Newsletter

En el primer punt de l'assemblea, la directora general de La Unió, Helena Ris, va presentar l'Informe de la Direcció General corresponent a l'any 2017. Dins la seva intervenció, es va exposar i aprovar el Pla de Treball 2018-2019, el qual donarà continuïtat al de 2016-2017 i mantindrà el desplegament operatiu vinculat a les línies estratègiques definides pel Pla Estratègic 2016-2020. D'altra banda, Ris també va explicar en quin punt es troba el projecte +Futur, en el marc del qual ja s'han desenvolupat la taula rodona inicial, els grups nominals a través dels consells i grups focals, i els grups de debat de discussió de resultats i accions.
 

De cara al 2018, un dels objectius de La Unió és incidir en l'activitat de determinats àmbits sectorials, per la qual cosa s'han creat nous consells tècnics assessors (CTA), com el Grup Promotor Consell Assessor de Formació i Desenvolupament; el CTA d'Entitats Petites i Mitjanes (EPiM) i el CTA d'Entitats tutelars. D'altra banda, es pretén impulsar el CTA de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), el CTA de Farmàcia i el CTA de Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC). Així mateix, es realitzarà un canvi d'orientació del CTA de Recerca, Innovació i Transferència Tecnològica.

Posteriorment, va ser presentat i aprovat el pressupost per a l'exercici 2018, a càrrec de Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió. També es van ratificar les vocalies-presidències dels Consells d'Atenció a la Salut Mental, Atenció Sociosanitària i Atenció a la Dependència; la cobertura de vacants i renovació ordinària dels membres de la Junta Directiva, i el moviment d'associats. Actualment, La Unió compta amb 112 associats individuals i col·lectius i 29 associats col·laboradors.

A més, es va donar a conèixer el document de posicionament institucional de La Unió sobre RSC, acció emmarcada en l'objectiu estratègic 5.2 de l'associació empresarial: Fomentar i donar suport al desplegament de l'RSC entre les entitats associades. En aquest document es deixa constància que La Unió entén l'RSC com un estil de gestió que integra compromisos ètics i de sostenibilitat orientats a resultats socials, econòmics, laborals, ambientals o de bon govern mitjançant el diàleg amb els grups d'interès, la pròpia conducta corporativa, bones pràctiques i transparència. 

Finalment, la directora de Participació Associativa de La Unió, Anna Riera, va donar a conèixer les actuacions de La Unió a nivell internacional d'enguany i va posar en valor el fet que Barcelona acollirà el Congrés Mundial d'Hospitals el 2020, el qual serà organitzat per La Unió, de la mà de la International Hospital Federation, i que comptarà amb les aportacions que es vulguin proposar des de les entitats associades. L'acte va servir per donar més informació sobre aquesta iniciativa i per incidir especialment en la importància que els associats formin part des del principi del congrés i la seva organització.
 

La informació ampliada d'aquest informe es pot consultar al document adjunt.

Al llarg de la jornada, els vocals-presidents dels Consells de Sector de La Unió van donar a conèixer quins són els principals objectius a assolir durant el 2018 en base al Pla de Treball 2018-2019:

Consell de Sector d'Atenció Primària

• Contribució: Estratègia Nacional en Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC).
• Model: Organització de futur dels EAP i els nous rols professionals en un escenari d'escassetat de professionals mèdics i d'infermeria.
• Farmàcia.
• Contribuir a les propostes del Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut en el marc de la negociació del nou conveni del SISCAT.
• Sistemes d'Informació: Pla de Sistemes d'Informació i defensar l'autonomia de gestió dels centres, donar seguiment i participar en les activitats que es derivin de la implantació del CIM 10. 
• Assignació: Donar seguiment a la implantació del nou índex socioeconòmic i els canvis que es derivin de la seva implantació de la compra de serveis d'atenció primària.
• Projecte +Futur de La Unió.
• Sistema Sanitari: Participar en les iniciatives en l'àmbit d'atenció primària que es derivin del Pla Estratègic de La Unió i d'altres iniciatives de caràcter institucional.

Consell de Sector d'Atenció Especialitzada d'Aguts

• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin.
• Sistema de pagament: Participar en la revisió d'alguns paràmetres de contractació (IRR, urgències, ...).
• Contractació, Teràpia respiratòria, Diàlisi peritoneal, etc.
• Sistemes d'Informació: Pla Director de Sistemes d'informació, implantació del CIM 10. 
• Farmàcia, model, formació, etc.
• Col·laborar en el projecte de l'Observatori d'Aliances Estratègiques de La Unió.
• Contribuir a propostes del Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut en el marc de la negociació del nou conveni del SISCAT.
• Competències: Abordar la necessitat de reassignació de competències entre professionals.
• Afavorir una atenció adequada (Right Care, Right Place, Right Time) consensuant propostes que puguin ser integrades a la contractació.
• Atenció integrada: Elaborar propostes per avançar en el model d'atenció integrada a aguts.

Consell de Sector d'Atenció Sociosanitària

• Contribuir i fer plantejaments de futur del sector sociosanitari, especialment pel que fa al seu encaix amb els serveis socials i, també, el nou encaix amb els serveis d'atenció especialitzada i de primària (Pla interdepartamental d'atenció i interacció social i sanitària (PIAISS).
• Propostes organitzatives d'ordenació de l'atenció i sistema de pagament per a la compra de serveis sociosanitaris d'acord amb l'evolució de la seva complexitat.
• Compartir experiències i projectes d'èxit. 
• Nou model d'acreditació de centres d'atenció sociosanitària.
• Contribuir al conveni col·lectiu de treball dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (SISCAT).
• Sistemes d'Informació: Pla Director de Sistemes d'informació, implantació del CIM 10. 
• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin. 

Consell de Sector d'Activitat Privada

• Relacions laborals del Conveni col·lectiu d'establiments sanitaris.
• Avançar en el marc del projecte de l'Observatori d'Aliances Estratègiques – CPP de La Unió, en el registre i en la posada en valor. Treballar conjuntament amb el Consell d'Aliances Estratègiques.
• Promoure millores en el model de facturació amb asseguradores.
• Crear grup de Benchmarking. Indicadors per obtenir coneixement sobre bones pràctiques.
• Contribuir i fer el seguiment de les negociacions del conveni d'UNESPA.
• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin.
• Intercanvi d'experiències en innovació.

Consell de Sector d'Aliances Estratègiques

• Desenvolupar una eina de comunicació en xarxa: Observatori.
• Identificar aliances estratègiques de bones pràctiques entre organitzacions.
• Compartir el coneixement especialitzat sobre aliances estratègiques i difondre les experiències i bones pràctiques entre els associats.
• Posada en marxa de l'Observatori Unió d'Aliances Estratègiques. 
  • Promoure l'Observatori en els òrgans de participació de La Unió i promoure sinergies de l'Observatori d'Aliances Estratègiques.
  • Identificar els punts forts i els  punts febles de les AE en el marc del SISCAT.
• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin. 

La directora de Participació Associativa de La Unió, Anna Riera, va ser l'encarregada de presentar els objectius marcats des dels consells d'Atenció a la Salut Mental, Dependència i del Fòrum d'Associats Col·laboradors a causa de l'absència dels seus vocals-presidents, Josep Pifarré, Joan Solà i Artur Arqués, respectivament.
 

Consell de Sector d'Atenció a la Salut Mental

• Sistema de pagament en l'àmbit de salut mental.
• Propostes del Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut.
• Hospitals Generals en l'àmbit de la salut mental: sistema d'informació (CMBD) útil per a la gestió dels serveis de salut mental, analitzar els objectius de farmàcia, elaborar una guia protocol de contencions i estudiar l'impacte de les interconsultes (psiquiatria d'enllaç) en els equips de psiquiatria. 
• Compartir experiències i projectes d'èxit. 
• Sistemes d'Informació: Pla Director de Sistemes d'Informació, implantació del CIM 10. 
• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin.
• Pla integral de Salut Mental.

Consell de Sector d'Atenció a la Dependència

• Promoure l'ús de les TIC per millorar els serveis residencials. Contribuir i fer plantejaments de futur del sector social, especialment pel que fa al seu encaix amb els serveis sociosanitaris, buscar sinèrgies amb el sector sociosanitari de La Unió.
• Desenvolupar línies de treball que potenciïn les bones pràctiques (atenció centrada en la persona, contencions, gestió de farmàcia, etc.).
• Compartir experiències i projectes d'èxit, “Compartim el que fem”.
• Professionals: analitzar la situació dels professionals, donar suport a la millora de la seva capacitació i reconeixement.
• Nou model d'acreditació de centres d'atenció a la dependència. 
• Farmàcia: nou Model de Gestió de Farmàcia en els centres residencials per a Gent Gran.
• Reclamar un increment de tarifes i avançar en la dignificació de les condicions de treball dels diferents professionals d'aquest sector (MANIFEST).
• Seguiment i participació en les mesures acordades per part de la Direcció General de Protecció Social (DGPS) amb el sector de la gent gran per assegurar la sostenibilitat del sistema.
• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin. 

Fòrum d'Associats Col·laboradors

• Incrementar el nombre d'associats col·laboradors per reforçar el paper de lobby empresarial del sector.
• Realitzar una jornada anual per posar en valor la col·laboració publicoprivada.
• Promoure espais de relació entre associats col·laboradors i associats de La Unió, amb l'objectiu de promoure l'intercanvi d'experiències i potenciar els partenariats adreçats a la innovació.
• Impulsar i potenciar sessions tècniques.
• Projecte +Futur de La Unió i activitats que se'n derivin. 

Al document adjunt es recullen els objectius dels diferents Consells de Sector La Unió:

Durant l'acte de cloenda de la 114a Assemblea General Ordinària de La Unió, el periodista i professor de Comunicació Institucional i Política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Aira, va impartir la conferència 'Comunicació i l'entorn actual'. Al llarg de 20 minuts, va analitzar el procés de canvi que està patint tot l'àmbit comunicatiu a causa, fonamentalment, de la popularització de l'ús de les noves tecnologies i la variació dels hàbits i comportaments dels individus que ha provocat l'arribada de les xarxes socials.
 

Aira va iniciar la seva exposició assegurant que “comunicar és gairebé tot el que fem” i recordant una frase de Paul Watzlawick, estudiós de la comunicació, en la qual afirmava que “no es pot no comunicar”. És a dir, es comunica sempre, conscient o inconscientment, es vulgui o no, agradi o no, va especificar. En aquest sentit, el periodista va explicar que “l'avantatge que tenim a la nostra era és que cada vegada som més conscients de la importància que té la comunicació a les nostres vides i disposem de la tècnica i les noves tecnologies, la qual cosa fa que nosaltres mateixos siguem els nostres propis canals de comunicació i que els puguem controlar”.

D'altra banda, l'entorn actual és catòdic, va dir, un món audiovisual que ha acostumat a l'ésser humà a rebutjar la major part dels imputs que rep i a assimilar només una petita part, els més selectius. Així, actualment, les comunicacions i missatges que es retenen amb més facilitat concentren tres factors:

• La personalització. La persona concentra el missatge.
• La simplificació. Les coses s'han de dir de manera senzilla, amb poques paraules i es recomana transmetre les idees fonamentals en una frase, un titular.
• L'impacte emocional. La generació amb més formació i informació és cada vegada més sensible a que se li arribi a la raó a través de les emocions.

Des del punt de vista de la gestió de la comunicació de les institucions públiques i les entitats, va fer referència al fet que s'ha de tenir molt clar que l'actual context mediàtic porta a treballar més amb les percepcions que amb les realitats. Aquesta gestió també ha de tenir en compte les "fake news", notícies que corren com la pólvora pels grups de Whatsapp i les xarxes socials i que donen per fetes coses, siguin certes o no, a causa de la immediatesa i la contínua necessitat de canvi que té la societat. Aquest canvi permanent resulta necessari per evitar que el públic es distregui, però també afecta la credibilitat, va apuntar el periodista.
 

Per a Toni Aira, l'entorn mediàtic “ens obliga a parar i a tenir un punt d'art de la invisibilitat. Per exemple, dues institucions com l'Església Catòlica i la Corona Britànica es mantenen perquè els temps no les han atropellat”. Avui, el context fa que els líders es vegin més, siguin més transparents i això desgasta, també en quant a credibilitat.

En aquesta situació, creu que les entitats han d'adaptar-se al temps i l'entorn actuals i tenir un Pla de Comunicació que deixi clar què no es pot no comunicar i que s'ha d'estar preparat per reaccionar. Igualment, han de ser conscients que, quan es té la força d'uns arguments i d'un col·lectiu, es poden explicar les coses i fer-ho en bones condicions per obtenir els resultats desitjats, va destacar.

Al següent vídeo es pot veure la intervenció de Toni Aira íntegra.

La cloenda de l'Assemblea General va acollir l'entrega de la vuitena edició dels Premis La Unió a la Innovació en Gestió. La directora general de La Unió, Helena Ris, va ser l'encarregada de donar a conèixer el nom dels premiats, els quals van rebre el guardó de mans del director del Servei Català de Salut, David Elvira, i del president de La Unió, Enric Mangas. Els projectes guardonats van ser:

• Categoria: Polítiques d'eficiència en recursos.
  • 1er Premi: EBA Vallcarca (ACEBA). Microcàpsules informatives: una forma innovadora de compartir informació farmacoterapèutica.
  • 2on Premi: Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu. Consorci Hospitalari de Vic. El Centre de Dia Josep Roqué i Castell obert a tothom.
• Categoria: Professionals i gestió assistencial. 
  • 1er Premi: Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Programa d'Atenció a la Fragilitat del Servei d'Urgències. Un model integral col·laboratiu d'atenció urgent a la cronicitat en la xarxa pública d'una gran ciutat.
  • 2on Premi: Hospital Plató Fundació Privada. Orientats cap a l'eficiència: Data Science per predir el risc de readmissió i el temps per l'alta hospitalària.
• Categoria: Aliances Estratègiques.
  • 1er Premi: Corporació Sanitària Parc Taulí. Model de cirurgia pediàtrica enxarxa: el Model Taulí.
  • 2on Premi: Fundació Institut Guttmann – Hospital Germans Trias i Pujol. L'Aliança Estratègica Guttmann-Hospital Germans Trias i Pujol: lideratge clínic i compromís sistèmic.

Properament s'enviarà una newsletter amb informació detallada sobre els projectes premiats. En aquest vídeo, es pot seguir l'entrega dels guardons: 

El president de La Unió, Enric Mangas, va analitzar i va fer balanç de l'activitat de l'Entitat al llarg del 2017. En aquest sentit, va assegurar que “ha estat un any convuls des del punt de vista polític i això ha afectat al dia a dia de la Institució”. Com a conseqüència d'aquest fet, va dividir la feina realitzada durant els darrers 365 dies en dos períodes. El primer va centrar els esforços en donar suport al model sanitari i social en base a quatre eixos:
 

• El desplegament de les directrius europees en matèria de contractació administrativa, que es basava en dos avantprojectes legislatius: l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones i el de llei de fórmules de gestió d'assistència sanitària amb càrrec a fons públics a través del Servei Català de la Salut. La combinació d'aquests dos textos legals dibuixa un marc de contractació que discrimina a determinats operadors privats del SISCAT i comporta un cert risc de canvi de les regles de joc que eren conegudes i acreditades pel sector de Salut. Això, conjuntament amb l'aparició del concepte ‘Economia social' pot alterar l'statu quo del sistema.
• L'aplicació de la Llei de la Transparència als proveïdors del SISCAT. La Unió s'ha posicionat clarament en aquest sentit perquè considera que hi ha un corrent d'opinió al voltant d'un tema de molta complexitat en la que s'ha efectuat una sèrie d'acusacions injustes, que afecten, especialment, als directius.   
• Tractar de recuperar la situació d'abans de la crisi econòmica. Amb aquest objectiu, s'ha reclamat un augment de les tarifes de contractació per poder fer front a la negociació d'un conveni amb perspectives de poder arribar a un acord. Així, es va elaborar, conjuntament amb el CSC, el Pla d'estabilització del sector sanitari concertat, que pensem que, a mig termini, minimitzava la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals, però també ajudava als centres a normalitzar els comptes d'explotació i a recuperar la política d'inversions.
• Repensar el model d'atenció a les persones amb dependència. Es va presentar un document, que ha comptat amb la participació de les entitats associades a La Unió, que recull propostes de millora per assolir un sistema modern, innovador i de qualitat adequat a les necessitats de la població en aquest àmbit d'atenció.

Durant la segona part de l'any, Mangas va explicar que La Unió ha donat suport al país i a les seves Institucions després dels fets que han succeït l'1 d'octubre i va especificar que “ha manifestat públicament el seu posicionament de recolzament al Govern i les Institucions catalanes tantes vegades com ha estat necessari”. Així, va reiterar el suport als consellers Antoni Comín i Dolors Bassa i va agrair l'esforç realitzat pel Servei Català de la Salut perquè “tot continuï funcionant amb la màxima normalitat possible”. 

Finalment, el president de La Unió va explicar les novetats més destacades de l'activitat de La Unió durant aquesta segona part de l'any, en la qual s'ha format el consell tècnic assessor de Responsabilitat Social Corporativa i s'ha començat a treballar en la creació del consell tècnic assessor de Petites i Mitjanes Entitats i en el d'Entitats Tutelars. Igualment, s'ha establert un grup promotor de formació i desenvolupament que haurà de donar pas a un altre nou consell assessor en aquest àmbit, l'objectiu del qual serà formar bons directius i gerents per al sector sanitari i social.
 

D'altra banda, es va anunciar la ratificació dels càrrecs de la Junta Directiva i l'ocupació de les vacants que hi havia. En aquest sentit, Mangas va agrair la feina de Joan Orrit, Josep Ganduxé i Josep Lluís Roselló, els quals han donat pas a Josep Pifarré, Joan Solà i Francesc Brosa.

Finalment, va fer referència a l'acord assolit pel conveni del SISCAT i va comunicar tres notícies rellevants per a La Unió: la posada en marxa de l'exposició itinerant ‘Un model de tots per a l'atenció sanitària i social per a tothom' com a acte commemoratiu dels 40 anys de la fundació de l'Entitat, la concessió de l'organització del Congrés Mundial d'Hospitals 2020, que impulsa la International Hospital Federation, i el desenvolupament del projecte +Futur.

El balanç realitzat per l'Enric Mangas es pot seguir complert en aquest vídeo:

El director del Servei Català de Salut, David Elvira, va cloure la 114a Assemblea General Ordinària de La Unió en un acte que ell mateix va qualificar “d'excepcional institucionalment, perquè aquesta funció, habitualment, la fa un conseller i, per tant, hauria de ser Antoni Comín qui estigués assegut en aquesta cadira i no jo”. Tot i això, va mostrar la seva satisfacció per haver estat convidat i va recordar la coincidència que “el meu primer acte oficial va ser a la clausura d'una Assemblea General de La Unió i el meu darrer abans de passar a ocupar el càrrec en funcions, també”.
 

Precisament, Elvira va iniciar el seu parlament repassant els conceptes que va exposar en la seva primera participació en un acte de La Unió. D'aquesta manera, va assegurar que, després de la crisi econòmica i social més forta que ha patit el país des de la restauració democràtica, “la societat és més fràgil, tant des del punt de vista biològic –perquè la població ha envellit–, com des del conjuntural i social. Per tant, la prioritat de l'acció de govern ha estat la lluita per acabar amb les desigualtats que no eren sistèmiques a la biologia”. En aquest sentit, es va promoure la Llei d'Universalitat, que, segons va destacar, “l'article 155 ha aturat”.

D'altra banda, el màxim responsable del CatSalut va explicar que, malgrat la controvèrsia política dels darrers mesos, “s'ha fet molt al llarg dels 22 mesos de legislatura i s'ha fet conjuntament, com a sector”. En aquest sentit, va destacar que tots els temps de les llistes d'espera s'han reduït perquè l'important és que el ciutadà conegui ràpidament el seu diagnòstic, accedeixi a una consulta sense demora i se li programi correctament, amb criteris clínics, la seva cirurgia. Això, s'ha aconseguit “destinant més recursos, però no hauria estat possible sense el sobreesforç dels professionals i els gestors de les entitats” i va posar com a exemple l'àmbit de la Salut Mental i l'Atenció Primària.

Per a Elvira, el model sanitari hauria de canviar perquè la societat ja no és la mateixa i considera que un dels motors d'aquesta transformació ha de ser la innovació. Per tant, aquesta “és una obligació a curt i mig termini. Donar resposta als reptes de la fragilitat de la nostra societat sense organitzacions que tinguin la innovació en el seu ADN serà un fracàs segur”. Per promoure aquesta innovació, va destacar la importància que tenen reconeixements com els Premis a la Innovació en Gestió de La Unió.
 

La innovació també ha d'aplicar-se a nivell institucional perquè el paradigma de com el CatSalut es relaciona amb els centres i aquests amb els ciutadans ha canviat. Segons Elvira, ha de ser “més clínic, proper i que contribueixi a coordinar i a fer xarxa alhora que menys administratiu i financer, d'asseguradora pública”.

La part final del seu discurs la va dedicar a parlar de les expectatives exposades en el seu inici de mandat i que havien de ser compartides perquè, tot i ser conscient que al començar a produir-se “el desgel pressupostari, s'entraria en negociacions col·lectives que ens demanarien recuperar en poc temps la situació econòmica anterior, s'havia d'anar a poc a poc". Així, va assegurar, "en un únic pressupost, s'ha recuperat el 37% de la baixada pressupostària global patida des del 2010, el 45% de la renda per càpita i s'ha pogut pactar amb el sector l'increment de l'1%”.

Finalment, va fer un reconeixement a l'esforç dels professionals sanitaris i de la gestió de les institucions i es va referir a l'orgull de pertinença al Sistema Nacional de Salut de Catalunya. En aquest sentit, va explicar que “veníem d'una situació en la qual el sector estava sempre sota sospita per la seva opacitat i La Unió va jugar amb el CatSalut a la màxima transparència. Aquest factor ens ha ajudat a guanyar reputació social i a recuperar l'orgull de pertinença al nostre Sistema Nacional de Salut”.

Al següent vídeo, es reprodueix tot el discurs de David Elvira: