Newsletter

Anna Riera, directora assistencial, d'anàlisi sectorial i de participació associativa de La Unió, i Cristina Aragüés, responsable de comunicació corporativa de l'associació empresarial, van ser les encarregades d'inaugurar la sessió.

Anna Riera va explicar que la comunicació és clau en l'entorn actual, ja que constitueix un element de transparència i, especialment, en el sector sanitari i d'atenció a la dependència, tan sensibles per a l'opinió pública pel seu valor com a factor de cohesió social i motor econòmic. Per la seva banda, Cristina Aragüés va assenyalar l'objectivació de resultats i la medició d'aquests com a punts essencials per al Consell Tècnic Assessor de Comunicació i RSC de La Unió per conèixer si s'estan desplegant polítiques de comunicació en línia amb els objectius estratègics de les entitats.

Jordi Graells, coordinador de continguts i innovació a la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió de Generalitat de Catalunya, va centrar la seva exposició en el nou rol del ciutadà. En aquest sentit, va explicar que el pacient ha deixat de ser un subjecte passiu portador de la malaltia, que s'adapta a les ordres mèdiques, i ha esdevingut una persona autònoma que accepta el consell professional d'acord amb les seves preferències vitals. Per tant, segons Graells, ja no és suficient la comunicació metge-pacient, sinó que és necessari avançar cap a un model de relació que permeti conèixer les capacitats del pacient i identificar i respectar-ne les preferències. Aquest nou paradigme relacional –va indicar- ha de ser fruit de la coproducció de serveis amb la ciutadania.
 
Pel que fa al camp de la digitalització i a l'ús de les noves tecnologies, Jordi Graells va apuntar que no se'ls hi ha d'atribuir propietats miraculoses, ja que són només un instrument al servei de les causes.
 
El coordinador de continguts i innovació a la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió de Generalitat de Catalunya va fer extensiva la col·laboració en el conjunt de serveis a tots els àmbits professionals i va destacar la innovació com a element clau per aconseguir-ho. Així mateix, es va referir que cal una bona gestió dels recursos humans perquè se sentin implicats, a partir de situar l'empleat en el primer pla, fomentar la intraemprenedoria (que els empleats emprenguin des de dins) i connectar el talent dins i fora de l'organització.
 
Jordi Graells va fer èmfasi en la importància d'una gestió més intel·ligent de la propietat intel·lectual, és a dir, obrir les dades perquè les empreses en facin aplicacions. Amb relació a aquest punt, va posar diversos exemples duts a terme pel Govern de la Generalitat, com les informacions sobre rodalies, on l'Administració no és la única que genera valor públic. En l'àmbit sanitari, va fer menció al Diagnosticat, engegat pel Departament de Salut, on s'exposen les dades a temps reals de l'Atenció Primària a Catalunya.
 
Finalment, Graells es va referir a la importància de la col·laboració des de la societat exemplificant-la amb la Xarxa d'Innovació Pública (XIP), en la qual treballadors públics de diverses administracions catalanes proposen incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura, operativa i estratègia de l'Administració, per fer-la més participativa i innovadora.  
 
Com a conclusió, va assenyalar que cal que les organitzacions es plantegin quines dades poden oferir als altres perquè les hi puguin donar un ús intel·ligent i quins comptes de xarxes socials es podrien activar.

Podeu accedir a la presentació de Jordi Graells, coordinador de continguts i innovació a la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió de Generalitat de Catalunya.

Antonio Fuertes, responsable de reputació corporativa a Gas Natural, va explicar com l'entitat gestiona la reputació i responsabilitat corporatives.

Fuertes va iniciar la seva intervenció fent referència als compromisos en els quals se centra la política de Responsabilitat Corporativa de la companyia. És a dir, el conjunt d'accions desenvolupades per establir relacions de confiança amb els seus grups d'interès i satisfer de forma coherent i equilibrada les seves expectatives. Aquests compromisos –va indicar- són: l'orientació al client, el compromís amb els resultats, el medi ambient, l'interès per les persones, la seguretat i la salut, el compromís amb la societat i la integritat.

El responsable de reputació corporativa a Gas Natural va assenyalar que l'orientació al client se situa en el centre de les decisions que es prenen en l'empresa i que aquest factor es gestiona a partir d'una oferta adaptada al client.

Amb relació al compromís de la companyia amb la societat, Antonio Fuertes va exposar algunes de les iniciatives dutes a terme en diferents països, com Energía Social (a Colòmbia), Cuartel V (Argentina) o Barrios Carenciados (Nicaragua).

Pel que fa a la gestió de la reputació corporativa, Fuertes va explicar que s'utilitza el model Rep Track, el qual proporciona informació sistemàtica sobre la reputació de l'empresa. El Rep Track es basa en 26 criteris i es divideix en el Rep Tarck Pulse, el qual medeix la reputació emocional, i el Rep Track Index, centrat en una anàlisi racional de la reputació en funció de 7 dimensions i dels seus atributs. També va remarcar que la gestió dels riscos reputacionals garanteix la creació de valor a llarg termini.

Finalment, sobre la utilització que fa l'empresa de les xarxes socials, va indicar que el seu model està basat en la notorietat (“quant” es parla d'algú a la Xarxa) i en la notabilitat (“com” es parla d'algú). A partir d'aquests conceptes -va afegir- s'estableix un model de gestió dels diferents espais d'Internet (xarxa multimèdia, social, etc.).

Podeu consultar la presentació d'Antonio Fuertes, responsable de reputació corporativa a Gas Natural.

Carmen Lara, del Departament de comunicació de Bayer, va començar la seva intervenció diferenciant la comunicació de la publicitat. Va explicar que aquesta última és unidireccional i el seu objectiu és generar consum, mentre que la comunicació és un procés bidireccional que té la finalitat de canviar percepcions i generar opinió.

Tot seguit, es va centrar en la comunicació en el sector salut i va posar en relleu que es tracta d'un àmbit que té un gran impacte social. Amb relació a aquest aspecte, Lara va assenyalar que, actualment, els mitjans han adquirit un paper com a prescriptors de salut, per la seva gran capacitat d'influència entre la població en general. Per aquesta raó, va subratllar, és necessari un seguiment i objectivació de la informació.

Així mateix, es va servir de l'exemple de la campanya de sensibilització per a donar a conèixer la píndola anticonceptiva a la societat duta a terme per Bayer, per destacar l'important rol que juguen els mitjans de comunicació en els canvis d'actitud i la millora de la salut de la població.

Finalment, va fer referència al fet que Internet ha canviat el panorama comunicatiu i s'ha produït una multiplicació dels canals amb els diferents avantatges i inconvenients que això comporta. En aquest sentit, va apuntar com a aspectes positius d'Internet, la instantaneïtat i el fet de permetre la interacció amb un gran nombre d'interlocutors, i com a desavantatges, la saturació d'informació, l'anomenada “infoxicació”.

Podeu accedir a la presentació de Carmen Lara, del Departament de comunicació de Bayer.

La comunicació i la proximitat van ser el centre temàtic de la ponència de Marta Corderas, cap de la unitat de relacions institucionals i imatge corporativa de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

Corderas va afirmar que, malgrat l'Hospital Universitari de Bellvitge és un centre molt gran –és el centre referent (alta tecnologia) per a més de 2 milions d'habitants de les àrees Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre-, s'ha treballat de manera exhaustiva per a fer-lo més pròxim.

Com a mapa de públics, Marta Corderas va identificar públics interns (professionals sanitaris i no sanitaris, voluntaris, directors, etc.) i externs (malalts i familiars, institucions, proveïdors, mitjans de comunicació, etc.). Per donar resposta a aquests públics, va explicar que l'Hospital s'organitza en diverses àrees, com la Unitat de Relacions Institucionals, Protocol i Imatge Corporativa de l'Hospital -constituïda per telefonistes, hostesses i una part de comunicació i audiovisuals-. Aquest equip multidisciplinar té l'objectiu d'oferir un servei de comunicació global. En aquest sentit, va explicar que es va dur a terme un projecte de reunificació dels equips d'hostesses i telefonistes per a millorar les relacions internes, externes i la imatge de l'Hospital.

També es va referir a les relacions institucionals que es duen a terme i que engloben des de congressos, cursos, taules rodones, fins a exposicions d'art, campanyes, actuacions de protocol, etc.

Pel que fa a la imatge corporativa de l'Hospital Universitari de Bellvitge, Corderas es va centrar en l'Àrea de Comunicació i Audiovisuals. Sobre aquesta última va explicar que és l'equip de suport als professionals en fotografia, vídeo, disseny escrit, etc., a més de la responsable de l'edició de tots els documents impresos, papereria i programes, entre altres coses. Amb relació a l'Àrea de Comunicació, la va dividir en una àrea interna (dedicada a intranet, TV de circuit tancat, etc.) i una externa (relació amb els mitjans de comunicació, gestió de la web, etc.).

Finalment, va afegir que una altra branca de RSC desenvolupada per l'Hospital és la Cooperació Sanitària Internacional, la finalitat de la qual és ser proactiu en la col·laboració dels professionals sanitaris i no sanitaris en l'acció social i humanitària.

Podeu accedir a la presentació de Marta Corderas, cap de la unitat de relacions institucionals i imatge corporativa de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

Joan Grané, gerent de l'Hospital de Campdevànol, va basar la seva ponència en l'evolució de la comunicació interna i externa del centre i en la seva experiència en aquest àmbit.

Grané va explicar que l'any 2006 es va fer la primera enquesta de clima laboral per mesurar la percepció de les persones contractades per l'Hospital amb relació a la seva organització. Dels resultats obtinguts, es va fer palesa la necessitat de millorar la comunicació interna del centre i es va posar en marxa un Pla de Comunicació.

Amb relació al desenvolupament d'aquest pla, el gerent de l'Hospital de Campdevànol va assenyalar que, com a punt de partida, es van fer entrevistes a tots els nivells de la institució (personal, direcció, sindicats, etc.). Tot seguit, es va constituir l'equip de comunicació que té la funció principal de millorar les eines de comunicació existents i participar en la proposta i creació de nous canals comunicatius.

Joan Grané va fer menció a algunes eines de comunicació interna de l'Hospital de Campdevànol, com la Intranet, la revista del centre o la memòria corporativa. També va apuntar com a acció comunicativa recent (març 2012) l'elaboració d'un Manual de Comunicació de Crisi.

Arran del seguit d'accions de comunicació desenvolupades, el doctor Grané va explicar que l'enquesta de clima laboral que es va fer l'any 2010 va obtenir uns resultats molt millors que l'any 2006.

Joan Grané va fer èmfasi en l'increment de les accions comunicatives que ha dut a terme l'Hospital, malgrat la difícil situació que està vivint el sector salut. En aquest sentit, va explicar l'adopció d'una estratègia reactiva de cara als mitjans de comunicació, a partir de la difusió de notícies positives (l'aliança estratègia el Triangle del Senglar, els Premis TOP20, etc.) i el fet de centrar l'atenció en reforçar la comunicació interna.

Finalment, el gerent de l'Hospital de Campdevànol va resumir les lliçons apreses aquests anys en l'àmbit de la comunicació, afirmant que es tracta d'un procés estratègic per a l'Hospital, garant de satisfacció interna i un instrument essencial per a ser una institució oberta i propera.

Podeu accedir a la presentació de Joan Grané, gerent de l'Hospital de Campdevànol.