Newsletter

Helena Ris, directora general de La Unió, va presentar l'Informe de la Direcció General. Entre les actuacions més destacades de l'associació empresarial, va explicar que s'ha treballat per reforçar el paper i la posició de La Unió a través del Sistema d'Informació Patronal i l'Oficina d'Atenció a l'Associat. També va donar a conèixer la metodologia del Pla Estratègic 2016-2020, que inclou la participació dels associats i que està previst que es presenti a l'Assemblea de desembre de 2015. 
 

D'altra banda, Helena Ris va incidir en la tasca de La Unió en la defensa del model sanitari català, entès com un model de separació de finançament i provisió, en el qual es duu a terme contractació de serveis en base a resultats, hi ha autonomia de gestió i col·laboració publicoprivada. Segons va apuntar, aquest treball s'ha fet a partir de dades i resultats, comptant amb els professionals i els gestors, i s'ha adreçat també a polítics, ciutadans i mitjans de comunicació.

Línies de treball
Pel que fa a les línies de treball, la directora general va destacar:

• Pla de comunicació defensa del model sanitari i social
• Celebració 25è aniversari de la LOSC
• Grup de treball d'ordenació de l'activitat privada en els centres SISCAT
• Aliances amb altres patronals i institucions
• Augment de presència internacional
• Negociació col·lectiva

Memòria d'activitats i informe de la gestió economicofinancera 2014

Tot seguit, els vocals-presidents van repassar les actuacions més destacades dels consells de sector durant 2014. Posteriorment, es va presentar a aprovació la Memòria d'activitats de 2014, que va ser aprovada. A continuació, Josep Fuster, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió, va donar a conèixer l'Informe de la Gestió Economicofinancera 2014, que també va ser aprovat.

Codi de Bon Govern

Josep Maria Bosch, assessor jurídic, va exposar la modificació del Codi de Pautes i Conductes de La Unió, que ha passat a anomenar-se Codi de Bon Govern i que s'ha fet amb la col·laboració d'un grup de treball de la Junta Directiva de l'entitat. Els principals objectius d'aquesta modificació són millorar les polítiques de transparència, preveure mecanismes per gestionar adequadament els conflictes d'interessos així com la creació del Consell de Bones Pràctiques per monitoritzar el bon govern de l'entitat. L'Assemblea també va aprovar el Codi de Bon Govern. citrato de clomifeno comprar http://museodelasidra.com/wp-content/pages/citrato-de-clomifeno-clomid.html clomifeno precio

Per últim, es va donar compte del moviment d'associats.

Podeu descarregar la Memòria 2014, així com la presentació de la Direcció General:

Els vocals-presidents dels Consells de Sector de La Unió va presentar les principals actuacions desenvolupades el 2014, que es resumeixen a continuació.

Consell de sector d'Atenció Primària

• Unificació del CS d'AP de La Unió amb la Comissió d'AP del CSSC, creant-se la Comissió del Sector d'AP conjunta. Canvi de vocal-president: Lluís Colomés.
• Contribució nou sistema de pagament.
• Participació en el grup de treball del model d'assignació de la DMA de farmàcia d'atenció primària 2015 i el model de coresponsabilització.
• Programa d'harmonització farmacoterapèutica de medicaments en l'àmbit d'atenció primària.
• Projecte de decret d'acreditació dels equips d'atenció primària.
• Projecte de Benchmarking de La Unió.
• Preparació de la VI Jornada d'Innovació en Atenció Primària.

Consell de sector d'Atenció Especialitzada d'Aguts

• Nou sistema de pagament del CatSalut en l'àmbit de la contraprestació de l'atenció hospitalària.
• Llistes d'espera del CatSalut.
• Model d'assignació de la DMA de la MHDA 2014 i facturació per tarifes.
• Participació en el grup de treball de l'abordatge de la gestió del  tractament de l'hepatitis C del CatSalut.
• Contractació de la diàlisi peritoneal als centres del SISCAT.
• Conveni d'assistència derivada d'accidents de trànsit UNESPA 2014.
• Continuïtat al projecte de Benchmarking de La Unió.
• Seguiment de l'Informe de la Central de Resultats i Central de Balanços.

Consell de sector d'Atenció Sociosanitària

• Propostes sobre un nou model de pagament de la mitja estada que es desglossa en convalescència, subaguts i postaguts.
• Inici de treballs per al desenvolupament d'eines per al CMBD sociosanitari i sistema de classificació de la complexitat.
• Inici de l'estudi de costos de convalescència per a traslladar propostes per a estructurar al nou model de pagament de l'atenció sociosanitària.
• Actuacions per assolir el pagament del Mòdul Social en les tarifes sociosanitàries.
• Participació en la Central de Resultats i Central de Balanços.
• S'han compartit experiències de les entitats associades.

Consell de sector d'Atenció a la Dependència

• Contribució per a assolir la reactivació de les Prestacions econòmiques vinculades (PEV), suspeses el 2013.
• Acord per impulsar la millora de la contractació pública de serveis d'atenció a les persones.
• Anàlisi del deute de les entitats associades a La Unió amb l'ICASS.
• Elaboració de la Guia de prevenció de la violència i de l'assetjament al centre de treball a les institucions socials.
• Aportacions tècniques per a millorar les condicions de les pròrrogues dels concerts 2014 i canvi en els nous contractes.
• Contribució a la creació del Consell de Discapacitat de Catalunya (CODISCAT).
• Mesures acordades amb el sector de la gent gran per assegurar la sostenibilitat del sector:
  • Implementació d'un protocol d'actuacions per garantir el compliment de les obligacions econòmiques dels usuaris.
  • Priorització dels pagaments dels serveis d'atenció diürna i residencial i de la PEV.
  • Racionalització de mecanismes de subministrament del material farmacèutic als centres residencials de gent gran.
  • Consolidació de la xarxa pública de serveis socials especialitzats.

Subgrup de la Discapacitat Intel·lectual

• Anàlisi dels serveis per a persones amb discapacitat Intel·lectual al llarg de la seva vida: organismes, entitats, programes i equips, des de la infància fins a la vellesa.

Consell de sector d'Atenció a la Salut Mental

• Participació en el desenvolupament, en tots els àmbits, del Pla Integral de Salut Mental.
• Projecte Estigma d'Obertament.
• Revisió de la problemàtica vinculada al Codi Risc Suïcidi del CatSalut.
• Debat sobre les implicacions per a la salut mental de la Reforma del Codi penal.
• Estudi sobre el risc de cronicitat en salut mental infantil i juvenil.
• Continuïtat del projecte de benchmarking de salut mental, focalitzat en l'anàlisi de:
  • Àmbit de gestió: indicadors generals.
  • Àmbit assistencial: depressió Major i Trastorn Sever (TSM).
• IV Jornada de Salut Mental.

Consell de sector de Serveis d'Activitat Privada

• Contribució al plantejament, propostes i signatura del conveni d'UNESPA per a accidents de trànsit.
• Realització de l'Estudi sobre Aliances Estratègiques i Col·laboració Publicoprivada.
• Aportacions al Decret hipoacúsia per a la implementació del cribratge auditiu universal de la xarxa privada.
• Actuacions en defensa de l'exempció de l'IVA d'atenció quirúrgica.
• Organització de la II Jornada del Consell d'Activitat privada.

Consell de sector d'aliances estratègiques

• Estudi sobre Aliances Estratègiques i Col·laboració Publicoprivada, conjuntament amb el CS d'Activitat Privada.
• Inici organització Jornada d'aliances estratègiques.
• Inici del treball per al desenvolupament del document ”Marc de referència per l'establiment d'aliances estratègiques” com a guia metodològica per a l'establiment d'aliances estratègiques.

Podeu descarregar el PDF que resumeix les principals actuacions dels Consells, en el qual també es donen a conèixer les píndoles de coneixement presentades a les sessions dels Consells, així com les visites d'experts que hi han assistit:

La conferència de la cloenda de l'Assemblea, titulada “El repte organitzatiu del nostre sistema de salut'”, va ser a càrrec de Pere Ibern, investigador principal del Centre de Recerca en Economia i Salut, CRES-UPF. Després d'una contextualització de la situació econòmica i social actual, l'expert va destacar que ens trobem davant d'un sistema de salut que assoleix uns resultats bons amb els recursos que s'hi dediquen.
 

També va fer menció al fet que cal més finançament només si som capaços de demostrar quin és el valor marginal obtingut de cada euro addicional gastat. Tal com va dir, el debat sanitari pivota massa sobre quants diners es gasten i massa poc sobre què se n'obté a canvi. Així doncs, Ibern va considerar que és necessari un millor finançament en un marc en el qual es puguin prioritzar els recursos per assolir un valor més gran en salut, i això només serà possible en un marc polític de referència nou, va apuntar.

D'altra banda, Pere Ibern va fer referència a les organitzacions sanitàries integrades i va descriure el sistema públic de salut català a partir de la planificació de recursos, el mapa sanitari, la condició prèvia a qualsevol desgavell inversor i a l'excés de capacitat instal·lada que acostuma a succeir en sistemes d'entorn privats.

Segons el seu punt de vista, l'exercici responsable de la governança de les organitzacions ha estat possiblement la peça més oblidada de l'engranatge del sistema públic de salut. També va fer referència al professionalisme i la importància de l'avaluació de resultats. “Només es gestiona allò que es mesura”, va dir. I va afegir que la qüestió fonamental no és tenir dades, sinó comprendre quin impacte poden tenir, com fan canviar les decisions i la pràctica. I per a això, va subratllar, és necessari relacionar-ho amb els incentius.

Per acabar, va recordar que convé un canvi organitzatiu profund a nivell del Parlament i del Govern. Així mateix, va assenyalar la importància dels sistemes de pagament i de la seguretat jurídica a les empreses públiques, i va reclamar consens polític, professional i ciutadà.

Al blog de Pere Ibern podreu llegir el discurs complet que va pronunciar davant l'Assemblea de La Unió.

Al seu discurs, Manel Jovells, president de La Unió, va fer un repàs de la situació que viu el sector sanitari i social abordant aspectes econòmics, legislatius i sociopolítics. Pel que fa a l'àmbit econòmic i de finançament, va destacar l'augment de tarifes del 3,6% que, segons va dir, “permet mantenir la coherència en el conjunt del SISCAT i obre la porta a negociar nous convenis col·lectius”. També va confiar que els contractes de 2015 es coneixeran aviat. D'altra banda, el president de La Unió va reclamar el manteniment de les tresoreries tot destacant que és prou difícil treballar amb el marge de 90 dies de cobrament. Sobre l'increment de l'IVA, Manel Jovells va constatar que l'impacte està sent una mica menor del que s'havia previst, malgrat que no s'ha aconseguit, com havia demanat La Unió, que els ingressos per aquest concepte es destinin via pressupostos a finançar el SISCAT.
 

A continuació, Jovells va fer referència a determinades disposicions normatives, les quals va dir que no tenen en compte el model sanitari i social i que en dificulten la seva gestió.

En l'aspecte sociopolític, el president de La Unió va criticar que el discurs de la privatització s'utilitzi com un espantall davant qualsevol mesura que pretengui millorar la gestió pública i va posar com a exemple el cas de Consorci Sanitari de Lleida. També va retreure la judicialització de la possibilitat de desenvolupar activitat privada als centres del SISCAT i va condemnar que es pretengui relacionar el model sanitari català amb la corrupció. Així mateix, es va mostrar en desacord amb les formes i el tracte rebut pels detinguts relacionats amb SAGESSA i va demanar celeritat perquè s'aclareixi aquest cas.

Reforçar la unitat del sector
Davant de tot això, Manel Jovells va incidir en la necessitat de reforçar la unitat del sector. En aquest sentit, va especificar que des de La Unió se seguirà reforçant la comunicació i l'explicació de les bondats del model a partir de dades objectives i proposant tot allò que calgui revisar o canviar. Per acabar, el president de La Unió va subratllar que “junts hem de mantenir les conviccions, l'autoestima, la il·lusió i l'esperança d'un futur millor” i va demanar que la salut quedi al marge de la picabaralla política.

Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generalitat, va fer el discurs de cloenda de la sessió. Va començar la intervenció subratllant que la crisi economicofinancera va situar la sanitat pública davant d'un gran repte: la seva viabilitat. Segons va exposar, el desafiament era fer viable el sistema públic sense que afectés valors com l'equitat, la qualitat o la proximitat, així com ser capaços de mantenir-lo com a factor de cohesió social i com a motor econòmic. A més, va apuntar que això s'havia d'aconseguir sense oblidar la sostenibilitat del sistema.
 

El conseller va recordar que, el 2010, el Govern es va plantejar la crisi com a oportunitat per emprendre reformes que permetessin fer el sistema sostenible i així poder mantenir-lo, ja que, segons va dir, “si s'hagués seguit al ritme de 2010, el sistema sanitari no hauria aguantat”. Així doncs, malgrat els ajustos que van ser necessaris, va dir, a la pràctica, es va passar a dedicar a Salut el 40% del pressupost de la Generalitat, en lloc del 36% que s'hi destinava fins aleshores. En el marc de mesures preses a molt curt termini per evitar que el sistema caigués, es va decidir no actuar sobre la cartera de serveis ni sobre la universalitat. Però sí que es van veure afectats els sous i la farmàcia. Així mateix, tal com va comentar, va caldre regular la demanda, fet que va afectar les llistes d'espera.

Situació econòmica i financera
D'altra banda, Boi Ruiz va posar èmfasi en el difícil entorn de tresoreria, que comportava no disposar de diners i que ha afectat el sector sanitari i el farmacèutic. Malgrat les dificultats i la situació econòmica i financera, el conseller va destacar que s'havia aconseguit que el sistema resistís. Segons va dir, no s'ha deixat de banda la recerca, s'ha treballat en polítiques sanitàries que donen resposta a les necessitats de salut –el Pla d'Atenció a la Cronicitat n'és un exemple– i s'ha incorporat per llei l'autonomia de gestió als centres –sempre que no facin dèficit–.

Tot seguit, Ruiz va fer referència a la “batalla” duta a terme des del Departament de Salut pel finançament i per l'IVA, i a la posada en marxa del nou sistema de contractació, que prioritza el pagament per resultats i no per activitat. També va explicar que des del Departament es potencien les aliances estratègiques i va reconèixer el destacat paper que La Unió desenvolupa en aquest àmbit. Un altre dels aspectes que va subratllar és la transparència del sistema català de salut. “És el servei públic més transparent d'Europa”, va afirmar.
 

Resultats aconseguits
A continuació, el conseller va resumir els resultats aconseguit fins ara, que són la viabilitat del sector sanitari català i la reducció de més de 300 milions d'euros de dèficit, així com la recuperació de les llistes d'espera a nivells de 2010. A més, va explicar que s'havia progressat en l'àmbit de territori, amb actuacions com les reordenacions terciàries i dels serveis d'hemodinàmica, o amb la implantació de la detecció precoç i el manteniment de l'accés als fàrmacs innovadors.

Més tard, Boi Ruiz va acceptar que s'havien equivocat al pensar que hi hauria consens polític i que l'interès general estaria per sobre d'interessos polítics o personals, en una clara referència al fet que els conflictes entre partits no havien permès assolir un pacte al Parlament. “No es pot responsabilitzar el sector del que és responsabilitat dels polítics”, va ressaltar.

Pel que fa a la situació econòmica actual, el conseller va reconèixer que “el sector continuarà patint, encara que no més del que s'ha patit fins ara”. També va destacar que, gràcies al fet de disposar d'un model fort, s'ha resistit una de les pitjors crisis que es coneixen. Per acabar, Boi Ruiz va subratllar que el sistema sanitari català és de responsabilitat pública, amb un control ben exercit i amb professionals honestos.