Newsletter

Lluís Bohigas ha dedicat la seva carrera al sector salut, en el qual ha impulsat la introducció de les ciències socials, especialment de l'economia de la salut i, també, la gestió i la planificació, així com la millora de la qualitat. La seva trajectòria professional l'ha fet mereixedor del premi “Homenot” nacional 2018, entregat per la Fundació Avedis Donabedian. A continuació dona el seu punt de vista sobre la qualitat a les entitats del sector salut i social.

• Com es reflecteix la qualitat en l'atenció sanitària de Catalunya?

La qualitat en l'assistència sanitària té dues vessants, la qualitat de la Medicina (diagnòstic i tractament) aplicada a un malalt i la qualitat de l'atenció humana. Les dues son importants. La qualitat de la Medicina es pot mesurar a través dels resultats en salut i la qualitat humana a través d'enquestes i reclamacions. Ara bé, mesurar només és el primer pas per millorar la qualitat. A continuació, cal prendre mesures, aplicar-les i avaluar per comprovar que han estat efectives.

• Des del seu punt de vista expert i amb més de 40 anys al sector salut, creu que hi ha hagut canvis que hagin permès impulsar la qualitat al sector?

La primera fita va ser la introducció de l'acreditació d'hospitals, al poc temps de la transferència dels centres sanitaris de la seguretat social, a començament dels anys 80. Després s'han anat fent altres activitats, potser la més destacable ha estat la Central de Resultats i les enquestes de satisfacció dels pacients. Els centres sanitaris han fet esforços importants per establir departaments de qualitat i eines per a la millora de processos, així com per posar objectius de millora.

• Què creu que és necessari per continuar avançant i per garantir la qualitat del sistema de salut català?

Ara ens estem preguntant pels límits de la Medicina i, al fer-ho, estem recuperant la noció de no fer mal al pacient (primum non nocere), que està a l'origen de la ciència mèdica, però que l'havíem oblidat en un excés de tecnologia i de supèrbia. Debats d'actualitat com el “Do not do” (No fer), la iatrogènia o la pèrdua d'efectivitat dels antibiòtics ens han de fer pensar que hem anat massa lluny i s'ha abusat de la Medicina. Un altre tema d'actualitat són les decisions ètiques al final de la vida. La mort és inevitable i allargar una vida de mala qualitat no es humà. Finalment, estem en un món de recursos limitats i els diners que es dediquen a una cosa els hem de treure d'una altre, això ens ha de fer reflexionar cada vegada més sobre l'ús que fem dels recursos. Crec que aquestes tres coses: els límits de la Medicina, les decisions ètiques del final de la vida i la recerca de l'eficiència són els territoris actuals per a la millora de la qualitat.

• Què suposa per a vostè haver estar reconegut amb el premi Homenot Nacional, de la Fundació Avedis Donabedian?

És un reconeixement a una trajectòria de 40 anys dedicada al sector salut. No sóc metge ni sanitari, però he estimat molt el sector i he contribuït en el que he pogut a la seva modernització.

Lluís Bohigas és Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, màster en Salut Pública per la Universitat de Texas i màster en Direcció d'Empreses, Universitat de Navarra. He estat director general de Planificació del Departament de Salut, director general de Planificació i director general de la Agencia de Calidad del Ministerio de Sanidad y Consumo, director de la Fundació Avedis Donabedian, secretari tècnic de La Unió i director de Relacions Institucionals a Roche. És acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i actualment està jubilat. 

A continuació podeu consultar el discurs que Lluís Bohigas va fer en recollir el premi “Homenot” nacional: 

Rosa Suñol, presidenta del Patronat de la Fundació Avedis Donabedian i directora de la Càtedra Donabedian d'Investigació en Qualitat de la Facultat de Medicina de la UAB, ofereix el seu punt de vista sobre l'excel·lència en qualitat al sistema sanitari català.

• En general, hi ha un auge per incentivar i potenciar la qualitat a les entitats de salut?

Actualment, el que és indubtable és que hi ha una necessitat de potenciar la qualitat a les entitats de salut per diferents motius. En primer lloc, perquè aquesta és una obligació que existeix sempre, ja que augmenta l'exigència de la població. En segon lloc, perquè cada vegada més coneixem els resultats de les pràctiques que fem, de manera que veiem que tenim una necessitat ètica de seguir donant suport als temes de qualitat i posar-los en el centre del nostre treball. De fet, els que treballem en salut treballem per fer-ho bé. Per tant, penso que és una obligació ètica important.

En aquest moment, la situació dels diferents centres és complexa pels temps que estem vivint i això fa que, moltes vegades, els temes de qualitat siguin difícils de tirar endavant. Tot i això, crec que hi ha un autèntic suport per part de les entitats i per part dels usuaris, de manera que és un tema que s'està tirant endavant amb autèntiques ganes per part de tots.

És important remarcar que aquest any hi ha unes quantes entitats reconegudes amb els premis de la Fundació Avedis Donabedian, però cal tenir en compte que són només els guanyadors d'aquest any. Existeixen molts més centres amb iniciatives importants que no s'han presentat i d'altres que sí que s'han presentat però que no han estat guardonats. Per tant, penso que el tema de qualitat en el nostre país va endavant, encara que sempre queden coses a fer.

• Des del seu punt de vista, quines iniciatives desenvolupades a Catalunya destacaria en aquest sentit?

En els darrers anys hi ha hagut iniciatives molt rellevants. Primer de tot, s'ha de mencionar l'acreditació per part del departament de Salut, tant d'hospitals com de centres d'atenció primària, la qual ha portat unes conseqüències de millora molt importants. En aquest sentit, també hi ha hagut un canvi cap a positiu en l'àmbit de la transparència, ja que s'ha aconseguit saber què estava passant en cada centre. Així mateix, val la pena destacar tots els esforços que s'han fet en els temes de seguretat dels pacients, on hi ha hagut iniciatives de molt pes que han ajudat a desenvolupar aquest problema pendent.

D'altra banda, no puc deixar de destacar la iniciativa de la Central de Resultats de la Generalitat de Catalunya, la qual permet la comparació entre els centres i potencia l'increment de la qualitat. Fruit d'aquesta equiparació, la Central de Resultats ens ha fet plantejar moltes preguntes, com ara, per què hi ha tantes diferències entre uns centres i uns altres o per què es produeixen determinades xifres en uns llocs i en d'altres no. Per tant, això porta a un procés de reflexió que és molt important i que crec que La Unió ha liderat amb els seus processos de benchmarking, els quals han permès als centres establir una comparació i una discussió en profunditat del que s'està fent.

• Cap a on creu que avança l'àmbit de la qualitat en salut a Catalunya?

Hi ha cinc assignatures pendents que no podem deixar o que segur que seguiran en la nostra agenda. La primera és l'ús adequat de recursos –ingressos, estades, medicaments– i, també, els temes de demores. Aquests són aspectes importants que a vegades valorem com a grans xifres sense adonar-nos del patiment que poden representar. En segon lloc, també continuaran cada vegada amb més força els temes de la seguretat dels pacients. Encara que s'han fet múltiples esforços a molts països, els resultats encara són poc esperançadors. Tot i això, sí que és important remarcar que hem millorat en alguns àmbits, com per exemple, en les infeccions a l'UCI. En tercera posició, un altre tema estrella en els pròxims anys serà el de l'atenció centrada en la persona. Cada vegada més, els pacients plantegen la necessitat d'una atenció més individualitzada amb un suport més important. En aquesta línia, el camp de l'autocura, de la presa de decisions i del suport emocional i afectiu dels pacients tindrà futur, perquè els malalts cada vegada són més capaços de fer la seva pròpia cura i de deliberar el que és millor per a ells.

D'altra banda, en quart lloc, de ben segur que també hi haurà canvis en els plans de qualitat. Crec que la integració assistencial farà que aviat veiem plans de qualitat de territori que afectin  a tots els dispositius de salut –hospitals i centres d'atenció primària– com també a tots els dispositius socials. Això portarà nous reptes perquè, com deia el professor Donabedian, “els problemes de qualitat es donen normalment en les fronteres”. És a dir, en la relació entre primària i hospital, entre hospital i atenció domiciliària, entre primària i sociosanitari, etc. Per tant, en el moment que veiem l'atenció d'una forma més territorial, serem més capaços de detectar aquests problemes d'atenció en les fronteres entre cadascun d'aquests aspectes.

Igualment, el cinquè gran tema per als pròxims anys serà el de l'equitat. En aquest sentit ja tenim dades per saber les diferències d'atenció que poden tenir les persones per raó del seu nivell social, del lloc on viuen o del barri on estan. Així doncs, és qüestió d'explotar aquesta informació i que ens posem a treballar amb l'objectiu de donar la mateixa atenció a tothom. Endinsar-se en aquest camp també ens portarà a parlar d'aspectes de la qualitat de l'atenció de grups específics, per exemple, l'atenció a les persones sense sostre o el tema de suport a les persones amb problemes de salut mental. Hem de pensar que l'atenció que estan rebent aquestes persones és segur ben diferent de la que rep la mitjana de la població. 

I, finalment, no vull deixar de mencionar els aspectes de qualitat i de sobreutilització que poden portar els dispositius digitals com és el Big Data.  Podrem començar a parlar de riscos específics per a les persones –alguns amb alta possibilitat que es produeixin, d'altres falsos negatius o falsos positius–. Què passarà quan sapiguem que les persones poden tenir una determinada malaltia o tenen risc de patir-la? Com s'abordaran aquests riscos? Quins processos o intervencions innecessàries tindrem? Molt possiblement augmentaran, i aquí els plans de qualitat tindran molta feina un altre cop. 
 

Rosa Suñol és presidenta del Patronat de la Fundació Avedis Donabedian i directora de la Càtedra Donabedian d'Investigació en Qualitat de la Facultat de Medicina de la UAB. També és subdirectora de la revista “International Journal for Quality in Health Care” des del 1991. Té una àmplia experiència en el desenvolupament de plans de qualitat, i en la direcció de projectes de recerca europeus i espanyols. Ha publicat nombrosos articles i llibres sobre serveis de salut i serveis socials, i ha rebut sis premis internacionals per les seves publicacions i treballs d'investigació. Al desembre de 2016 li va ser entregada la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya.

 Fundació Joia –vinculada a La Unió a través de Fòrum Salut Mental– va recollir el premi Ignasi Aragó i Mitjans a la Millor Memòria d'una Institució Sanitària o Social, que enguany comparteix amb el Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
El jurat que ha concedit aquest reconeixement ha apreciat especialment aspectes com el valor afegit de l'entitat: descripció de tota la seva activitat assistencial, amb molta vinculació a recursos i generació de xarxa amb l'entorn; els resultats obtinguts sobre el total de la població atesa; i sobretot la seva important projecció social, les col·laboracions i acords, i les accions de Responsabilitat Social. Així mateix, ha tingut molt en compte l'evolució cap a la igualtat que ha fet la Fundació, els plans de formació per a les professionals del centre Especial de Treball per nivells de supervisió i la informació que s'aporta sobre els clients. Finalment, destaquen el disseny agradable i de fàcil lectura, que permeten una millor comprensió.
 

 La Fundació Sanitària Mollet (FSM) va ser reconeguda amb el premi a l'excel·lència en qualitat en l'atenció sociosanitària i a les persones amb dependència, patrocinat per la Fundació Unió Catalana d'Hospitals. Amb aquest guardó, es reconeix la millora contínua en la qualitat assistencial de l'FSM en l'atenció que s'ofereix tant a l'Hospital Sociosanitari com en l'àmbit de la dependència a la Residència Santa Rosa i Residència Pedra Serrada de Parets, ambdues destinades a les persones grans, així com a la Residència La Vinyota per a persones amb discapacitat intel·lectual. Cal tenir en compte que l'FSM compta ja amb el segell institucional d'excel·lència EFQM 400+. A més, destaca el fet que la gestió en l'àmbit residencial de l'FSM va obtenir la certificació ISO 9001 en Qualitat l'any 2015.
 

 L'Hospital Universitari General de Catalunya va rebre el premi SFB-Grupo Mémora a l'excel·lència del pla de qualitat d'hospitals, que posa en valor la tasca de l'hospital per desenvolupar en el seu dia a dia programes de millora contínua en diferents aspectes de la qualitat, marcant les tendències de desenvolupament futur de les diverses àrees del centre. El disseny del Sistema de Gestió de Qualitat de l'entitat es fonamenta en el marc estratègic i adequat en estructura, activitat i mida del centre, fet que permet que sigui una eina de millora per a tota l'organització. Els sistemes de qualitat normalitzats són un suport important en el camí cap a l'excel·lència, per això aquest hospital promou l'alineació de tots els processos amb la participació en el Sistema de Gestió de la Qualitat sota la norma ISO 9001:2015, criteris EFQM i estàndards JCI, i es compromet amb el desenvolupament sostenible mantenint la certificació ambiental sota la norma ISO 14001:2015. Cal destacar que, el 1997, aquest hospital va ser el primer centre d'Europa que va rebre l'acreditació Joint Commission Internacional (JCI).
 

 MútuaTerrassa va rebre el premi a la millor Informació sobre Actuacions en Responsabilitat Social en Institucions Sanitàries, per la publicació del seu 7è Informe compromís social. Aquest guardó distingeix les institucions que presenten una millor informació sobre les estratègies desenvolupades en l'àmbit de la Responsabilitat Social. Com a entitat de benefici social, MútuaTerrassa sempre s'ha sentit compromesa amb la societat, i l'estímul que des de l'any 2009 ha representat l'adhesió al Pacte de les Nacions Unides ha permès reproduir en el seu 7è informe de compromís social les actuacions del conjunt de l'entitat en relació a les persones, la comunitat, la transparència i la sostenibilitat. L'entitat ha assolit -per tercer any consecutiu- el màxim nivell de reporting “Advanced” amb la presentació d'aquest informe relatiu a l'any 2016. Sota el lema “Arribem més lluny”, evoca l'esforç de tots els professionals i la voluntat d'aprofundir en les iniciatives i fer-ne partícips a tots els grups d'interès.
 

 La memòria institucional 2016 del Parc Sanitari Sant Joan de Déu va ser guardonada amb el premi Ignasi Aragó i Mitjans a la Millor Memòria d'una Institució Sanitària o Social, compartit amb la Fundació Joia. La memòria anual del Parc Sanitari recull les dades, les activitats i els fets més rellevants realitzats a la institució durant l'últim any. Es tracta d'una organització viva i dinàmica que ofereix noves línies de servei pensades i estructurades per atendre amb el màxim respecte possible a la població, sobretot les persones més vulnerables. Entre molts altres punts destacats, el jurat dels premis va valorar molt positivament de la memòria la seva l'estructura informativa, clara i concisa, així com la publicació de resultats comparatius, tant de dades com d'indicadors assistencials i no assistencials. A més s'ha tingut molt en compte la informació detallada sobre publicacions, projectes i grups de recerca.
 

 La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla va ser guardonada amb el Premi Sanofi – FAD a l'excel·lència del pla de qualitat d'atenció primària. Aquesta entitat va implantar un pla de qualitat a les 6 àrees bàsiques de Salut (ABS) que gestiona, amb l'objectiu d'aconseguir que la qualitat dels serveis que la Xarxa dona als seus clients, pacients i familiars s'avaluï de manera sistemàtica i millori contínuament, així com millorar la qualitat de les estructures, els processos i els resultats. El procés d'implementació s'ha realitzat durant 4 anys (2012 – 2016) i ha constat de 4 fases:

1. Creació i formació d'unitats de seguretat de pacients. 
2. Adaptació i implantació dels 33 estàndards a les sis àrees bàsiques de salut i anàlisis dels primers resultats.
3. Fusió de les unitats de seguretat de pacients i qualitat. 
4. Avaluació del pla de millora, obtenció dels principals resultats i elaboració de les nou línies a seguir. 

En el procés d'acreditació externa del departament es va obtenir una puntuació global del 98'3% (sobre 100%), el resultat mes alt de tots els serveis de primària auditats pel Departament de Salut a Catalunya.

Per ampliar la informació, podeu consultar una valoració que la presidenta del Patronat de la Fundació Avedis Donabedian, Rosa Suñol, fa sobre les entitats associades a La Unió que van ser reconegudes amb algun dels guardons: