Newsletter

Helena Ris, directora general de La Unió, va presentar la Memòria d'activitats de l'exercici 2016. A la seva intervenció, va destacar algunes de les fites més rellevants que l'entitat ha assolit el 2016 i que tenen continuïtat el 2017. Així doncs, va fer referència a la publicació de l'informe Repensant el Model d'atenció a les persones amb dependència, un document que recull diverses propostes per ajudar a millorar, preservar i potenciar l'actual sistema d'atenció a la dependència i que serà presentat el proper 17 de maig.

També va mencionar el desplegament d'iniciatives que donen impuls a les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a La Unió, entre les quals destaquen la identificació dels grups d'interès, la renovació del compromís amb el Pacte Mundial amb Nacions Unides, la inscripció de La Unió al Registre de Grups d'Interès de la Generalitat –amb el número deregistre: 9015-472927/2016– i la gestació del Consell Tècnic Assessor en RSC de La Unió. Així mateix, va exposar que al Consell de Bones Pràctiques de La Unió s'ha realitzat un abordatge pioner de la regulació del conflicte d'interès i s'ha establert el règim de comptabilitat per als càrrecs de govern.
 

D'altra banda, la directora general va recordar la importància del Projecte +Futur, un exercici de prospectiva a través dels espais de participació de La Unió, que té per objectiu identificar les tendències que afectaran la provisió i l'organització dels serveis sanitaris i socials, i construir escenaris per tal d'adaptar els serveis als elements d'entorn i influir en l'organització adequada dels sistemes sanitari i social. Helena Ris va fer una actualització del seguiment dels treballs i el grau d'execució del projecte.

Tot seguit, va explicar que des de La Unió s'està preparant una exposició itinerant que portarà per títol 'Un model de tots per a l'atenció sanitària i social per a tothom'. En el marc dels 40 anys de l'entitat, l'objectiu és explicar a la ciutadania el model sanitari i social català a través de la contribució de les entitats associades. En una primera fase, aquesta exhibició es farà a l'Hospital de la Santa Creu i San Pau.

Finalment, la directora general va repassar la feina feta en comunicació, de la qual va destacar les trobades periodístiques amb responsables de mitjans de comunicació, les sessions de formació per a periodistes (sobre diferents aspectes del SISCAT i la prescripció infermera), la publicació d'articles d'opinió a premsa i del número 15 de Referent, papers de la Fundació Unió, així com la consolidació del compte de Twitter @uchcat.

Dintre del seu informe, va demanar que Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió, presentés l'Informe de la gestió economicofinancera de l'exercici 2016, que també va ser aprovat. A continuació, Josep M. Bosch, assessor jurídic, va informar del moviment d'associats. Tal com va exposar, actualment La Unió compta amb un total de 113 associats i 25 associats col·laboradors.
 

Per ampliar la informació, podeu descarregar la presentació que es va fer a l'Assemblea:

Els vocals-presidents dels Consells de sector de La Unió van presentar les principals actuacions desenvolupades el 2016, que es resumeixen a continuació.

Consell de sector d'atenció especialitzada d'aguts

• Nou Sistema de Pagament. Contribució als treballs de desenvolupament del nou sistema de pagament del CatSalut, implementat el 2016 en l'àmbit de la contraprestació de l'atenció hospitalària.
• Nou model assistencial del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Anàlisis per a la implementació del model.
• Pla operatiu d'atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central: fibromialgia, síndrome de fatiga crònica i síndrome de sensibilitat química múltiple. Contribucions tècniques.
• Programa MACA als hospitals. Constitució del grup de treball amb l'objectiu de fer una anàlisi de la demanda i de les necessitats d'aquests pacients per adequar la resposta terapèutica dels hospitals.
• Participació en el conveni UNESPA. Elaboració del Manual de criterios de aplicación del convenioi resolució de casos a través de la Subcomissió Permanent de Catalunya (SPC).
• Central de Resultats. Anàlisi dels resultats publicats amb relació a les entitats que formen part del consell.

Comissió de sector d'atenció primària

• Sistema de Pagament. Contribució als treballs de desenvolupament del nou sistema de pagament del CatSalut, implementat el 2016 en l'àmbit de la contraprestació de l'atenció primària.
• Renovació de la pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial del SISCAT. Participació en els grups de treball conjunts amb el CSC i el CatSalut.
• Pla operatiu d'atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central: fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i síndrome de sensibilitat química múltiple. Contribucions tècniques.
• Incorporació del registre informatitzat de les baixes d'incapacitat temporal (IT) segons el protocol de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM). Participació en el grup de seguiment de la implementació del registre IT, col·laboració en la resolució d'incidències, aclariment de requeriments i establiment d'un circuit de comunicació.
• Pla d'informació i detecció de problemes de seguretat clínica en recepta electrònica. Participació activa en els grups de treball, tant del CatSalut com de l'Institut Català de Farmacologia.
• Projectes transversals de Sistemes d'Informació (SII) amb proveïdors del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). Participació activa en la comissió sectorial i seguiment dels projectes segons les especificats de l'atenció primària.

Consell de sector d'atenció a la salut mental

• Pla Integral de Salut Mental i Addiccions. S'ha seguit treballant per impulsar les accions interdepartamentals per a la millora de la salut mental de les persones afectades i donant suport per a la construcció d'un pla integral del país.
• Pla Estratègic del Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Aportació de la visió dels principals proveïdors d'aquest àmbit.
• Grup de treball d'hospitals generals de salut mental
  • Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD), registre poblacional que recull informació sobre la patologia atesa als centres sanitaris de Catalunya
  • Part variable de salut mental del Sistema de pagament. Aportacions per a la millora dels indicadors vinculats a farmàcia.
• Projecte de lluita contra l'estigma en salut mental: Obertament. Implicació en les iniciatives derivades d'aquest projecte, orientades a lluitar contra l'estigma i la discriminació de les persones amb problemes de salut mental.
• Nou sistema de pagament en salut mental. Grup de treball conjunt amb el CSC que ha analitzat les implicacions a nivell de model assistencial i l'impacte de la seva aplicació. També s'ha iniciat l'Estudi de costos de les activitats de salut mental en el marc del nou sistema de pagament.
• Estudi sobre l'abordatge del risc de cronicitat en salut mental infantil i juvenil, fet pel grup de treball infantojuvenil.

Consell de sector d'atenció a la dependència

• Repensant el Model d'Atenció a les Persones amb Dependència. Informe que revisa el model d'atenció a la dependència actual amb propostes de millora que garanteixen la continuïtat de l'atenció, en el marc dels valors que el fan possible per seguir donant resposta a les necessitats canviants de les persones.
• Inici de l'Estudi sobre l'augment de les necessitats sanitàries en centres residencials. Recollida de dades per fer una valoració de la complexitat de l'atenció sanitària de les persones ingressades en els centres residencials.
• Aplicació de l'IVA del 21% als serveis de valoració de la dependència i la discapacitat, prestats per entitats públiques subcontractades per la Generalitat. Seguiment i valoració de l'impacte en les entitats associades.
• Pla Mestre de Mobilitat de la Fundació TicSalut (mHealth.cat). Aportacions orientades a acostar els serveis sanitaris i socials a les persones, a través de tecnologies de la mobilitat (telèfons intel·ligents, tabletes i portàtils), facilitant la transformació dels serveis assistencials, contribuint a la seva sostenibilitat i millorant i personalitzant l'atenció.
• Participació activa a diversos grups del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
• Actuacions vinculades al seguiment de la normativa.

Consell de sector d'atenció sociosanitària

• Sistema de Pagament. Seguiment de la implementació i propostes per a la mitja estada.
• Metodologia i assignació de la Despesa Màxima Assumible (DMA) 2016 de receptes mèdiques i paper de l'atenció sanitària. Propostes de corresponsabilitació del risc de la DMA i l'actuació de l'àmbit sociosanitari.
• Tarifes del mòdul social. Facturació del mòdul social de llarga estada. Seguiment del canvi de criteri a partir del 2016 en el còmput per a la facturació del pagament del mòdul social de la llarga estada i hospital de dia, passant de computar l'activitat pactada amb una regularització a final d'any a fer-ne un topall mensual.
• Evolució de les Reclamacions 2013-2016 en l'àmbit Sociosanitari. Seguiment de l'estudi i propostes de millora.
• Pla Mestre de Mobilitat del TicSalut.
• Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial del SISCAT. Anàlisi de les clàusules de la pòlissa i contribucions per millorar el model de licitació sobre la renovació de la pòlissa.
• Pla de sistemes d'informació del CatSalut.

Consell de sector d'activitat privada

• Participació en el conveni UNESPA: elaboració del Manual de criterios de aplicación del convenioi resolució de casos a través de la SPC (Subcomissió Permanent de Catalunya).
• Constitució del grup de treball Estudi modalitats de facturació i pagament amb les asseguradores privades.
• Pla Mestre de Mobilitat de la Fundació TicSalut. Aportacions en l'àmbit de la salut digital i de les solucions de salut mòbil existents, amb l'objectiu de millorar i personalitzar la salut i el benestar de les persones.

Consell de sector d'aliances estratègiques

• Gradació de les aliances. S'inicien els treballs per elaborar una categorització.
• Observatori d'Aliances Estratègiques. Primeres anàlisis i disseny.
• Identificació d'àrees en les quals seria convenient potenciar les aliances.
• Informes tècnics de suport.

Fòrum Associats col·laboradors

• V Jornada dels Associats Col·laboradors, amb el lema: La col·laboració públicoprivada: un model que funciona, un model a expandir, feta conjuntament amb ESADE – Institut de Governança i Direcció Pública. La conferència inaugural “Responsabilitat, Recerca i Innovació”, Ignasi López Verdaguer, director del departament de Ciència, àrea de ciència i medi ambient de la Fundació Bancària “la Caixa”. A la segona part s'han presentat experiències de Gesaworld, Gas Natural Serveis i GNFE, Bepers i Càtering ARCASA, associats col·laboradores i ha estat moderada per Mònica Reig, directoraassociada del Programa PARTNERS de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE. La cloenda ha estat a càrrec d'Albert Serra, secretari general del Departament de Salut.

Sessions tècniques:

• I Trobada Sostenibilitat i Eficiència Energètica del Sector Salut, impulsada per VEOLIA
• Sessió tècnica Informàtica, impulsada per IECI
• La Sostenibilitat del sector sanitari en el context actual, organitzada per ComtecQuality, el Club de l'Excel·lència en Gestió i TÜV Rheiland sobre bones pràctiques. L'acte va comptar amb la col·laboració de La Unió.

Per ampliar la informació, podeu descarregar el PDF que resumeix les principals actuacions dels Consells, així com les presentacions i píndoles que han dut a terme:

Enric Mangas, president de La Unió, va iniciar l'acte de cloenda de l'Assemblea remarcant la celebració dels 40 anys de l'associació empresarial i els 20 de la Fundació Unió. El president va destacar que, durant aquests anys, l'entitat treballa –i continuarà treballant– per servir els associats, defensant els seus interessos i influint en la millora del model sanitari i social català, en benefici de la societat (podeu veure el tall de vídeo). 
 

Mangas va fer referència a la publicació del document Repensant el Model d'atenció a les persones amb dependència, realitzat des de La Unió per reflexionar i fer propostes sobre l'actual model i els canvis que són necessaris per garantir la continuïtat dels serveis i la sostenibilitat del sector (podeu veure el tall de vídeo). També es va centrar en l'àmbit de la salut mental i en la importància que té el fet que el Pla Integral continuï desenvolupant línies que han de donar una nova dimensió a aquest àmbit (podeu veure el tall de vídeo). Igualment, va agrair l'esforç del Departament de Salut i de l'ICS per assignar més recursos a l'atenció a la salut mental i pel fet que aquesta assignació quedi reflectida enguany de manera molt rellevant en el Pressupost de la Generalitat.

A continuació, va repassar algunes de les iniciatives desenvolupades des de La Unió per posar en valor el model sanitari i social català, entre les quals destaquen l'organització de la taula rodona 'L'evolució del model quant a la governança' –que va tenir lloc el 4 de maig– i de l'exposició itinerant 'Un model de tots per a l'atenció sanitària i social per a tothom', que està previst inaugurar pròximament. Així mateix, va ressaltar la tasca que es fa des de l'associació empresarial per desenvolupar el seu projecte de difusió internacional, amb l'objectiu d'obrir el sistema sanitari català al món i d'explicar i ensenyar els projectes de les institucions que en formen part. Tal com va dir, això es fa a través de la participació de La Unió com a membre molt actiu dela International Hospital Federation (IHF).

Pel que fa al sector Salut, el president de La Unió va incidir enla negociació col·lectiva (podeu veure el tall de vídeo), l'increment de tarifes 2017 i la necessitat de comptar amb un escenari plurianual de recuperació (podeu veure el tall de vídeo). I, en el sector de la dependència, va remarcar que cal un increment dels preus i un escenari que permeti revertir la situació actual (podeu veure el tall de vídeo).
 

Per últim, amb referència a la transposició de la directiva europea que afecta la concertació i contractació dels serveis públics d'atenció a les persones, Enric Mangas va afirmar que el fet de deixar fora del concert a les mercantils o de substituir el concert per encomanes de gestió no aporta valor a un sistema fins ara d'èxit i valorat, i introdueix inseguretat jurídica i risc d'afectació dels elements centrals del model. En aquest sentit, va explicar que des de La Unió es creu que caldria que la Llei de de fórmules de gestió s'adaptés al que preveu la LOSC, llei feta amb el màxim consens del Parlament de Catalunya d'aleshores, que en el seu article 5è especificava totes les entitats que podien ser proveïdores del Servei Català de la Salut, establint, a més, la preferència del públic sobre el privat i de les entitats non profit sobre les profit (podeu veure el tall de vídeo).

Per ampliar la informació, podeu veure el vídeo de la intervenció del president de La Unió o descarregar el text en PDF amb el discurs complet:

David Elvira, director del Servei Català de la Salut, va ser l'encarregat de fer el discurs de cloenda de l'Assemblea, en el qual va ressaltar que, entre tots, s'estan fent avanços per seguir reivindicant que el sector salut és “rellevant, important, transparent i honest”. Segons va dir, una mostra d'això és l'augment del pressupost que es destina a l‘atenció a la salut mental, l'increment dels recursos destinats a la lluita contra la desigualtat a l'Atenció Primària o la recuperació de l'equivalent a l'1 % per la via de tarifa.

Elvira va agrair i va reconèixer el paper de La Unió, “a nivell assistencial, històric, de 400 centres i 60.000 professionals” i, sobretot, va destacar que, malgrat obvies i clares discrepàncies tècniques, des de La Unió sempre s'han trobat ponts de comunicació i diàleg per arribar a consensos i acords (podeu veure el tall de vídeo). El director del CatSalut va aprofitar la seva intervenció per fer un balanç de sector dels últims 12 mesos. En aquest balanç va mencionar la tasca feta amb la llei d'universalització de l'assistència sanitària per garantir que el sistema és universal, i l'esforç realitzat per transparentar l'equitat i mostrar com s'assignen els recursos per aconseguir un sistema més equitatiu –com per exemple amb l'assignació de recursos a Atenció Primària en funció de les desigualtats socials, va apuntar–.

David Elvira també es va fixar en el Pla Nacional d'Urgències i Atenció Continuada, del qual va remarcar que s'ha fet amb una alta participació i tenint en compte el que els ciutadans reclamen per arreglar el model, i en el canvi de paradigma en l'abordatge de les llistes d'espera.

D'altra banda, va incidir en la qualitat del sistema i va posar com a exemple per aconseguir aquesta qualitat el Pla contra la Precarietat en la contractació de professionals. Aquest pla, va dir, és important perquè “està fet amb un ampli consens i amb una clara voluntat política”.També va fer referència al Pla Integral d'atenció a persones amb trastorn mental i addiccions i a la intenció de seguir treballant per aconseguir una major interacció entre l'àmbit sanitari i el social.

A continuació, es va fixar en tres aspectes que, segons va comentar, han centrat el debat en els últims mesos: la diversitat de proveïdors, la transparència i la convivència de públic i privat. En primer lloc, va voler posar en valor la diversitat de proveïdors del sistema i va dir que són “un actiu del model” (podeu veure el tall de vídeo), a més de remarcar que mai hi ha hagut voluntat de fer canvis en aquest sentit. Pel que fa a la transparència, David Elvira va destacar que La Unió sempre ha estat molt activa en aquest àmbit. I, sobre la interacció de públic i privat, va recordar que no s'exclou a ningú del sistema (podeu veure el tall de vídeo).

En un altre ordre de coses, el director del CatSalut va posar en valor els ajuts atorgats des del Departament en matèria de recerca en Salut mitjançant el Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS). Així mateix, va recordar que “la recerca que es fa al sistema sanitari és clau per a la recerca de tot el país” i que la competició en recerca “ens fa més forts”.

Per últim, va comentar que, després de 25 anys de la posada en marxa del Servei Català de la Salut, calia fer un canvi per aconseguir un sistema més proper al territori, més governant del territori i més implicat amb el territori. Així mateix, va apuntar que el Servei Català de la Salut ha de "sanitaritzar" més el seu discurs per, segons va dir, acostar-se més al territori. I, per acabar, es va mostrar convençut que aquest canvi es farà de la mà de tots els operadors del sistema.

Per ampliar la informació, podeu veure el vídeo de la intervenció completa de David Elvira: