Newsletter

Abans de començar el seu discurs, el president de La Unió, Manel Jovells, va recordar la reunió que el passat 1 d'agost van mantenir tant ell com la directora general de l'entitat, Helena Ris, amb Andreu Mas Colell, conseller d'Economia i Ocupació, en la qual van tenir ocasió de traslladar-li la diversitat i complexitat del sector sanitari. El president va subratllar que en aquell moment van poder explicar al conseller que la diversitat del sector sanitari constitueix també riquesa i que tant els resultats de salut com l'eficiència avalen un model propi que forma part de la història del país, reconegut internacionalment pel seu èxit.
 

No obstant això, Manel Jovells va afirmar que el sector “està preocupat” perquè s'identifiquen tres tipus d'amenaces: infrafinançament econòmic, normativa rígida que no té en compte la diversitat del model, i de tipus polític i social, a causa de la polarització en els posicionaments ideològics.

Subfinançament històric de la sanitat
Pel que fa a la primera amenaça, es va referir al subfinançament històric de la sanitat catalana, al qual s'hi ha d'afegir la duresa de la situació econòmica actual del sector, que es remunta al 2010 amb les primeres davallades d'ingressos. El president va destacar que des d'aleshores el sector sanitari ha vist reduïts els ingressos al voltant d'un 18%, mentre que els costos han augmentat aproximadament un 10%. Jovells també va assenyalar que, actualment, el pressupost sanitari per habitant se situa sobre els 1.100 euros.

En l'àmbit de les dificultats econòmiques del sector, el president va insistir que, fins ara, aquest esforç no ha significat una pèrdua d'activitat ni de qualitat gràcies a l'esforç de gestors i professionals. Jovells va repassar algunes de les accions fetes en aquesta línia, com la gestió de les compres o la reorganització en els centres. Però, sobretot, va subratllar el paper dels professionals, als quals va dirigir unes paraules de reconeixement, ja que els seus sous estan congelats des del 2009 i actualment tenen un poder adquisitiu que se situa a nivells de 2006. Així mateix, Manel Jovells va fer èmfasi en que tot això ha estat possible a través de pactes a la majoria dels centres, malgrat que no s'han pogut traslladar a la negociació col·lectiva. Amb referència a aquest fet, Jovells va mostrar la seva preocupació perquè la majoria de pactes acaben a finals de 2014. En aquesta situació, sembla que els centres de titularitat pública recuperaran via normativa la paga extraordinària. Davant això, el president de La Unió va afirmar que “hem de trobar la manera perquè en els centres concertats també sigui així”, si no, anirà en detriment “del clima intern, la recuperació i l'esperança”, va assenyalar. Entdecken Sie die bunte Welt von Play-Doh Knete! Mit dieser vielseitigen Knete können Kinder ihrer Kreativität freien Lauf lassen, indem sie die offizielle Play-Doh Seite besuchen. Lassen Sie Ihre Kinder neue Formen und Figuren erschaffen!

En aquest sentit, el president va reclamar un millor finançament de la sanitat catalana, com sempre ha fet La Unió, des de la lleialtat institucional. També va demanar que les mesures econòmiques que s'hagin de prendre d'ara endavant no perjudiquin l'economia de la sanitat catalana. Va posar com a exemple la modificació de la Llei de l'IVA que inclou el canvi de tipus impositiu dels equipaments i productes sanitaris, passant del 10% al del 21%. Així, Jovells va reclamar que aquests nous ingressos generats pels centres sanitaris retornin, per la via pressupostària i de la contractació dels serveis, per finançar l'increment de costos dels centres.
 

Pel que fa a la fiscalitat, va incidir en el fet que La Unió ha contribuït a minimitzar l'impacte del canvi de criteri interpretatiu relatiu a l'exempció de l'IVA dels serveis prestats per les AIE als seus socis, quan aquestes són entitats prestadores de serveis sanitaris.

Disposicions normatives
En l'àmbit de les disposicions normatives, el president de La Unió va remarcar que, a vegades, no tenen en compte la diversitat del model sanitari i social. Es va referir a la normativa de Contractes del Sector Públic i a l'afectació sobre les Agrupacions d'Interès Econòmic constituïdes per diferents entitats de la xarxa d'utilització pública (SISCAT), tant de titularitat pública com privada. També va fer referència a la transposició de la nova directiva de contractació pública, la qual, segons va assenyalar, hauria de trobar el seu encaix en la singularitat del model sanitari català. En ambdós casos, La Unió ha dut a terme diversos treballs que ha traslladat a les administracions implicades per ajudar a adequar la normativa a la realitat del model sanitari català.

A continuació, referint-se a l'àmbit polític i social, Manel Jovells va mantenir que el model sanitari català s'està posant en qüestió perquè tot el que és privat està sota sospita i va apel·lar a un dels principals trets del model: la col·laboració publicoprivada.

Per acabar, el president de La Unió va oferir la col·laboració de l'entitat amb l'objectiu de superar aquestes amenaces i treballar en favor del model i la seva sostenibilitat.

 

Helena Ris, directora general de La Unió, va emmarcar el Pla de Treball i va destacar les prioritats per al 2015. 

Àmbit de relacions laborals
Malgrat que el 2014 el sector no ha assolit un conveni col·lectiu de la sanitat concertada, la directora general va destacar que, fins al 31 de desembre d'enguany, els professionals del sector sanitari català concertat es troben sota la cobertura d'algun marc normatiu laboral, ja sigui a través de convenis propis (21%), pactes d'empresa (51%) o el I Conveni Sociosanitari de Catalunya i adhesions (28%). També va recordar que s'ha denunciat el I Conveni Sociosanitari de Catalunya, que finalitza a 31 de desembre d'aquest any i que el període d'ultraactivitat arriba fins al 31 de desembre de 2015.

En aquest sentit, va explicar que es van dur a terme negociacions amb els sindicats de juny a novembre i que es va constituir la Comissió Negociadora del Conveni de la sanitat concertada a l'octubre. A més, es va proposar la creació d'una Taula Tècnica Vinculant per tractar temes dels metges, la qual va ser rebutjada. Finalment, el 19 de novembre els sindicats van rebutjar la plataforma patronal del Conveni de la sanitat concertada.
 

D'altra banda, Ris va recordar que es va organitzar un plenari de gerents i directors de Recursos Humans, el passat 21 de novembre, per informar de l'estat de situació de la negociació col·lectiva a les entitats associades.

Així mateix, va resumir la situació d'altres convenis del sector, com:

• El VI Convenio Marco Estatal de Dependencia, que finalitza el 31 de desembre d'enguany i té un any d'ultraactivitat (2015).
• El Conveni d'Establiments sanitaris d'hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d'anàlisi clínica es prorroga un any (2015) i un any d'ultraactivitat (2016).
• El Conveni de Serveis d'Atenció Domiciliària, que se signarà el 16 de desembre de 2012 i tindrà una vigència de 2015 a 2018 i amb un període d'ultraactivitat de dos anys.

En aquest mateix àmbit de les relacions laborals, Helena Ris va fer èmfasi en el fet que s'han fet les gestions institucional adients perquè, si hi ha recuperació de la paga dels empleats públics dependents de l'administració de la Generalitat, el sector sanitari concertat també disposi d'aquests ingressos per compensar els esforços que en matèria salarial han realitzat els seus professionals.

Pla de treball
D'altra banda, des de la Direcció General es va resumir el Pla de Treball 2015, amb el lema Mantenint els nostres valors en temps d'incertesa, i es va indicar que és l'instrument que servirà de guia per al proper any. Ris va fer referència a diversos aspectes com l'assistencial, l'econòmic, de comunicació, d'innovació i d'àmbit internacional.

Helena Ris també va explicar que s'han establert com a objectius corporatius la realització del Pla Estratègic de La Unió 2016-2020 –duent a terme la revisió de les principals línies estratègiques, l'avaluació del grau de consecució dels objectius i l'obertura de vies de discussió i consens– i el desenvolupament de la Responsabilitat Social Corporativa, aspecte per al qual es tindran especialment en compte les conclusions dels grups de treball de la V Jornada Associativa de La Unió, celebrada el passat 4 de desembre.

Finalment, la directora general de La Unió va donar a conèixer la tasca desenvolupada en comunicació, destacant les aparicions permanents als mitjans i la publicació de 7 articles d'opinió, així com les trobades amb directors de mitjans. A més, també va subratllar la posada en marxa del nou web i la continuïtat a les xarxes socials mitjançant el compte de Twitter @uchcat i “Apunts”, el blog de La Unió.

 

En el marc del Pla de Treball, els vocals-presidents de cada Consell de Sector de La Unió van donar a conèixer els objectius per a 2015, els quals es resumeixen a continuació:

Atenció Primària

• Estudi dels diferents models de prestació de serveis a tercers, fora de la cartera pública: desenvolupament de l'anàlisi, estudi i definició d'estratègies.
• Elaboració de plantejaments estratègics en la gestió de l'atenció farmacèutica d'atenció primària (model d'assignació de la despesa DMA, model de coresponsabilització i risc, models de millora qualitativa de la prescripció, desenvolupament del projecte de la recepta electrònica, etc.).
• Col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics: encaix de la farmàcia comunitària en la xarxa de serveis.
• VI JIAP, jornada innovació en AP: Deixar de fer per a fer-ho millor, prevenció quaternària.
• Contribuir al desenvolupament del NSP, especialment pel que significa de canvi en l'AP.

Atenció Especialitzada d'Aguts

• Posar en valor l'estudi sobre l'hospital de futur, desplegant les actuacions necessàries per a la seva utilització en la planificació i com a document de base de treball per al sector. 
• Contribuir al NSP, especialment per l'impacte del canvi en l'àmbit de la XHUP.
• Avançar, en el marc del projecte de l'Observatori d'Aliances Estratègiques de La Unió, en el registre i en la posada en valor de les aliances estratègiques, conjuntament amb el Consell de Sector d'Aliances Estratègiques.
• Treballar en l'abordatge de l'activitat privada en els centres concertats del SISCAT i elaborar un document de recomanacions, si s'escau.
• Abordatge del temes amb impacte als hospitals: MHDA, Pagament per resultats, ...
• V i VI trobada de Directius d'Hospital.

Atenció Sociosanitària

• Contribuir i fer plantejaments de futur del sector sociosanitari, especialment pel que fa al seu encaix amb els serveis socials i també el nou encaix amb els serveis d'atenció especialitzada i de primària (Pla interdepartamental d'atenció i interacció social i sanitària - PIAISS).
• Avaluar les propostes organitzatives, d'ordenació de l'atenció i sistema de pagament per a la compra de serveis sociosanitaris d'acord amb l'evolució de la seva complexitat.
• Participar en la posada en marxa del nou model d'acreditació de centres d'atenció sociosanitària.
• Impacte del NSP, pel canvi que implica per al sector sociosanitari.
• Contribuir des del sector a les propostes del Conveni Sociosanitari.

Atenció a la Salut Mental

• Completar el treball recollit en el document Repensant el model d'atenció integrada de salut, des de la salut mental: anàlisi i propostes de La Unió per a una visió constructiva del model.
• Aprofundir en la dinàmica específica dels hospitals generals en l'àmbit de la salut mental i a tot l'àmbit de la salut mental infantojuvenil, desplegant les propostes treballades.
• Contribuir en les propostes del Pla Integral de Salut Mental.
• Contribuir al desenvolupament d'un sistema d'informació (CMBD) útil per a la gestió dels serveis de salut mental.
• Definir els criteris i les propostes per a un nou sistema de pagament.
• IV Jornada de Salut Mental, aliances estratègiques i lideratge clínic (25 de març).

Atenció a la Dependència

• Posar en valor l'informe Repensant el model d'atenció a les persones amb dependència, desplegant les actuacions necessàries.
• Promoure la visió del sector com a generador de riquesa, d'ocupació i de cohesió social.
• Contribuir i fer plantejaments de futur del sector social, especialment pel que fa al seu encaix amb els serveis sociosanitaris dins del Pla Interdepartamental d'Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS).
• Participar en la posada en marxa del nou model d'acreditació de centres d'atenció a la dependència.
• Actuacions en l'àmbit de la discapacitat.
• Treballar conjuntament amb la Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat en el nou model de contractació de serveis a les persones.
• Jornada Tècnica Compartim el que fem.

Baitcasting fishing reels can also be called overhead reels which is a term that refers to how they are cast. They are often quite simple in design and the line sits on a revolving spool. The crank can be left of right handed and it is the handle that the angler would turn. All types of fishing reels have a drag system. You may think of it as a clutch or a line braking system. The idea of using a drag is letting the line unwind in a controlled manner off the reel when a fish fights and pulls so hard that the line is in danger of breaking.

Activitat Privada

• Promoure l'acreditació i la qualitat com a valors d'excel·lència i de mercat en les empreses del sector.
• Estudiar experiències de col·laboració publicoprivada que existeixen en el nostre país i plantejar propostes per tal de donar a conèixer els models que han estat més eficients en aquest àmbit.
• Contribució activa al conveni d'UNESPA per a accidentats de trànsit, perquè doni resposta a la contribució adequada de les entitats proveïdores de l'assistència sanitària.
• Analitzar l'impacte dels canvis en la normativa fiscal en el sector privat (IVA).
• II Jornada tècnica del Consell de sector d'activitat privada sobre experiències de CPP (febrer 2015).

Aliances Estratègiques

• Ser un marc de trobada per a compartir coneixement.
• Compartir el coneixement especialitzat sobre aliances estratègiques i difondre les experiències i bones pràctiques entre els associats.
• Elaborar un document de guió metodològic i de bones pràctiques per a les organitzacions que cerquin projectes comuns amb altres entitats.
• Jornada del Consell.

L'Assemblea General d'Associats de La Unió de l'11 de desembre va acollir l'entrega de la cinquena edició dels Premis La Unió a la Innovació en Gestió. Aquests guardons responen a la voluntat de l'associació empresarial de reconèixer i atorgar valor al treball de les organitzacions sanitàries i socials en aplicar innovacions a la gestió de les seves institucions, de destacar el valor que aporten en la gestió de les persones i de premiar les innovacions que es tradueixen i impacten positivament en resultats per als ciutadans. 

Els premis van ser entregats per Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement –qui va presidir l'acte de cloenda de l'Assemblea–; Roser Fernández, secretària del Departament de Salut; Lluís Bachs, president del Parc Sanitari Pere Virgili, i per Manel Jovells i Helena Ris, president i directora general de La Unió, respectivament. Joan Maria Ferrer, director d'assessorament, consultoria i serveis a l'associat de La Unió, va ser l'encarregat d'anunciar els premiats.

• En la categoria d'Eficiència i Sostenibilitat, els guardonats van ser els següents projectes:
  • 1r. Premi: IDC Salut, per "Integració de la plataforma de compres en el procés assistencial". 
  • Finalista: Consorci Sanitari del Garraf, per "Incrementant l'eficiència del procés quirúrgic. Implantació de la metodologia LEAN en l'àrea quirúrgica". 
• En l'apartat de Gestió dels Professionals, es va premiar a:
  • 1r. Premi: EBA Vallcarca, per "L'accés a la informació com a base de l'excel·lència assistencial. Canviant paradigmes". 
  • Finalista: Fundació Pere Mata/Pere Mata Social, per "Avaluació de competències professionals". 
• En la modalitat de Gestió Assistencial de les Persones, els premis van ser per a:
  • 1r. Premi: Consorci Sanitari de l'Anoia. Hospital d'Igualada, per "Recuperació en cirurgia protèsica de genoll i de maluc". 
  • Finalista: Parc Sanitari Sant Joan de Déu, per "Programa pilot d'atenció al pacient crònic complex en salut mental".

En el seu discurs de cloenda, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va abordar les tres amenaces que, segons va dir durant la seva intervenció el president de La Unió, Manel Jovells, planen sobre el sistema sanitari català.

En l'àmbit polític i social, el conseller va considerar que vivim una etapa amb “un debat important” al voltant de la col·laboració publicoprivada, en el qual des d'algunes posicions ideològiques s'està restant legitimitat al fet que un servei públic es pugui proveir per entitats privades. Mas-Colell va defensar la convivència de la col·laboració entre el públic i el privat insistint en la seva complementarietat.

Sobre les disposicions normatives, va tornar a defensar l'ADN del model sanitari català basat en la col·laboració publicoprivada i, en aquest sentit, va remarcar que no sempre s'entén a escala estatal. Però va argumentar que “cal guanyar llibertat normativa” i va donar el seu suport a aquesta qüestió. En aquest marc, va posar l'exemple de la mesura impulsada des de la Generalitat de recaptar un euro per recepta. “Ens demanen que estalviem però no ens deixen”, va remarcar.
 

Pel que fa a la situació econòmica, el conseller va mostrar la seva preocupació i va afirmar que els països que tenen hisenda pròpia poden capejar millor aquesta situació. Mas-Colell va recordar que des de fa quatre anys la despesa de la Generalitat ha disminuït un 20% del pressupost global i la partida de salut, aproximadament, un 18%. Sobre això, va afegir que “no podem demanar més esforços (amb relació als treballadors) per mantenir la qualitat”.

Mas-Colell també va fer referència al pressupost 2015 de la Generalitat, tant des del punt de vista econòmic com polític, i va mantenir que el Govern té la voluntat de fer efectiva la paga extraordinària als treballadors públics. El conseller va informar que en el pressupost s'han contemplat reclamacions econòmiques però també polítiques i que no s'hauria d'utilitzar com arma llancívola al Parlament de Catalunya. Finalment, va assenyalar que per aconseguir ingressos és necessària una negociació política i que la situació econòmica d'asfíxia és injusta perquè Catalunya és generadora de recursos.
 

Per acabar, el conseller d'Economia i Coneixement va afirmar: “entenc la seva situació, entenguin la meva i anem junts a rescatar diners que són nostres”.