Newsletter

Francesc García Cuyàs, director de la Fundació TIC Salut i coordinador general de les TIC al Departament de Salut, es va encarregar de presentar els principals eixos del Pla de Salut 2011-2015 del Departament de Salut.

Cuyàs va destacar la importància del Pla de Salut per assolir els nous reptes del sistema sanitari català i va posar èmfasi en l'alt impacte de les TIC, “una eina per potenciar el canvi”, en l'assoliment dels objectius del Pla. En aquest sentit, el director va posar com a exemple la certificació digital de la recepta electrònica. Cuyàs també va assenyalar que, actualment, una de les principals línies que es volen potenciar és la integració d'eines assistencials a la Salut Pública, especialment en la promoció de la salut, el desenvolupament de models d'atenció no presencial (integrar eines de telecomunicació i telemonitorització), la implantació de la Plataforma Compartida de Dades o la difusió de consells de salut, entre altres projectes.

D'altra banda, Cuyàs va destacar la creació de la figura única del “coordinador general de les TIC” (abans aquesta funció es combinava amb el càrrec de conseller delegat de l'AIAQS) i la consideració de la Fundació TicSalut com a interlocutor i agent dinamitzador per apropar les TIC a tot el sistema del sector sanitari. El ponent també va situar el projecte de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) com a projecte de país que esdevé prioritari pel Departament. Si fins ara era una eina estàtica on la persona havia d'anar a buscar allò que li interessava, Cuyàs va indicar que ara es treballa per la proactivitat de la HC3, a partir de la implicació de pacients, professionals i proveïdors. En aquest sentit, el coordinador va fer una crida a la necessitat de potenciar aquesta eina a nivell funcional i de concebre-la com un projecte d'inclusió i transparència de dades que ofereixi una visió de 360º del ciutadà.

Davant d'aquesta era de canvi dels serveis d'informació, Cuyàs va remarcar que cal posar “seny” i passar d'un model diversificat a un model estructurat i unificat. En aquest sentit, el ponent va explicar que, si fins ara el CatSalut estava molt orientat a proveir, ara calia definir i monitoritzar, entre tots, els requisits pels quals una nova eina pot incorporar-se al sector sanitari (intercomunicada, interoperable, etc.). Segons Cuyàs, això obliga, entre altres aspectes, a fer un reaprofitament de plataformes territorials ja existents, a iniciar un procés d'integració de dades estructurades per afavorir la continuïtat assistencial (amb prioritat per a l'àrea de crònics) i, també, dels processos assistencials. Tot això, amb l'objectiu final que el pacient estigui connectat i se senti igual o millor amb l'ajuda de les TICs.

Podeu accedir a la presentació de Francesc García Cuyàs, director de la Fundació TIC Salut i coordinador general de les TIC al Departament de Salut.

El projecte Argos és un programa de gestió assistencial que situa el pacient com a actor principal i permet als professionals de diferents àmbits disposar de tota la informació necessària del malalt respectant la singularitat de cada tipologia d'entitat i serveis. Aquest programa inclou l'estació clínica i administrativa del SAP, el sistema de gestió farmacèutica (Silicon) i el sistema de gestió d'infermeria (Gacela Care). El projecte es desenvolupa al Parc Sanitari Pere Virgili i també està instal·lat als vuit hospitals de referencia de l'ICS, a més del centre de Santa Maria de Lleida, l'Hospital Comarcal del Pallars (Tremp) i l'Hospital Duran i Reynals (ICO). D'aquesta manera, qualsevol d'aquests centres pot consultar la informació creada a qualsevol altre hospital de la xarxa.

Podeu accedir a la presentació del projecte Argos, a càrrec de Carles Guasch, cap de Tecnologies de la Informació i la Comunicació del Parc Sanitari Pere Virgili.
 

L'Hospital Líquid de Sant Joan de Déu neix l'any 2004 amb la idea d'oferir un hospital més obert, còmode i transparent, l'activitat del qual arribi més enllà de les parets de l'hospital millorant l'accessibilitat als serveis sense presencialitat. Així, el projecte parteix de les noves tecnologies per oferir als pacients un servei dinàmic on, sense haver de desplaçar-se, poden consultar els resultats de les seves proves i rebre resposta a les seves consultes (potenciació de la interacció pacient-metge). A més, també permet l'intercanvi de coneixement entre professionals de diferents àmbits i d'arreu del món. El projecte se sustenta sobre quatre pilars: e-salud (teleassistència –consultes online, teleconsulta, telerehabilitació, etc.– i telemedicina), xarxes socials (Facebook, Youtube, Twitter), portals temàtics (FAROS –Observatori de Salut de la infància i l'Adolescència, Guia metabòlica, etc. –) i espais virtuals (sessions clíniques, retransmissions de cirurgia, espais de treball compartit, etc.).

Podeu accedir a la presentació del projecte Hospital Líquid, a càrrec de Carles Fàbrega, coordinador de Telemedicina de l'Hospital Sant Joan de Déu.
 

El projecte eCAP parteix de la voluntat d'integrar la història clínica electrònica als equips d'atenció primària i, així, facilitar la continuïtat assistencial a partir d'una única eina per a tots els professionals. El projecte arrenca conjuntament amb l'ICS i s'ha desenvolupat amb la implantació de l'eCAP a les dues Àrees Bàsiques de Salut (ABS) d'Althaia. L'eCAP mostra tant els cursos clínics de cada CIP (Codi d'Identificació del Pacient), com els episodis de consultes externes i primària de cada pacients dels dos últims anys. També es poden fer cerques per especialitat. Aquestes dades són accessibles des dels ABSs de l'ICS del territori.

Actualment, està pendent la publicació a HC3 des d'eCAP, la conciliació dels CIPs dels pacients que no són dels ABSs d'Althaia, així com la implantació de peticions electròniques i la incorporació d'agendes personals, entre altres.

Podeu accedir a la presentació del projecte eCAP, feta per Pere Guerrero, director de SI i TIC d'Althaia. Xarxa Assistencial Manresa.

El projecte Telerehabilitació cognitiva sorgeix de la concepció de la rehabilitació neuropsicològica i cognitiva com a tractaments per reduir el dèficit cognitiu i millorar la capacitat de les persones de desenvolupar la seva activitat diària. Per tal d'oferir un programa personalitzat, intensiu, adaptat i d'una durada determinada, es parteix de les TIC per crear un sistema útil tant per al neuropsicòleg com per al malalt. Així, el professional pot dissenyar un pla terapèutic estructurat i dinàmic per a cada pacient i fer-ne una monitorització instantània. Per la seva banda, el pacient, pot seguir el tractament de manera asincrònica, des de casa o un altre centre, obtenint un tractament personalitzat i adaptat a les seves necessitats.

L'ús de les TIC en aquest projecte ha permès acumular el coneixement dels experts en un sistema que, davant d'un nou cas, permet al terapeuta disposar d'informació sobre les opcions de tractament que han tingut el millor resultat en pacients semblants (predicció terapèutica). De la mateixa manera, el nou coneixement que l'expert introdueixi quedarà registrat al sistema per a futurs casos. Des de la seva implantació, 1.000 pacients han seguit un programa de rehabilitació cognitiva, dels quals un 62% ha mostrat una millora de les seves funcions.

Podeu accedir a la presentació del projecte projecte Telerehabilitació cognitiva. Guttmann Neuropersonal Trainer, a càrrec de Josep Maria Tormos, coordinador de Recerca de l'Institut Guttmann.

El projecte APROP és una plataforma de serveis de telemedicina que pretén que el pacient pugui gestionar la seva malaltia des de casa a partir de l'ús de les noves tecnologies, sempre amb el suport garantit del professional mèdic. En total, ofereix 50 serveis bàsics de telemedicina per a l'atenció primària, adaptats tant per a ordinadors, tablets i smartphones. Amb aquest projecte també es vol augmentar l'autonomia del pacient, facilitar-ne l'atenció integral, incrementar el contacte amb el pacient, però sense que suposi una sobrecàrrega de feina per al professional, reduir el número de visites i estàncies, i aconseguir un millor control i seguiment del pacient.

El proper pas de Mútua Terrassa serà dur a terme un projecte pilot en els tres CAPs de Sant Cugat amb 2.000 pacients crònics, 1.000 atesos a través de la plataforma i 1.000 a Atenció Primària, fer un contrast dels resultats i analitzar-ne les diferències.

Podeu accedir a la presentació del projecte APROP, a càrrec de Jordi Jiménez, director del CAP de Valldoreix i coordinador del Projecte APROP, i Manel Martínez, director dels serveis Informàtics i Tecnologies d'Informació de Mútua Terrassa.