Newsletter
VII Jornada d'Innovació en Atenció Primària: Atenció domiciliària
Un total de 160 persones van assistir a la VII Jornada d'Innovació en Atenció Primària, que es va celebrar el passat 15 de març al Col·legi Major Sant Jordi, organitzada per La Unió i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i que, enguany, ha tingut com a tema central els 'Reptes i oportunitats de l'atenció domiciliària'. L'acte va ser inaugurat pel director del Servei Català de Salut, David Elvira, el president de La Unió, Enric Mangas, i el del CSC, Manel Ferré.
El director del CatSalut va expressar que la nova Estratègia Nacional de l'Atenció Primària i Salut Comunitària és més que un “reforma”, és un verdader procés de transformació transversal del sistema de salut, actuant preventivament i des de la proximitat, i que exigeix canvis de cultura i de procediments a tots els agent del sistema. Catalunya té el coneixement i la capacitat innovadora per fer-ho, va afegir.
Mangas, per la seva banda, va apostar impulsar la reforma necessària de l'atenció primària potenciant el concepte integral de salut i incorporant els seus determinants socials, per consolidar l'AP com eix vertebrador del sistema públic de salut i social, per resoldre els problemes de les persones, des de la proximitat i fins a la realitat del seu entorn. També va concretar els grans reptes que, durant els propers anys, afrontarà el sistema sanitari català: la falta de mobilitat dels recursos, els canvis en els models de contractació dels serveis, la millora de les estructures i l'adequació de les condicions de treball dels professionals, tant a nivell de salari com d'infraestructures.
Finalment, seguint la mateixa línia, Ferré va explicar que "el domicili és un espai que adquireix importància en el dia a dia de l'atenció primària, i com a conseqüència, s'ha d'innovar en un sistema d'atenció centrat en la persona".
La jornada es va obrir amb la conferència 'Evolució de la relació amb el client a través de la transformació digital', que va impartir Carolina Hernández, directora responsable de desenvolupament de negoci de Caixabank Digital Business. A priori, sembla que l'àmbit sanitari està molt llunyà del bancari, però Hernández va posar de manifest que no ho està tant, ja que tots dos situen al client al centre i afronten importants reptes des del punt de vista de la protecció de dades i la regulació. En aquest sentit, va considerar que "no totes les persones són iguals, cadascuna té necessitats diferents i, per tant, s'ha de segmentar, és a dir, dirigir-te i atendre a cada una de forma personalitzada. La fragmentació per a la personalització del servei és la clau de l'èxit".
Posteriorment, la directora de Participació Associativa de La Unió, Anna Riera, i la coordinadora Tècnica de l'Àrea Associativa del CSC, Rosalia Serra, van presentar les experiències innovadores en atenció primària que optaven als premis. Riera va agrair la participació de tots els professionals que havien presentat treballs, un total de 27, i va explicar que "tots coincideixen en trobar un problema des de la pràctica del dia a dia i buscar una manera de com solucionar-lo i avaluar-lo, posteriorment per saber, realment, com beneficia a l'usuari".
Un cop presentades les experiències finalistes d'enguany, els assistents van tenir l'oportunitat de visionar dos vídeos amb les dues experiències guanyadores en l'anterior edició.
La jornada va continuar amb una taula d'experiències que abordava l'atenció domiciliària des de diferents punts de vista. La Núria Gutiérrez, metgessa de Família del Servei d'Atenció Primària del Baix Llobregat Centre, va presentar l'experiència del 7/24; la Sonia Sevilla, infermera consultora de l'Hospital Clínic, va referir el paper de la infermera de pràctica avançada al Regne Unit; i l'Anna Ribera, directora d'Atenció Primària i Urgències del CIS Cotxeres de Nou Barris, va presentar el projecte d'atenció domiciliària coordinada entre l'àmbit sanitari i social. Finalment, en representació del Departament de Salut, Joan Carles Contel, va aportar la visió de l'Administració.
La directora general de La Unió, Roser Fernández, el director general del CSC, José Augusto García Navarro, i la directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Pilar Magrinyà, van cloure la jornada i van entregar el premis als guanyadors, que van ser pels treballs 'Salut bucodental per a gent gran institucionalitzada', d'EAP Igualada Nord, Consorci Sanitari de l'Anoia, Premi a la millor comunicació (dotat amb 2.000 €); 'Projecte demències Riudoms', d'ABS Riudoms, de la Fundació SAGESSA Salut, Segon premi a la millor comunicació (dotat amb una beca pel màster GESAPH) i 'Estudi de qualitat de vida de cuidadores familiars primàries de pacients inclosos en el programa ATDOM de l'ABS REUS V', de la Fundació SAGESSA Salut, Premi al millor pòster (dotat amb 1.000 €).
La directora de La Unió va recordar que la transformació de les polítiques de salut passa per l'ENAPISC i va apuntar que ha de ser una autèntica transformació de l'Atenció Primària, no només una reforma. Així mateix, va posar de manifest la necessitat d'assolir un model d'atenció comunitària i ecològica, en el qual s'inclogui la visió de tots els nivells assistencials, sanitaris i socials.
En aquesta newsletter trobareu un resum de la jornada, així com les presentacions que es van fer a l'acte i les vídeopíndoles dels treballs guanyadors el 2017.
Sanitat i banca, dos sectors més propers del que sembla
Evolució de la relació amb el client a través de la transformació digital
Evolució de la relació amb el client a través de la transformació digital
La directora responsable de desenvolupament de negoci de Caixabank Digital Business, Carolina Hernández, va impartir la conferència 'Evolució de la relació amb el client a través de la transformació digital', en el trancurs de la qual va fer veure que la sanitat i la banca són dos sectors que no estan tant allunyats com pot semblar, ja que segons va afirmar "tots dos treballen per donar la millor atenció al client".
Carolina Hernández va iniciar la seva exposició fent un repàs de com ha evolucionat la tecnologia en els darrers 20 anys i com la banca s'ha adaptat a ella, passant de crear la banca on-line, un servei digital que servia per consultar l'estat de comptes i els moviments, a noves App's específiques, que proporcionen al client la possibilitat de poder fer un ampli nombre d'operacions personalment sense haver de desplaçar-se a una oficina. En aquest sentit, va afirmar que, ara per ara, "el web ja no és la prioritat, ho és el mòbil".
Des del punt de vista estratègic, va assegurar que "el client sap perfectament què vol i, per tant, s'ha de tenir sempre al cap què espera. Per això, és imprescindible personalitzar els serveis. S'ha de segmentar el públic perquè no totes les persones són iguals ni tenen les mateixes necessitats, però s'ha de respondre donat-lis el que volen. La fragmentació és la clau de l'èxit".
D'aquesta manera, va comparar el client de la banca amb l'usuari dels serveis sanitaris, ja que ambdós disposen de molta informació i demanen poder decidir per ells mateixos i gestionar els seus propis comptes o tractaments. "Són dos sectors que el ciutadà necessita, per la qual cosa s'ha d'intentar portar-lo cap a tu", va explicar Hernández. També va afegir que "la transformació digital obre un ampli ventall de noves vies de relació amb el client que et permeten coneixe'l i saber perfectament què vol. I això s'ha d'aprofitar". Un dels factors que fonamentals a l'hora de fomentar aquestes noves vies de relació, va apuntar, és la utilització d'un llenguatge planer, sense tecnicismes i amb un vocabulari que el faci entenedor.
Finalment, va deixar clar que "la digitalització no allunya, apropa. Perquè afavoreix que els professionals de les oficines tinguin més temps per atendre a les persones que necessiten ajuda personal de forma presencial".
El document adjunt reprodueix íntegrament tota la presentació, la qual es pot consultar per ampliar la informació.
Experiències finalistes
Salut bucodental per a gent institucionalitzada
Salut bucodental per a gent institucionalitzada
L'odontòloga Carlota Bausili va presentar el projecte ‘Salut bucodental per a gent gran institucionalitzada' que ha realitzat un equip de l'Àrea Bàsica Cap Nord Igualada Consorci Sanitari de l'Anoia per donar solució al problema del difícil accés que tenen les persones ingressades en residències als centres d'atenció primària i de la desigualtat en la cartera de serveis.
Bausili va explicar que el 90% d'aquests usuaris que tenen més de 65 anys pateixen problemes periodontals i que, el 75%, presenta una higiene oral deficitària. Així, l'objectiu va ser conèixer el seu estat bucodental, promoure la higiene oral, educar personal de la residència, cuidadors i residents amb capacitat d'autocura, i aproximar la cartera de serveis. De moment, s'han visitat més de 230 persones.
Els detalls del projecte es troven recollits al document adjunt.
Unitat funcional de crònics de primària a l’àrea de Sant Cugat del Vallès
Unitat funcional de crònics de primària a l’àrea de Sant Cugat del Vallès
L'especialista en Medicina Familiar i Comunitària de la Unitat Funcional de Crònics de Sant Cugat del Vallès, Raquel Hernández, va ser l'encarregada de donar a conèixer el treball de coordinació de diversos centres que ha dut a terme Mútua Terrassa per poder implantar un model d'atenció als pacients crònics complexes (PCC) i/o amb malaltia crònica avançada (MACA) basat en la transversalitat d'internivells, multidisciplinarietat i proactivitat.
D'aquesta manera, les unitats funcionals de crònics del centre d'Atenció Primària, de l'hospital i la unitat de subaguts del centre sociosanitari treballen conjuntament per prestar el servei assistencial més adequat, respectant les preferències, creences i els valors dels pacients i evitar, així, els reingressos i les consultes a urgències hospitalàries innecessàries.
Per conèixer millor la tasca que s'està fent i els resultats, es pot consultar el document adjunt.
Projecte multidisciplinar de demències a l’ABS Riudoms
Projecte multidisciplinar de demències a l’ABS Riudoms
El 'Projecte multidisciplinar de demències a l'ABS Riudoms' es va iniciar el passat mes de maig amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible i dels seus cuidadors, preservant tant la seva autonomia i dignitat com els seus valors. Alhora, aquest treball vol oferir una atenció assistencial de qualitat i afavorir una medicació proporcionada. Així ho va explicar Montserrat Salvadó, DUI Gestora de casos de l'ABS Riudoms.
Des de l'equip de geriatria del PADES Baix Camp s'integren i es coordinen els equip del centre d'Atenció Primària Ruidoms, la residència Onada i el personal de farmàcia d'AP per oferir un servei d'atenció personalitzat i centrat en la persona basat en el model de valoració multidimensional, individualitzat i interdisciplinari, mitjançant una valoració geriàtrica integral.
El projecte, tot i que només fa sis mesos que s'aplica, ja té resultats positius perquè s'ha observat que la planificació de l'atenció i de les decisions anticipades són una eina fonamental en els usuaris geriàtrics amb pluripatologia i amb malalties degeneratives progressives. D'altra banda, s'observa una intervenció exitosa quan es fonamenta el treball en equip, de caràcter multidisciplinar i amb integració assistencial, garantint la continuïtat de les cures en tot el procés assistencial.
Es pot ampliar la informació en el document adjunt.
L'atenció domiciliària com oportunitat de millora en la fractura de fèmur: Projecte eficient i innovador en l’Atenció Primària del Baix Penedès
L'atenció domiciliària com oportunitat de millora en la fractura de fèmur: Projecte eficient i innovador en l’Atenció Primària del Baix Penedès
La iniciativa de ‘L'atenció domiciliària com a oportunitat de millora en la fractura de fèmur: Projecte eficient i innovador en l'Atenció Primària del Baix Penedès' va sorgir a l'Hospital del Vendrell de la Xarxa Santa Tecla Sanitària i Social a partir de les dades publicades per l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de 2014, corresponents a l'àmbit d'atenció primària, i del 2015, en l'àmbit hospitalari.
La Dra. Maria Arenas, qui va presentar el projecte, va exposar que aquestes dades reflectien que la fractura de fèmur és una de les principals causes de morbimortalitat a Catalunya i presenta una comorbiditat elevada a malalties cròniques associades (3,7), que es tracta d'un procés encara infravalorat i infratractat i que comporta una despesa sanitària associada molt elevada.
Tenint en compte aquest marc, el treball té com a objectiu destacat disminuir la mortalitat i les complicacions de la fractura de fèmur als 3 i 12 mesos de l'alta hospitalària. A més, pretén reduir els reingressos hospitalaris, disminuir les visites als serveis d'urgències hospitalàries i demostrar i incorporar la mortalitat de la fractura de fèmur als 3 mesos i a l'any com indicador d'eficiència i efectivitat en l'AP de Catalunya.
La presentació adjunta inclou l'explicació del projecte.
Experiències en Atenció Domiciliària
Tres casos d'èxit en tres marcs diferents
Tres casos d'èxit en tres marcs diferents
El director de docència i innovació del Grup Sagessa, Lluís Colomés, va moderar la segona taula rodona de la jornada en la que sota el títol ‘Experiències en Atenció Domiciliària' es van donar a conèixer diversos projectes que les entitats han posat en marxa amb èxit per afavorir l'atenció personalitzada dels usuaris al seu domicili, prioritzant la seva comoditat i millorant la seva qualitat de vida alhora que es redueixen les visites als CAP's, el nombre d'entrades a urgències del centres hospitalaris, els reingressos, etc.
Núria Gutiérrez, metgessa de família adjunta a la direcció SAP del Baix Llobregat Centre, va ser la primera en exposar la seva experiència, la qual va girar al voltant de ‘L'Atenció a la cronicitat a un territori. Reingenieria de processos'. Es tracta d'un projecte nascut el 2008 per la necessitat de detectar la població amb alta comorbiditat i síndromes geriàtrics associats susceptibles de requerir atenció domiciliària i per l'absència de sistemes d'informació que facilitessin aquesta detecció. El 2012, amb la crisi econòmica, el projecte agafa empenta com a conseqüència de l'envelliment de la població, la manca de recursos i l'exigència del Pla de Salut 2011-2015 d'una major capacitat resolutiva a l'Atenció Primària.
D'aquesta manera, s'utilitza la tecnologia per coordinar la tasca dels professionals dels diferents àmbits per detectar i tractar persones que poden necessitar el servei d'atenció domiciliària (hospitals, urgències, residències, centres de salut, sociosanitaris, treballadors socials, PADES, etc.). D'altra banda, mitjançant diversos dispositius, s'ordenen els fluxos d'usuaris i es perllonguen les rutes existents, afavorint així la col·laboració i les transicions i donant un servei integral actiu durant les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.
A continuació, la infermera consultora de l'Hospital Clínic de Barcelona i professora associada de la Universitat de Barcelona, Sònia Sevilla, va explicar la feina realitzada al National Institute for Health and Care Excellence. Es tracta de la tasca desenvolupada per un equip de teràpia comunitària multi e interdisciplinar format per logopedes, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, infermeres especialitzades, neuròlegs, psicòlegs, etc., que treballaven i es coordinaven, bàsicament, per ajudar a mantenir la salut, la independència i l'estil de vida de la persona i guiar els centres de salut en la gestió dels seus serveis. L''objectiu és fer-los més rentables promocionant la seva sostenibilitat i reduint la seva duplicitat o les hospitalitzacions evitables.
Per assolir-ho, oferien assessorament, suport i educació per a usuaris, familiars i cuidadors, serveis especialitzats sempre que siguin necessaris (inclòs a domicili), un diagnòstic ràpid, atenció sense interrupcions, un servei receptiu i reactiu, una avaluació exhaustiva dels problemes globals per a la gestió de símptomes ‘ocults' i un únic punt de contacte i ‘auto-derivacions' després de l'alta.
Tot seguit Anna Ribera, directora d'Atenció Primària de CIS Cotxeres de Borbó, va presentar el ‘Projecte de Coordinació Social-Salut SAD – CAP', que ha integrat un CAP, CUAP, RHB Ambulatòria, Hospital de dia i un centre d'atenció de llarga estada amb una població assignada de 26.500 persones que resideixen en 2 dels 13 barris de Barcelona amb pitjor renda i de les quals 3.500 són majors de 74 anys. Aquestes dades es tradueixen en que el 17% presenta un estat de salut regular o dolent, a més d'haver-hi un ampli nombre d'usuaris que viuen sols o es troben en situació de desocupació.
Aquest projecte, que encara està en una fase inicial, va sorgir per la necessitat de proporcionar a les persones una millor atenció i afavorir una millor detecció i seguiment dels casos. Ribera va assegurar que de seguida va trobar la bona resposta i la col·laboració dels professionals i que, tot i que encara queden aspectes per treballar i millorar, és un model que és necessari que s'exporti a altres barris de la ciutat.
Finalment, Joan Carles Contel, coordinador d'Infermeria de l'Institut Català de la Salut, va aportar la seva visió de com ha de ser l'atenció integrada que ofereixi el servei sanitari públic català. En aquest sentit, va afirmar que és fonamental la coordinació dels Departaments de Salut i Benestar i dels ajuntaments i diputacions, per aconseguir l'objectiu de donar una atenció transversal. D'altra banda, va reiterar que el futur de l'atenció ha de centrar-se en la persona i apoderar tant a l'usuari com a la família i al cuidador.
A les presentacions adjuntes es pot ampliar la informació de cadascun dels projectes.
Associats col·laboradors
Ens movem per les persones - Mirem al futur amb una mirada oberta
La Unió València, 333 baixos - 08009 Barcelona (Barcelona) Tel. 93 209 36 99
