Newsletter

Durant la jornada es van presentar dos estudis de La Unió: L'estudi comparatiu dels models d'atenció sociosanitària a l'estat espanyol , el qual mostra que Catalunya, en comparació amb la resta de comunitats autònomes analitzades, és l'única que posseeix una xarxa de recursos destinats de forma específica a l'atenció sociosanitària; i l'informe l'Evolució de la complexitat assistencial en l'atenció sociosanitària d'internament , on es constata, entre d'altres aspectes, que l'existència de la xarxa sociosanitària catalana possibilita un alleugeriment d'un 60% de la càrrega assistencial que ha de suportar l'atenció especialitzada en les patologies prevalents de l'internament de mitja i llarga estada. També es va exposar en primícia l'estudi d'Antares Consulting: Claus per a la construcció de l'espai sociosanitari a Espanya.

Podeu accedir al programa de la jornada i a les presentacions dels diversos ponents: Rafael Bengoa , conseller de sanitat del País Basc; Consol Almenar i Joan Maria Ferrer , coordinadora de psicogeriatria de Benito Menni CASM i director d'assessorament, consultoria i serveis de La Unió, respectivament; Xavier Pujol , gerent del Consorci Sanitari de Vilafranca; Xesca Moyà , subdirectora mèdica de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa; Xavier Gómez Batiste , director centre col·laborador de l'OMS per a programes públics de cures pal·liatives. Observatory Qualy de Final de la Vida de Catalunya; Joan Gené , metge de família ICS-CAPSE; Göran Stenberg , Procyoon Management Consulting AB. Suècia; Imma Grau i Anna Riera , directora mèdica àrea de rehabilitació i sociosanitària de l'Institut Pere Mata i directora assistencial, d'anàlisi sectorial i participació de La Unió, respectivament; i Vicente Gil i Yolanda Rueda , director de l'àrea de salut d'Antares Consulting i consultora, respectivament.

La consellera de Salut, Marina Geli, va explicar que s'ha passat d'estructures sociosanitàries a necessitats sociosanitàries on els pacients juguen un rol clau. Aquest és un canvi que han d'assumir totes les parts implicades per fer front al progressiu envelliment de la població i a la cronicitat de les malalties. Així mateix, va fer referència a la poca capacitació dels professionals del sector com un altre repte de futur.

La consellera va explicar que, malgrat Catalunya es va anticipar a la resta de comunitats autònomes amb la creació, als anys 80, del Programa Vida als Anys, amb recursos propis destinats específicament a l'àmbit sociosanitari, i actualment se segueix avançant en aquest sentit, el sector sociosanitari ha sabut trobar el seu espai.

En relació als usuaris, va insistir en la necessitat de millorar la coordinació del contínuum assistencial i la de treballar des del punt de vista biomèdic els límits de la medicació en favor de la qualitat de vida.

Va explicar que a Euskadi s'han elaborat 25 plans d'atenció sociosanitària, però que no s'ha implementat cap, a causa dels problemes que presenta l'actual model d'atenció a malalts crònics.

El conseller va advertir de l'important increment de la cronicitat en les malalties (l'any 2010, les malalties cròniques causaran 3 de cada 4 morts) i de la necessitat d'implantació d'una estratègia sociosanitària eficaç i d'una resposta sistèmica.

Segons el conseller del País Basc, el primer pas que s'ha de dur a terme per reformar el sistema de salut i millorar l'atenció a crònics és l'estratificació de la població basca, d'acord amb el sistema de la mútua Kaiser Permanente, amb la intenció de redistribuir de forma eficient els recursos segons una lògica poblacional. També va fer palesa la importància que els pacients prenguin un paper actiu en la gestió de la seva malaltia i actuïn proactivament amb la finalitat de prevenir complicacions futures.

Rafael Bengoa es va mostrar a favor de la descentralizació i despolitització de la gestió. Va defensar un canvi en l'estil de lideratge i passar d'una cultura jeràrquica a una cultura del desenvolupament que inclogui una cogestió amb els professionals i es tingui en compte la veu de la ciutadania. Tot i afirmar que la descentralització no és fàcil va destacar que és bàsic donar la llibertat a la base del sistema per experimentar i innovar. Va sostenir que des de l'escala més alta de la jerarquia s'ha de propiciar un context adequat per tal de poder arribar a un model sociosanitari eficaç i sostenible.

Per tant, segons Bengoa, s'han d'afavorir intervencions estratègiques des dels pacients (estratificació, educació, coresponsabilització, etc.), organització (inversió en desenvolupament directiu, etc.) i tecnologia (alinear les diverses eines de gestió).

El conseller va concloure anunciant que en un any s'implementaran aquests principis de reforma al País Basc per avançar en un sistema de salut sostenible i adaptat als nous temps.

Podeu accedir a la presentació íntegra de Rafael Bengoa.

L'expert va presentar tres exemples d'organitzacions integrades a Suècia: el de la regió de Skane, on s'ha desenvolupat una nova manera d'integrar l'assistència sanitària a partir d'una organització a prop dels pacients i basada en la col·laboració entre l'atenció primària, serveis comunitaris, atenció especialitzada i hospitals; la iniciativa pionera a Malmö, que treballa amb equips integrats d'emergències i s'articula al voltant del metge de família i d'una infermera, i els resultats de la qual han estat molt bons, ja que els pacients es troben les competències que precisen en la mateixa localitat; i el model TioHundra (a Estocolm), basat en un programa que integra de manera pràctica serveis socials i sanitaris per garantir la continuïtat de l'assistència.

Göran Stenberg va concloure que aquestes experiències mostren com Suècia s'està allunyant de la perspectiva de la producció i se situa en el camí cap a una perspectiva orientada en les necessitats dels pacients i que, malgrat els obstacles de la integració (estructurals, cultura de l'organització, multitud de sistemes de registres mèdics, etc.) hi ha ponts per superar aquestes barreres.

Podeu accedir a la presentació íntegra de Göran Stenberg .

Xavier Gómez-Batiste va iniciar la seva exposició destacant la necessitat de donar un impuls a l'àmbit sociosanitari, ja que actualment hi ha una proporció molt gran de malalts crònics que estan integrats en la comunitat.

Va explicar que els equips d'atenció domiciliària com els PADES han tingut èxit i han estat eficients provocant una reducció de les estades hospitalàries i emergències, un increment de les morts a domicili i un estalvi econòmic. Posant xifres a aquestes afirmacions, va assenyalar que entre l'any 2001 i el 2006 va tenir lloc una reducció entre un 30-50% de l'ús d'hospitals al final de la vida.

Gómez-Batiste va subratllar que, malgrat les millores que ha comportat l'ús d'aquests recursos, s'haurien d'introduir millores tant concrets com globals, per exemple, a través de sistemes d'intervenció més flexibles; de la promoció de suport a les famílies i cuidadors informals; i d'interacció de sistemes socials; entre altres. I va concloure afirmat que la manera d'assolir-les seria a través d'un procés de benchmarking que permetria identificar què cal millorar en cada situació concreta.

Joan Gené va mostrar l'activitat de l'atenció primària a Catalunya a partir de dades del CatSalut i d'una mostra de mil pacients que estaven al programa Atdom de 72 equips d'atenció primària seguits durant dos anys, i va concloure, entre altres aspectes, que els equips d'atenció primària atenen una població molt envellida i amb problemes destacats com la comorbilitat .

Gené va exposar que el model actual es basa en la demanda i cal una transformació cap a un model que atengui les necessitats dels ciutadans. En aquest sentit, va mencionar algunes propostes com canviar els criteris d'admissió al programa per risc i no només per incapacitat per desplaçar-se; identificar la població d'alt risc i fixar objectius als diferents contractes amb els serveis per prioritzar la seva atenció; l'aplicació de programes territorials comunitaris integrats d'atenció primària, serveis socials i serveis sociosanitaris; la lliure elecció d'hospital; etc.

Podeu accedir a les presentacions íntegres de Xavier Gómez-Batiste i Joan Gené .

Xavier Pujol va fer un repàs de l'evolució de l'atenció sociosanitària a Catalunya, des dels seus començaments, amb el Programa sectorial d'atenció al malalt crònic l'any 1983 i el Programa Vida als Anys (1986), fins a la consolidació del desplegament de recursos assistencials d'internament i funcionals l'any 2000.

Pujol va destacar les dificultats que dins l'activitat sociosanitària continua havent per ubicar els malalts adequadament i la necessitat que hagi una veritable integració entre l'hospitalització d'aguts i l'atenció sociosanitària, ja que, malgrat que a Catalunya s'està avançant en aquest sentit, a la resta de l'estat hi ha molt camí per fer. Xavier Pujol va defensar una integració no només funcional sinó també estructural, és a dir, a través de diversos factors com el finançament; l'organització (co-ubicació de serveis, aliances estratègiques, etc.); la prestació de serveis (capacitació conjunta, sistemes d'informació integrats, etc.); la clínica (transversalitat dels processos, història clínica compartida, etc.); i els professionals (millora de la comunicació interprofessional, superar les barreres d'especialització, etc.).

Xesca Moyà va aportar la visió des de l'hospital i va destacar que els centres d'aguts s'han hagut d'adaptar als canvis en la demanda (envelliment de la població i augment de la complexitat i pluripatologia) i esdevenir més àgils, complexos i quirúrgics.

Moyà va assenyalar l'impacte destacable que tenen els pacients amb necessitats d'atenció sociosanitària en els hospitals d'aguts (estades, reingressos i ingrés centre sociosanitari) i la coordinació entre ambdues parts amb la finalitat d'assolir un model d'atenció més centrat en les necessitats dels pacients. Des del punt de vista hospitalari, la responsabilitat se centra en millorar diversos aspectes com el maneig dels episodis aguts, la relació amb els altres nivells assistencials, o la formació continuada. A més, va destacar que el treball conjunt entre l'àmbit sociosanitari i l'hospitalari a partir d'una atenció més planificada, una integració dels diferents nivells assistencials i una major participació del pacient possibilitarà el camí cap a la sostenibilitat d'aquest model.

Podeu accedir a les presentacions íntegres de Xavier Pujol i Xesca Moyà .

Consol Almenar, coordinadora de l'àrea de psicogeriatria de Benito Menni CASM, va moderar la presentació de l'estudi que es va fer a iniciativa del Consell Consell de sector d'atenció sociosanitària de La Unió. Joan Maria Ferrer, director d'assessorament, consultoria i serveis de La Unió va explicar l'informe. El treball mostra que l'existència de la xarxa sociosanitària catalana possibilita un alleugeriment d'un 60% de la càrrega assistencial de l'atenció especialitzada en les patologies prevalents de l'internament de mitja i llarga estada. Tres categories diagnòstiques expliquen el 33% dels casos: trastorns orgànics i la demència senil o presenil, la malaltia cerebrovascular aguda, i fractura de coll de fèmur (maluc).

Segons dades del mateix estudi, a Catalunya, en els darrers 5 anys, el percentatge de sobreenvelliment ha augmentat en un 15% en les dones i en un 18% en els homes. També ha incrementat la complexitat assistencial en la mitja estada i convalescència en un 14% i en llarga estada, en un 10%. Aquesta complexitat es correspon amb el fet que el 75% dels casos valorats, tant en llarga estada com en mitja estada-convalescència, corresponen a pacients amb dependència moderada o severa.

El mateix informe assenyala que durant aquests cinc últims anys aquests indicadors tendiran a augmentar ja que la població sobreenvellida és avui d'un 16% i l'índex d'envelliment poblacional tendirà a augmentar en un 55% en els pròxims 20 anys.

El sistema sociosanitari ha respost a l'atenció d'aquesta demanda de la població més envellida i amb una complexitat assistencial cada vegada més elevada utilitzant eficientment els recursos dels llits sociosanitaris i amb una millor qualitat assistencial. L'estudi suporta aquesta afirmació a través de dos indicadors: percentatge d'altes (48% a la llarga estada i 64% a la mitja estada) i la taxa de mortalitat (27% llarga estada i 8% mitja estada).

Podeu accedir a la presentació íntegra de l'estudi "L'Evolució de la complexitat assistencial en atenció a la sociosanitària d'internament" .

Les altres comunitats autònomes que inclou l'estudi donen resposta a aquest tipus d'atenció amb sistemes de coordinació entre serveis sanitaris i socials. Un altre dels aspectes rellevants d'aquest informe és l'avantatge de Catalunya pel que fa referència a especialització i disponibilitat de recursos destinats a l'atenció sociosanitària.

Un fet que marca clarament aquesta diferència és que la disponibilitat de llits a Catalunya destinats a l'àmbit sociosanitari és del 23% del total de llits, mentre que els percentatges a la resta de CC.AA. són clarament inferiors: País Basc, 12%; València, 7%; Comunitat de Madrid, 5%; i Galícia, 1%.

Podeu accedir a la presentació íntegra de "L'estudi comparatiu dels models d'atenció sociosanitari a l'estat espanyol".

Gil va explicar que l'informe es divideix en diferents capítols que aborden des del concepte d'espai sociosanitari com a àrea de convergència entre els serveis de salut i els socials, el canvi en el perfil de la demanda (augment de les persones depenent, pèrdua de pes del cuidador informal, etc.), la revisió d'experiències internacionals d'èxit, així com les barreres que dificulten la creació d'aquest espai sociosanitari i els punts clau per construir-lo.

Yolanda Rueda va assenyalar com a principals barreres l'absència d'un model de prestació de serveis de qualitat vers les necessitats de les persones, la rigidesa a la xarxa de serveis (poca permeabilitat), el desenvolupament molt limitat de les eines de gestió de la demanda, l'absència d'un model d'integració de les cures en el territori, la dificultat per orientar els fluxos de finançament i la separació de les xarxes sanitària i social.

Davant d'aquestes barreres, les principals claus per a la construcció de l'espai sociosanitari, segons l'informe d'Antares Consulting, esdevenen: el finançament conjunt de l'espai com a palanca del canvi, la construcció d'òrgans conjunts d'elaboració i seguiment de polítiques sociosanitàries, la flexibilització del ventall de recursos i serveis i una inversió decidida en sistemes d'informació.

Podeu accedir a la presentació íntegra de Vicente Gil i Yolanda Rueda .