RAMON CUNILLERA, ABSÈNCIES PRESENTS

Aquesta setmana ens ha deixat el Dr. Cunillera, el Ramon Cunillera. Crec que encara no ho hem paït del tot. La seva vitalitat ens feia pensar, ens feia sentir que seria etern. I per a molts de nosaltres ho serà com a una absència present que ens acompanyarà en molts moments.

La seva trajectòria professional en el sistema de salut i en la gestió sanitària aquests dies serà escrita, i ben escrita, i mereix reconeixement. Tanmateix, el que segur que ens deixa més petjada són els valors i la seva manera de fer: professionalitat i compromís, lideratge i treball en equip, resiliència i convicció, coratge i humanisme, generositat i respecte, amb un activisme que encomanava il·lusió.

En aquest Blog, que aquesta vegada és més de sentiment que d'opinió,  voldria compartir alguns dels moments que he tingut la sort de viure amb el Ramon Cunillera, i que han valgut la pena.

El 2010, en la meva primera etapa a La Unió, ell era director general del CSC i jo de La Unió, i això, encara que no ho sembli, uneix molt. D'aquesta època recordo especialment com treballàvem les complicitats per sumar en el posicionament del sector en temes estratègics com el finançament o els escenaris de contractació i sistemes de pagament. També les reunions i entrevistes per impulsar l'etapa de professionalització d'UCF assentant les bases d'un projecte d'èxit.

També en el 2010 en el rellançament de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) sota el lema “La Gestió Importa”, aixecant recursos d'on podíem, compartint divertides reunions preparant les converses dels Parlem de Gestió, i on ell ja tenia al cap organitzar un congrés de gestió clínica i sanitària a Catalunya. I ho va aconseguir i ben aconseguir.

I en la meva segona etapa a La Unió sempre hi ha estat quan li hem demanat suport, com a president de la SCGS en el llançament del PRACTICUM en gestió sanitària, com a associat en la defensa de recuperar l'autonomia de gestió de les EPiC's des del rigor i els resultats, com a testimoni de suport a La Unió amb motiu de la celebració dels 50 anys destacant la seva contribució en el professionalisme de la gestió sanitària, i molt recentment el 6 de març en un acte Unió-ESADE sobre el model sanitari català i la governança pública compartint la necessitat de recuperar els valors diferencials del model.

Volem que descansi en pau, però no li podem demanar això perquè ell segur que vol continuar estan actiu en el que fem, i nosaltres també ho necessitem.

El seu testimoni és un testimoni de futur, i el millor homenatge que li podem fer és continuar, que el III Congrés de Gestió Clínica i Sanitària sigui un èxit i, que el seguim  recordant amb nostàlgia i serenor, i amb un somriure a la boca, compensant la tristesa de la pèrdua amb el sentiment de sort d'haver-lo conegut.

Ramon Cunillera, gràcies, gràcies per ser-hi sempre, fins i tot quan no hi ets present.