Newsletter

Ana Urrutia, presidenta de la Fundación Cuidados Dignos i la màxima impulsora de la Norma Libera-Care, va explicar la trajectòria d'aquest model assistencial. Urrutia va destacar que les subjeccions de pacients és un tema que afecta i que han d'abordar les entitats i les institucions però també la societat, i, en concret, l'Administració. Per subratllar la idea que encara les subjeccions són un tema difícil va destacar que no es disposa de dades.

Podeu consultar, a continuació, la presentació que va fer Ana Urrutia.

Va fer èmfasi en la paraula Dignitat, ja que, segons l'expert, s'usa habitualment, però de forma equivocada. Ell va definir la dignitat com la condició de tot ésser humà pel fet ser-ho. D'altra banda, va parlar del Deure. En situacions concretes hi ha diferents camins per escollir, i el deure ens obliga a escollir la via més òptima. S'ha de tenir en compte, però, que no afecti a cap ésser humà, ja que sinó seria indigne. Per tant, Digne no és allò bo, sinó allò òptim.

Gracia va assegurar que “no ens agrada deliberar. Ens agrada pensar ràpid, emocionalment”. A més, va expressar que el problema és la falta de cultura, ja que “no sabem quins són els nostres valors”. S'han de protegir tots els Valors, buscar solucions i camins per no malmetre'n cap.  

Per a ell, la Qualitat Assistencial és escollir el curs òptim, i la No Subjecció en seria un exemple, ja que és la utilització correcte dels mitjans per a tractar persones de forma digne. Per últim, el professor va comparar el canvi cultural que hi va haver amb les nafres de decúbit, ja que actualment si el pacient en té “indica una assistència incorrecte”. “Amb les subjeccions ha de passar el mateix. Hi ha d'haver un canvi cultural dels professionals de la assistència i que es visualitzi com una mala assistència”, va afirmar. 

Un dels centres que va compartir la seva experiència va ser el Centre Sociosanitari Sant Joan de Déu d'Esplugues, representat per la terapeuta Núria Pérez. En el seu cas van voler demostrar a través d'imatges l'evolució del centre, després d'implementar la norma Libera-Care. A part, van deixar-ho palès amb dades, i és que el 2013, l'any del seu inici, tenien un 21% dels pacients amb contenció física i un 26% de caigudes. El 2016, en canvi, només un 4% tenen una contenció física, i s'han registrat un 12% de caigudes, per tant estan “molt orgullosos per la feina feta”, va manifestar la terapeuta. 

Van explicar que la reestructura d'espais, així com una reestructuració de la ubicació i els horaris dels professionals, han estat claus per la implementació del Norma Libera-Care.

• En breu podreu consultar la presentació que van fer. 

Per aplicar-ho també disposen de cadires basculants, llits articulats i sensors de moviment, que “tot i que necessiten una petita inversió, és assumible”. Amb tot plegat, de 26 mesures de contenció que utilitzaven quan ho van implantar, ara en tenen només 3. “Sí que es pot. A mi també em semblava impossible fa 2 anys, però pot ser una realitat”, va animar a tots els assistents.

• Podeu veure la presentació que van realitzar a la jornada aquí.

Actualment, l'any 2016, amb 5.000 residents, utilitzen només un 1% de subjeccions. Des del centre estan molt satisfets amb els seus resultats i asseguren que s'ha desmitificar la idea que es té, ja que “deslligar no vol dir més caigudes, sinó tot el contrari. En definitiva, millorem la qualitat de vida de les persones que és essencial”.

• Trobareu la seva presentació en aquest enllaç.

En aquesta taula es van exposar diverses experiències:

• Podeu descobrir més profundament la implementació del Libera-Care a la Residència San Roc en aquesta presentació.

• La seva presentació la trobareu complerta aquí.
   

Begonya Carranzo, coordinadora del Projecte Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Unitat Sant Joan Grande, va ser l'última en presentar com ha implementat el seu centre la Norma Libera-Care. En el seu cas, on predominen els pacients amb problemes de salut mental, va destacar que també aposten fermament per una atenció centrada en la persona. Per ta d'implementar adequadament la norma van formar un equip i van haver d'analitzar l'espai a través d'enquestes a usuaris, familiars i tutors.

D'altra banda, va assegurar que també és important el trasllat de la informació a altres àrees del centre, perquè “en cas que els pacients hagin de ser ingressats a planta, per exemple, no ens els tornin lligats. No volem que es torni a la subjecció”.

• Podeu consultar la presentació que va fer aquí.

Va tornar a insistir en el canvi cultural envers les subjeccions, però va destacar que és essencial la motivació de les persones, la col·laboració amb cuidadors i familiars i la conscienciació de tot l'entorn. Urrutia va assenylar que en relació a traslladar la norma als centrse "queda molta feina per fer". Va acabar afirmant que "aquest model és vàlid per a tots els nivells assistencials i en totes les especialitats, ja que en tots ells es té cura de les persones, i això és el que persegueix aquest Nou Model Libera-Care".

Acte seguit van intervenir José Luís Argudo, director de Programes Assistencials del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i José Miguel Ortiz, supervisor d'Infermeria del mateix centre. El seu cas va servir per veure com l'evolució del Libera-Ger al Libera-Care és una realitat i com es pot aplicar a un centre de salut mental. Els dos van presentar noves línies de treball que s'estan duent a terme al seu centre.

Argudo va explicar que va ser el 2013 quan se'ls va despertar l'interès, just després d'una conferència d'Urrutia. Després d'un viatge a Gernika es van posar a treballar en el projecte i des del centre s'hi va apostar de forma clara i decidida. L'objectiu és aplicar la norma Libera-Care en totes les línies de servei del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. En aquest sentit, va remarcar la feina que s'està fent en l'àmbit de la salut mental ja que “no és fàcil, però enriqueix l'atenció que es dóna als pacients”. D'aquesta forma, s'ha evolucionat a una atenció centrada en la persona que suposa una millora pel pacient i “li dóna veu i vot. A més, la família se sent més reconeguda”, explicava Argudo.

José Miguel Ortiz va parlar de la seva experiència com a professional del centre de Salut Mental, un lloc que quan es parla de la Norma Libera-Care sorgeixen molts dubtes. “És més digne? És més segur? És possibles? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem els professionals de la Salut Mental”, explicava. Ortiz va assegurar que “és segur dur-ho a terme, però en Salut Mental més difícil, ja que es necessita implicació, sensatesa i una bona formació”. Va voler remarcar la importància de saber controlar els estats d'agitació dels pacients, tècniques per prevenir la violència i l'autolesió, i sobretot tenir aptituds per poder-ho fer. Buto remonto ir vidaus apdailos darbų kainos https://www.bustovizija.net/apdailos-darbu-kainos/

Ortiz va concloure constatant que en total tenen uns 1.000 pacients a l'any i d'aquests només 50 persones necessiten subjeccions temporals. “La confiança és el camí per a creure i continuar amb aquest nou model assistencial”, va assegurar.

Consulteu la presentació que van realitzar fent click a al fotografia.

Per finalitzar la Jornada, es va procedir a l'entrega de certificacions de la Norma Libera Care a alguns dels centres assistents a la sessió.

Els centres que van obtenir, doncs, aquesta certificació van ser:

• Residencia Joviar (Lleida)
• Sant Joan de Dèu Serveis Sociosanitaris (Barcelona)
• Sant Joan Grande (PSSJD) (Barcelona)
• Fundació Residència Sant Roc (Gironella)

Tots ells van obtenir la última fase d'evaluació dins la norma Libera-Care, la Fase III: Norma Libera-Care, Libera Dignos.