Newsletter

José Luis Ibáñez, vocal-president del Consell de Sector d'Atenció Especialitzada d'Aguts de La Unió, i Anna Riera, directora assistencial, d'anàlisi sectorial i de participació de l'associació empresarial, van ser els encarregats de fer la presentació de l'acte. José Luis Ibáñez va assenyalar la bona acollida dels directius d'hospital d'aquestes sessions i es va comprometre a que tinguessin continuïtat. Tots dos van coincidir en agrair la col·laboració d'abbie en l'organització de la Trobada.

Per la seva part, Anna Riera va explicar que l'objectiu de la sessió era conèixer un model sanitari d'èxit d'un país europeu com Suècia. A més, també es volien compartir els esforços i les problemàtiques enfrontades a l'hora de dur a terme una important reconversió amb la finalitat de millorar l'eficiència econòmica i l'assistencial d'un hospital universitari i de la seva xarxa comunitària, en el cas concret d'Estocolm. Per acabar, la directora assistencial, d'anàlisi sectorial i de participació de La Unió va afegir que aquest aprenentatge s'incorporarà a les reflexions sobre el nostre sistema sanitari.

Representants de la Corporació Sanitària Parc Taulí (CSPT) van exposar l'experiència d'aquesta entitat al principi de la Trobada. En la seva presentació, Joan Antoni Gallego, director general de la CSPT, va destacar que els professionals són clau per a la innovació.

A continuació podeu descarregar les quatre presentacions que es van fer sobre l'experiència de la CSPT:

• El Dr. Joan Martí, director executiu de l'Hospital i l'Albada, va donar a conèixer la innovació en gestió.
• El Dr. Lluís Donoso, director executiu de la UDIAT, va parlar de la innovació tecnològica i l'experiència de l'UDIAT.
• La Dra. Gemma Garcia Parés, cap de l'àmbit de l'hospitalització de Salut Mental, va presentar la gestió integrada i innovadora en salut mental.
• Per acabar, el Dr. Lluís Blanch, director de recerca i innovació, es va centrar en la innovació al Parc Taulí, objectius i eines.

El professor Johan Permet va començar la seva presentació explicant que el seu interès per fer recerca en càncer de pàncrees el va portar a obrir-se a un camp més ampli, el de la innovació. Actualment, és director de Desenvolupament i Recerca al Karolinska University Hospital i professor de cirurgia especialitzada en càncer de pàncrees al Karolinska Instituted.

Fent una al·legoria, Permet va dir que tota Europa es troba en el mateix vaixell, referint-se al fet que els problemes dels sistemes sanitaris europeus són comuns i les solucions han de ser compartides. Va remarcar que és necessari fer servir les diferències per aprendre i afrontar els mateixos reptes. I va destacar, també, que Europa s'ha de preparar per creuar les fronteres geogràfiques a nivell assistencial i perquè el conjunt dels sistemes obri la ment a noves necessitats. En aquest sentit, va fer èmfasi en el fet que avui disposem de la tècnica més avançada però que una mentalitat antiga ens impedeix treure-li el màxim rendiment.

Johan Permet va insistir que el màxim desafiament dels sistemes sanitaris europeus no és econòmic o tecnològic, sinó humanístic, i que Catalunya representa molts dels valors de la cultura europea.

Per tal d'abordar les característiques del sistema sanitari de Suècia, el professor va centrar la seva exposició en com està organitzat; aspectes de futur, i en la innovació. Pel que fa a l'organització, va explicar que el sistema sanitari suec ha de fer una transformació i passar de ser un sistema jeràrquic a formar un sistema de xarxa, en el qual la prevenció i la recerca tinguin un paper clau.

D'altra banda, el professor va destacar que la sostenibilitat del sistema s'ha de basar, entre altres, en una millor connexió de l'atenció primària i l'hospitalària; en una visió integral del pacient fent abordatges comuns des de salut i des de l'àmbit social, i en que el mateix pacient tingui cura de la seva pròpia salut.

Pel que fa a la innovació, Permet va afirmar que innovar és trobar un benefici per al pacient i per al sistema i que cal diferenciar-ho de la millora contínua. També va argumentar que la innovació ha d'estar directament lligada a l'àmbit acadèmic i a la indústria.

Per acabar la seva conferència, el professor Johan Permet va tornar a subratllar que cal creuar la frontera de les nostres ments per tal d'introduir els canvis que assegurin la sostenibilitat dels sistemes sanitaris europeus i que, tot i que les solucions puguin ser aplicables localment, han de ser compartides pel conjunt.

A continuació podeu descarregar la presentació que va fer el professor Johan Permert, dividida en quatre parts:

• 1a part: Suècia, Estocolm, els seus orígens i l'organització del seu sistema de salut
• 2a part: El Karolinska University Hospital
• 3a part: El nou Karolinska Solna
• 4a part: Projectes de futur i innovació

La taula de cloenda de la jornada va comptar amb el conseller de Salut, Boi Ruiz; el president de La Unió, Manel Jovells; la directora general de La Unió, Helena Ris; el director general de la CSPT, Joan Antoni Gallego, i el vocal-president del Consell de Sector d'Atenció Especialitzada d'Aguts de La Unió, José Luis Ibáñez.

El president de La Unió va obrir l'acte de cloenda destacant la necessitat que el conjunt de sistemes sanitaris i socials tinguin una visió compartida a l'hora d'afrontar-se als mateixos desafiaments. En aquest marc, va subratllar que és clau tenir una mentalitat oberta i potenciar la innovació.

Per la seva part, Boi Ruiz va començar el seu discurs explicant que cal impulsar una reordenació territorial inspirada en el Mapa Sanitari de Catalunya i prenent com a base el treball en xarxa. Més enllà de la conjuntura actual, va defensar que els instruments del sistema actual s'han de revisar per tal d'oferir millors respostes.

El conseller va remarcar que en aquesta reordenació i optimització de recursos és imprescindible que el pacient, el professional i l'organització vegin un guany. Pel que fa a la innovació, va fer èmfasi en la necessitat d'establir els mecanismes necessaris perquè arribi dels professionals a l'àmbit acadèmic i a la indústria. Per últim, Boi Ruiz va defensar la transparència i l'autonomia de gestió.