Newsletter
14/12/2016
La Unió celebra 40 anys d'història en la VII Jornada Associativa
L'acte va reunir més de 200 professionals d'entitats associades a l'entitat, però també expresidents com Martí Masferrer, Pere Monràs, Feliu Sucarrats; membres honorífics com Joan Grau, Jaume Suana, Ramon Llibre; el president del Consell de Bones Pràctiques germà Joaquim Erra i membres de la Junta Directiva així com de l'equip tècnic de la Unió. En un dia tan especial, també ens van acompanyar els consellers de Salut Xavier Trias, Boi Ruiz i Marina Geli. | |||
Amb la mirada posada en els pròxims anys, Helena Ris va presentar +Futur, un projecte vinculat amb el Pla estratègic 2016-2020. Es tracta d'un exercici de prospectiva a través dels espais de participació de l'entitat que té per objectiu “identificar les tendències que afectaran la provisió i l'organització dels serveis sanitaris i socials, per construir escenaris per tal d'adaptar davant els reptes del futur”. Podeu consultar la presentació de +Futur en aquest enllaç. | |||
L'acte de cloenda va ser presidit pel president de la Generalitat Carles Puigdemont qui va reconèixer el paper de La Unió al llarg d'aquests anys i va distingir la diversitat de proveïdors com a font de riquesa pel país. Durant l'acte de cloenda, també ens van acompanyar el conseller de salut Toni Comín, la consellera de la presidència, Neus Munté i el director del CatSalut, David Elvira. | |||
| |||
També podeu veure totes les imatges de la jornada a través d'aquest enllaç.
|
Seguim mirant cap al futur
El canvi climàtic: actuar passa per cadascú de nosaltres
El canvi climàtic: actuar passa per cadascú de nosaltres
 |
El meteoròleg va assegurar que tard o d'hora l'espècie humana acabarà desapareixent, igual que va passar amb els dinosaures, però almenys “hem d'intentar de no desaparèixer per culpa nostra”. En aquest sentit, va parlar de l'escalfament que està vivint el planeta, i és que “la velocitat d'escalfament ha estat brutal en els últims 100 anys, però abans "encara hi havia hagut èpoques més càlides en la història de la terra”. (Podeu veure el tall de vídeo)
 |
També va explicar quins són els principals indicadors del canvi climàtic:
Un d'ells és el nivell del mar, que a Catalunya ha pujat 10 centímetres en els últims 30 anys, i concretament d'aquests 10 centímetres, 7 en els últims 10 anys. Un altre indicador és el canvi en les collites, o les pluges més irregulars amb alta variabilitat, però també és un indicador el trànsit de mercaderies, que es pot veure amenaçat perquè s'està fonent el pol nord, i, per tant, totes les mercaderies podrien navegar sense problema per l'Oceà Àrtic, evitant el Mediterrani.
 |
En definitiva, va assegurar que “l'economia verda és una oportunitat única de transformació” i va animar a tothom a sumar-se a la lluita contra el canvi climàtic. Per acabar, va voler mostrar un vídeo on es veu el pianista Ludovico Einaudi tocant el piano entre els icebergs de l'Àrtic per recolzar una campanya de Greenpeace per la protecció de l'oceà. Podeu recuperar-lo clicant la fotografia.
 |
Podeu veure la conferència de Francesc Mauri de forma íntegra a través de l'enllaç.
Les tendències de l’entorn més proper
Les tendències de l’entorn més proper
 |
 |
Des del punt de vista de la demografia, Anna Cabré va fer una fotografia la situació actual. En aquest sentit, va afirmar que "les migracions no es poden passar per alt", però alhora va assegurar que la migració de joves no és tant significativa com sembla, ja que “els joves diuen que marxen però és una fantasia migratòria. Només ho pensen, però no acaben marxant”. Aquest fenomen, però, va recalcar que és important perquè amb la “mobilitat” també es desplacen malalties i per tant, serà imprescindible treballar per una connexió eficaç d'historials clínics. (Podeu veure el tall de vídeo)
 |
 |
Va constatar que el coneixement cada vegada és més global i, precisament això, xoca amb la restricció pressupostària. “Vosaltres sou els que heu de gestionar aquesta restricció perquè cada vegada genera més frustració”, va exclamar. D'altra banda, va posar l'accent en la transferència de risc als proveïdors de forma ordenada, ja que “si no ho feu hem begut oli”. I també va aprofitar per empènyer als assistents a explicar la relació cost-efectivitat a l'hora de demanar més recursos per la salut. (Podeu veure el tall de vídeo)
 |
“Avui en dia tot passa per com d'eficaços som generant, custodiant i utilitzant les dades per prendre decisions. Però, a més a més, s'ha de fer a temps real i aquí és quan apareix el concepte de Big Data”, va explicar. Genís Roca va mostrar-se convençut en què apareixerà un nou segment que voldrà custodiar les dades i això afectarà, entre d'altres, el sistema sanitari. “De qui són les dades?”, va preguntar Roca de manera retòrica. Sobre aquest aspecte va afegir que el sector sanitari veu natural la custòdia de les dades, però “naixeran exigències socials”. Així doncs, va acabar afirmant que el sector s'haurà de protegir legalment, tenint en compte l'ètica de les dades i com es manipulen. https://bongo.gg
 |
Casademont va afirmar que el més difícil dins una empresa és la gestió de les emocions, tot i que és absolutament necessari. A més, va preveure que les empreses del futur s'orienten cap al mapa relacional. “Ens hem oblidat de les nostres persones, però si incorporem el mapa relacional al nostre pla empresarial, llavors triomfarem”, va assegurar.
Podeu recuperar les intervencions que es van fer en la taula rodona en el següent vídeo:
 |
Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió: ‘L’èxit de la Unió és l’èxit del model sanitari català’
Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió: ‘L’èxit de la Unió és l’èxit del model sanitari català’
En el seu discurs de cloenda, Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió va destacar que la VII Jornada Associativa suposava un dia de celebració dels 40 anys d'història de l'entitat que va néixer com a Unió Catalano-Balear d'Hospitals. La trajectòria de l'entitat, va dir, està directament lligada a la història del model sanitari català.
 |
 |
A Catalunya, va explicar, els processos de planificació van començar el 1980 amb el Mapa Sanitari de Catalunya. En aquell moment, els llits instal·lats eren un 70% de diverses entitats del país (mutualitats, universitats, ordres religiosos, fundacions, diputacions, etc ...) i el 30% pertanyia a la Seguretat Social transferida, a la resta de l'Estat aquesta proporció era just la contrària.
Totes aquestes entitats estaven fortament arrelades al país, molt identificades per la població i amb una gran vocació de servei públic. La participació activa de la societat civil catalana en l'àmbit de la salut i social és un fet diferencial de la resta de l'Estat.
 |
 |
També va abordar l'infrafinançament històric del sistema sanitari català, que compta amb un pressupost de només 1.120 euros per càpita, el que el situa a la cua de les CC.AA. En aquest sentit, va argumentar que com a país tenim l'exigència en accessibilitat, en resultats i en cartera de serveis com els països més avançats però disposem de la meitat dels recursos. I tot així, segons va exposar, els resultats són també bons gràcies al gran nivell dels professionals que aporten indicadors en resultats clínics i de recerca que es troben entre els millors del món. En relació a la qualitat del sistema, va subratllar la capil·laritat i transversalitat de la medicina comunitària i fer notori que gaudim d'una xarxa pionera d'atenció sociosanitària i de suport a la gent gran.
 |
Per a Joan M. Adserà, comptem amb un “sistema ben gestionat”, en el qual les universitats han estat capdavanteres en economia de la salut i en la formació de quadres directius de gestió i d'administració. Però sobretot va posar en valor el fet que el sistema s'orienta a resultats a través del Pla de Salut, que va definir com la brúixola del sistema que determina les prioritats en el si del Parlament, que ara fa 25 anys, i que compta amb una consolidada trajectòria d'avaluació, de les més destacades en salut pública.
Per últim, va recalcar el caràcter democràtic del sistema sanitari català tot destacant el rol de la negociació col·lectiva en el sector concertat, un fet diferencial. “Les normes no es poden imposar, cal negociar-les amb els agents socials que són representants electes de cada centre de treball, els grans i els petits, tots tenen veu i vot” va reblar. Sobre aquest aspecte va recordar que el conveni de 2015 es va firmar amb pitjors condicions que les que oferia el conveni anterior, de 2008. Aleshores, Joan M. Adserà va tenir unes paraules de consideració i d'agraïment per a professionals, entitats, administració i pel conjunt del sector, que ha demostrat una gran maduresa, va dir.
Per tot això, va destacar que l'èxit de la Unió és l'èxit del model sanitari català i que la celebració de la seva trajectòria és també la celebració de la història del model. El vicepresident va destacar que l'entitat ha tingut sempre i que vol continuar tenint un paper actiu, participatiu i impulsor dels canvis que enforteixin el sistema, reivindicant-lo, des d'un posicionament lleial al país i als governants.
 |
Mirant el model i la feina feta per La Unió, Joan M. Adserà va asseverar que el sistema sanitari català ja és una estructura d'Estat, que els seus trets diferencials són un reflex de la riquesa de les iniciatives del nostre país i que l'entitat està al servei d'impulsar totes les mesures que assegurin i millorin el sistema sanitari i d'atenció a la dependència, corregint contínuament, innovant sempre, però respectant la història i la tradició del nostre país perquè els resultats avalen el model. (Podeu veure el tall de vídeo)
En aquest vídeo podeu veure el discurs de cloenda que va fer Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió, en la VII Jornada Associativa de l'entitat.
 |
Carles Puigdemont felicita la feina feta per La Unió i reconeix la diversitat del model
Carles Puigdemont felicita la feina feta per La Unió i reconeix la diversitat del model
 |
Per a Carles Puigdemont, el sistema sanitari català respon a una cultura democràtica que considera la salut com un dret, “que tenim dret a festejar”. En aquest sentit, va afirmar que com a país ens hem de sentir orgullosos d'aquest model que és un rellevant factor de cohesió social, va afegir, que amb un gran pes econòmic i va recordar que és el segon sector generador d'ocupació. El president també va destacar que el sector genera molta innovació i que és un tractor de talent ressaltant els avenços mèdics que Catalunya exporta al món. Sobretot va fer èmfasi en què tot això és gràcies a l'esforç d'actors privats i públics que treballen favor de la ciutadà.
 |
Tot i això, el president va assenyalar que “encara estem lluny d'on voldríem” referint-se a l'infrafinançament històric de la sanitat i es va comprometre a treballar per corregir-lo ja que segons va dir és necessari per mantenir el nivell assistencial i perquè ja està guanyat amb l'esforç fiscal.
Un cop més en el seu parlament va tenir paraules d'agraïment a l'esforç dels professionals i el compromís ètic però també va destacar el marc: un model basant en un finançament públic i en la diversitat de proveïdors. Puigdemont va valorar molt positivament que el model gràcies a tots els proveïdors s'ha reforçat i adaptat als nous temps i millores. “La diversitat de proveïdors ens fa més bons i més competents” va afirmar. També va posar en valor la resiliència i la flexibilitat del sistema.
La diversitat de proveïdors com a valor
Per a Puigdemont, la diversitat de proveïdors és una font de riquesa i comporta la responsabilitat de garantir el correcte finançament i per això és important valorar els resultats tant de salut com de finançament. (Podeu veure el tall de vídeo)
 |
Per enfrontar aquests reptes i analitzar com garantir la qualitat i el creixement de recursos tenint en compte les disponibilitats de present i futures, Puigdemont va remarcar que “cal enfortir el consens social”. En aquest sentit, va mantenir que “el Govern de Catalunya compta amb tots vosaltres, amb la vostra col·laboració i la vostra empenta, pel que ja heu demostrat i per la confiança dels ciutadans”.
Escolteu de nou les paraules del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en aquest vídeo.
 |
Associats col·laboradors
La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uch
uch.cat
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uch
uch.cat
Data última actualització: 29/04/2024