Newsletter

El grup va estar conduït per Joan Maria Adserà i Ferran Garcia, amb el suport de Joan Maria Ferrer. Hi van participar 35 directius.

En una primera part, Paco Carretero va situar les principals fites que dibuixen ara la negociació col·lectiva. En els últims anys, la negociació col·lectiva ha estat marcada per la ultraactivitat del conveni, la duresa de la situació econòmica i la reducció de tarifes de l'acció concertada, que s'han traslladat als pactes als quals s'ha arribat a la majoria de centres per part d'empreses i treballadors.

Aquesta reflexió va conduir a un debat molt participatiu al voltant de:

• La necessitat d'un conveni propi de sector que proporcioni seguretat jurídica i que se situï com a referent del sector, oferint criteris mínims i facilitant la relació i l'aproximació amb la part social. Donada l'evolució del sector i de la pròpia normativa, es considera que el conveni hauria de vincular-se a resultats, permetre l'exercici d'elements de gestió interna que no poden quedar completament regulats en el text d'un conveni i reconèixer els diferents nivells salarials per categories professionals.
• La possibilitat d'un conveni de sector que tingués en compte les línies assistencials, el qual tindria una funció de regulació i equilibri del mateix sector i es complementaria al reconèixer les diverses línies d'activitat (hospital d'aguts, sociosanitari, salut mental, etc.) com a realitats diferents, amb ingressos i costos diferents.

Seguidament, es va realitzar un exercici de classificació de determinats conceptes de conveni, assignant-los a diferents modalitats (conveni de sector, conceptes de línia d'activitat, temes a regular per la propia empresa i, fins i tot, matèries reservades a la negociació amb determinats col·lectius professionals.

Les principals conclusions a les quals va arribar el grup són:

• Cal defensar un conveni únic de sector, que reculli els actuals canvis de paradigma i que introdueixi totes les especificitats per línies d'activitat.
• El conveni de sector ha de deixar marge a la negociació a nivell de cada centre. Alguns conceptes tradicionalment inclosos, com les DPO, haurien d'estar reservats per a la concreció a les empreses.

El grup va estar conduit per Xavier Mate i Arturo Míguez, amb el suport tècnic de Xavier Baro i Héctor Cantero. Hi van participar 40 directius.

Per tal de situar el debat, es van fer unes reflexions prèvies sobre què suposa l'adaptació de les organitzacions sanitàries als canvis derivats de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (procés de Bolonya). En el nostre sector, el procés d'homologació europeu es veu acompanyat del desenvolupament de les especificitats impulsades per la legislació estatal en l'àmbit de la infermeria. Ara, el repte és traslladar aquests canvis a la classificació professional de les nostres entitats per generar més oportunitats per a la gestió organitzativa i el desenvolupament dels professionals.

Es va analitzar el fet que la nova organització dels ensenyaments universitaris i el desenvolupament de les especialitats d'infermeria impacta directament en la classificació professional. El grup va considerar que l'adaptació als canvis passa per tenir en compte alguns aspectes, com diferenciar professionals en categories, el reconeixement professional o la retribució considerant titulació i competència.

A partir d'aquí, es van analitzar uns criteris generals de classificació de les professions sanitàries de titulació universitària.

Les conclusions del grup van ser les següents:

• El nou model ha de donar més pes a les competències i l'impacte que poden tenir aquestes en l'acompliment dels professionals en les organitzacions.
• La infermeria té una oportunitat, ja que les noves competències van en benefici de l'eficiència de l'entitat.
• És necessari un nou marc regulador, tant competencial com retributiu, segons la titulació acadèmica i el perfil competencial del lloc de treball.

El grup va estar conduit per José Luís Ibáñez i Enric Mangas, amb el suport d'Anna Riera. Hi van participar 38 directius.

Les reordenacions assistencials (RAT) han de constituir una eina per a la millora de l'eficiència i qualitat assistencials. Alhora, suposen la necessitat d'introduir canvis en les mateixes organitzacions sanitàries.

El grup va considerar en la seva anàlisi tres aspectes que defineixen la RAT:

• Les adequacions del model de serveis per assolir eficiència assistencial en un territori.
• Les reordenacions de l'oferta de serveis en un territori, des del lideratge de l'adminstració sanitària que impulsi els canvis.
• Reordenacions genèriques que afecten tots els proveïdors per igual.

A partir d'aquí, es va estudiar el paper tant dels proveïdors com de l'administració sanitària en el lideratge del canvi en el sistema, així com de les conseqüències de l'adaptació de les entitats i els professionals.

Les principals consclusions del grup van ser:

• Per a l'eficiència assistencial en un territori són necessaris grans acords entre proveïdors, amb un paper actiu d'adequar l'oferta de serveis a través d'aliances.
• Per als canvis impulsats per l'administració sanitària cal recollir el coneixement del proveïdor en el territori i marcar regles de joc clares i transparents.
• Per a reordenacions genèriques cal treballar en xarxa millorant la transversalitat i la coordinació.

El grup va estar conduït per Josep Lluís Roselló i Jordi Cayetano, amb el suport de Josep Maria Bosch. Hi van participar 37 directius.

En el procés d'atenció a les persones hi ha una necessitat de respondre de forma integral i combinada entre el sistema sanitari i el d'atenció a la dependència. Cal donar una resposta coordinada que garanteixi la continuïtat assistencial.

El grup va fer una anàlisi de la situació del sector temint en compte el moment econòmic, les dades epidemiològiques sobre l'evolució de l'envelliment i la presència de malaltia crònica en la població, el funcionament escassament coordinat dels sistemes sanitari i social, així com el rol dels diferents nivells assistencials, i el paper i compromís que ha de tenir el ciutadà en aquest procés.

A partir de diverses preguntes sobre el sistema i el model d'atenció, el grup va arribar a les següents conclusions per tal de seguir avançant en el contínuum assistencial:

• S'ha d'establir una efectiva coordinació interdepartamental entre el Departament de Salut i el de Benestar Social i Família que aporti un marc legal regulador estable. Cal proporcionar una veritable atenció integral a la persona.
• És necessari vincular les carteres de serveis de l'àmbit sanitari i social i tendir a una unificació del sistema de pagament.
• Cal introduir en el model millores en els sistemes d'informació dels proveïdors per gestionar el coneixement.
• S'han d'estudiar elements de copagament, que es vegin moderats pel nivell de renda personal.

Més enllà de la duresa de la situació econòmica i de l'entorn, vivim un canvi de paradigma en molts aspectes. Aquest canvi de paradigma requereix una reflexió sobre com els professionals i les organitzacions han de fer-hi front i sobre com es pot avançar per assolir una transformació que ens permeti adaptar-nos als reptes futurs.

Durant la jornada es va debatre i compartir amb els directius de les entitats associades quins són els nous desafiaments de la negociació col·lectiva, com impacten les noves propostes formatives en els rols professionals i en l'organització, com fer front a la governança del sistema sanitari i quin és el paper de cadascú per assolir una millor eficiència assistencial. I, també, sobre com es garanteix el contínuum de l'atenció a les persones, de forma integral, en totes les vessants de la cronicitat i quin és el paper de tots els agents implicats.

Des de La Unió agraïm la presència i participació activa dels 166 directius de les entitats associades en els grups de treball organitzats. La seva visió ens és molt útil per elaborar l'estratègia per afrontar els nous reptes i dur-los a terme.

En aquest camí, esperem comptar i generar les complicitats necessàries per avançar en el compromís comú de caminar cap a un sistema d'atenció a les persones més eficient i equitatiu.

Les principals conclusions dels grups van ser:

• Sobre la negociació col·lectiva, cal defensar un conveni de sector de referència, però reconeixent l'especificitat de les diverses línies assistencials, que permeti adaptacions a cada empresa i reservi elements per la negociació amb determinats col·lectius professionals.
• Sobre l'impacte de la nova classificació professional, el conveni ha d'evolucionar atorgant valor no només a la titulació sinó també a les competències professionals i a l'aportació que fan aquests professionals a les organitzacions.
• Sobre les reordenacions assistencials territorials (RAT), aquestes han de constituir una eina per a la millora de l'eficiència i la qualitat assistencials i requereixen, per tenir èxit, la creació d'aliances i el treball en xarxa dels proveïdors.
• Sobre el contínum assistencial del pacient crònic, cal avançar en una veritable coordinació de les polítiques sanitàries i socials per oferir una atenció integral al pacient.

El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va centrar la seva explicació a presentar l'entitat, el model portuari i el volum de negoci que genera, així com a buscar el comú denominador de la col·laboració publicoprivada al Port i a l'àmbit sanitari i d'atenció a la dependència.

Pel que fa al Port de Barcelona, Cambra va explicar que és la principal infraestructura de transports i logística de Catalunya, de l'Estat espanyol i el primer nucli logístic del sud d'Europa (juntament amb l'aeroport del Prat, el Consorci de la Zona Franca, la Zona d'Activitats Logístiques i el Polígon Pratenc, que es troben en un radi molt petit).

Sixte Cambra va assenyalar que el port també ocupa la primera posició en valor de les mercaderies, facturació i connexions internacionals. En aquest sentit, va destacar que la diversificació del Port és un gran actiu, ja que es genera activitat en l'àmbit de l'exportació, els creuers, en el comercial, en el de l'energia i en el logístic. Cambra va ressaltar que el Port de Barcelona és líder en algunes d'aquestes àrees. Així, és el primer port de creuers a Europa i la Mediterrània, el primer port de la Mediterrània en vehicles i el primer de l'Estat en short sea shipping (transport de curta distància). A més, Sixte Cambra va posar en relleu que el Port de Barcelona és l'únic de l'Estat que es manté sempre ocupant les principals posicions econòmiques i d'activitat.
 

Per donar una idea de la dimensió econòmica del Port, el seu president va apuntar que la comunitat portuària aplega més de 500 empreses i genera 35.000 llocs de treball. El valor afegit del Port rau, segons va dir, en el fet que sigui un port d'import/export (no de transbordament) i que compta, a més, amb una potent àrea d'influència. El port canalitza, segons va informar, mercaderies per valor de més de 52.000 milions d'euros. Actualment, vehicula el 77% del comerç exterior de Catalunya i el 21% del comerç exterior de l'Estat espanyol.

Model portuari
Sixte Cambra va continuar la seva exposició abordant el model de negoci del port que ha passat de landlord a catalitzador de negoci. Abans, però, va matisar la seva titularitat jurídica. El Port de Barcelona és un ens públic de titularitat estatal, integrat dins de Puertos del Estado. La Generalitat conforma el consell d'Administració i en nomena el president. Cambra va qualificar aquesta situació “d'anòmala”.

Com a característica rellevant del Port, Sixte Cambra va remarcar l'autonomia econòmica, ja que ni aporta ni rep ingressos de l'Estat. Tot i així, va explicar que tots els ports aporten a l'Estat un 4% dels seus ingressos trimestralment i que també funciona un Fondo de Compensación Interportuaria.

Tradicionalment, el port de Barcelona havia gestionat i administrat el terreny portuari a través de l'atorgament de concessions a empreses privades per desenvolupar negocis vinculats a l'activitat marítima i portuària (terminals de càrrega, dipòsits de contenidors, magatzems, etc.). En aquesta línia, va emfatitzar que la relació públicoprivada “és inherent” a aquest àmbit.
 

Cambra va continuar explicant l'evolució del model de negoci, que s'ha convertit en un dinamitzador de negocis dels mateixos operadors i, fins i tot, de les activitats i serveis que inicialment podrien ser deficitaris però que es consideren estratègics.

Contribució a l'activitat econòmica
Per mostrar la complementarietat del sistema públic i del privat, Sixte Cambra va posar l'exemple del volum d'inversions entre els anys 2000 i 2014. Va explicar que, en els últims 10 anys, dels 4.000 milions d'euros invertits, 2.000 procedeixen del sistema públic i 2.000, del privat. Aquest grau de col·laboració ha permès ampliar la capacitat per operar i, per tant, la capacitat per contribuir a l'economia. Mostbet BD https://mostbet-bangladesh.biz – Online Casino, Sports Betting in Bangladesh.

En aquesta línia va posar diversos exemples:

• Atrac 34 b. Una inversió inicial del Port de 7 milions d'euros va generar una inversió privada molt superior, fent del Port de Barcelona el principal hub de productes petrolífers de la Mediterrània.
• Terminal Grimaldi Barcelona. La construcció d'aquesta nova estació marítima va ser possible gràcies a l'ampliació i reordenació del moll Costa per part del Port i a la inversió realitzada per aquesta companyia.
• Creuers del Port de Barcelona. Empresa participada inicialment per Acciona Transmediterránea, Aldeasa i Port de Barcelona. S'ha convertit en un agent clau per a l'èxit del sector de creuers a Barcelona, ja que gestiona 5 de les 7 terminals de creuers del Port.
• Moll Prat/BEST. És la terminal de contenidors més avançada de la Mediterrània. Ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Port, que va construir la infraestructura (moll Prat), i Hutchison Port Holdings (primer operador de terminals portuàries al món), el qual ha desenvolupat la superestructura (pavimentació i instal·lació de grues).
• Zona d'activitat logística (ZAL). Cilsa, empresa impulsora i gestoria de la ZAL, participada pel Port de Barcelona. Construcció de naus logístiques “a la carta” per operadors logístics i multinacionals amb necessitats de distribució global.
• Servei Barcelyon Express. Servei de tren que connecta Barcelona amb França, impulsat per una joint venture entre RENFE i Port de Barcelona.

Sixte Cambra va considerar que el comú denominador de totes aquestes actuacions i de les que, en general, es duen a terme al Port és l'estreta col·laboració dels sectors públic i privat.

El president del Port va insistir en el fet que la missió final de l'entitat és contribuir a l'activitat econòmica a través de la internacionalització i generar ocupació, a més, va subratllar que actua amb una forta cultura empresarial. Així mateix, va destacar que per assolir la seva missió ha estat essencial l'estabilitat en la línia estratègica del Port, amb independència dels canvis polítics.

Al final, Sixte Cambra va insistir que volen contribuir a l'economia del país perquè són un sector amb vocació de servei. I va afegir que són, com La Unió, una institució de serveis igual que l'assistència sanitària. A més, va destacar que l'objectiu del Port és ser generador de riquesa i, sobretot, crear ocupació.

L'acte de cloenda de la IV Jornada Associativa de La Unió es va tancar amb la intervenció de Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya.

En la seva intervenció, el conseller va insistir en la necessitat d'abordar reformes estructurals que permetin, no només fer viable el sistema sanitari, sinó fer-lo, també, sostenible. D'altra banda, Boi Ruiz va incidir en el fet que cal treball conjunt per part dels agents del sistema, així com generositat per part de tots els implicats en favor dels ciutadans.

En aquest apartat es recullen les imatges de la IV Jornada Associativa de La Unió.