Newsletter

D'altra banda, la directora associada del Programa Partners va explicar que la contractació pública és una activitat estratègica i global que comença amb un plantejament estratègic i continua amb el disseny i la configuració. Més tard, es du a terme la selecció i la licitació i, posteriorment, l'execució del projecte. L'última fase, va destacar Reig, és l'avaluació de resultats. Aquest punt, segons ella, té molta importància ja que, si no s'avalua, és molt difícil explicar què aporta la CPP i què suposaria no dur-la a terme.

Condicions d'èxit del model de CPP
A continuació, va definir les condicions d'èxit del model de CPP, que són disposar d'un marc institucional i normatiu adequat i de coneixement suficient per exercir el rol de governança, així com adoptar una orientació estratègica resistent al cicle politicoelectoral. També cal dur a terme una gestió correcta de risc, realitzar una selecció adient i transparent dels partners i un seguiment i avaluació de les experiències. De la mateixa manera, és necessari incorporar els seus aprenentatges al sistema.

Per acabar, Mònica Reig va destacar que hi ha elements de pes que avalen la col·laboració publicoprivada i va afegir que calen governs més forts i efectius per poder-la desenvolupar, ja que, tal com va comentar, la CPP suposa acceptar la transformació de l'Estat.

Podeu descarregar la presentació de Mònica Reig: 

La segona intervenció de l'acte va ser a càrrec d'Anna Riera, directora Sanitària, Social i de Participació Associativa de La Unió, que va presentar l'Estudi sobre aliances estratègiques i col·laboració publicoprivada de l'associació empresarial. Tal com va exposar, aquest estudi identifica acords formals de col·laboració entre dues o més entitats independents, que treballen per dur a terme activitats conjuntes, intercanviant i compartint recursos i capacitats o bé generant-ne de nous, de manera que aquest compromís permeti augmentar i mantenir els avantatges competitius de cadascuna d'elles en el temps i assolir un resultat millor per la comunitat que si operessin separadament. Així doncs, l'expressió “col·laboració” combina diferents formes de cooperació entre organitzacions de dret públic i privat. Riera va destacar que, sobretot, es plantegen col·laboracions que es basen en la premissa del triple win: jo hi guanyo, tu hi guanyes i la societat hi guanya.

L'estudi s'ha fet a partir de dues enquestes, una primera, que es va dur a terme el 2009 amb intenció inicial, qualitativa i amb una definició lliure d'aliances estratègiques; i una altra que s'ha desenvolupat entre el 2013 i el 2014. Aquesta segona és de revisió, amb millora de les definicions i amb intenció qualitativa i quantitativa per presentar resultats. En total, s'han inclòs 208 iniciatives, reportades per 35 entitats però que n'impliquen a 118.

Resultats principals
La directora Sanitària, Social i de Participació Associativa de La Unió va resumir alguns dels resultats de l'estudi:

• El 80% de les col·laboracions s'han realitzat en l'àmbit d'activitat d'atenció especialitzada.
• El 50% de les col·laboracions s'han realitzat entre el sector públic i el sector privat.
• El 30% de les col·laboracions se han realitzat a la comarca del Vallès Oriental, el 18% al Vallès Occidental i el 17% al Barcelonès.
• La distribució territorial mostra iniciatives de col·laboració en tot l'àmbit territorial i proporcionalment al dimensionat de les estructures sanitàries i socials, per població i necessitat de prestació de serveis. Malgrat això, com les respostes a l'enquesta han estat voluntàries i vinculades a l'àmbit associatiu de La Unió, la manca d'informació sobre acords en alguns àmbits territorials no pressuposa la falta d'iniciatives en aquest sentit.
• El 64% de les col·laboracions establertes són operatives: permeten millorar l'eficiència, la qualitat i l'accessibilitat dels serveis assistencials que es presten en els diferents àmbits d'actuació i afavoreixen l'atenció de proximitat.
• S'observa que el 92% són col·laboracions formalitzades amb convenis propis. 
• El 40% són col·laboracions estables establertes  fa més de cinc anys.
• El que impulsa a les organitzacions a establir les col·laboracions és millorar l'efectivitat de la pràctica (41%).

Per concloure, Anna Riera va subratllar que els acords de col•laboració estables són un factor clau per a la sostenibilitat de les organitzacions sanitàries i socials, així com una realitat ja existent a tot el territori i en tots els àmbits del sistema sanitari català. A més, va posar especial èmfasi en en la millora del servei públic que representa aquest model de col•laboració publicoprivada, i, segons va apuntar, “és el nostre deure preservar-ho”.

Podeu descarregar la presentació d'Anna Riera: 

La primera taula de presentació d'experiències es va centrar en casos de gestió assistencial. Al final del text podeu descarregar les presentacions que van fer els participants a la sessió.

La segona taula va acollir la presentació d'experiències en gestió de serveis assistencials. Al final del text podeu descarregar les presentacions que van fer els participants a la sessió.

La secretaria general del Departament de Salut, Roser Fernández, va cloure la sessió. A la seva intervenció va definir la col·laboració publicoprivada (CPP) com un valor de gestió pública i com a part inseparable de l'ADN del model sanitari català, ressaltant així la convivència històrica de la cobertura pública i la prestació de serveis privats. Segons va dir, la col·laboració publicoprivada és l'essència del SISCAT, en el qual entitats de diversa naturalesa jurídica presten serveis públics. A més, va apuntar que el teixit associatiu de La Unió reflecteix aquesta àmplia tipologia d'entitats.

A continuació, va enumerar els aspectes necessaris perquè funcioni la CPP. En primer lloc, va dir, cal considerar-la un valor i tenir clars els objectius i les regles del joc, així com generar confiança en el model i en la normativa. A més, és necessari establir normes de pagament i finançament i apostar per la transparència de resultats, va afegir.

Per acabar, Fernández va recordar que la col·laboració publicoprivada ha permès tenir un sistema de salut sostenible sense haver de renunciar al progrés. Aquest fet és, segons el seu punt de vista, prioritari, perquè un país de progrés econòmic i social ha d'apostar pel sector salut.

Per la seva part, Carles Núñez, vocal-president del Consell de Sector d'Activitat Privada de La Unió va assenyarlar que, en aquests moments, cal que l'entitat construeixi i divulgui un relat sòlid sobre la CPP i les bones pràctiques que se'n deriven. A més, va assenyalar que cal buscar el benchmarking per avaluar i demostrar la validesa de la convivència públic privat que al final recau en una millor atenció al ciutadà.