Apunts, el blog de La Unió

Apunts, el blog de La Unió

Rosa Vidal, Directora de l'Àrea Econòmica i de Sistemes de Pagament de la Unió; Sílvia Calvo, Cap d'infraestructures, Serveis i Medi Ambient de la Fundació Institut Guttmann i referent del Consell Tècnic d'Infraestructures i Equipaments de La Unió; i Carme Carmona, Cap d'Estudis de la Direcció d'Infraestructures i Bio-Enginyeria de l'Hospital Clínic i referent del Grup Salut i Clima de La Unió.

Dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra cada 5 de juny, va ser establert per primera vegada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. En els darrers 50 anys, la celebració ha esdevingut una de les plataformes mundials amb més ressò a favor de les causes ambientals[1].

El Dia Mundial del Medi Ambient 2024 se centra a restaurar les terres, aturar la desertificació i enfortir la resiliència a la sequera sota el lema «Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració». No podem retrocedir en el temps, però sí que podem fer créixer els boscos, revitalitzar les fonts d'aigua i restaurar els sòls. Som la generació que pot fer les paus amb les terres.

D'altra banda, durant els últims anys també, la salut ha entrat en força a l'agenda climàtica. D'aquesta manera, a la Conferència de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28),celebrada al desembre del 2023 a Emirats Àrabs Units, es va presentar la "Declaració de la COP28 sobre el Clima i la Salut" per situar la salut al centre de l'acció climàtica i accelerar el desenvolupament de sistemes de salut resilients, sostenibles, resistents al clima i equitatius. Signada per més de 120 països, la Declaració marca una primera fita en la que els governs reconeixen els impactes creixents del canvi climàtic sobre la salut de les comunitats i dels països. També reconeix els grans beneficis per a la salut de les persones d'una acció climàtica més forta, inclosa la reducció de la contaminació de l'aire i la reducció dels costos sanitaris[2].

El Projecte Salut i Clima de La Unió, Associació d'Entitats Sanitàries i Socials, s'inclou en el marc del Compromís Social i el Manifest “Una nova Societat, una Unió més compromesa”, i neix a partir de la premissa que el canvi climàtic és una de les amenaces més greus que afronta la humanitat. Els seus efectes són tangibles i, en moltes ocasions, devastadors. Avui, el binomi salut i clima esdevé indissociable. Com a sector sanitari i social atenem la salut de les persones sobre la qual el canvi climàtic esdevé un determinant molt rellevant, i alhora som generadors d'emissions de carboni i d'altres impactes negatius. Aquells que vetllem per la salut de les persones han de deixar de ser els responsables d'aquells elements que hi impactaran negativament. En el context d'allò que s'ha convingut a denominar “One Health”, la Salut del Planeta és, com mai, la salut de les persones. 

A banda de les accions que tenen com a propòsit la mitigació del canvi climàtic, cal bastir una estratègia robusta d'adaptació dels models assistencials a l'emergència climàtica. Sabem que cada cop som més vulnerables a la irrupció de malalties emergents arran de l'increment global de la temperatura, especialment rellevant a la conca mediterrània, però també que les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses, tenen un impacte contundent en persones amb malalties cròniques prevalents altament fragilitzats. Hem de ser capaços d'anticipar-nos-hi i dotar-nos dels mecanismes per fer-hi front. La resiliència davant del canvi climàtic ha de ser el motor del sector sanitari i social. 

Des de La Unió assumim, sense matisos, un rol de lideratge actiu i proactiu per fer front a aquest repte global i millorar la nostra capacitat de servei a les persones, que són la raó essencial de ser de la nostra activitat assistencial. I ho fem posant el valor l'autoritat moral dels professionals sanitaris per ajudar a sensibilitzar el conjunt de la ciutadania del canvi que, plegats, hem d'afrontar, alhora que n'hem de ser activistes per millorar la qualitat de vida, la salut  i el benestar de les persones.

El Manifest Una nova Societat, una Unió més compromesa, l'adhesió de La Unió al Pacte de les Nacions Unides, a l'Agenda 2030 i als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, i a la Cimera pel Canvi Climàtic expressen el compromís per de La Unió i les entitats associades a promoure i liderar polítiques de sostenibilitat mediambiental a nivell local, nacional i internacional.

Amb aquest propòsit s'ha constituït el Grup Salut i Clima de La Unió, grup motor i impulsor del Projecte Salut i Clima de La Unió per a:

  • promoure iniciatives per a la sensibilització a les organitzacions i als seus grups d'interès 
  • informar dels marcs normatius i promoure el coneixement 
  • monitoritzar indicadors de resultats i d'impacte transversals i compartir bones pràctiques 
  • estar presents i ser portaveu en representació dels associats de La Unió amb l'Administració i els grups d'interès, i en els organismes i iniciatives nacionals i internacionals.

El Manifest Salut i Clima de La Unió ens uneix en aquest propòsit i esdevé en el  full de ruta del nostre compromís en l'impuls, l'acció, l'avaluació, la formació, la recerca i la innovació, la sensibilització i la difusió de les bones pràctiques per encomanar i generar corresponsabilitat, mb dues finalitats: sensibilitzar de l'impacte del canvi climàtic en la Salut de les persones i, ser activistes en la protecció del mediambient des de les organitzacions sanitaris i socials.

El tret de sortida de l'estratègia de La Unió es va donar el passat 10 de maig amb la celebració de la I Jornada Salut i Clima de La Unió.

Avui, 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient i els altres 364 dies de l'any, com a Unió considerem que és el moment que tots, organitzacions i professionals del sector, demostrem amb accions que estem compromesos en i avançar plegats, amb esforços tangibles i mesurables, en relació a la sostenibilitat mediambiental.

Tenim per endavant l'oportunitat de completar les grans transformacions necessàries socials, ecològiques, digitals, assistencials, que des d'una bona gestió intergeneracional, ens han de permetre sumar propòsit, fent present i construint un futur millor per a les persones i per al planeta.

 

[1] Dia Mundial del Medi Ambient, 5 juny. https://www.un.org/es/observances/environment-day

03/04/2024
Marc Gibert Guilera, Coordinador Tècnic de la Fundació Unió

Abans de l'esclat de la pandèmia, l'àmbit de la transformació digital en salut presentava una situació paradoxal en la majoria de sistemes de salut del nostre entorn. Així, mentre existia un consens majoritari al voltant del paper cabdal que havien de jugar les noves tecnologies a l'hora d'afrontar les reformes necessàries i del seu potencial com a palanca de canvi cap a una prestació de serveis més eficient i equitativa, els processos d'adopció de les TIC eren més lents que a d'altres sectors, com la banca o la indústria aeronàutica, on aquestes tenien un caràcter disruptiu i havien aconseguit transformar els sectors en pocs mesos o anys[1].

Tanmateix, les mesures de confinament i restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia van posar de manifest que, dins dels processos assistencials, la presencialitat no era tan necessària com es pensava. En efecte, ràpidament es van poder posar en marxa mecanismes per a garantir la continuïtat assistencial evitant al màxim possible els desplaçaments dels usuaris als centres de salut, com les eines de teleconsulta i telemedicina o la substitució de pautes de medicació intravenosa per oral, entre molts d'altres[2].

Ara sabem, perquè cada vegada hi ha més evidència disponible, que la transformació digital dels sistemes de salut té potencial per a contribuir a la millora de la salut i el benestar de les persones, i també que aquesta transformació ha anat més enllà de la digitalització dels processos a l'interior de les organitzacions, i ha implicat el desenvolupament de nous serveis digitals per a la ciutadania. Així doncs, l'assoliment d'aquest potencial de millora es pot donar, per una banda, gràcies als canvis en les formes de treballar, interactuar i pensar de les organitzacions i, de l'altre, a causa de la transformació dels models d'atenció existents, que faciliten la transició cap a un abordatge de la salut i la malaltia més preventiu, predictiu, participatiu i personalitzat.  

És també veritat, tanmateix, que assolir aquest potencial no és una tasca senzilla. Per a que la transformació digital generi els efectes desitjats i ho faci, a més, sobrepassant els costos vinculats amb la seva adopció, s'han de donar una sèrie de condicions que no sempre són fàcils de trobar[3]:

  • Visió estratègica clara a nivell sectorial.
  • Existència de consensos amplis per a dur a terme els canvis.
  • Processos de gestió del canvi empàtics amb els professionals, a qui es modifica la seva manera de treballar, i la ciutadania, que es veu obligada a canviar les pautes de relació amb els seus centres de referència i confiança, independentment de la seva capacitat i predisposició per a assumir aquest canvi.
  • La comprensió de que la transformació digital és molt més que la compra de tecnologia, ja que inclou l'actualització dels marcs normatius i la modernització de les institucions per a que sàpiguen fer un bon ús de les eines que ara tenen a l'abast.

 

 

El principal afegidor de valor de La Unió en aquest procés rau precisament en l'habilitat per a facilitar que aquestes condicions es produeixin, gràcies al nostre coneixement del sectors salut i social, la capacitat per a impulsar espais relacionals de qualitat entre centres que tenen una necessitat i potencials oferents de solucions, les competències en matèria d'avaluació de resultats i processos d'implementació, i l'escolta activa a professionals i ciutadania. Tot això ho fem, a més, des del convenciment de que la transformació digital té sentit si, i només si, està al servei de les persones i compromesa amb una sèrie de valors com l'humanisme, l'accessibilitat, l'ètica o l'equitat. En definitiva, si posa el pacient al centre de les decisions i entén que el disseny de les solucions tecnològiques s'ha d'adaptar a les seves necessitats i no a l'inrevés.  

En aquest sentit, recentment hem tingut l'ocasió d'explicar com es pot traslladar aquesta visió estratègica a la realitat en dues ponències celebrades durant l'última edició del Mobile World Congress (MWC-4YFN) al Catalonia Health Innovation Pavilion, pavelló coordinat per la Fundació TicSalut i Social i Biocat. La primera d'aquestes xerrades va servir per a presentar quatre projectes transformadors que coordinem en l'actualitat, i que aborden temàtiques com la gestió de cures d'infermeria, l'hospitalització a domicili, la integració assistencial de serveis de salut i social i els models d'atenció pal·liativa, iniciatives que exemplifiquen com la introducció de tecnologia no pot implicar un menysteniment del vessant humanista de l'atenció. D'altra banda, la segona presentació va girar al voltant de models d'atenció no presencials i com aquests poden ajudar a promoure l'autonomia funcional de pacients especialment vulnerables.

Tot plegat ha servit per a posar de relleu que la visió de posar la transformació digital al servei de les persones impregna les nostres actuacions no només en matèria de transformació digital, sinó d'innovació en el seu sentit més ampli, i és el compromís que assumim per avançar cap el futur. Des de La Unió treballem i treballarem per a seguir facilitant l'aparició del context més propici per aquests canvis i acompanyarem a les nostres entitats associades en el seu afany de millorar la salut i el benestar de les persones.

 

 

[1] AMETIC, FENIN & SEIS (2015), ‘Hacia la transformación digital del sector salud', https://seis.es/wp-content/uploads/2018/02/LA-TRANSFORMACION-DIGITAL-DEL-SECTOR-SALUD-EN-ESPA%C3%91A.pdf

[2] Ministerio de Sanidad (2023), ‘Estudio de Impacto de la Pandemia por COVID-19 sobre la Prevención y el Control del Cáncer en el Sistema Nacional de Salud' https://www.sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/cancer/docs/Estudio_impacto_publicado.pdf

[3] Ibarrarán, P. (2022), ‘La gran oportunidad de la transformación digital' https://blogs.iadb.org/salud/es/salud-digital/

27/03/2024
Manel Jovells i Cases, director d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa

El 21 de març, va tenir lloc el Plenari de Comunicació Responsable i Saludable: nous valors, necessitats i respostes, en el qual es va compartir la Guia i unes Recomanacions per avançar en una comunicació responsable i transparent, resultat d'un encàrrec del Consell d'Ètica i Bones Pràctiques al Consell Tècnic Assessor de Comunicació sobre els valors ètics que interpel·len les organitzacions, en aquest cas, com a actors de primera línia en la lluita contra la pandèmia.

La Guia destaca la vessant humanística i innovadora de la comunicació corporativa actual. Una transformació de la disciplina i alhora un actiu al servei de la transformació de les pròpies entitats cap a estils de lideratge i de relació cada vegada més conscient i responsable. Un actiu que suma en el paper que tenen les organitzacions com a motor de canvi i de valor compartit en la necessària transformació social.

Per assolir aquesta transformació, la cultura interna és clau a l'hora de presentar una proposta de valor convincent per als grups d'interès, en especial els professionals. Pel que fa a la transformació interna s'ha de fonamentar sobre els vincles amb els professionals i també obrint focus i fil amb la ciutadania. I aquesta relació es teixeix i creix a partir de l'honestedat, del rigor i de la coherència, que són la base de la confiança.

Segons l'estudi Marcas con Valores: 2024 de la consultora 21 Gramos, el 86% dels ciutadans valoren el que fan les marques no el que diuen. Una dada interessant tenint en compte que cada vegada hi ha més possibilitats per arribar a la diversitat de professionals i persones dels diferents àmbits que configuren la visió holística de les entitats.

Bona part de la legitimitat i del valor d'entitats com les sanitàries i socials rau en la confiança que generen des de la consolidació del seu propòsit com a pilar essencial en la transformació i en la connexió amb els diferents grups d'interès en un context amb expectatives socials i regulatòries cada vega més grans. Per ajudar a gestionar aquestes expectatives, la comunicació corporativa humanística i de proximitat és una oportunitat per fer i promoure comunitat, per generar compromís cap a les entitats i també cap al sistema sanitari i social.

Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

La Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) m'ha atorgat el Premi de Reconeixement a l'Economista d'Institucions 2023,  juntament amb  la secretària d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Marta Espasa Queralt.

Fins ara el reconeixement era només per a economistes d'empresa o de despatxos, i enguany han creat aquesta nova línia per reconèixer també l'aportació dels economistes a l'administració pública i a institucions.

En aquest blog només vull compartir dues coses, aquest reconeixement, i els principals aprenentatges com a economista de la salut i del sector públic durant aquests anys.

Sincerament és un reconeixement que vull fer extensiu als referents que he tingut a l'àmbit acadèmic, que em van introduir i despertar l'interès en l'economia de la salut i en l'economia del sector públic; als referents directius que m'han donat confiança i aprenentatge, i als equips de treball amb qui he compartit i comparteixo projectes en la meva trajectòria professional, al Col·legi d'Economistes de Catalunya i a la Comissió d'Economia de la Salut on fa 35 anys que hi estic vinculada i, molt especialment a la meva família pel seu suport i respecte a la meva dedicació professional.

Més enllà del reconeixement personal és rellevant que la primera vegada que es dona el premi d'Economista d'Institucions és a una economista de la salut i a una economista d'una institució sanitària i social, La Unió. Per això vull compartir aquest reconeixement amb tota la família Unió, i amb tots els economistes i gestors del sector de salut i social que hem fet possible que el nostre sector sigui considerat com un sector estratègic per a la bona gestió de serveis públics i a les persones.

I si hagués de resumir molt sintèticament els aprenentatges que m'he emportat fins ara en l'exercici de la meva professió com a economista en el sector salut en quedaria amb  aquests cinc:

  • La bondat d'utilitzar el criteri cost oportunitat i el rigor en la presa de decisions com a expressió de l'exigència ètica en l'ús eficient dels recursos públics
  • La rellevància de la qualitat en la governança pública dels models de col·laboració publicoprivada i de concertació com a expressió de la contribució i aportació de la societat civil en la prestació professionalitzada dels serveis públics, un valor de país
  • El valor de les organitzacions, del seu bon govern i bona gestió, per activar coneixement, inversions, talent i capacitat d'innovació entorn un propòsit compartit.
  • El valor de la gestió responsable de les expectatives en els serveis públics per garantir la sostenibilitat de les polítiques socials sense hipotecar a les futures generacions. Fer polítiques socials és fer-les sostenibles.
  • La necessitat de superar la confrontació entre economia productiva i economia social si volem ser un país referent de progrés econòmic i cohesió social.

Tanmateix el principal aprenentatge que vull compartir és el de les actituds. El compromís amb la professió i amb la societat per fer escolta activa i dedicar temps personal a enfortir el valor de la societat civil. La coherència i rigor, que legitimen els arguments i l'acció. L'entusiasme, encomanar i deixar-se encomanar. La resiliència en allò que creus. I el compromís amb un nou contracte social intergeneracional.

Permeteu-me doncs, compartir amb tots vosaltres aquest reconeixement, que és de tots i per a tots!

Net zero, el sector salut  “n'és art i part “

El 8è Aniversari de l'Agenda 2030 ens interpel·la a actuar !!!!

El proper 25 de setembre se celebrarà el 8è aniversari de l'aprovació de l'Agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible. El Pacte Mundial de les Nacions Unides ens interpel·la a tots els sectors a ser més ambiciosos i en intensificar els esforços en realitats innovadores. Ara mateix, el binomi salut i acció climàtica es indissociable i requereix visió per tots els actors del sistema. 

Darrerament, el convenciment col·lectiu que el sector de la salut no només està en risc pels impactes del canvi climàtic sinó que també és un important contaminador (responsable del 5,2% de les emissions globals[1]) ha impulsat un moviment internacional que promou una atenció sanitària universal “verda”, amb baixes emissions de carboni, incloent-hi l'eliminació de pràctiques ineficients i innecessàries, vinculant la reducció de carboni i la qualitat de l'atenció, i reforçant la resiliència. 

S'està esgotant el temps per frenar l'augment de la temperatura global en conformitat amb l'Acord de París[2], el consens intergovernamental per mitigar l'escalfament global de la segona meitat del segle on es conclou que les emissions netes globals de diòxid de carboni (CO2) per al 2050 es mantingués consistent amb 1,5 °C. L'escalfament global és proporcional a les emissions acumulades de CO2, la qual cosa significa que el planeta es mantindrà escalfant mentre les emissions globals es mantinguin més de zero. El net zero es refereix a un estat en què els gasos d'efecte hivernacle que entren a l'atmosfera s'equilibren mitjançant l'eliminació fora de l'atmosfera. Aquest terme és important perquè, almenys per al CO2, aquest és l'estat en què s'atura l'escalfament global. Perquè el net zero sigui efectiu, ha de ser permanent. Això implica que els danys climàtics, causats per l'escalfament global, continuaran augmentant mentre continuïn les emissions. Mentrestant, mantenir-se per sota de l'objectiu inferior d'1,5 °C, requereix una reducció transformacional del 50% en les emissions per al 2030, assolint el net zero per al 2050. En aquest sentit, entenem que per tenir alguna possibilitat d' assolir aquests objectius, totes les organitzacions, en tots els sectors i arreu, han de fer la seva part; el sector salut no n'és una excepció[3].

Com es va establir en el programa de salut de la COP26[4], el ràpid desenvolupament d' una atenció sanitària amb baixes emissions de carboni pot ajudar als països a adaptar-se als efectes del canvi climàtic i evitar trobar-se atrapats en una prestació de serveis amb ús intensiu de carboni, la qual cosa requereix solucions de modernització molt costoses en el futur. En concret hi ha indicis que la descarbonització de l'atenció sanitària pot proporcionar un ràpid retorn de la inversió[5], i comprendre millor les barreres que enfronten els decisors en tots els nivells dels sistemes de salut [6]  pot ajudar a accelerar l'agenda de descarbonització del sector salut. Per exemple, a Anglaterra, el NHS ha afirmat que els costos associats a la reducció del 80 % de les emissions es poden recuperar en tres anys i mig [7]

Vull subratllar que les emissions a l'atmosfera relacionades amb el canvi climàtic agreugen els efectes de la contaminació de l' aire sobre la salut de les persones, no només directament per l impacte en els fenòmens meteorològics, sinó de manera immediata, pels efectes directes dels contaminants per a la salut. A més, altres efectes del canvi climàtic sobre la salut poden repercutir sobre la qualitat i anys de vida. L'OMS a la 7a Conferència Ministerial sobre Medi Ambient i Salut (7MCEH) a Hongria (juliol 2023) alerta que la contaminació del medi ambient i el canvi climàtic causen 1,4 milions de morts prematures a Europa.

Constatem  que avui ja hem iniciat el camí de reconeixement que el canvi climàtic afecta la salut de la població, i especialment de les persones més vulnerables, amb estat de fragilitat, persones grans i aquelles amb malalties cròniques. Centrar-se en la prevenció, maximitzar l'ús de la telemedicina i estar preparats per a emergències va més enllà d'una convicció. També comença a evidenciar-se el compromís de les institucions a ser els primers a advocar i contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i a protegir la salut dels ciutadans. Cal però treballar intensament com a sector en la sensibilització i implicació dels professionals en el dia a dia de les seves decisions, integrant la sostenibilitat en els objectius d'atenció de salut universal creant el concepte “d'atenció sanitària universal verda”.

Seguint aquest fil, n'és un bon exemple  l'aliança  per a l'Acció Transformadora en Canvi Climàtic[8] i Salut recomana 7 accions d'alt impacte per una prestació d'assistència sanitària sostenible pot millorar la salut i el medi ambient.

Es defineixen les SET ACCIONS D'ALT IMPACTE que es poden fer des del sector salut:

  1. Garantir que l'atenció sanitària funcioni amb un 100% d'electricitat neta i renovable. Assegurar que l'atenció sanitària sigui alimentada per electricitat sense emissions en les tres àrees.
  2. Invertir en edificis i infraestructures sense emissions. Assegurar que tots els edificis sanitaris i les instal·lacions de fabricació de productes sanitaris i les seves infraestructures promoguin l'eficiència energètica, les zero emissions i la resiliència climàtica.
  3. Fer la transició cap a la mobilitat sostenible i sense emissions. Fer la transició cap a una flota de vehicles i una infraestructura de transport amb zero o baixes emissions, alhora d'encoratjar els viatges actius i el transport públic per a pacients i personal sempre que sigui possible.
  4. Proporcionar aliments sans, produïts de manera sostenible. Oferir aliments sans, produïts a localment i de manera sostenible, frescos i de temporada, amb zero residus.
  5. Incentivar i produir medicaments de baixes emissions de carboni. Reduir l'ús innecessari de medicaments, substituir productes amb altes emissions per alternatives més respectuoses amb el clima i incentivar la producció de medicaments verds, assequibles i intel·ligents des del punt de vista climàtic.
  6. Implementar un sistema sanitari circular i una gestió sostenible dels residus sanitaris. Aplicar principis d'economia circular per a la compra de material, desplegar tecnologies netes, reduir el volum i la toxicitat dels residus sanitaris i gestionar-los de manera sostenible.
  7. Establir una major eficàcia del sistema sanitari: Reduir les emissions millorant l'eficàcia del sistema, incloent-hi l'eliminació de pràctiques ineficients i innecessàries, vinculant la reducció de carboni i la qualitat de l'atenció, i reforçant la resiliència.

En definitiva, el concepte d'atenció sanitària universal “verda” va més enllà de la descarbonització,  incorpora l'objectiu d'assolir la resiliència climàtica per tal que la societat es prepari per afrontar i recuperar-se dels impactes ambientals, socials i sanitaris de les crisis climàtiques. El moviment global per descarbonitzar l' atenció sanitària presenta nous reptes i oportunitats per als responsables de les polítiques de salut. Un camí just cap a una atenció sanitària neta zero hauria de ser progressiu, no pla; ha de tenir en compte el canvi demogràfic i les necessitats bàsiques i garantir que els majors contaminadors assoleixin ràpidament el nivell zero net per deixar espai per a d' altres. Accelerar l'agenda d'atenció sanitària net zero té el potencial no només de reduir l'impacte climàtic d'aquest sector, sinó també d'inspirar la transformació social que es necessita amb urgència per complir amb l'Acord de París. En aquesta dècada crucial per a l'acció climàtica, el sector de la salut ha d'exercir el seu paper.

Conscients del doble repte que suposa cuidar del planeta i de les persones, La Unió i les entitats associades, volen ser part de la solució,  i per això, impulsem el compromís de fer un pas més enllà i ser exemple per sensibilitzar, conèixer i minimitzar els efectes sobre el Canvi climàtic.

 

 

 


[1] Romanello, M. et al. The 2022 report of the Lancet Countdown on health and climate change: health at the mercy of fossil fuels. Lancet 400, 1619–1654 (2022).

[2] United Nations. Paris Agreement to the United Nations framework convention on climate change. Report no. T.I.A.S. no. 16-1104.

 https://unfccc.int/sites/default/files/resource/parisagreement_publication.pdf (2015).

[3] Bhopal, A., Norheim, O.F. Fair pathways to net-zero healthcare. Nat Med 29, 1078–1084 (2023). https://doi.org/10.1038/s41591-023-02351-2.

[4] Balbus, J. M., McCannon, C. J., Mataka, A. & Levine, R. L. After COP26—putting health and equity at the center of the climate movement. N. Engl. J. Med. 386, 1295–1297 (2022).

[5] McAlister, S., Morton, R. L. & Barratt, A. Incorporating carbon into health care: adding carbon emissions to health technology assessments. Lancet PlanetHealth 6, e993–e999 (2022).

[6] Parker, J. Barriers to green inhaler prescribing: ethical issues in environmentally sustainable clinical practice. J. Med. Ethics https://jme.bmj.com/content/early/2022/08/17/jme-2022-108388 (2022).

[7] Commonwealth Fund. Getting to net zero: one health system fights climate change 2022. https://www.commonwealthfund.org/publications/podcast/2022/jan/getting-to-net-zero-one-health-system-fights-climate-change (2022).

[8] Organización Mundial de la Salud. Alianza para la acción sobre el cambio climático y la salud (ATACH). https://www.who.int/initiatives/alliance-for-transformative-action-on-climate-and-health  (2022).

 

05/09/2023
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

El que sovint anomenem políticament correcte no sempre és honestament correcte. 

Busquem l'origen del moviment del políticament correcte. Va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però no va ser fins als 80 que va agafar popularitat en els sectors més progressistes de la societat americana. Apostava pel llenguatge, idees, polítiques i comportaments que minimitzessin l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, l'edat.

Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a l'Estat espanyol als anys 90, en unes circumstàncies culturals i polítiques diferents. A l'Estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme políticament correcte. Hi ha qui proposa substituir el terme anglès Politically Correct per socialment respectuós, i per a molts és sinònim de quedar bé.

Si ens quedem amb el terme quedar bé, es comença a entendre, si ens quedem amb el terme socialment respectuós se'ns fa més difícil. Hom entendria socialment respectuós dir la veritat i respectar la diversitat, no menysprear la intel·ligència de la gent amb populismes intencionats.

S'és políticament correcte quan es fan programes electorals per quedar bé, fer content a tothom i després fer el que et convingui? S'és políticament correcte quan es confon governar amb activisme? S'és políticament correcte quan per estar en el poder tirem de llibertinatge i ens aparellem encara que sigui amb el contrari, i ni ens immutem quan es tira d'hemeroteca que posa en evidència l'engany i la incoherència? 

S'és políticament correcte quan es generen expectatives de serveis públics que no es poden acomplir? S'és políticament correcte quan es confronten les polítiques públiques amb les polítiques econòmiques i fiscals necessàries per a generar riquesa per després redistribuir-la? S'és políticament correcte quan es fan polítiques expansives amb endeutament sabent que estàs hipotecant a les generacions futures, i que en breu algú haurà de fer irremeiablement polítiques d'austeritat que ja veus que països del nostre entorn, referents de la socialdemocràcia, ja han hagut de començar a fer?

S'és políticament correcte quan renegues de la col·laboració público-privada per ideologia encara que això suposi segrestar al ciutadà en l'accés universal a uns serveis públics de qualitat? És políticament correcte crear ofertes públiques paral·leles en comptes de sumar i dedicar els recursos limitats que tenim a reduir llistes d'espera en atenció sanitària i social, i a atendre a les noves necessitats emergents? És políticament correcte prioritzar el destí dels fons NGEU a inversió pública no sempre de primera necessitat, que generarà una despesa corrent no finançada per Europa i que competirà amb el finançament necessari per atendre a necessitats bàsiques, en comptes d'aprofitar per establir un full de ruta de model de creixement sostenible que permeti reindustrialitzar el país i generar un model d'economia productiva orientat al progrés social?

I d'aquest examen de consciència no ens en podem escapar ningú. És políticament correcte despertar-nos per la preocupació pel canvi climàtic només quan veiem que tenim a sobre onades de calor, sequeres, inundacions desmesurades que ens afecten de prop? És políticament correcte preocupar-nos només per la guerra d'Ucraïna perquè la tenim a prop i ens afecta en l'increment de preus? És políticament correcte quan som conscients que estem davant canvis transformacionals com la IA que poden ser de gran valor en molts àmbits, i ens resistim a canviar, a reconvertir-nos, amb arguments aferrats en el passat per preservar statu quo i corporativismes?

Mentre ser políticament correcte serveixi per arribar o mantenir-se  en el poder no hi tenim res a fer. Per això tots en som corresponsables. Despertem-nos. Siguem més exigents els uns amb els altres, i amb nosaltres mateixos. Posem la veritat i el servei públic per endavant. Superem i posem difícils els populismes no sustentats amb dades i realitats. Exigim retiment de comptes. 

Estem en un moment clau. Amb moltes amenaces i crisis de tot tipus, bèl·liques, climàtiques, socials, econòmiques, demogràfiques, polítiques. I també amb moltes oportunitats de canvi i transformacions que hem de saber aprofitar incorporant a les noves generacions, amb un nou contracte social intergeneracional centrat en la persona i l'ètica. No tinguem por de posar humanisme raonat i honest a la política, i a les nostre vides. Si comencem, si encomanem, si il·lusionem a que les coses poden ser d'una altra manera, si reconeixem aquesta nova manera de fer i de servir, si diem prou a aquest malentès políticament correcte, el canvi serà inevitable.

29/06/2023
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Des de La Unió, el 27 de juny, ens hem adherit al "Manifest per una Economia amb propòsit", una crida al món empresarial impulsada per Respon.cat amb un conjunt d'entitats promotores com La Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC, Foment, CECOT, i La Unió, entre d'altres, per avançar en el desenvolupament actiu i compromès de la responsabilitat de les empreses envers la societat i orientat al triple impacte: econòmic, social i ambiental per innovar i crear impactes positius per a les persones i el Planeta.

Actualment, més de 200 empreses que ens hi hem apuntat ja tenim un propòsit i estratègia de sostenibilitat, i altres que volen iniciar aquest camí s'hi han sumat amb el  compromís de definir un propòsit i un pla d'acció abans de 2030.

La Unió, amb gairebé 50 anys d'història, aplega a més de 115 entitats i 70.000 professionals arreu del territori català, i respectant la diversitat compartim un propòsit,  contribuir a la millora de  la Salut i el Benestar de les persones, en totes les etapes de la seva vida, des del compromís amb la societat, la qualitat del treball,  la sostenibilitat econòmica i medi ambiental i, des del bon govern i la bona gestió de les organitzacions. El desembre de 2019, en l'Assemblea General que vam celebrar a Girona, vam promoure el Manifest, “Una nova societat, una Unió més compromesa”, que encaixa plenament amb el "Manifest per una Economia amb propòsit”, i hem enfocat línies d'acció concretes com la de Salut i Clima  o el Perfil de Compromís Social que permet a les entitats disposar d'una pauta de progrés per avançar en els principals reptes del compromís social.

A l'acte del 27 de juny, amb més de 250 representants del tot el sectors de l'economia, La Unió va tenir l'oportunitat d'expressar el perquè del compromís, i ho va fer amb tres reflexions:

  • És important que totes les empreses incorporem en el nostre full de ruta estratègic el compromís per la Salut Global, per la Salut Planetària. L'impacte que té en la salut i el benestar de les persones, i en l'economia del país és evident. Apostem per la prevenció i la promoció de la Salut en el seu sentit més ampli, i ens hem de sentit interpel·lats des de la corresponsabilitat empresarial, individual i col·lectiva, d'avui i per a les futures generacions.
  • Som organitzacions de persones que treballem per a les persones, i serem motors d'aquest canvi si aconseguim alinear aquest propòsit des del govern de les entitats, l'equip directiu, els professionals, les persones i famílies i, l'entorn comunitari i local. I sobretot si avalem aquest propòsit amb l'acció i la coherència amb fets i actituds. El compromís social és la base d'un nou contracte social intergeneracional basat en valors, i és clau per a fidelitzar i captar nou talent i nous lideratges.
  • Cal posar en valor la contribució social de l'empresa superant la populista confrontació entre economia productiva i social. Sense empreses solvents i compromeses que generi valor no es podran sustentar les polítiques socials.

Per tot això La Unió ens sentim compromesos amb el Manifest per una Economia amb Propòsit i encoratgem a les entitats associades a sumar-vos-hi i ser-ne testimonis.

25/05/2023
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Amb motiu de la jubilació de la feina, no de la de vida, d'en Josep Fusté, el Pep, director de l'Àrea Tècnica i de Participació de La Unió, ens afloren molts sentiments personals i professionals de reconeixement i estima autèntica a una persona que sense sentir-se líder, que sense utilitzar mai la primera persona del singular, ha deixat petjada.

Darrerament, sentim parlar de nous lideratges, lideratges transformadors, lideratges col·laboratius, lideratges democràtics... i pensant amb el Pep em quedo amb el valor del "lideratge humil".

Amb motiu de la jubilació de la feina, no de la de vida, d'en Josep Fusté, el Pep, director de l'Àrea Tècnica i de Participació de La Unió, ens afloren molts sentiments personals i professionals de reconeixement i estima autèntica a una persona que sense sentir-se líder, que sense utilitzar mai la primera persona del singular, ha deixat petjada.

La Fundació Factor Humà el setembre del 2021 va publicar un informe sobre el Lideratge Humil, aquell que sap reconèixer les seves limitacions, que es preocupa per aprendre de forma contínua, que fomenta l'autonomia de les persones col·laboradores i reconeix la seva vàlua. Un lideratge que algú pot associar a feblesa, servilisme, i precisament és al contrari, és un lideratge inspirat en el coneixement, la generositat, el compromís, la solidaritat, l'autoexigència, i la coherència, que inspira autoritat moral i confiança.

El Pep, un company de viatge equilibrat, amb coneixement, habilitats i actitud, amb visió sistèmica i de país, que exerceix la qualitat humana per sobre dels comportaments èpics, que ho posa fàcil, que com un autèntic savi utilitza el coneixement amb intel·ligència i noblesa. La persona amb qui pots confiar i saps que sempre hi és, n'és un referent.

L'enyorança que ens acompanya és el preu per haver-lo conegut essent com és. Tanmateix, no és un comiat. Continuarà formant part dels bons moments i dels bons records i aprenentatges que ens acompanyen.

Pep, sé que t'agradaria passar desapercebut i començar aquesta nova etapa que tant esperes i et mereixes deixant les coses ben fetes i ben lligades, i prou.

En canvi, sense saber-ho, sense voler-ho, has esdevingut en un autèntic testimoni del lideratge humil, aquell que va més enllà de les grans gestes, aquell que no s'aprèn només des de la formació acadèmica, aquell que va de valors i actituds que sumen i multipliquen, que no fa remor, però que queda en el més profund dels que hi hem conviscut.

Pep, en nom de tota la comunitat Unió, gràcies per tot, per ser com ets, per ser-hi sempre!

"Un gran líder és abans que res un servent, i aquest simple fet és la clau de la seva grandesa!" Rovert K. Greenleaf

Roser Fernández

28/01/2023
Josep Maria Bosch, Advocat / Assessor jurídic

Aprofitant l'ocasió que ens dona el Dia Europeu de Protecció de dades, és interessant fer una mirada al futur pròxim, a allò que ve i que marcarà definitivament com tractem i com entenem les dades de salut: l'ESPAI EUROPEU DE DADES DE SALUT.

Estem en una societat en transformació digital, un organisme on la seva sang són les dades, i per això Europa (amb un cert retard en relació amb nord-americans i xinesos) ha començat a bastir una Estratègia Europea de Dades, per millorar en capacitat per interconnectar-les, tractar-les, emmagatzemar-les, i tot amb més ciberseguretat; i quin son els objectius? Doncs millorar la competitivitat i productivitat, aconseguir millores en salut i benestar, millorar el medi ambient i assolir una Governança transparent i uns serveis públics adequats a les necessitats de la població.

Per assolir aquests objectius i fer-ho amb les garanties que els valors europeus exigeixen, hi ha un potent marc normatiu ja existent (Protecció de dades, Drets Fonamentals i ciberseguretat amb instruments legislatius vigents) i se'n desplega un d'addicional (proposta de Reglament sobre normes harmonitzades per un accés just a les dades i la seva utilització i la proposta de Reglament relatiu a la Governança de dades)

La COVID, però ha modificat les prioritats: s'han constatat les dificultats generades per la divergència entre normes, estructures i processos a l'hora de posar en comú dades sanitàries, tant dins dels estats com entre ells (Sistema ric en dades i pobre a l'hora de posar-los al servei de les persones i la ciència) i s'ha evidenciat la necessitat en termes de sistema sanitari i de salut pública de disposar de dades sanitàries actualitzades, fiables i FAIR (Findability, Accessibility, Interoperability, and Reuse) per a tractaments i vacunes, i per millorar eines digitals (HC electrònica, receptes electròniques, aplicacions sanitàries digitals...)​. Resultat? Dins l'Estratègia de Dades de la UE, s'ha prioritzat l'Espai Europeu de dades de Salut, i des del maig de 2022 disposem d'una Comunicació de la Comissió i d'una proposta de Reglament específic.

La proposta de Reglament de l'Espai Europeu de Dades de Salut aborda l'ús primari de les dades de salut (l'assistència sanitària) i també els usos secundaris (planificació, salut pública, recerca i innovació). Apuntem alguns dels aspectes claus de la proposta de Reglament per veure l'abast i la profunditat del que determinarà Europa els popers anys.

Ús primari de les dades de salut electròniques: sobre la base d'una infraestructura transfronterera europea digital (MyHealth@UE) l'accessibilitat, disponibilitat i comunicació transfronterera de les dades prioritàries (definides al Reglament), permetrà la gestió de certificats de salut i carnets vacunals de manera transfronterera, permetrà al pacient un accés immediat, incorporar i modificar dades i limitar-ne l'accés a professionals segons decideixi; com és imaginable, els softwares de gestió d'HC hauran de complir estàndards subjectes a acreditació que els permetin interoperar amb la plataforma esmentada, així com els productes sanitaris i els dispositius de benestar (wereables) que recullin dades de salut. Tot un avís a les tecnològiques nord-americanes i asiàtiques. El seguiment d'aquestes polítiques, que han de millorar l'assistència sanitària i empoderar al pacient, aniran a càrrec d'una única Autoritat de sanitat digital per cada estat de la UE.

 

Resulta, però més rellevant l'impacte sobre els usos secundaris de les dades de salut electròniques: novament sobre una infraestructura transfronterera europea digital (HealthData@UE) i un Organisme d'accés a les Dades Sanitàries únic a cada estat (i subjecte a un Consell de l'Espai Europeu de dades Sanitàries), la proposta de reglament defineix:

  1. un extens catàleg de categories de dades de salut (que van des de les HC, a les dades de condicions d'assegurança, determinants socials, dades recollides per aplicacions de benestar -wereables- o les derivades d'assaigs clínics);
  2. els obligats a posar a disposició els “sets” de dades per usos secundaris, que són els responsables del tractament (informant de les metadades dels conjunts que en disposi a l'autoritat), i en el cas que ens afecta, les entitats del sector sanitari o assistencial i aquelles que facin recerca biomèdica, entre altres;
  3. les finalitats autoritzades dels usos secundaris, extensament llistades que afecten aspectes de Salut pública, planificació sanitària i recerca i innovació, amb menció especial al desenvolupament de la IA;
  4. les finalitats prohibides, vetant tota finalitat que comporti decisions perjudicials per a les persones i que produeixin efectes jurídics, i amb vigilància singular a l'activitat asseguradora.
  5. Els permisos per accedir als conjunts de dades quan hauran de ser concedits per les Autoritats d'accés i subjectes a rigorós control, sobre la base de que dades seran anonimitzades o seudonimitzades (fet tecnològicament complex, com és sabut) i fent retorn (comunicant els resultats de l'ús secundari autoritzat). Tot en un context de transparència (registres públics de conjunts de dades disponibles, de permisos atorgats i de resultats obtinguts)
  6. Les condicions d'accés a aquestes dades, que haurà de ser un entorn de tractament segur amb mesures de seguretat reforçades i sense possibilitat de descarregar-se les dades personals.
  7. Possibilitat de retribució per taxes no només la gestió de permisos sinó les tasques pròpies de posar a disposició els conjunts de dades.

Estem, per tant, davant d'una veritable transformació del model de gestió de dades de salut. No serà una normativa d'aparició immediata ni el seu redactat és definitiu, però el camí iniciat sembla imparable, i de fet, a la UE no li convé que s'aturi.

Tres missatges finals

  1. Aquesta normativa generarà una alta interacció (més que ara) entre tres àmbits: sistemes digitals de tractament de dades, ciberseguretat i protecció de dades.
  2. La tendència inexorable cap una uniformització d'estàndards europeus en sistemes d'informació, codificació i polítiques de gestió de dades sanitàries.
  3. Les organitzacions sanitàries han de visualitzar el govern de les dades com un dels seus eixos estratègics, ja que aquestes, les dades, són un dels seus actius més valuosos.
12/01/2023
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Salut, Pau i Prosperitat per a tothom, un tòpic de les felicitacions tradicionals de Nadal i Any Nou que avui més que mai anhelem com a desig.

Salut per a tothom. L'impacte de la COVID-19 i l'aparició de nous virus ens ha fet sentir a tots vulnerables, i per uns moments ens ha interpel·lat a la corresponsabilitat per a l'interès col·lectiu. Un cop superada l'angoixa del primer moment sembla que ens relaxem i que tornem a la sensació d'immortalitat. I ho veiem en l'evolució del ritme de vacunació i en la intensitat individual d'apostar pels hàbits de vida saludables. I més enllà dels comportaments individuals el que més preocupa són les desigualtats d'accés al sistema de salut i com procurem fer efectiu el dret a la salut i al benestar.

Pau per a tothom. Més enllà de l'impacte emocional de la guerra d'Ucraïna, sembla que ens preocupi més l'impacte que té en l'encariment dels preus energètics i la inflació  que el drama humà que hi ha al darrera i l'incompressible que hauria de ser per a tots que a nivell polític no s'assoleixin els acords necessaris per frenar la violència i destruir pobles i persones. El pacifisme és l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions. Aquesta hauria de ser l'actitud vital de les nostres relacions personals, polítiques, laborals i socials. Comencem per a practicar-ho en els nostres entorns més propers, encomanem-nos de diàleg, consens i respecte.

Prosperitat per a tothom.  Aposta per un progrés econòmic que sàpiga integrar les noves demandes socials i els imperatius del canvi climàtic. Un progrés econòmic intel·ligent, basat en el coneixement, un progrés econòmic sostenible que utilitzi millors els recursos, un progrés econòmic integrador que generi ocupació de qualitat, cohesió econòmica, social i emocional. Un progrés econòmic transformador amb una agenda de canvis ineludibles per poder créixer d'una manera sostenible,  i així sustentar les polítiques socials.

I aquests propòsits com es traslladen a la nostra realitat? Procurant el consens polític per prioritzar la salut i els serveis socials, centrant el debat en com sumem i utilitzem bé els recursos per millorar la salut i els benestar de les persones, millorant les condicions laborals dels professionals per generar ocupació i servei de qualitat, millorant la productivitat del sistema per  disminuir les dificultats i  les desigualtats d'accés, superant els corporativismes i interessos particulars  per assumir les transformacions necessàries per créixer de manera sostenible, ambicionant col·lectivament un sistema de salut i social referent, innovador i integrador.

Sembla obvi, però segur que tots sabríem posar exemples concrets en cadascun d'aquests punts que evidencien que no sempre anem en aquesta línia. És el moment de passar de brainstormings d'idees a brainstormings de preguntes transformadores i d'autoexamen.

Nosaltres no podem ni volem caure en la visió fatalista sobre sistema públic de salut que darrerament ocupa les planes dels diaris, perquè hi creiem i perquè ens en sentim compromesos. Val massa la pena com perquè no siguem capaços de superar plegats els reptes d'uns moments certament complexos

El futur no es conquereix amb anhels i queixes, sinó amb la gestió intel·ligent, pragmàtica i compromesa del present.

La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uchuch.cat
Creu de Sant JordiMemorial Josep trueta Web Mèdic Acreditat. Veure més
informacióDNV - Certificat del Sistema de Qualitat ISO9001Agenda 2030
Data última actualització: 15/06/2024