Newsletter

La primera taula rodona de la sessió, titulada ‘Polítiques de promoció i prevenció en Salut Mental', va reunir a la directora de Health-SDGs and Social Innovation Program d'ESADE Business School, Eva Jané-Llopis, el subdirector general de Drogodependències i director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, i la directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Cristina Molina. L'objectiu de la taula era donar respostes als problemes multisectorials i multinivell que té, avui dia, la Salut Mental. Les seves opinions van estar moderades per Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental i membre del Consell de Sector d'Atenció a la Salut Mental de La Unió.

Eva Jané-Llopis, amb l'experiència d'haver treballar als EUA i a la divisió europea de l'OMS, va exposar la importància de dur a terme unes polítiques de promoció i prevenció efectives per poder reduir els costos que suposen els problemes de salut mental, els més alts de l'àmbit de la sanitat, segons va dir. En aquest sentit, va explicar que l'OMS va introduir el primer pla per a la Salut Mental a Europa l'any 2005 amb més o menys sort en funció dels països i va posar com a exemple el model que s'aplica a la Gran Bretanya des d'inicis de segle i que ha suposat un estalvi anual d'aquests costos del 30%.
 

Respecte als diferents programes que s'han posat en marxa, va remarcar que els més exitosos són els dels països nòrdics, la visió dels quals és integral en lloc de vertical. Així, entenen que els problemes de salut mental afecten sectors diversos, per la qual cosa cal abordar-los des d'enfocaments diferents, però integrats. D'altra banda, també va destacar que aquests països conceben el benestar de les persones com un dret i que són els mateixos professionals de la sanitat, mitjançant una formació adequada, els que promouen gaudir d'una bona salut mental.

Joan Colom, per la seva banda, també va fer incidència en la importància que té prevenir avui per evitar els problemes de demà. Es calcula que, al llarg dels propers anys, un de cada quatre adults patirà algun problema de salut mental i que, en el futur, els costos d'aquests problemes seran superiors als del càncer, la diabetis i les malalties respiratòries junts.
 

Colom va explicar que l'impacte negatiu dels problemes de salut mental incideixen en tots els aspectes de la vida, tant de l'individu com de la societat, i que la prevenció i promoció han estat reconegudes com l'alternativa sostenible més adequada per fer front a l'enorme impacte que aquests problemes tindran durant les properes dècades.

L'augment dels problemes de salut mental es produirà com a conseqüència de l'increment de consum que s'està produint de psicofàrmacs, opioides i altres substàncies, i del paper que jugaran els determinants socials, és a dir, les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i mediambientals. Sobre aquest aspecte, va fer palès que el 80% d'aquests determinants es troben fora de l'àmbit de la salut i, en canvi, el 90% del pressupost per afrontar-los depèn del sector sanitari.

A continuació, Cristina Molina també va coincidir en el fet que la salut mental és un problema de salut pública i que l'empitjorament dels indicadors socials i econòmics té un efecte negatiu en la salut mental de la població i, especialment, en aquella que és més vulnerable (nens, joves, tercera edat, població desocupada, etc.). Per això, va dir, la salut mental i les addiccions constitueixen una prioritat a Catalunya, alineada amb les polítiques internacionals.
 

D'aquesta manera, Molina va considerar que l'abordatge de la salut mental a la salut pública catalana ha de tenir un enfoc poblacional, que tingui en compte les diferents característiques socioeconòmiques i comunitari, és a dir, orientat a l'atenció centrada en la persona, la recuperació i la inserció social i multisectorial del conjunt del Govern. Igualment, va apuntar que ha d'estar basat en els drets humans i en la prevenció de l'estigma i l'exclusió social, ha d'empoderar el pacient i les famílies, ha d'implicar els professionals en tot el que fa referència a la formació continuada, recerca i innovació, i ha de sustentar-se en polítiques basades en l'evidència, les bones pràctiques i l'ètica. Sidabriniai papuoÅ¡alai moterims, vyrams ir vaikams: apyrankÄ—s, grandinÄ—lÄ—s, žiedai, auskarai https://www.silvera.lt/ 

Per conèixer els detalls de cada intervenció, es poden consultar les presentacions adjuntes.

Joan Orrit, director gerent de Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental, de Germanes Hospitalàries, i membre del Consell de Sector d'Atenció a la Salut Mental de La Unió, va ser l'encarregat de moderar la segona taula, pensada per a la ‘Presentació d'experiències de prevenció i promoció en salut mental a Catalunya'. En ella, es van exposar sis projectes que estan treballant en aquesta línia, seleccionats entre els que es van rebre, mitjançant convocatòria. Orrit va agrair la participació, tant de les institucions com dels professionals, i la generositat per compartir experiències que reforcen l'objectiu de la jornada.

Teresa Ribalta, de la Fundació Orienta, va donar a conèixer el ‘Programa AIRE com a prevenció secundària en salut mental'. Es tracta d'un Programa d'abordatge intensiu i rehabilitació dirigit als joves d'entre 12 i 18 anys que pateixen trastorns de personalitat, de conducta alimentària, adaptatius, afectius, ansietat, dificultats greus d'interacció social o pròdoms psicòtics, i que són atesos als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil del Baix Llobregat. Aquests joves, en moltes ocasions, no volen ni accepten l'hospitalització i d'aquesta manera se'ls fa una atenció intensiva ambulatòria, procurant una intervenció continuada de la família.
 

Osonament, mitjançant els seus representants Montse Colom i Rubén del Río, va parlar del seu ‘Programa d'oci psicosocial en relació al benestar psicològic, la qualitat de vida i la funcionalitat de persones afectades de depressió a la comarca d'Osona', sorgit d'un treball de doctorat que va permetre, el 2014, posar en marxa l'estudi pilot. Al concloure'l fa dos any i després de les primeres experiències, les principals conclusions són que permet complementar la rehabilitació terapèutica, estimular l'activació conductual, afavorir la participació en recursos comunitaris, una millora en el seu benestar psicològic, la qualitat de vida i la funcionalitat global i augmentar el control i participació de les persones malaltes sobre el tractament.
 

En el següent vídeo, es recull el testimoni d'algunes de les persones que han participat en aquest programa, que té tres eixos bàsics: l'activació (fer activitat física), la creativitat (vincular-se a alguna activitat creativa) i relacionar-se amb la comunitat.

El ‘Projecte de prevenció i promoció de la salut mental en i amb la comunitat' va ser presentat per la Marta Salvany i l'Anna Carrió, dels Serveis de Salut Mental d'Adults de Sant Andreu de la Fundació Vidal i Barraquer. Van explicar la importància que ha tingut per assolir l'èxit el fet de disposar d'un espai al barri per treballar des d'ell i amb la seva gent, perquè, tal com van dir, això els ha permès tant saber amb detall quines són les seves necessitats i amb quins recursos compten com poder fer un seguiment de la intervenció molt més proper. Així, la majoria d'activitats es realitzen de forma col·laborativa amb altres associacions especialitzades en salut mental i es duen a terme i organitzen sempre en espais de la comunitat (biblioteca, centre cívic, casal, etc.).
 

L'Institut Pere Mata va explicar el seu ‘Protocol d'actuació en fills de persones amb TMS', que té com a objectius específics la detecció de la disfuncionalitat del rol parental, la detecció precoç de repercussions negatives en el fills, especialment si són menors, i promoure de forma coordinada la intervenció assistencial més adient, des dels diferents equips. Ana Jerez i Mercè Forns van comentar que aquest programa també inclou a les dones gestants que pateixen un problema de salut mental, per tractar de millorar la seva relació amb la família, implicant-la al màxim en la que serà l'atenció del nadó. Aquesta atenció s'ha de coordinar amb altres àrees sanitàries com la ginecologia, per exemple.
 

Juan José Gil, de l'Associació Centre Higiene Mental Les Corts, va parlar del programa d'alfabetització en salut mental ‘Espai jove.net: un espai per la salut mental', que fa 10 anys que s'aplica i està inspirat en un model australià perquè, en aquells moments, a Catalunya no n'hi havia cap de característiques similars. Aquest programa es dirigeix als joves de 12 a 18 anys escolaritzats i als adults que tenen contacte amb ells (famílies, professionals de l'àmbit educatiu o sanitari, serveis socials, comunitaris i oci) i té la finalitat de promoure la salut mental, prevenir, comprendre i detectar els problemes de salut mental, eradicar l'estigma i cercar ajuda entre la població jove.
 

Finalment, Toni Vidaechea, de l'Hospital de Dia d'Adolescents de la Fundació Sant Pere Claver, va mostrar com el cinema i les tècniques audiovisuals poden esdevenir una eina d'intervenció terapèutica i socioeducativa per a adolescents en situació de vulnerabilitat, amb el projecte ‘Cinèrgies. Tallers de cinema i creació audiovisual adaptats a les necessitats de l'adolescent en situació de vulnerabilitat'. En aquest sentit, s'ha observat que, entre d'altres coses, visionant pel·lícules de diversos estils i parlant sobre personatges de ficció, els adolescents baixen les barreres i s'obren més.

Per conèixer millor aquests projectes, els documents adjunts disposen de tota la informació.

Per acabar la jornada, el director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, va impartir la conferència ‘Projecte vital i benestar emocional', a través de la qual va proposar donar enfocament de la salut mental des de l'ètica i, concretament, des de l'ètica en la relació dels grups vulnerables.

Torralba va assegurar que, actualment, hi ha un paradigma en declivi i un emergent, en el qual el concepte de ‘projecte vital' és molt important. Així, va explicar que el projecte en declivi, que encara conviu amb l'emergent, era dual, és a dir, es basava en la relació metge-pacient, mentre que el que està sorgint és comunitari, per la qual cosa s'ha de cuidar la persona des de diversos àmbits.

El paradigma que acabarà desapareixent era paternalista. El metge manava i el pacient obeïa, no se li preguntava què volia fer amb la seva vida, es vulnerava la seva autonomia. Per contra, en el del futur, el pacient deixa de ser un objecte de cures per interpretar, decidir, fer i dir coses i desenvolupar-se, i és necessari ajudar-lo.

Un altre aspecte que els diferencia és que el d'abans era un model de separació, d'estigmatització. El grup vulnerable s'havia de separar i el nou posa el focus en la persona, la qual constitueix el centre d'atenció, es subratlla la seva autonomia i autodeterminació, és un subjecte de drets i aquests són els mateixos que els de qualsevol altra persona i, per tant, se l'ha d'integrar.

Per al filòsof i teòleg, dins d'aquest nou paradigma, la paraula ‘projecte vital' és clau. Per a ell, aquest concepte es refereix a “aquell horitzó que la persona, lliurement, es proposa aconseguir i suposa una activitat que l'omple”. Perquè els individus pertanyents a grups vulnerables el puguin desenvolupar són necessaris tres elements, va dir: la capacitat de desenvolupament i d'articulació, ja que els costa pensar en el futur; la reflexió sobre el discerniment del projecte per dialogar i valorar si és possible aconseguir-lo i evitar la frustració que suposaria no fer-ho, i la complicitat d'altres actors perquè el recolzament de la gent que envolta el pacient és fonamental.

D'altra banda, hi ha diferents factors que poden afavorir o frenar el desenvolupament, com són l'entorn familiar i empresarial, l'emancipació, l'afectivitat i la sexualitat, entre d'altres. Igualment, ha de produir-se un treball en xarxa i una permeabilitat entre la família, l'empresa i l'Administració. Torralba va finalitzar la seva intervenció afirmant que “el projecte vital comporta benestar i ganes de viure”.

En el següent vídeo es pot veure la conferència de Francesc Torralba íntegra.