Apunts, el blog de La Unió

Apunts, el blog de La Unió
Joan Maria Ferrer, Director de qualitat, docència i recerca de la Fundació Sanitària de Mollet

En la 72ena Assemblea Mundial de Salud del passat mes de maig, l'OMS va adoptar el 17 de setembre com a Dia Mundial de la Seguretat dels Pacients, per tal de recordar a tots els agents implicats (persones ateses, professionals de la salut, responsables polítics, professors, investigadors, xarxes professionals) l'objectiu de mobilitzar-nos i continuar els esforços en favor de la seguretat del pacient. Enguany, sota l'eslògan “Defensem la seguretat del pacient”, la Unió vol sumar-se avui a l'esforç diari dels professionals de totes les institucions sanitàries per tal de millorar la seguretat del pacient, pilar bàsic de la qualitat de l'assistència a totes les persones a les que servim.

Sabem que la seguretat del pacient és una dimensió de la qualitat que busca conèixer, reduir i prevenir els riscos inherents a l'actuació sanitària, que impacten negativament en les persones ateses. Segons l'informe de la OMS (WHO 72ª Asamblea Mundial de la Salud (2019). Medidas mundiales en materia de seguridad del paciente; http://apps.who.int/gb/ebwha/pdf_files/WHA72/A72_26-sp.pdf), encara avui dia, i malgrat tots els esforços esmerçats, els danys causats als pacients per incidents relacionats amb la seguretat és una de les principals causes mundials de mort i discapacitat. S'estima que contribueix a la mort de 2,6 milions de persones. Un de cada 10 pacients rebrà algun dany derivat de l'atenció hospitalària degut a errors en la medicació, infecció nosocomial, procediments quirúrgics poc segurs, errors diagnòstics o pràctiques de transfusió insegures, entre d'altres.

Adquirir conscienciació, compromís públic per la seguretat i contribuir a fomentar una cultura de seguretat, aquest és el gran repte que tenim tots entre mans. Una cultura que faciliti adoptar per part dels professionals les bones pràctiques de seguretat, que es permeti parlar obertament dels errors en els sistemes, processos i mètodes dins de cada departament, equip assistencial i servei de cada institució sanitària. Una cultura que valori la notificació dels errors en comptes d'amagar-los, sempre amb una finalitat honesta i transparent d'aprendre. Una cultura que sigui sensible a no admetre petites desviacions de les bones pràctiques establertes, que persegueixi els zero defectes, que no només no culpabilitzi sinó que premiï la detecció, anàlisi i millora dels actes insegurs. Una cultura en que les institucions donin suport a les segones víctimes, els professionals que es veuen implicats en un incident, i que obertament i transparent comuniquin els errors a les persones que els pateixen, amb sensibilitat, comprensió, acompanyament, acceptant que ens equivoquem, acollint la nostra fal·libilitat.

Què difícil sembla aquesta cultura contra-corrent, on el prestigi i l'excel·lència es troba en el cantó d'aquells que s'equivoquen, però aprenen dels seus errors, preocupats com equip en fer sistemes més robustos i segurs, sense culpabilitzar les persones. I és que només així, intolerants a les pràctiques poc segures, reforçant els sistemes de treball assistencial, entenent i acceptant humilment els riscos inherents a l'assistència, sabent-nos fal·libles, però amb la curiositat de qui sempre vol aprendre a fer les coses millor, serem capaços d'avançar per a prevenir els problemes de seguretat evitables, Ens ho devem, per respecte, per ètica professional, per dignitat, per compromís amb la societat. Defensem la seguretat del pacient fomentant aquesta cultura.

Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

El raciovitalisme o teoria de la raó vital d'Ortega y Gasset de posar la racionalitat al servei de la vida com a realitat autènticament radical, és un bon punt de partida per començar el nostre i particular curs escolar.

Certament estem davant entorns econòmics i polítics incerts, la incertesa ens porta a la inseguretat i la inseguretat a la desconfiança. Però des de la desconfiança és impossible construir o apel·lar al compromís col·lectiu, que precisament és el que necessitem per transformar i adaptar el sistema i les organitzacions, sanitàries i socials, per millorar l'atenció a les persones. El projecte + FUTUR de La Unió té per objectiu contribuir-hi.

Des d'aquest esperit, ara que tornem d'uns dies de descans, és un bon moment per rellegir la situació d'entorn i les prioritats d'acció, i procurar generar consensos estables. Una certa ingenuïtat en ser resilients en allò que creiem no pot ser dolent.

Rellegint la situació d'entorn, quines grans qüestions estratègiques tenim sobre la taula:

Primer, Finançament i Sostenibilitat. Aquest estiu ja ha començat a sortir als mitjans la previsible entrada en una nova recessió econòmica a nivell mundial. A Catalunya cal afegir-hi el subfinançament crònic que tenim. Podem fer veure que no passa res o pensar que potser quan passi ja no hi serem, o avançar-nos i incorporar en els plans estratègics del canvi, del sistema i de les organitzacions, mesures d'ingressos i despeses que no obliguin a fer recaure una vegada més els ajustaments a les retribucions i a les inversions. Cal posar racionalitat a la presa de decisions a tots els nivells i fer-ne partícips a tots els agents superant debats polititzats que en base a l'argument de la defensa de la sanitat pública segresten el debat sobre reformes que la poden fer-la més sostenible, equitativa i de qualitat

En aquest context se situa la necessitat de garantir un escenari econòmic suficient per a la prestació i contractació de serveis sanitaris i socials.

En l'àmbit del SISCAT un dels grans encerts que ha generat confiança ha estat l'aprovació i l'acompliment de l'escenari de tarifes 2018-2020 que ha permès signar el conveni laboral. És clau centrar-nos en aplicar i posar en valor el conveni signat, i treballar plegats per a un nou marc laboral que reforci el professionalisme i que sigui prou flexible com per afrontar els canvis que hem de fer en l'organització del treball. Tanmateix el nou escenari 2021-2023 ha de permetre continuar millorant les condicions laborals però també ha de fer front a la resta d'increment de costos, incloses les inversions necessàries. En funció dels escenaris pressupostaris dels propers anys caldrà una priorització responsable des de tots els nivells, i no s'hi val centrifugar el subfinançament d'uns als altres.

Segon, Reordenació sanitària i social. El procés de transformació que hem de fer és a tots els nivells assistencials i justificaria, en un entorn de certa estabilitat, un pla de reordenació com en el seu moment va ser el Pla de Reordenació Hospitalària (PRH) 1987-1991, però ara del conjunt del mapa de recursos sanitaris i socials. Permetria orientar el canvi en l'evolució de les infraestructures i equipaments, redistribució de rols entre nivells assistencials i professionals....., que juntament amb un sistema de pagament coherent i transparent ajudaria a alinear els canvis de tot els sector amb el compromís de les organitzacions i professionals.

Tercer, Marcs de contractació i de xarxes de provisió inclusives i d'aportació de valor públic i social. La directiva europea de contractació de serveis públics en l'àmbit de la contractació de serveis a les persones no discrimina per titularitats però sí que obre la porta a demanar requeriments de responsabilitat social i de qualitat exigents. Estem atents a veure com s'interpreta aquesta directiva a Catalunya i com es garanteix una coherència de criteris amb les lleis sectorials de concertació sanitària i social. El nostre posicionament en aquest tema l'hem expressat públicament a En defensa dels serveis públics, article publicat a La Vanguardia el 19 de juliol.

A la xarxa SISCAT l'objectiu final seria aconseguir la màxima estabilitat, tant per als recursos d'internament com comunitaris, sense discriminar per titularitats, governada pel CatSalut pel que fa a polítiques i objectius, a través del contracte i sistema de pagament, i treballar per dotar d'instruments de gestió pel canvi a les empreses públiques i consorcis, inclòs l'ICS, i tirar endavant aliances estratègiques que permetin optimitzar els recursos existents, i millorar l'equitat, eficiència i qualitat del conjunt del SISCAT.

Aquest model de governança de les polítiques públiques aporta valor, exigeix professionalitat a tots els nivells més enllà del control del procés i la norma, i es basa en la confiança i el respecte al rol de cadascú. El problema és quan el relat va per un cantó i la realitat per un altre. Quan això passa les bondats del model acaben sent virtuals i rituals.

I si tot això ho aterrem al sector d'atenció a la dependència el primer que cal és donar resposta al finançament necessari per dignificar les condicions laborals dels professionals, i promoure una xarxa integral i integrada dels centres propis, de gestió delegada i concertats que generi sentiment de pertinença i equitat en l'accés i atenció al ciutadà.

Els tres temes serien de prou calat com per recuperar l'esperit del que havia de ser el pacte nacional de salut i intentar generar consensos estables per centrar-nos en allò que preocupa realment a les persones.

Lluny d'aquest esperit, en el moment de tancar aquest blog ens ha arribat el document Propuesta abierta para un programa común progressista del PSOE, sobre el qual n'hem fet una primera valoració.

Certament l'entorn polític i econòmic no acompanyen, sobretot per la incertesa i per unes prioritats marcades per l'oportunisme de fites de gestió a curt i mig termini, però pot ser un bon moment per exercir un lideratge compartit, és a dir, activador dels agents des d'una governança basada en polítiques públiques de salut i social.

Val la pena començar el nou curs escolar tocant de peus a terra, però amb positivisme i compromesos amb el canvi, compromesos amb les persones.

“Viatjar no és tan sols moure's en l'espai. Més que això, és acomodar l'esperit, predisposar l'ànima i aprendre de nou” José Ortega y Gasset

En El raciovitalisme; una bona prescripció per a la tornada (II) continuarem aterrant en allò que afecta a la nostra agenda més propera, la de les organitzacions.

19/07/2019
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Article publicat a La Vanguardia el 19/07/2019

Amb el projecte de llei de Contractació de Serveis d'Atenció a les Persones (llei Aragonès) s'ha reobert el demagògic debat sobre si no s'està obrint una porta a l'externalització o privatització dels ser­veis públics, oblidant una vegada més que les preguntes pertinents haurien de ser si fem un ús eficient dels recursos públics exigint rendicions de comptes tant dels pressupostos (gastem bé els diners?) i les polítiques públiques (aconseguei­xen els seus objectius?).

Confondre els ciutadans so­bre la falsa premissa que qual­sevol servei públic no prestat per un funcionari deixa de ser­-ho o, pitjor encara, amenaçar amb discursos que afirmen que els ciutadans deixaran de tenir cobertura o hauran de pagar és èticament irresponsable.

Veure entrada completa
Cristina Aragüés, directora de Comunicació de La Unió

Està a punt de fer 105, i, així com qui no vol la cosa, sovint deixa anar petits balanços vitals. “He tingut millor vellesa que infantesa”, frase estrella. Això diu la meva àvia que fins els 102 vivia autònoma i independent a casa seva. Ara s'hi troba a gust en una residència i és especialment empàtica amb els professionals. No gosa molestar-los “perquè van molt enfeinats i no donen a l'abast”, però quan hi ha alguna cosa que no li agrada ho diu. Ella sempre ha estat una dona forta i de caràcter, marcada com molts de la seva generació pel respecte a l'autoritat i pel fet d'intentar passar desapercebut.

Veure entrada completa

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, Josep M. Boch, assessor jurídic de La Unió reflexiona sobre la vinculació de l'entitat amb un estil de gestió orientat a la millora en totes les àrees d'impacte: ambiental, econòmic, laboral, comunitari i de bon govern.

Avui volem recordar que en el marc de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), La Unió, entre altres eines elaborades al servei de l'associat, compta amb les pautes de progrés. Recentment, hem fet la de medi ambient.

Això no és nou, la RSC forma part dels nostres eixos estratègics recollits al Pla Estratègic 2016-2020 i també forma part del projecte +Futur. Més enllà, es troba en el propi l'ADN de l'entitat i dels seus associats, i, es reflecteix en un estil de gestió que contempla de manera integral i integrada els compromisos ètics i de sostenibilitat orientats a una millora dels resultats en totes les àrees d'impacte - econòmic, laboral, ambiental, comunitari i de bon govern. Aquest estil de gestió es teixeix a partir del diàleg amb els grups d'interès, de la presa de consciència sobre la pròpia conducta corporativa, la incorporació de bones pràctiques i objectius de millora i comunicant aquestes accions com a exercici de retiment de comptes i transparència.

Veure entrada completa

En el marc de l'Assemblea General d'Associats, celebrada el 16 de maig, el president, Enric Mangas fa balanç de l'exercici 2018 i de l'acció 2019.

Durant el 2018, una fita rellevant pel país va ser la recuperació de la governabilitat de les nostres institucions en el mes de maig. En aquest escenari, vam presentar al nou Govern un conjunt de prioritats, consideracions i recomanacions amb la voluntat de contribuir a la millora del sistema de salut i social.

Per aquest motiu, una de les prioritats compartides ha estat restituir i millorar les condicions laborals dels professionals. En aquest context, el Departament de Salut i el CatSalut van aprovar el nou escenari de tarifes, i patronals i sindicats vam fomentar el diàleg per materialitzar la signatura del II Conveni de la Sanitat Concertada del SISCAT 2017-2020.

Veure entrada completa
Carles Nuñez Nadal, Vocal president del consell de sector d'activitat privada de La Unió i Director General de Fisiogestión

En el marc d'una visió holística de les organitzacions, l'experiència del professional i del pacient són claus per avançar cap a una millor assistència i un abordatge integral de la persona. Aquesta és precisament una de les principals línies del projecte +Futur de la Unió, amb el qual totes les entitats associades ens sentim compromeses.

Aquesta experiència del professional i del pacient suposa passar d'un model d'atenció assistencial centrat en la patologia a un model que incentiva els valors de la persona i que promou la participació del pacient en la presa de decisions fomentant la corresponsabilització. Alhora que també prima l'autonomia del professional i posa el focus en la gestió clínica.

Veure entrada completa
Glòria López Cañete
Treballadora social de l'Àrea Rehabilitació i coordinadora de Voluntariat. Hospital Sagrat Cor. Germanes Hospitalàries
Isabel Marin
Coordinadora de treball social. Fundació Assistencial de Mútua Terrassa.

Amb aquest post, i, amb motiu del Dia Mundial del Treball Social el 19 de març d'enguany, les autores recorden el compromís, la contribució i la feina dels professionals d'aquest àmbit com a coneixedors i transformadors de la realitat a partir de la intervenció social.

Des de La Unió, l'aposta per aquesta línia de treball és ferma i al 2007 es va crear el Consell Tècnic Assessor en Treball Social. En formem part, professionals de les entitats associades dels àmbits de salut mental, d'hospitals, d'atenció primària, i de la sociosanitària. Principalment, actuem per donar suport a tot el treball que es fa a la provisió de serveis, reforçant les anàlisis tècniques que l'estructura professional de La Unió realitza. Dins dels nostres objectius, també treballem per donar visibilitat al nostre àmbit.

Volem destacar que durant aquests anys s'han fet 5 Jornades de treball social i sanitari, amb temes diferents com ara els dilemes ètics de la pràctica diària, l'atenció a la complexitat tant dels malalts com de la intervenció social, les figures de protecció, o l'atenció a final de vida. També s'han compartit 5 sessions tècniques de "benchmarking en innovació" en treball social, amb un alta participació tant de treballs presentats com d'assistència. A més a més, s'han preparat espais de discussió i de debat sobre temes puntuals que recollien inquietuds diverses, com ara la protecció de dades, la confidencialitat, els canvis en el pla d'estudis, les incapacitacions, etc...

Veure entrada completa
Jaume Duran Navarro, Secretari de la Junta Directiva de La Unió i Director General de la Fundació Sanitària de Mollet
Per un envelliment saludable i actiu

A propòsit de la compareixença al Parlament de Catalunya davant la Comissió d'Estudi de les polítiques per al millorament de la qualitat de vida de la gent gran, l'autor subratlla la necessitat de passar a l'acció en el desplegament de polítiques públiques que integrin l'àmbit sanitari i social. A partir d'un envelliment respectuós amb l'individu, els seus valors i la família, descobreix les 9 accions que proposa.

El passat 13 de març, en representació de La Unió, vaig tenir l'honor de comparèixer davant la Comissió que promou la millora de la qualitat de vida de la gent gran. Convindrem que l'envelliment és un avenç social i un gran triomf de la humanitat. I, precisament, el gran repte de les societats longeves és actuar preventivament i acompanyar la persona cap a un envelliment actiu i saludable. Alguna dada, en 2060 un 69% de les persones majors de 80 anys seran depenents. Cal tenir en compte que els processos individuals no es concreten en edats determinades sinó en estats funcionals i per això cal considerar un nou concepte de gent gran mantenint sempre l'objectiu de més qualitat de vida.

Per assolir-ho cal que actuem avui pensant en el demà impulsant polítiques públiques que s'articulin sobre l'autonomia de la persona i la seva corresponsabilitat;  respectant cada perfil individual (valors, cultura) i entorn familiar, i, promovent el compromís ètic i social personal, professional, de les institucions i del conjunt de la societat.Un model arrelat en el territori, amb una atenció integral i que garanteix el continum assistencial.

Veure entrada completa
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

El passat 11 de febrer, vaig tenir l'honor comparèixer al Parlament de Catalunya en representació de tota l'Entitat i a petició de la Comissió d'Economia i Hisenda, davant la Ponència que ha d'elaborar l'informe sobre el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones

Creiem sincerament que es tracta d'una bona iniciativa legislativa que ha de permetre preservar la qualitat i accessibilitat dels ciutadans a uns serveis sanitaris i socials de qualitat, amb unes entitats i professionals arrelats al territori i compromesos amb les polítiques públiques.

Aquest compromís ve de lluny i és el resultat del compromís de la societat civil catalana amb les polítiques públiques (fundacions, ordes religiosos, associacions, mútues, petites i mitjanes empreses, professionals agrupats en múltiples formules jurídiques) aportant patrimonis, infraestructures i equipaments, coneixements i professionals, gestió personalitzada, i capacitat de recerca i innovació a la prestació de serveis de cobertura pública. Aquest model està avalat per resultats i és apreciat per la població com mostren les enquestes periòdiques.

Veure entrada completa
La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uchuch.cat
Creu de Sant JordiMemorial Josep trueta Web Mèdica Acreditada. Veure més informació DNV - Certificat del Sistema de Qualitat ISO9001
Data última actualització: 05/12/2019