Newsletter

El president de La Unió, el Dr. Boi Ruiz, va introduir el debat exposant el fet que el model sanitari català ha estat basat en un model públic de qualitat amb uns bons resultats. En aquest sentit, va destacar el paper d'agent determinant de les empreses basat en la confiança, el retiment de comptes, l'autonomia, la responsabilitat i l'assumpció de risc així com els ponts que s'han mantingut de manera constant amb l'Administració al llarg de més de tres dècades.

Un segon aspecte que va tractar va ser la necessitat de posar en valor el model de finançament privat i el paper que està exercint aquest sector en descompressionar la sanitat pública en un moment de canvi de paradigma. Va subratllar que actualment és el pressupost qui tira de la despesa i no a la inversa, com havia succeït fins ara.

Ruiz va demanar als ponents superar el debat que gira al voltant de temes com ara les llistes d'espera, el copagament, la privatització o les places al sector a la dependència i centrar-lo en polítiques de govern i prioritats de política pressupostària.

Així mateix, va demanar als representants polítics en quina posició col·locaria cadascun la salut i atenció a la dependència en el cas que la ciutadania el atorgués la responsabilitat de governar.

El president de La Unió va acabar la seva intervenció posant èmfasi en el cost-oportunitat de prendre o no determinades decisions en l'esfera política per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari. Sobre aquest punt va demanar responsabilitat política tant al futur Govern com a l'oposició.

El primer torn d'intervencions va girar al voltant de la sostenibilitat del model sanitari català i del futur model d'atenció a la dependència. El conjunt de preguntes que es van plantejar en aquest primer bloc van ser les següents:

Com pot millorar-se el finançament públic de la sanitat: a través de la millora del finançament autonòmic? Increment de la fiscalitat finalista? Revisió de la cartera de serveis d'acord als criteris de cost-efectivitat? Apostant per un assegurament bàsic de cobertura públic i un assegurament complementari de finançament privat que fos desgravable fiscalment? Enfocant mesures de coresponsabilitat ciutadana en el finançament dels recursos? Estudiant la possibilitat d'un gran pacte entre totes les forces polítiques? Quines mesures haurien de servir d'eix d'aquest gran pacte? La seva formació política estaria disposada a assumir el cost polític de l'execució de certes mesures?

José Maria Fabregat (Ciutadans) va obrir el debat reclamant la necessitat d'una administració austera i la realització, per part del partit que guanyi les properes eleccions autonòmiques, d'una gran auditoria del sistema. També es va posicionar a favor d'una fiscalitat finalista de l'alcohol, tabac i carburants, i d'una revisió de la cartera de serveis a partir d'un consens entre totes les formacions polítiques. Fabregat es va mostrar totalment d'acord amb la desgravació fiscal per a qui subscrigui una assegurança privada.

Lluís Postigo (ICV-EuiA) va iniciar la seva exposició posant en relleu, segons la seva opinió, la millora en el finançament autonòmic actual previst en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i va titllar d'imprescindible la lluita contra el frau fiscal. Es va mostrar partidari d'una fiscalitat més justa, més progressiva, “verda”, que defensi principis com “qui més té, més paga”. Va posar l'accent en equiparar la despesa del PIB català en sanitat a la de l'Europa dels 15. D'altra banda, es va posicionar a favor de revisar la cartera de serveis de cobertura pública, ampliant-la, així com de realitzar estudis de cost-efectivitat de productes i tractaments previs, i de resituar el paper del sector farmacèutic de tal manera que s'evitin conflictes d'interessos.

Belén Pajares (PPC) va demanar, a fi de mantenir la sostenibilitat del sistema, posar l'atenció en la gestió que es fa dels recursos públics; prioritzar les despeses aplicant l'austeritat i simplificar l'administració.
Pel que fa a la cartera de serveis, Pajares va proposar la creació d'un catàleg de serveis comuns a totes les comunitats autònomes. També va remarcar que cal posar en valor a la sanitat privada, pel fet de descongestionar el sistema públic, i, en aquest sentit, es va posicionar a favor de recuperar la desgravació fiscal i de fomentar les col·laboracions publicoprivades. Finalment, va apuntar que és un error parlar de copagament quan la qüestió fonamental per garantir la sostenibilitat del sistema és la racionalització de la despesa.

Ernest Benach (ERC) va assenyalar la sostenibilitat com a problema principal del sistema actual i va reivindicar un concert econòmic per a Catalunya, tal com succeeix al País Basc i Navarra, i una reforma de l'administració pública a fons. També es va referir a mesures a prendre a curt termini com els problemes d'ineficiència i de sostenibilitat del sistema fent menció als resultats d'un informe publicat recentment per Antares Consulting on s'assenyala que la ineficiència del SNS és d'un 15%. Benach va reclamar una revisió en profunditat del model sanitari català per adaptar-lo al context actual, a partir d'un consens entre tots els actors.

Josep Maria Sabaté (PSC) va iniciar el seu discurs reivindicant la labor del Govern pel que fa a polítiques de salut, com l'aplicació del pla de simplificació de l'Administració, la creació de la central de resultats o l'homologació dels salaris.
Sabaté va argumentar que no s'ha de fer una revisió de la cartera de serveis actual, sinó donar més cohesió a la que ja existeix. Finalment, es va posicionar a favor de la possibilitat d'un gran pacte entre totes les forces polítiques i va explicar que aquest ja hi és i que l'únic que cal és reforçar-lo.

Francesc Sancho (CiU) va puntualitzar que no només s'ha de parlar de sostenibilitat, sinó que la solvència és un tema clau. En aquest sentit, es va referir a que més important que el debat és l'aposta ferma i urgent per la presa de decisions, a partir de redefinir les prioritats i de l'avaluació dels resultats.
Sancho va remarcar que hauria de donar servei aquell proveïdor que ho faci millor, amb més qualitat i transparència, independentment de la seva titularitat jurídica. També es va mostrar favorable a la desgravació fiscal per pertinença a una assegurança privada i a la revisió de la cartera de serveis segons criteris de cost-efectivitat, ja que –va advertir- es produirà un increment de la demanda de productes sanitaris i caldrà regular-la.

La segona tanda d'intervencions va girar al voltant de la governança del sistema i a la definició del rol de l'administració i dels seus instruments en relació a la xarxa de provisió. El conjunt de preguntes que es van plantejar en aquest segon bloc van ser les següents:

Quin paper creu que ha de jugar l'Administració en el model de prestació de serveis sanitaris i d'atenció a la dependència: planificar, definir la cartera de serveis, acreditar, contractar i avaluar o, també proveir directament els serveis? Què entén per governança territorial del sistema? Com exerciria les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya garantint la màxima coordinació amb el món local? Quins elements fan possible la governança del sistema amb la governança pròpia de les organitzacions o empreses? Comparteix la idea d'una xarxa diversa amb entitats de naturalesa pública i privada que permeti aprofitar recursos, infraestructures, professionals i coneixement? Donaria prelació a la titularitat de l'entitat o a l'optimització de recursos i resultats? Quin valor dóna a la contribució de les empreses del sector i quines exigències els hi faria?

José Maria Fabregat (Ciutadans) va iniciar aquest segon torn d'intervencions explicant que des de la seva formació política són partidaris d'una sanitat pública i gratuïta i va afegir que sense el recolzament de la privada seria molt difícil poder oferir aquest servei. Fabregat es va mostrar favorable a la idea d'una xarxa diversa amb entitats de naturalesa pública i privada que permeti aprofitar recursos, infraestructures, etc. i va donar preferència a l'optimització de recursos i resultats en vers la titularitat de l'entitat.

Lluís Postigo (ICV-EuiA) va exposar que l'Administració ha de jugar el rol previst a la mateixa Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), és a dir, planificació, definició de la cartera de serveis, acreditació, avaluació, etc. i és a qui li correspon configurar un sistema nacional de salut, cosa que –va indicar- no s'ha dut a terme en els últims 20 anys. En aquest sentit, va afegir que l'Administració ha de garantir el dret a uns serveis per la salut disponibles equitativament i va proposar l'elaboració d'un pla per l'equitat en els recursos per l'assistència i per la promoció de la salut, tant per grups socials com per territoris. Postigo va assenyalar l'aposta del seu grup polític per un veritable sistema sanitari públic, amb un paper important de l'atenció primària, en considerar que les entitats que configuren el sistema de salut públic de Catalunya haurien de mantenir més relacions entre sí mitjançant un contracte social explícit més que mercantil.

Belén Pajares (PPC) va iniciar la seva exposició afirmant que el Pacte per la Sanitat s'ha trencat perquè les qüestions de pes no hi estaven contemplades.
Pajares va explicar que cal garantir l'autonomia dels centres sanitaris i va assenyalar la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió com a característiques diferencials del model sanitari català. També va prioritzar l'optimització de recursos i resultats per davant de la titularitat de l'entitat, al·legant que allò que valora la ciutadania és la proximitat, agilitat i professionalitat. Finalment, va dir que cal tenir en compte les necessitats dels proveïdors de serveis, ja que les condicions financeres acaben perjudicant la seva viabilitat, fent referència directa als darrers retards en els pagaments.

Ernest Benach (ERC) va animar als presents a no tenir por al Pacte per la Sanitat, en considerar que aquest és més necessari que mai en un moment on el model de paradigma està canviant. Benach va prosseguir la seva argumentació explicant que el model català és fruit de la història i que, si és capaç d'evolucionar, té molts elements a favor. Es va referir en concret al coneixement que genera el sector biomèdic, un dels valors més importants de Catalunya que s'ha d'aprofitar –va explicar- per poder reinvertir-lo després en el dia a dia. Benach va concloure recalcant que, un acord ampli, on cada agent sàpiga quin és el rol que ha de jugar, ens podrà tornar a situar en un context competitiu en el marc europeu.

Josep Maria Sabaté (PSC) va defensar l'activitat del Govern en aquesta legislatura, afirmant que no s'ha creat cap empresa pública nova i posant l'accent en l'aposta per la simplificació de l'Administració sanitària que s'ha dut a terme.
Sabaté va respondre a Benach afirmant que no existeix por al pacte, ja que cada dia s'arriben a acords, i que el que cal decidir és com reforçar-lo. En aquest sentit, va reivindicar les accions que s'han realitzat en la present legislatura fruit d'un pacte com la creació de la Central de resultats. També va explicar que les empreses del sector són una font de creació de riquesa i tenen un impacte molt clar en l'economia catalana. Finalment, va apuntar que aquest any s'ha arribat a l'homologació dels salaris.

Francesc Sancho (CiU) va incidir en la necessitat de canvi, ja que –va exposar- malgrat s'ha arribat a molts pactes, no s'han pres decisions. Per tant, va assenyalar com a necessari que el partit que governa ha d'assumir responsabilitats.

Sancho va explicar que cal un sistema molt integrat per no duplicar processos ni costos i una integració a partir de les tecnologies de la comunicació, a fi d'optimitzar els resultats, fomentada per la participació dels professionals en la presa de decisions. Per acabar, va remarcar la necessitat de retiment de comptes i avaluació de resultats dels serveis públics prestats als ciutadans.

L'últim torn d'intervencions va girar al voltant del necessari contínuum assistencial que exigeix tot sistema d'atenció a les persones que vulgui ser accessible i que actualment, en canvi, està basat en una fragmentació per línies assistencials: salut pública, primària, hospitals, salut mental, sociosanitari, atenció a la dependència, etc. Respecte a aquest assumpte, les preguntes que es van plantejar van ser les següents:

Quines propostes faria per facilitar l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència?

En l'àmbit de l'atenció social, creu que s'hauria de diferenciar el que és una xarxa i model de provisió de serveis amb el que són ajuts socials? S'hauria d'integrar la xarxa de provisió de serveis sanitaris amb la d'atenció a la dependència?

José Maria Fabregat (Ciutadans) va encetar aquest tercer bloc amb una crítica als resultats en l'aplicació de l'actual Llei de la dependència i va considerar que fins l'any 2015 no s'haurà resolt la seva organització. Pel que fa a l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència va indicar que aquest s'haurà de basar en un redisseny del Programa ProdeP, ja que serà necessari comptar amb entitats de titularitat privada, i va assenyalar que caldrà arribar a un gran pacte social en aquest assumpte.
Finalment, Fabregat va considerar que la xarxa de provisió de serveis sanitaris i la d'atenció a la dependència estan tan estretament interrelacionades que és complicat diferenciar-les.

Lluís Postigo (ICV-EuiA) va reafirmar la posició de la seva formació política en la promoció de l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència així com en millorar la resposta sanitària de la dependència a totes les escales sense oblidar les diferències intrínseques de cada àmbit.
Postigo va mostrar la seva preferència per allò públic, en considerar que les entitats públiques són les que poden garantir uns millors resultats i objectius.
En última instància, es va allunyar de la introducció de més copagaments i de la incentivació d'assegurances privades.

Belén Pajares (PPC) va apostar per la creació de la Agència de la Dependència per facilitar l'encaix de l'atenció sanitària amb l'atenció a la dependència, a partir d'una reorganització dels departaments de Sanitat i d'Acció Social que permeti optimitzar els recursos. A més, va indicar que la Llei de Dependència ha creat falses expectatives i que no es va acompanyar de memòria econòmica corresponent.
Pajares es va mostrar partidària d'integrar la xarxa de provisió de serveis sanitaris i la d'atenció a la dependència amb la intenció –va assenyalar- de donar resposta a les insatisfaccions de la ciutadania.

Ernest Benach (ERC) va fer èmfasi en la prioritat de situar el ciutadà en l'eix del sistema i es va referir a la introducció en aquesta legislatura del dret als serveis socials i a les modificacions que això comporta. En aquest sentit, va subratllar que una de les assignatures pendents de Catalunya és l'encaix entre salut i atenció a la dependència per atendre les demandes reals de la població. Així mateix, va posar l'accent en el rol de la infermeria. Benach va posar en dubte la necessitat de comptar amb dues conselleries, la de Salut i la de Benestar Social, i va insistir en què el model s'ha de modificar adaptant-lo als canvis i que caldrà prendre decisions dràstiques a partir d'un pacte no només polític sinó sobretot amb el sector.

Josep Maria Sabaté (PSC) va assenyalar que el mateix sector ha sabut trobar aquest encaix entre atenció sanitària i atenció a la dependència i que actualment moltes institucions ja ho estan aplicant.
Sabaté va afirmar que seria molt més senzilla i eficaç la gestió conjunta dels serveis sanitaris i socials i va remarcar la necessitat de seguir reforçant una participació més important dels professionals. Va a afirmar que es necessita més personal d'infermeria. Es va referir, en concret, al debat que hi ha d'haver en els propers mesos al voltant de les recomanacions de la professió mèdica i infermera en la definició del nou model de provisió de serveis.
Sabaté va posar en valor el sistema actual que vetlla –va explicar- per la cohesió social del nostre país i que s'haurà d'adaptar a les necessitats reals de la ciutadania.

Francesc Sancho (CiU) va tancar la tercera ronda d'intervencions i el debat manifestant la seva preocupació per la situació del sistema de salut però sobretot per l'atenció a la dependència en l'actual panorama pressupostari i econòmic.
Sancho va explicar que el sistema es troba molt fragmentat i que la solució a aquesta fragmentació es troba en crear una xarxa eficaç i eficient. Per tant, es va mostrar partidari d'unificar la provisió assistencial de serveis sanitaris i d'atenció a la dependència, a més d'aprimar l'Administració, insistint en tot moment en la necessitat de canvi i en la presa real de decisions.

El president de La Unió, el Dr. Boi Ruiz, va fer una última intervenció a mode de conclusions del debat assenyalant que, del conjunt d'opinions expressades per les diferents formacions polítiques presents, es podia extraure la visió generalitzada de la necessitat d'arribar a un acord ampli.

Ruiz va insistir en què el canvi de veritat és que s'arribi a un pacte sobre com s'ha de transformar el sector perquè sigui sostenible, i que aquest és ara més necessari que mai. També va assenyalar que caldrà prendre decisions molt dures i que l'ideal és que això es faci de manera conjunta, ja que la responsabilitat pública no és només en aquells que són al govern sinó en tots els actors que volen transformar la societat.