Newsletter

Una de les conclusions principals del grup va ser la necessitat de les institucions de retre comptes per un sentit de coresponsabilitat social i d'exigència ètica. Així mateix, el retiment de comptes legitima l'actuació de les entitats.

Els assistents van posar en relleu la necessitat de fomentar la cultura de la transparència en l'entorn actual i el deure de les entitats de retre comptes tant d'allò positiu que els succeeix com dels aspectes negatius o millorables.

Per tal d'incentivar aquesta cultura, el grup va assenyalar necessitat de fer un seguiment dels resultats en:

• Salut i de procés

• Econòmics i d'eficiència

La millor manera de fer públic aquest resultat i alhora de gestionar la reputació de l'entitat el grup va coincidir que és a través d'un pla de comunicació als grups d'interès prèviament definits. Es va subratllar, que només a partir d'aquesta transparència és possible aconseguir altes dosis de credibilitat i confiança en les institucions.

Per situar el focus en aquesta direcció es va destacar com a imprescindible la implicació de tota l'organització:

• els professionals fomentant l'autoresponsabilizació sobre la salut.

• organitzacions i professionals aprofitant els avantatges de les noves tecnologies.

• organització, professionals i administració, i altres agents del sistema conscienciant la ciutadania en la construcció de societats més saludables.

• Coresponsabilitat social.

• Formació.

• Proactivitat en les propostes i innovació.

• Autoexigència en els resultats.

• Proximitat a les persones.

El grup va cloure que la rendició de comptes, i, en definitiva, la transparència, és una característica de les empreses orientades a l'excel·lència. Per tant, constitueix un motivador de la competitivitat i l'èxit empresarial.

Les reflexions d'aquest grup van girar al voltant del futur dels conveni/s del sector/s; la delimitació dels espais de regulació laboral: el conveni laboral i d'empresa i la participació dels professionals facultatius i d'infermeria. De manera unànime el grup de treball va considerar necessari dotar el sector d'un únic conveni marc, però amb excepcions.

Aposta per un conveni marc amb excepcions:

En aquest sentit, es va posar de relleu la necessitat que es tracti d'un conveni suficientment flexible per, d'una banda, permetre l'existència de “compartiments” per adaptar-se a les característiques dels quatre subsectors i, per l'altra, deixar espai per a la negociació col·lectiva en el si de les entitats. Així mateix, es va coincidir que ha de possibilitar l'articulació d'espais per a la negociació amb els professionals facultatiu i d'infermeria.

• un primer general.

• un segon nivell, dins del conveni general, que inclogués les diferències en els subsectors.

• un tercer nivell, en el qual es deixés espai per a les entitats i, al mateix temps, es permetés un espai per al personal facultatiu i d'infermeria.

Noves titulacions de grau

Tanmateix, es va reflexionar sobre la importància d'abordar, en el marc unificador del futur conveni, la problemàtica de les noves titulacions de Grau resultat de la implementació de l'espai europeu d'ensenyament superior. Hi va haver consens general en la necessitat de vincular les retribucions a les funcions realitzades en el lloc de treball més que al nivell formatiu i la titulació acadèmica.

Delimitació dels espais de regulació laboral: conveni general i empresa

Referent a la delimitació dels espais de regulació laboral dins el conveni mixt en un marc general (estructural) i un complementari (variable), es van consensuar els diferents punts que s'inclourien en cadascun d'ells (vegeu taula ).

Participació dels professionals facultatius i d'infermeria

Es va subratllar la coincidència en la necessitat d'activar marcs que vehiculin l'opinió del personal facultatiu i d'infermeria. De forma unànime, es va considerar que aquest punt no es pot articular mitjançant un conveni franja i es va apostar per desenvolupar espais permeables tant a la negociació sectorial com d'empresa.

Es diferencien tres nivells negociadors en aquests dos col·lectius:

• sectorial (de negociació col·lectiva amb totes les organitzacions sindicals).

• d'empresa (participatiu i de diàleg professional -no sindical- en la gestió dels centres).

• individual (en el procés de fixació i avaluació de la retribució variable en funció d'objectius).

A l'inici de la sessió es va preguntar als membres del grup la seva opinió sobre les diferents possibilitats de col·laboració pel que fa al futur del model (substitució del model-traspàs a una asseguradora privada buscant eficicència; complementarietat dels proveïdors o asseguradores privades a nivell global; projectes comuns publicoprivats per territori).

La majoria dels assistents van coincidir que, a Catalunya, sempre hi ha hagut una forta interacció entre l'àmbit públic i privat pel que fa a la prestació de serveis sanitaris i socials. També es va posar de relleu que el que cal són instruments que permetin una gestió eficaç i eficient, independentment de la naturalesa del tipus de cobertura.

Referent al futur del model publicoprivat per fer front als nous reptes, les opcions més acceptades van ser la complementarietat de proveïdors o asseguradores privades a escala global i els projectes comuns publicoprivats per territori, amb unes regles de joc conegudes, que garanteixin  l'oportunitat del treball conjunt sense lesionar les necessitats específiques de cada àmbit d'activitat.

.

Sobre les propostes de futur per àrees, el grup de treball va considerar el següent:

• En relació a la cartera de serveis, és primordial la complementació de la cartera de serveis pública amb una oferta privada regulada.

• Pel que fa a les inversions, els partenariats publicoprivats que ajunten inversions i projectes sanitaris estables en el temps i validats per planificació van ser els elements més valorats pel grup de treball.

• En relació als profesionals, hi va haver disparitat de criteris al voltant de les aliances de serveis entre proveïdors, les empreses de professionals que oferten serveis a un territori i la complementarietat d'empreses davant de pics d'activitat o llistes d'espera.

• Pel que fa als serveis generals, es van prioritzar els processos d'externalització per territoris.

(vegeu quadre resultats )

També es va preguntar sobre els escenaris a garantir i els més valorats pel grup van ser el reconeixement de risc, un escenari de planificació estable que justifiqui les inversions i la selecció per criteris d'eficiència.

Finalment, els assistents van coincidir que és raonable pensar en un continuum publicoprivat i que cal definir la bidireccionalitat dels projectes amb unes regles de joc clares.

Partint de la premissa que els recursos del sistema sanitari són finits, el grup va polsar l'opinió dels assistents en relació a quins són els criteris que haurien de guiar qualsevol reforma del model, singularment, per l'adopció de mesures en relació a l'ús dels serveis sanitaris i socials, en relació a la acció de l'estat al voltant del finançament dels serveis i en relació a allò que cal tenir present per a la seva implementació.

Criteris determinants per tal de prioritzar mesures de contribució del ciutadà al finançament

En relació a quins són els criteris que han de prioritzar-se a l'hora de determinar mesures de contribució de l'usuari al finançament dels serveis sanitaris i socials, els assistents van prioritzar aquelles mesures que potenciïn l'ús responsable dels serveis (racionalització), aquelles que contemplin la renda de l'usuari en la seva aplicació (tractar de manera diferent les situacions diferents), i aquelles que segmentin la cartera de serveis per tal de valorar aportacions de l'usuari en funció de la prestació.

El grup va apuntar un seguit de mesures que s'han de prioritzar:

Política fiscal pública i “descompressió” del sistema per l'utilització de serveis privats

La contribució fonamental de la ciutadania al finançament dels serveis sanitaris i socials es basa en la política fiscal; per altra banda, les decisions de regulació o el tractament fiscal de l'activitat privada també afecten a l'ús de serveis privats que descomprimeixen els serveis públics; es va recolzar la preeminència de les mesures recaptadores, però de manera selectiva (pren força la penalització fiscal de mals hàbits de salut) i les mesures per afavorir la descompressió dels sistemes públics (via desgravació fiscal del pagament de sistemes privats de salut) i per la presa de mesures immediates per fer tal de poder front als nous entorns.

Fiscalitat finalista penalitzadora	32,8%
Desgravació fiscal	30%
Increment pressió fiscal bossa comuna (IRPF)	13,4%
Desregulació activitat privada	8,8%
Fiscalitat finalista transversal	7,5%
Taxes	7,5%

 

Criteris determinants per preveure mecanismes tècnics de contribució al finançament

Respecte als condicionaments tècnics que poden dificultar l'aplicació de mesures d'aquesta naturalesa i els criteris que han de ser els determinants a l'hora de preveure els mecanismes d'aplicació, el grup va analitzar diversos aspectes:

Recursos a Salut i BS	41,8%
Cost d'implantació	33,6%
Verificabilitat de la mesura	20,2%
A la borsa comuna HP	3,7%

Els associats van considerar fonamental que qualsevol mesura s'ha de traslladar als pressupostos de la Conselleria de Salut i a la de Benestar Social i Família. També es va assenyalar que cal valorar el cost d'implantació i articular-la sobre indicadors que permetin valorar la seva eficàcia.