recolzar una campanya de Greenpeace per la protecció de l'oceà. Podeu recuperar-lo clicant la fotografia.

Podeu veure la conferència de Francesc Mauri de forma íntegra a través de l'enllaç.

La jornada va continuar amb una taula rodona sobre les tendències de l'entorn, des de diferents perspectives. La conformaven Anna Cabré, directora honorària del Centre d'Estudis Demogràfics, sobre les tendències en la població; Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que va aprofundir en l'economia i la societat; Genís Roca, president de Roca Salvatella, sobre la transformació digital, Esther Casademont, directora d'Hunivers People Hub, que va posar de relleu les emocions i el mapa relacional a les organitzacions.

Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmic, Estudis i Prospectiva de La Unió, moderador de la taula, va destacar el clar compromís dels quatre ponents amb la societat des del seu àmbit de treball al llarg de la seva consolidada i reconeguda trajectòria professional.

Des del punt de vista de la demografia, Anna Cabré va fer una fotografia la situació actual. En aquest sentit, va afirmar que "les migracions no es poden passar per alt", però alhora va assegurar que la migració de joves no és tant significativa com sembla, ja que “els joves diuen que marxen però és una fantasia migratòria. Només ho pensen, però no acaben marxant”. Aquest fenomen, però, va recalcar que és important perquè amb la “mobilitat” també es desplacen malalties i per tant, serà imprescindible treballar per una connexió eficaç d'historials clínics. (Podeu veure el tall de vídeo)

D'altra banda, va parlar de fecunditat i natalitat. La fecunditat continuarà sent d'1,5 fills per dona, però la natalitat baixarà perquè “la generació del babyboom ja té més de 40 anys”. “Ara, però, ens hem de fixar en la longevitat, ja que tindrem molta més gent gran pels avenços de la medicina” i això ens abocarà al debat sobre l'eutanàsia. Segons Cabré, serà el gran debat social i ètic dels pròxims anys. L'encaix entre el diagnòstic precoç, el testament vital i el fet que les persones cada vegada són més cultes i una possible legislació de l'eutanàsia, configurarà un “còctel” va argumentar.

Per la seva banda, el catedràtic d'Economia, Guillem López Casasnovas, va destacar que normalment “parlem de la sostenibilitat financera del sistema sanitari, però mai del que s'assoleix, i això ha de canviar”. Va assegurar que la sostenibilitat és un concepte molt polític, i que hem de centrar-nos en la solvència. Així doncs, López Casasnovas va fer un clam per respondre noves situacions a partir de la solvència, capacitat del sistema de donar solucions a noves situacions. A més, va marcar com a repte pel conjunt de la ciutadania el fet d'entendre les responsabilitats públiques i privades del sector. (Podeu veure el tall de vídeo) 

Va constatar que el coneixement cada vegada és més global i, precisament això, xoca amb la restricció pressupostària. “Vosaltres sou els que heu de gestionar aquesta restricció perquè cada vegada genera més frustració”, va exclamar. D'altra banda, va posar l'accent en la transferència de risc als proveïdors de forma ordenada, ja que “si no ho feu hem begut oli”. I també va aprofitar per empènyer als assistents a explicar la relació cost-efectivitat a l'hora de demanar més recursos per la salut. (Podeu veure el tall de vídeo) 

Genís Roca, expert en com la transformació digital està alterant els entorns personals, professionals i empresarials va posar l'èmfasi en què “la transformació digital és l'excusa que fem servir per introduir canvis a les organitzacions”. Segons Roca, la transformació digital significa canviar a una velocitat moderada sense parar, assolint dinàmiques d'incorporació de novetats molt sovint, per tant “ja no és un tema només del departament de màrqueting de les nostres empreses, sinó que obliga a ordenar-ho tot”.

“Avui en dia tot passa per com d'eficaços som generant, custodiant i utilitzant les dades per prendre decisions. Però, a més a més, s'ha de fer a temps real i aquí és quan apareix el concepte de Big Data”, va explicar. Genís Roca va mostrar-se convençut en què apareixerà un nou segment que voldrà custodiar les dades i això afectarà, entre d'altres, el sistema sanitari. “De qui són les dades?”, va preguntar Roca de manera retòrica. Sobre aquest aspecte va afegir que el sector sanitari veu natural la custòdia de les dades, però “naixeran exigències socials”. Així doncs, va acabar afirmant que el sector s'haurà de protegir legalment, tenint en compte l'ètica de les dades i com es manipulen. https://bongo.gg
 

Per últim, Esther Casademont es va centrar les persones dins les organitzacions. Va constatar que el pacient està multiplicant el seu nivell d'exigència i que per canviar les organitzacions s'ha d'anar a “treballar fins al seu moll de l'os”. També va ressaltar la importància de les persones dins les organitzacions i és que actualment “la gent escull que el que fa tingui sentit, sinó no els satisfà”. Per tant, “no només es tracta de conciliar, sinó que també es busca l'equilibri entre la llibertat i la felicitat”. (Podeu veure el tall de vídeo) 

Casademont va afirmar que el més difícil dins una empresa és la gestió de les emocions, tot i que és absolutament necessari. A més, va preveure que les empreses del futur s'orienten cap al mapa relacional. “Ens hem oblidat de les nostres persones, però si incorporem el mapa relacional al nostre pla empresarial, llavors triomfarem”, va assegurar.

Podeu recuperar les intervencions que es van fer en la taula rodona en el següent vídeo:

En el seu discurs de cloenda, Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió va destacar que la VII Jornada Associativa suposava un dia de celebració dels 40 anys d'història de l'entitat que va néixer com a Unió Catalano-Balear d'Hospitals. La trajectòria de l'entitat, va dir, està directament lligada a la història del model sanitari català.

En aquest sentit, va recordar algunes de les principals petjades del model com ara el fet que Catalunya va ser la primera CC.AA en rebre les transferències sanitàries l'any 1981, en un procés que l'Estat dóna per tancat el 2002. Seguint el fil de la història, va recordar que en aquell any l'assistència sanitària existent era la del “Seguro obligatorio de enfermedad”, que atenia als treballadors per compte aliè i els seus beneficiaris. Aquests tenien dret a cobertura sanitària i en farmàcia a les institucions obertes de la Seguridad Social, els ambulatoris o a les tancades, els hospitals. La resta de la població va recordar que trobava cobertura en les mútues o en l'àmbit de la primària a través dels conduits (una quota al metge de primària). La població sense recursos, els aleshores anomenats pobres de solemnitat eren atesos als ajuntaments a les cases d'auxili.

Adserà també va fer un recorregut per les diverses línies d'atenció en salut i va destacar el fet que la salut mental no estigués inclosa a la cartera de serveis pública. En atenció hospitalària i la maternitat hi havia un xarxa territorial d'hospitals que era finançada per Ajuntaments i Diputacions i en primària, hi havia uns funcionaris d'atenció pública domiciliària.

A Catalunya, va explicar, els processos de planificació van començar el 1980 amb el Mapa Sanitari de Catalunya. En aquell moment, els llits instal·lats eren un 70% de diverses entitats del país (mutualitats, universitats, ordres religiosos, fundacions, diputacions, etc ...) i el 30% pertanyia a la Seguretat Social transferida, a la resta de l'Estat aquesta proporció era just la contrària.

Totes aquestes entitats estaven fortament arrelades al país, molt identificades per la població i amb una gran vocació de servei públic. La participació activa de la societat civil catalana en l'àmbit de la salut i social és un fet diferencial de la resta de l'Estat.

Aleshores, es crea La Unió sota els següents principis: defensa del patrimoni hospitalari català; propugnar la separació de la planificació/finançament i la provisió de serveis; reivindicar la distribució equitativa dels recursos; procurar l'autonomia dels centres; impulsar canvis organitzatius per millorar l'eficiència i la qualitat dels serveis; implantar sistemes d'informació homogenis i vetllar per la formació del personal. Recordant els orígens de l'entitat, Joan M. Adserà va dedicar unes paraules d'agraïment i de reconeixement per als seus artífexs: Ramon Vilella, Esperança Martí i Francisco Sola.

El vicepresident va rememorar un altre aniversari: els 25 anys de la LOSC i del Servei Català de la Salut i va fer èmfasi en què entre tots hem aconseguit el Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya, SISCAT, un sistema de qualitat. Però sobretot va subratllar el fet que en 2015 per primera vegada i malgrat les dificultats es va signar el primer conveni col·lectiu de sector (hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres de salut mental i centres sociosanitaris concertats amb el Servei Català de la Salut).

També va abordar l'infrafinançament històric del sistema sanitari català, que compta amb un pressupost de només 1.120 euros per càpita, el que el situa a la cua de les CC.AA. En aquest sentit, va argumentar que com a país tenim l'exigència en accessibilitat, en resultats i en cartera de serveis com els països més avançats però disposem de la meitat dels recursos. I tot així, segons va exposar, els resultats són també bons gràcies al gran nivell dels professionals que aporten indicadors en resultats clínics i de recerca que es troben entre els millors del món. En relació a la qualitat del sistema, va subratllar la capil·laritat i transversalitat de la medicina comunitària i fer notori que gaudim d'una xarxa pionera d'atenció sociosanitària i de suport a la gent gran.

Del sistema, també va destacar l'accessibilitat, l'alt grau de satisfacció dels usuaris i la transparència ja que tant a nivell estatal com europeu és el primer en fer públics els resultats econòmics a través de la Central de Balanços (que també celebra 25 anys) i la Central de Resultats, amb la millora contínua dels sistemes d'acreditació, amb l'Agència d'Avaluació i Qualitat Sanitària de Catalunya AQuAS.

Per a Joan M. Adserà, comptem amb un “sistema ben gestionat”, en el qual les universitats han estat capdavanteres en economia de la salut i en la formació de quadres directius de gestió i d'administració. Però sobretot va posar en valor el fet que el sistema s'orienta a resultats a través del Pla de Salut, que va definir com la brúixola del sistema que determina les prioritats en el si del Parlament, que ara fa 25 anys, i que compta amb una consolidada trajectòria d'avaluació, de les més destacades en salut pública.

Per últim, va recalcar el caràcter democràtic del sistema sanitari català tot destacant el rol de la negociació col·lectiva en el sector concertat, un fet diferencial. “Les normes no es poden imposar, cal negociar-les amb els agents socials que són representants electes de cada centre de treball, els grans i els petits, tots tenen veu i vot” va reblar. Sobre aquest aspecte va recordar que el conveni de 2015 es va firmar amb pitjors condicions que les que oferia el conveni anterior, de 2008. Aleshores, Joan M. Adserà va tenir unes paraules de consideració i d'agraïment per a professionals, entitats, administració i pel conjunt del sector, que ha demostrat una gran maduresa, va dir.

Per tot això, va destacar que l'èxit de la Unió és l'èxit del model sanitari català i que la celebració de la seva trajectòria és també la celebració de la història del model. El vicepresident va destacar que l'entitat ha tingut sempre i que vol continuar tenint un paper actiu, participatiu i impulsor dels canvis que enforteixin el sistema, reivindicant-lo, des d'un posicionament lleial al país i als governants.

Com va explicar Joan M. Adserà, en l'anterior Jornada Associativa es va acordar el Pla Estratègic 2016-2020 i un dels principals eixos és la reivindicació i la defensa del model sanitari català basada en resultats, que també recull la importància de l'àmbit social i d'atenció a la dependència de la ciutadania. El Pla també inclou una actualització i una revisió dels fonaments sobre els quals La Unió basa el model i que el vicepresident va citar: autonomia de gestió de les entitats; professionalització de les organitzacions; col·laboració públicoprivada; bona governança; transparència i retiment de comptes i la responsabilitat social corporativa.

Mirant el model i la feina feta per La Unió, Joan M. Adserà va asseverar que el sistema sanitari català ja és una estructura d'Estat, que els seus trets diferencials són un reflex de la riquesa de les iniciatives del nostre país i que l'entitat està al servei d'impulsar totes les mesures que assegurin i millorin el sistema sanitari i d'atenció a la dependència, corregint contínuament, innovant sempre, però respectant la història i la tradició del nostre país perquè els resultats avalen el model. (Podeu veure el tall de vídeo)

En aquest vídeo podeu veure el discurs de cloenda que va fer Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió, en la VII Jornada Associativa de l'entitat.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont va dedicar les primeres paraules a felicitar els 40 anys de La Unió i va agrair la feina feta durant aquest temps així com la de futur perquè, segons va dir, “comptem amb vosaltres”. El president va continuar el seu parlament fent èmfasi en la importància d'aquest treball i sobretot reconeixent la defensa del model per part de l'entitat i va posar en valor que és fruit d'un ampli consens. “Ho ha decidit la gent, no un govern” va reblar referint-se a la societat civil organitzada, l'àmbit empresarial però sobretot el ciutadà que “amb el seus usos i valors el fa servir”, referint-se al sistema, que “és una veritable conquesta d'estructura d'Estat”.

Per a Carles Puigdemont, el sistema sanitari català respon a una cultura democràtica que considera la salut com un dret, “que tenim dret a festejar”. En aquest sentit, va afirmar que com a país ens hem de sentir orgullosos d'aquest model que és un rellevant factor de cohesió social, va afegir, que amb un gran pes econòmic i va recordar que és el segon sector generador d'ocupació. El president també va destacar que el sector genera molta innovació i que és un tractor de talent ressaltant els avenços mèdics que Catalunya exporta al món. Sobretot va fer èmfasi en què tot això és gràcies a l'esforç d'actors privats i públics que treballen favor de la ciutadà.

Puigdemont va dedicar unes paraules pels professionals de la salut i va subratllar que “el país està en deute amb vosaltres” perquè cada dia es renova el compromís amb el pacient malgrat que les condicions han empitjorat. El president va insistir en què el pacient no s'ha ressentit i que s'ha fet mans i mànigues per mantenir un servei de qualitat.

Tot i això, el president va assenyalar que “encara estem lluny d'on voldríem” referint-se a l'infrafinançament històric de la sanitat i es va comprometre a treballar per corregir-lo ja que segons va dir és necessari per mantenir el nivell assistencial i perquè ja està guanyat amb l'esforç fiscal.

Un cop més en el seu parlament va tenir paraules d'agraïment a l'esforç dels professionals i el compromís ètic però també va destacar el marc: un model basant en un finançament públic i en la diversitat de proveïdors. Puigdemont va valorar molt positivament que el model gràcies a tots els proveïdors s'ha reforçat i adaptat als nous temps i millores. “La diversitat de proveïdors ens fa més bons i més competents” va afirmar. També va posar en valor la resiliència i la flexibilitat del sistema.
 

La diversitat de proveïdors com a valor

Per a Puigdemont, la diversitat de proveïdors és una font de riquesa i comporta la responsabilitat de garantir el correcte finançament i per això és important valorar els resultats tant de salut com de finançament. (Podeu veure el tall de vídeo)

Mirant el futur, el president va dibuixar alguns reptes com ara l'envelliment de la població que implica més complexitat assistencial; l'aparició de noves tecnologies i l'avenç de recerca (que requereixen de més recursos per evitar l'obsolescència); un nou concepte assistencial més participatiu ja que el pacient està més informat sobre la pròpia salut i sobre el sistema; més lideratge de l'àmbit clínic; més interacció entre els diversos nivells assistencials; i la necessitat de minimitzar la precarietat laboral en els professionals més joves; i construir i bastir amb més solidesa, una estructura que ja reconeixement d'Estat.

Per enfrontar aquests reptes i analitzar com garantir la qualitat i el creixement de recursos tenint en compte les disponibilitats de present i futures, Puigdemont va remarcar que “cal enfortir el consens social”. En aquest sentit, va mantenir que “el Govern de Catalunya compta amb tots vosaltres, amb la vostra col·laboració i la vostra empenta, pel que ja heu demostrat i per la confiança dels ciutadans”.

Escolteu de nou les paraules del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en aquest vídeo.