Newsletter

La sessió va començar amb una conferència de Mònica Reig, directora associada del Programa Partners d'ESADE, que portava per títol “La qualitat de la CPP i el seu desenvolupament, determinants fonamentals d'un país per créixer i prosperar”. Segons Reig, la col·laboració publicoprivada crea valor públic, valor per al ciutadà, així que ha de ser una estratègia de gestió pública per millorar serveis. A més, és important tenir en compte, segons va dir, que el sector privat aporta coneixement, flexibilitat, eficiència i finançament al sector públic. D'aquesta manera, el sector públic aconsegueix una millora en els béns i serveis públics i, alhora, el privat veu com augmenta la competitivitat i es dinamitza el mercat.
 

D'altra banda, la directora associada del Programa Partners va explicar que la contractació pública és una activitat estratègica i global que comença amb un plantejament estratègic i continua amb el disseny i la configuració. Més tard, es du a terme la selecció i la licitació i, posteriorment, l'execució del projecte. L'última fase, va destacar Reig, és l'avaluació de resultats. Aquest punt, segons ella, té molta importància ja que, si no s'avalua, és molt difícil explicar què aporta la CPP i què suposaria no dur-la a terme.

Condicions d'èxit del model de CPP
A continuació, va definir les condicions d'èxit del model de CPP, que són disposar d'un marc institucional i normatiu adequat i de coneixement suficient per exercir el rol de governança, així com adoptar una orientació estratègica resistent al cicle politicoelectoral. També cal dur a terme una gestió correcta de risc, realitzar una selecció adient i transparent dels partners i un seguiment i avaluació de les experiències. De la mateixa manera, és necessari incorporar els seus aprenentatges al sistema.

Per acabar, Mònica Reig va destacar que hi ha elements de pes que avalen la col·laboració publicoprivada i va afegir que calen governs més forts i efectius per poder-la desenvolupar, ja que, tal com va comentar, la CPP suposa acceptar la transformació de l'Estat.

Podeu descarregar la presentació de Mònica Reig: 

La segona intervenció de l'acte va ser a càrrec d'Anna Riera, directora Sanitària, Social i de Participació Associativa de La Unió, que va presentar l'Estudi sobre aliances estratègiques i col·laboració publicoprivada de l'associació empresarial. Tal com va exposar, aquest estudi identifica acords formals de col·laboració entre dues o més entitats independents, que treballen per dur a terme activitats conjuntes, intercanviant i compartint recursos i capacitats o bé generant-ne de nous, de manera que aquest compromís permeti augmentar i mantenir els avantatges competitius de cadascuna d'elles en el temps i assolir un resultat millor per la comunitat que si operessin separadament. Així doncs, l'expressió “col·laboració” combina diferents formes de cooperació entre organitzacions de dret públic i privat. Riera va destacar que, sobretot, es plantegen col·laboracions que es basen en la premissa del triple win: jo hi guanyo, tu hi guanyes i la societat hi guanya.

L'estudi s'ha fet a partir de dues enquestes, una primera, que es va dur a terme el 2009 amb intenció inicial, qualitativa i amb una definició lliure d'aliances estratègiques; i una altra que s'ha desenvolupat entre el 2013 i el 2014. Aquesta segona és de revisió, amb millora de les definicions i amb intenció qualitativa i quantitativa per presentar resultats. En total, s'han inclòs 208 iniciatives, reportades per 35 entitats però que n'impliquen a 118.

Resultats principals
La directora Sanitària, Social i de Participació Associativa de La Unió va resumir alguns dels resultats de l'estudi:

• El 80% de les col·laboracions s'han realitzat en l'àmbit d'activitat d'atenció especialitzada.
• El 50% de les col·laboracions s'han realitzat entre el sector públic i el sector privat.
• El 30% de les col·laboracions se han realitzat a la comarca del Vallès Oriental, el 18% al Vallès Occidental i el 17% al Barcelonès.
• La distribució territorial mostra iniciatives de col·laboració en tot l'àmbit territorial i proporcionalment al dimensionat de les estructures sanitàries i socials, per població i necessitat de prestació de serveis. Malgrat això, com les respostes a l'enquesta han estat voluntàries i vinculades a l'àmbit associatiu de La Unió, la manca d'informació sobre acords en alguns àmbits territorials no pressuposa la falta d'iniciatives en aquest sentit.
• El 64% de les col·laboracions establertes són operatives: permeten millorar l'eficiència, la qualitat i l'accessibilitat dels serveis assistencials que es presten en els diferents àmbits d'actuació i afavoreixen l'atenció de proximitat.
• S'observa que el 92% són col·laboracions formalitzades amb convenis propis. 
• El 40% són col·laboracions estables establertes  fa més de cinc anys.
• El que impulsa a les organitzacions a establir les col·laboracions és millorar l'efectivitat de la pràctica (41%).

Per concloure, Anna Riera va subratllar que els acords de col•laboració estables són un factor clau per a la sostenibilitat de les organitzacions sanitàries i socials, així com una realitat ja existent a tot el territori i en tots els àmbits del sistema sanitari català. A més, va posar especial èmfasi en en la millora del servei públic que representa aquest model de col•laboració publicoprivada, i, segons va apuntar, “és el nostre deure preservar-ho”.

Podeu descarregar la presentació d'Anna Riera: 

La primera taula de presentació d'experiències es va centrar en casos de gestió assistencial. Al final del text podeu descarregar les presentacions que van fer els participants a la sessió.

Per començar, Jaume Duran, director de la Fundació Sanitària de Mollet, va donar a conèixer l'aliança d'aquesta entitat amb Fisiogestión, en el camp de la rehabilitació. Duran va posar especial èmfasi en destacar que les aliances han de coincidir amb els valor fundacionals de l'entitat i que les estratègies entre organitzacions han d'estar enfocades a millorar coneixements, habilitats i actituds. A més, va apuntar que, per a la Fundació Sanitària de Mollet, la col·laboració ha de respondre afirmativament tres qüestions: Està orientada al pacient? El professional hi guanya? L'organització hi guanya? Si no es compleixen aquests requisits, segons va dir, la col·laboració no té sentit. 
 

A continuació, Xavier Mate, director general d'IdcSalut, va presentar la unitat de cures multicentre, conjunta per a l'Hospital de Sabadell, del Parc Taulí, i l'Hospital General de Catalunya, d'IdcSalut. Aquesta experiència es va posar en marxa el 2010 amb l'objectiu de buscar l'eficiència, ja que l'augment de massa crítica permetia dur a terme la inversió tecnològica necessària. Segons Mate, algunes de les claus perquè el projecte funcionés són la creació d'una única direcció i una estructura organitzativa conjunta per als dos centres, així com dissenyar protocols comuns per als dos centres. En la seva intervenció el director d'IdcSalut va explicar que, malgrat algunes dificultats, la valoració global és positiva i s'ha aconseguit garantir el contínuum assistencial per al pacient i augmentar la velocitat de resposta en situacions crítiques, entre d'altres coses.
 

La tercera intervenció a la taula va ser a càrrec d'Esteve Picola, director general de Mútua Terrassa, qui va parlar de CatLab, un laboratori d'anàlisis clíniques que neix de la integració dels laboratoris de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa i del Consorci Sanitari de Terrassa. Segons Picola, alguns dels elements facilitadors per al desenvolupament del projecte van ser la creació com a fórmula jurídica d'Agrupació d'Interès Econòmic (AIE) i el fet de disposar d'un nou espai comú per a les dues entitats. D'altra banda, el director general de Mútua Terrassa va destacar la importància de l'acció conjunta per crear valor públic i va subratllar que les sinergies entre entitats només són possibles si hi ha visió global i a mig termini, generositat i perseverança. Així mateix, va afegir que les millores de costos arriben com a conseqüència de la introducció i consolidació del nou model implantat i que l'estalvi immediat no és compatible amb un model sostenible i raonable.
 

La segona taula va acollir la presentació d'experiències en gestió de serveis assistencials. Al final del text podeu descarregar les presentacions que van fer els participants a la sessió.

Per començar, Frank Domènech, director de desenvolupament de Cetir, va donar a conèixer l'experiència transfronterera del PET-SCAN del golf de Lyon, que és el primer projecte europeu en cooperació fronterera. Aquesta iniciativa va comptar amb tres participants –l'Hospital de Perpinyà, el Medicine Nucleaire Centre Liberal de Beziers i Cetir– que es van constituir com a Agrupació Europea d'Interès Econòmic (AEIE). Segons Domènech, aquest tipus d'agrupació és una estructura flexible i lleugera que permet a cadascun dels seus membres conservar la seva pròpia independència econòmica i jurídica. El director de desenvolupament de Cetir va reconèixer que aquest cas va tenir algunes dificultats en el finançament de pacients atesos a França, reticències de les asseguradores a establir convenis de finançament o dels pacients a ser atesos a França, així com dificultats en l'autorització de subministrament de producte radioactiu a l'estranger que van fer que CETIR s'acabés desvinculant del projecte.
 

A continuació, Marta Elorduy, vicedegana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), va parlar de la universitat i el sector salut, junts en la formació. Concretament, va explicar l'experiència de la UIC, la qual té aliances amb diversos centres –Althaia, Hospital General de Granollers, Quirón, IdcSalut, Hospital de Mollet, Hospital Plató, ICO, Parc Sanitari Pere Virgili i ACEBA– que permeten als seus estudiants la realització de pràctiques. Elorduy va destacar que els objectius de les aliances s'estableixen abans de començar i que es van revisant periòdicament. Així mateix, va afegir que els centres privats estan més enfocats a la productivitat i que poden assumir una quantitat més gran d'alumnes, característiques que beneficien els estudiants. La vicedegana també va donar especial rellevància al fet que a la UIC i a les entitats amb les quals col·labora el pacient és el centre de l'atenció.
 

Tot seguit, Esteve Llargués, director del servei de Medicina Interna i Especialitats de la Fundació Hospital Asil de Granollers (FHAG), va exposar l'experiència “Compra saludable” d'aquest centre amb els supermercats Coaliment. L'objectiu era generar iniciatives al voltant de la salut que apropin la FHAG a la societat i que contribueixin a millorar el seu benestar mitjançant l'educació sanitària i la recerca, amb el suport i participació del teixit social i empresarial de la ciutat i la comarca. escortdate.co.nz auckland escort Tal com va donar a conèixer Llargués, aquesta experiència consisteix en donar informació sobre alimentació saludable i equilibrada als mateixos supermercats. Gràcies a aquest projecte, s'han augmentat les vendes d'oli d'oliva verge i extra i s'han reduït les d'oli de llavors. Així mateix, ha pujat la compra de fruits secs recomanats i s'ha disminuït la de fruits secs no recomanats.
 

La taula va finalitzar amb Anna Carol Pérez, directora mèdica de l'Hospital Sant Rafael, qui va presentar la col·laboració entre aquest centre i el Programa Respir –un servei residencial d'estades temporals per a gent gran–. Tal com va exposar, aquesta iniciativa ha suposat la posada en marxa d'una prova pilot per a la provisió de la prestació farmacèutica a Llars Mundet que permet que, després que el servei de Farmàcia de l'Hospital Sant Rafael enviï la medicació en envasos clínics, allà es prepari i es dispensi en unidosis. Això suposa un major consum de fàrmacs per a l'Hospital, fet que li permet aconseguir millors ofertes. Segons Anna Carol Pérez, aquesta col·laboració ha significat un estalvi econòmic per al centre (16-20% sobre el cost de venda pública) i una simplificació organitzativa, a més d'aportar valor afegit en adequació, seguretat i satisfacció.
 

La secretaria general del Departament de Salut, Roser Fernández, va cloure la sessió. A la seva intervenció va definir la col·laboració publicoprivada (CPP) com un valor de gestió pública i com a part inseparable de l'ADN del model sanitari català, ressaltant així la convivència històrica de la cobertura pública i la prestació de serveis privats. Segons va dir, la col·laboració publicoprivada és l'essència del SISCAT, en el qual entitats de diversa naturalesa jurídica presten serveis públics. A més, va apuntar que el teixit associatiu de La Unió reflecteix aquesta àmplia tipologia d'entitats.

A continuació, va enumerar els aspectes necessaris perquè funcioni la CPP. En primer lloc, va dir, cal considerar-la un valor i tenir clars els objectius i les regles del joc, així com generar confiança en el model i en la normativa. A més, és necessari establir normes de pagament i finançament i apostar per la transparència de resultats, va afegir.

Per acabar, Fernández va recordar que la col·laboració publicoprivada ha permès tenir un sistema de salut sostenible sense haver de renunciar al progrés. Aquest fet és, segons el seu punt de vista, prioritari, perquè un país de progrés econòmic i social ha d'apostar pel sector salut.

Per la seva part, Carles Núñez, vocal-president del Consell de Sector d'Activitat Privada de La Unió va assenyarlar que, en aquests moments, cal que l'entitat construeixi i divulgui un relat sòlid sobre la CPP i les bones pràctiques que se'n deriven. A més, va assenyalar que cal buscar el benchmarking per avaluar i demostrar la validesa de la convivència públic privat que al final recau en una millor atenció al ciutadà.