Newsletter

Carme Casas, treballadora social del PADES i presidenta del Comitè d'ètica assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa, va pronunciar la conferència inaugural de la sessió, que portava per títol “La resistència íntima”. A la seva intervenció, va definir la reflexió ètica com reflexió crítica i actitud i activitat transformadora. Així mateix va destacar que la reflexió ètica forma part de la nostra responsabilitat.
 

En el seu discurs va fer referència a l'essència de l'ésser humà, a la denúncia social i a la transformació. L'experta va parlar del risc d'acostumar-se a la vulnerabilitat, ja que, segons va dir, el fet d'estar-ne sempre a prop pot portar a deixar de crear vincles amb els altres. En les seves paraules, només des de la proximitat en la quotidianitat és possible acompanyar i cuidar, estar atents a la preocupació de l'altre.

En el mateix àmbit dels riscos, va parlar del risc de burocratitzar la vulnerabilitat, del qual va comentar que es menysprea l'esforç del cuidador i que no es contempla el desgast emocional. I, seguint en la línia dels riscos, va esmentar el que suposa simplificar la complexitat. En aquest sentit, va fer referència a l'augment de la complexitat social en els darrers anys, fet que, segons va exposar, es tradueix en nuclis més empobrits, més precarietat laboral en els entorns cuidadors, més sobrecàrrega en cuidadors, més presència de malaltia mental en els cuidadors i escassos recursos de suport social a domicili. També va subratllar que no només les situacions són cada vegada més complexes, sinó que estan també més interconnectades.

Finalment, entre altres aspectes, va recordar que la lògica administrativa no pot prevaldre a la lògica assistencial i va esmentar que cal tenir en compte que, a vegades, es comparteixen intervencions però no lògiques.

Per ampliar la informació, podeu descarregar la presentació que va fer Carme Casas a la sessió:

La primera taula de la sessió es va centrar en nadons, adolescents i adult jove, i va estar moderada per Sabel Gabaldón, cap de Psiquiatria de l'Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu. Aquesta taula va incloure la presentació de diverses experiències (feu clic a sobre el títol per descarregar la presentació):

• Nadons, a càrrec de Marta Gavaldà, treballadora social del Servei de Neonatologia de l'Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu. Es va centrar en el servei que s'ofereix des de Neonatologia en un hospital maternoinfantil i en el tractament que es proporciona a nadons que necessiten assistència mèdica especialitzada a causa de la seva prematuritat, malformació o algun altre problema de salut greu. També es va fer referència a la tasca del treballador social en aquest àmbit, a la seva intervenció en situacions complexes i a la responsabilitat de prendre decisions sol.
• Trastorns de la Conducta Alimentaria (TCA), a càrrec de Celeste Galceran, treballadora social del Servei de Psiquiatria infantojuvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona. En aquesta intervenció es van donar a conèixer les intervencions que realitzen els treballadors socials per donar resposta a l'atenció de TCA. Es va destacar la col·laboració multidisciplinària, juntament amb els diferents nivells d'atenció i el treball en xarxa. Així mateix, es va posar de manifest la necessitat d'una intervenció del Treball Social que sigui èticament correcta en la prevenció i el tractament d'aquest tipus de trastorns.
• Socioaddiccions, a càrrec de Vega González, directora gerent i psicòloga clínica d'AIS, Atenció i Investigació de Socioaddiccions. En aquesta presentació es van comentar alguns aspectes ètics i legals relacionats amb l'atenció a les socioaddiccions, com són la necessitat de respectar l'autonomia del pacient, el dret a la confidencialitat, el consentiment informat o el fet de facilitar informació. També es va reflexionar sobre alguns criteris que poden orientar la participació dels pares en el tractament –bàsicament en funció de la capacitat del menor, la gravetat del cas i el tipus de tractament– i sobre què fer si el menor no vol que s'informi els seus progenitors. xxxhd
• Accidents de Trànsit, a càrrec de Miryam Latorre, treballadora social de la Fundació Institut Guttmann, i V. B., caporal d'educació per a la mobilitat segura del Cos de Mossos d'Esquadra. En aquesta intervenció es van tractar dos aspectes bàsics relacionats amb els accidents de trànsit: la prevenció, que es fa per intentar evitar que es produeixin, i el tractament, que s'ofereix per pal·liar les lesions que es poden ocasionar. Es va destacar especialment la necessitat de continuar els programes de prevenció, la coordinació amb agents per a activitats conjuntes, la percepció del risc i el suport a les víctimes i famílies.

La segona taula, en la qual es van tractar casos d'adult gran i gent gran, va estar moderada per José Antonio Larraz, director mèdic de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries. En aquesta part de la jornada es van donar a conèixer diverses experiències (feu clic a sobre el títol per descarregar la presentació):

• Negativa a l'alta Hospitalària, a càrrec de Montserrat Carmona, treballadora social i cap de la Unitat de Treball Social de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. Es va subratllar la necessitat de diferenciar entre una negativa a l'alta durant el procés d'hospitalització i una negativa a l'alta amb activació de protocol. També va posar de manifest que s'ha de reforçar el paper del treballador social com a valor afegit a l'assistència. Igualment, va parlar de l'ús del protocol com a reforç als professionals.
• Dilemes ètics a domicili, a càrrec de Rosor Llorens, treballadora social del PADES de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. En aquesta intervenció es van abordar la bioètica i els principis ètics en les cures pal·liatives. Destaca una frase que es va dir a la intervenció i que resumeix el sentit de la ponència: l'atenció sempre vers el benefici del pacient, evitant l'acarnissament terapèutic, respectant l'autonomia del pacient i en un entorn de justícia i equitat. A més, també es va apuntar que el pacient atès a domicili ha de rebre la mateixa atenció de qualitat que el pacient hospitalitzat.
• Ingressos involuntaris en centres residencials, a càrrec de Marisa Garcia, treballadora social, directora de la Residència Centre de Dia i Casal de la Gent Gran Rubí del Grup Mutuam. Es va presentar la proposta de millora que han desenvolupat en aquest centre pel que fa als ingressos involuntaris. Aquesta proposta inclou una revisió del procés de pre-ingrés, una fitxa de recollida de dades i una avaluació de la capacitat amb l'escala de Móbil de Drane. Es va incidir en la intenció de conscienciar els professionals, de promoure la reflexió ètica i de canviar el model de cuidar mitjançant la integració de la bioètica en la pràctica diària i promovent l'atenció centrada en la persona.  
• Prevenció dels problemes ètics, a càrrec de Mamen Galindo, treballadora social i coordinadora del Servei d'Atenció al Client de l'Hospital Universitari de Mútua Terrassa. Es va parlar de problemes ètics pel que fa a la comunicació, la informació, la confidencialitat, la formació, la coordinació o la transversalitat, i es van donar a conèixer diverses eines de prevenció. Concretament, es va presentar el Pla d'Intervenció Individualitzat i Compartit (PIIC), la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) i el Document de Voluntats Anticipades (DVA).

Josep M. Bosch, assessor jurídic de La Unió, va pronunciar la conferència de cloenda de la sessió, que portava per títol “Dilemes ètics en la gestió de la informació”. En aquesta intervenció, Josep M. Bosch va fer referència al que va anomenar "conflicte de valors": la intimitat vs. la seguretat pública. Des del seu punt de vista, cal anar més enllà en aquest debat, treballar el tema amb més profunditat i no oblidar la igualtat de les persones. Segons va dir, la llei es pot ajustar als valors morals del moment, però la llei no té perquè respondre als valors ètics.
 

A continuació, va comentar que el Treball Social és una professió avocada a afrontar sovint dilemes ètics i va aprofundir en algunes situacions referides al maneig i la gestió de la informació, com el deure d'informar a terceres persones, l'autonomia dels usuaris, la veracitat de la informació, l'elaboració dels informes o de la història clínica i l'obtenció del consentiment informat. En aquest sentit, va destacar que moltes de les problemàtiques que es plantegen en el dia a dia dels treballadors socials no tenen resposta amb les eines legals de les quals disposem. Malgrat això, va aprofundir en cada una de les situacions i va especificar quina normativa hi fa referència.

Per acabar la conferència, l'assessor jurídic de La Unió va mencionar que s'han de tenir en compte els codis de la professió, ja que, segons va apuntar, la seva existència valida pràctiques a nivell col·legial. Encara que, tal com va dir, no eviten, en principi, el risc de vulneració de la normativa.

Tot seguit, Anna Riera, directora de Participació Associativa de La Unió, va cloure l'acte. Va posar èmfasi en el fet que totes les actuacions vers les persones tenen components ètics, en siguem conscients o no. A més, va incidir en la necessitat de dur a terme decisions tècnicament correctes i, alhora, èticament correctes.
 

També va parlar dels condicionants de l'entorn, en una clara referència a l'elevada complexitat actual, la qual obliga a tenir en compte totes les noves variables a l'hora de prendre decisions. A banda d'això, va recordar els valors de no maleficència, llibertat i autonomia, i va animar a aprofitar les oportunitats de desenvolupar conductes preventives per minimitzar els conflictes ètics. Per acabar, va destacar que parlar i compartir experiències –que és el que fa La Unió amb les seves jornades– és la millor manera d'avançar i tirar endavant.

Per ampliar la informació, podeu descarregar la presentació que va fer Josep M. Bosch: