Subscriu-te al Newsletter

23/04/2010

nº 11

Reconeixement a la trajectòria de les entitats associades

Els estatuts de La Unió, en el primer article defineixen l'entitat com “una associació empresarial voluntària d'entitats prestadores d'assistència sanitària i social i d'altres entitats proveïdores de béns i serveis a aquelles que tenen en comú, amb independència de la figura jurídica que adopten, la funció social de prestar serveis sanitaris i socials als ciutadans”.

El segon article concreta l'objectiu principal: “representar tots els seus associats en l'àmbit de les relacions laborals i coordinar els seus esforços per millorar la funció que les entitats prestadores d'assistència sanitària i social desenvolupen al servei de la comunitat i fer aquesta funció sostenible, orientant-se als resultats dels seus serveis, fent de la transparència un valor i de la gestió empresarial un instrument. La Unió no interfereix en el funcionament individual de cadascuna de les entitats associades, les quals conserven la seva plena independència de gestió”.

$L\'entitat, estatuts$

Més de tres dècades de compromís i coherència

La Unió sempre ha estat fidel a uns valors que generen adhesió i que se centren en:

La convivència públic-privat
El model de gestió de serveis públics
L'autonomia de gestió basada en el bon govern, la gestió professionalitzada i el rendiment de comptes a partir de resultats

Orígens

La constitució de La Unió va molt lligada a la situació política i social del conjunt de l'Estat i, en especial a Catalunya, on hi havia una llarga tradició d'institucions de caràcter social i religiós que actuaven com a prestadores de serveis sanitaris. Aquesta participació activa de la societat civil en la sanitat catalana és un fet diferencial respecte a la resta de l'Estat i explica el naixement de la Unió Catalana d'Hospitals.A cavall de 1974 i 1975 i de la mà d'un grup d'institucions sanitàries amb molta iniciativa i inquietuds va nàixer La Unió. La sanitat catalana pública d'aleshores no tenia suficient dotació de dispositius públics.

L'Estat va aprofitar la rica xarxa assistencial de recursos de la societat civil catalana i es van posar en marxa els primers concerts de serveis. La concertació va facilitar el fet que molts d'aquests centres- fundacions, mutualitats, institucions benèfiques vinculades a ordes religiosos, corporacions locals i societats cooperatives- tinguessin una clara vocació de servei públic. Durant aquesta etapa, els hospitals passen “d'administrar-se” a “gestionar-se” amb la creació d'equips de direcció i la figura del gerent com a màxim responsable de les entitats.

Objectius fundacionals

Els principals objectius fundacionals van ser:

Defensar el patrimoni hospitalari català
Propugnar la separació de la planificació, el finançament i la provisió de serveis
Reivindicar la distribució equitativa dels recursos
Procurar l'autonomia de gestió dels centres
Impulsar canvis organitzatius per millorar l'eficiència i la qualitat dels serveis
Implantar sistemes d'informació homogenis
Vetllar per la formació del personal

El naixement d'una entitat i la seva evolució

Aprofitant les sinèrgies entre Catalunya i Balears, l'any 1977 neix la Unió Catalano-Balear d'Hospitals sota l'empara de la Llei 19/1977 d'associacions professionals. Amb el temps, es va veure que Catalunya i les Illes tenien necessitats sanitàries i socials diferents. L'any 1985 la Unió Catalano-Balear d'Hospitals es va convertir en dues entitats.

El 1995 es va crear la Fundació Unió Catalana d'Hospitals vinculada a la Unió Catalana d'Hospitals. Els principals objectius fundacionals van ser: foment de la recerca sobre la gestió i distribució de recursos; desenvolupament d'estudis; elaboració i aplicació d'instruments per a la millora i coordinació d'activitats a tercers; coordinació i supervisió de la gestió d'entitats sanitàries i socials; i formació de professionals del sector sanitari.

Amb la incorporació d'entitats que presten serveis socials diversos i la diversificació de les activitats de les entitats sanitàries, la realitat associativa de La Unió canvia. Per això, l'any 2000 els seus estatuts es van adequar per recollir aquesta realitat dels associats, i La Unió va incorporar la denominació d'Associació d'Entitats Sanitàries i Socials.

L'any 2003, la Unió va crear el Codi Tipus, un reglament a partir del qual els centres de l'entitat s'imposen garantir el dret que té una persona a ser informada de tot allò de les seves dades i l'ús que, dins el marc de la Llei de Protecció de dades.

L'Administració va veure en La Unió una peça clau, tant pel seu compromís com per la qualitat tècnica. Per aquest motiu, l'associació empresarial va col·laborar en l'elaboració del Desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya (1983), primer instrument de planificació de la sanitat. De mica en mica, la Unió va veure com un altre criteri dels que defensava es feia realitat: el traspàs de competències en matèria de sanitat a l'Administració catalana.
El 1981 es va produir un altre fet important per a la Unió: la signatura amb la Unión Española de Aseguradoras (UNESPA) i el Consorcio de Compensación de Seguros del Convenio de Asistencia derivada de Accidentes de Tráfico en el Ámbito de la Sanidad Privada, el qual va significar l'inici del desbloqueig d'unes tarifes que no s'actualitzaven des de l'any 1974. Els resultats del conveni, però, no van ser del tot tangibles fins a l'any 1983, amb un mètode de contraprestació per estada.
Davant la precària situació en què es trobava la sanitat, la Unió també va centrar els seus esforços a aconseguir un millor tracte dels hospitals concertats. L'any 1985 va aconseguir que es reconegués formalment la diversitat jurídica de la xarxa hospitalària amb l'aprovació del Decret de la XHUP.
La promulgació de la Llei General de Sanitat de 1986 va canviar de forma considerable el sector de la sanitat. A Catalunya, la Unió va tenir un paper rellevant en l'àmbit politicosanitari. En el seu afany per apropar l'assistència als usuaris i per racionalitzar la prestació de serveis, va col·laborar en el Pla de Reordenació de la Xarxa Hospitalària (PRH) i en el nou mètode de concertació, definit per les Unitats Bàsiques d'Assistència (UBA).
L'any 1989 es va signar el I Conveni Laboral dels Hospitals Concertats de la XHUP, un conveni que va permetre la unificació de les diferents condicions laborals existents en el sector hospitalari concertat català. La signatura d'aquest conveni va significar la consolidació de la Unió com a patronal de referència del sector sanitari i social de Catalunya.
El 1990 es va aprovar un nou Pla General de Comptabilitat. La Unió va publicar una nova adaptació sota el títol Adaptació del Pla General de Comptabilitat a Centres d'Assistència Sanitària.
L'existència d'una realitat històrica diferenciada –basada en sistema mitx- i el canvi de cultura va comportar considerar l'administració sanitària com a finançadora i compradora de serveis, dissociant-la del seu rol de gestora directa de la producció. La Unió va contribuir directament a l'avantprojecte de Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) de 1990.
La sostenibilitat del sector, la insígnia de La Unió. La racionalització de la despesa i la sostenibilitat del sector són criteris que sempre han format part dels principis de La Unió. Prova d'això són la col·laboració de l'entitat en l'Informe de la Comissió d'Anàlisi i Avaluació del Sistema Sanitari, col·loquialment Informe Abril (1991) i la compareixença de l'entitat al Congrés dels Diputats, al 1997, davant la Subcomissió de Sanitat per a l'estudi de modernització del sistema sanitari.
L'entitat també ha estat requerida en altres ocasions per la cambra estatal i la catalana. Compareixença a la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya per informar de la problemàtica de la Salut Mental, maig de 2001. Compareixença al Senat a la Comisión de Sanidad y Consumo, octubre de 2005. Compareixença a la Comissió de Salut amb relació al projecte de Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut, abril de 2006. Compareixença a la Subcomisión del Pacto por la Sanidad del Congreso de los Diputados, desembre de 2009.
La Unió va contribuir al Model d'acreditació d'Hospitals que es va desenvolupar durant el 2004-2005. Contribució a la normativa del Decret 5/2006, de 17 de gener, pel qual es regula l'acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda i el procediment d'autorització d'entitats avaluadores.
Normativa que publica el Departament de Salut amb les condicions, procés i regulació general del model d'acreditació a Catalunya i concretament dels centres d'atenció hospitalària aguda.
La Unió va col·laborar en el desenvolupament de la Llei de serveis socials de 11 d'octubre de 2007. L'anterior llei de serveis socials de Catalunya, del 1985, la Llei d'administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, del 1994, i el Decret legislatiu 17/1994, pel qual s'aprova la refosa de les lleis anteriors, defineixen els serveis socials, estableixen un dret genèric als serveis socials per a tota la població i fan una proposta de sistema de serveis socials que ha servit per a posar en marxa una estructura dels serveis socials, per a avançar en la responsabilització pública de les administracions i per a establir un sistema de participació dels agents implicats.
Des de la seva creació el 1997, la Unió ha col·laborat amb la Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Durant els últims cinc anys s'ha afavorit la incorporació al projecte de l'àmbit sociosanitari i de salut mental.
Central de Resultats de la Xarxa Sanitària d'Utilització Pública de Catalunya.
Diversos estudis del sector sanitari i social com a sector econòmic.
El 2008 Foment del Treball, Unió Catalana d'Hospitals, Fepime Catalunya, Fenin Catalunya, Federació de Mutualitats de Catalunya i Forum de Salut Mental promouen un pacte per a la sostenibilitat del sistema sanitari i social al nostre país. El pacte proposa vuit mesures per garantir la continuïtat d'un sistema sanitari i social d'accés universal, equitatiu i de qualitat al marge de quin sigui l'escenari econòmic concret de cada moment. En aquest sentit, totes les entitats signants consideren encara més prioritari la posada en marxa de mesures concretes en un marc de crisi econòmica generalitzada i, en conseqüència, de limitació dels recursos disponibles.
Diversos estudis sobre l'impacte de l'IVA. Durant el 2009, es va presentar l'estudi "Anàlisi de fórmules de gestió i finançament d'inversions als centres sanitaris i socials" . L'estudi incloïa diverses propostes en matèria fiscal.

La Unió va aprovat el passat 17 de desembre de 2009 en Assemblea General d'Associats el Pla Estratègic 2010-2015 que marca les estratègies i objectius durant aquest període. Aquest Pla és el resultat d'un treball obert i participatiu amb els associats que han pogut expressar les seves aportacions a través dels canals habituals i també a través d'una enquesta d'opinió i una jornada associativa, ambdues eines de comunicació amb l'associat tindran una continuïtat periòdica.

Fruït de la reflexió derivada de l'elaboració del Pla Estratègic, els valors renovats de l'entitat són:

PROFESSIONALITAT. Exercida amb transparència a través de l'autonomia de gestió desenvolupada sota criteris d'eficàcia i eficiència amb l'objectiu de garantir la qualitat de resultats.
COMPROMÍS. Envers les persones i les institucions des d'una actitud de lleialtat exercida de manera responsable i solidària per un comportament ètic.
DIVERSITAT. Com a reflex del model català que volem defensar des d'un posicionament obert, proper i transversal que ens permet assumir la responsabilitat real de totes les entitats, empreses i institucions que conviuen en el mercat.
INDEPENDÈNCIA. En l'exercici coherent de la llibertat d'acció i opinió que justifica la nostra existència com a organització empresarial.
INNOVACIÓ. Com a eix principal de la nostra activitat derivat de la convicció que només el dinamisme, l'anticipació i la proactivitat garanteixen l'adaptabilitat necessària per viure el futur com una oportunitat.

Les principals línies estratègiques pel pròxim quinquenni són:

POSAR EN VALOR EL QUE FAN LES EMPRESES I ENTITATS ASSOCIADES. Mitjançant l'experiència, el coneixement i els resultats compartits, en especial aquells derivats de l'àmbit de la gestió aplicada que converteixen a les organitzacions i empreses del sector en referents de la innovació i, en paral·lel, reforcen els valors identitaris de La Unió.
REFORÇAR EL PAPER DE LA UNIÓ EN L'ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS I D'ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA. Fent un esforç per millorar el coneixement específic del sector social i aprofitant els aspectes diferencials del teixit associatiu de La Unió per assolir l'encaix dels serveis sanitaris i socials en l'atenció integral a les persones.
FER VISIBLE L'ATENCIÓ SANITÀRIA I A LA DEPENDÈNCIA COM UN SERVEI PÚBLIC DE MERCAT. Treballant per a una concurrència de demanda i finançament públic i privat, i una oferta amb mitjans de titularitat pública i privada diversa que, amb diferents nivells de cooperació, aporta valor afegit.
IMPULSAR EL PROFESSIONALISME COM A EIX DE GESTIÓ DELS CENTRES. Promovent l'impuls de les polítiques d'empresa adreçades a reforçar el discurs assistencial i la gestió clínica per a aconseguir la necessària implicació efectiva dels professionals en les organitzacions.
POTENCIAR ELS ELEMENTS IDENTITARIS COM A FACTOR DE COHESIÓ. Posant en valor els elements identitaris de La Unió per cohesionar les accions, generar estat d'opinió i actuar com a comú denominador de la diversitat associativa.