Newsletter

A la inauguració de l'acte, Raquel Garcia-Gordón, market acces manager de Novartis Farmacéutica, va manifestar l'orgull de la companyia per participar en iniciatives innovadores, posant com a exemple la jornada de La Unió, i va recordar la necessitat que tots els actors que intervenen en el model sanitari i social català treballin de manera proactiva i conjunta per aconseguir que sigui sostenible.
 

A continuació, Pau Sànchez, director del Pla director sociosanitari, va anunciar que toca fer un canvi “de gran envergadura” per adaptar l'atenció sanitària i social a l'envelliment de la població. Així mateix, va explicar que ara es potencia l'atenció integral, integrada i centrada en la persona, fet que aporta una gran expertesa als equips.

Després, Mònica Ribas, subdirectora general d'Atenció a les Persones i de Promoció de l'Autonomia Personal de l'ICASS, va recordar que la persona no es pot fragmentar i que, per tant, necessita tant atenció sanitària com social. En aquest sentit, va subratllar la importància que té el Pla Interdepartamental d'Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), el qual, segons va dir, permet un treball conjunt des dels departaments de Presidència, Benestar Social i Família i Salut per garantir una atenció “integral, integrada i centrada en la persona”. A més, la representant de l'ICASS va exposar breument els vuit projectes amb els quals s'ha començat a treballar dins del PIAISS.

Tot seguit, Helena Ris, directora general de La Unió, va destacar que el PIAISS aborda la integració de l'atenció sanitària i social des d'una visió molt pragmàtica. A més, va posar de manifest que, malgrat les dificultats per coordinar serveis socials i sanitaris, quan hi ha treball conjunt, s'aconsegueixen bons resultats que ajuden molt les persones, en especial les que es troben al final de la vida.

Carles Blay, responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) de la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, va dictar la conferència inaugural de la sessió, sobre Treball Social i atenció a la cronicitat. En la seva intervenció, Blay va destacar que qualsevol definició de complexitat és arbitrària, ja que la complexitat té més a veure amb la singularitat de cada persona que amb una categoria general inequívoca, segons va dir. Malgrat això, va explicar que des del Pla de Salut de Catalunya es va establir la definició de dos perfils de complexitat des del punt de vista sanitari, els pacients crònics complexos (PCC) i els que requereixen un model d'atenció a la cronicitat avançada (MACA).
 

També va recordar que la identificació es basa en el judici professional, a partir del perfil clínic i les necessitats determinades i del criteri del professional referent. A més, va incidir especialment en el fet que, segons els criteris clínics, ser identificat suposa un benefici per al pacient. Així mateix, el responsable del PPAC va informar que actualment hi ha 100.000 persones identificades a Catalunya i va recalcar que tots els professionals identifiquen els PCC i MACA de manera equivalent.

D'altra banda, Carles Blay va subratllar que només en un 3% dels pacients complexos hi ha un risc de situació social baix i que, per això, tal com va apuntar, “centrar-se només en la vessant sanitària és un error”. Així doncs, l'expert va voler deixar clar que la gran majoria de persones amb complexitat clínica requereixen atenció social i que no es poden avaluar ni planificar les seves necessitats sense considerar el component social. Per acabar, va recordar que els professionals del Treball Social tenen un gran potencial com a gestors de casos.

Podeu consultar a continuació la presentació que va fer Carles Blay.

La primera taula de la jornada, que va ser moderada per Marco Inzitari, director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili, es va centrar en experiències de coordinació i d'implantació del PPAC en el territori des de les organitzacions. En primer lloc, Francesca Moyá, metgessa de Mútua Terrassa, va explicar el Programa d'Atenció a la Cronicitat i el funcionament de la Unitat Funcional de Crònics (UFC) d'aquesta entitat. Segons va exposar, gràcies a aquestes eines s'ha aconseguit reduir significativament els pacients reingressadors i d'urgències. Moyá va destacar el paper de les persones, ja que, segons va comentar “els professionals són els que realment han aconseguit tirar endavant la UFC“ i va posar com a repte la coordinació i la creació d'un pla d'intervenció comú amb els serveis de la xarxa social no sanitària.
 

La segona intervenció va ser a càrrec d'Anna Muñoz, infermera del CAP Casernes de Barcelona, qui va exposar el cas d'una malalta d'Alzheimer de 89 anys per posar de manifest la gran quantitat de recursos que cal mobilitzar en aquest tipus de situacions. En aquest cas es van produir intervencions tant d'una infermera, com de la gestora de casos i de la treballadora social. A més, Anna Muñoz també va fer referència al rol del cuidador i al paper que juga en la cura del pacient i les seves afectacions.

Per finalitzar la primera taula, Ester Sarquella, educadora social, directora de serveis socials bàsics i membre del Comitè Operatiu del PIAISS, va parlar de projectes pilot de models col·laboratius entre serveis de salut i serveis socials en pacients crònics complexos. Sarquella va ressaltar que el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) va més enllà de la pràctica clínica i, pel que fa al PIAISS, va recordar la importància del treball conjunt i de “tenir una visió compartida” que permeti reconsiderar el rol de les persones i dur a terme canvis en els professionals i les organitzacions.

A continuació podeu descarregar les presentacions dels participants a la taula:

La segona taula de la sessió, moderada per Melinda Jiménez, responsable de Treball Social del Consorci Sanitari Integral, va recollir diverses experiències presentades per professionals del Treball Social amb l'objectiu de debatre al voltant del paper que juguen en l'atenció al pacient crònic. La primera a intervenir va ser Carme Guinovart, treballadora social i coordinadora d'aquest àmbit a l'Hospital Santa Creu de Vic, qui va posar èmfasi en la necessitat d'assegurar els drets dels usuaris. A banda d'això, va parlar de l'evolució de l'atenció a la cronicitat i va recordar que en la intervenció dels treballadors socials no es pot oblidar la singularitat de les persones, és a dir, dels pacients. A més, va voler destacar que el que ha de fer el Treball Social és acompanyar les persones.
 

A continuació, Pepita Rodríguez, referent de l'Àrea de Treball Social a l'Àmbit Barcelona ciutat, de l'ICS, va mostrar la seva decepció perquè la majoria de vegades l'atenció social queda en un segon terme i perquè, tal com va dir, “ha estat difícil fer sentir la veu del Treball Social en l'atenció a la cronicitat”. Tanmateix, va subratllar que des d'aquesta disciplina hi ha una manera de veure les coses que integra una visió de la complexitat i un mètode de treball que, segons el seu parer, s'ha de mantenir. D'altra banda, també va convidar els assistents a fer una reflexió sobre el rol del Treball Social en l'atenció a la cronicitat.

La tercera intervenció va ser a càrrec de Cristina Tudó, treballadora social de l'Hospital de Terrassa, del Consorci Sanitari de Terrassa, qui va donar a conèixer la intervenció social amb pacients crònics complexos en aquest centre. Tal com va dir, han optat per treballar de manera més proactiva, assegurant així una atenció integral i augmentant la prevenció. La treballadora social va incidir en el fet que no s'ha de “culpabilitzar” el pacient reingressador i que cal anar molt en compte amb les pressions basades en criteris economicistes.

Més tard, Mercè Riquelme, treballadora social del Servei de Suport Integral de l'ICO Badalona, es va centrar en l'aplicació del Treball Social en pacients amb càncer, és a dir, en l'aplicació per a casos de cures pal·liatives. Entre altres coses, va donar a conèixer la “consulta VIP”, de Valoració Integral Pal·liativa, que s'ha posat en marxa en aquesta entitat. Per acabar, Riquelme va destacar que encara queda molt camí per recórrer en aquest àmbit.

La cinquena intervenció va ser la de Juan Manuel Rivera, treballador social, referent comunitari de Dependència al Garraf, qui va reclamar a les institucions que assumeixin la seva responsabilitat per donar una millor atenció al pacient, ja que, des el seu punt de vista, cal fer un salt per incorporar la coresponsabilitat de les institucions. A més, també va fer referència a la importància de realitzar un abordatge transversal per als pacients crònics.

Per acabar, Tina Ureña, treballadora social i CAP d'Àrea de Rehabilitació del Centre Psicoteràpia Barcelona – Serveis Salut Mental, es va centrar en les respostes assistencials a la cronicitat en l'àmbit de la salut mental i va donar a conèixer el programa de gestió de casos de l'Eixample. En la seva intervenció va remarcar especialment que el Treball Social és un potent gestor de casos i que ho ha estat històricament, i va recordar que les persones vulnerables han d'estar al marge de la distribució de les tasques dels professionals a nivell organitzatiu. 

A continuació podeu descarregar les presentacions que van fer alguns dels participants a la taula:

Núria Carrera, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, va fer la cloenda de la jornada. En la seva intervenció, va apostar per compartir valors ètics i de compromís per part de tots els agents i va subratllar que cal renovar velles experiències d'aprenentatge amb realitats noves.
 

D'altra banda, malgrat que va puntualitzar que la situació de crisi ha convertit el Treball Social en rellevant, va animar els assistents a reforçar el paper d'aquesta disciplina i a enfortir el seu lideratge a les organitzacions.