Satisfer les necessitats del present sense comprometre les futures

L'any 1972, el Club de Roma va encunyar el terme "creixement zero” en el seu informe “Els límits del creixement i la carta Mansholt”.

L'informe Brundtland (1987) de Nacions Unides va descriure el concepte de desenvolupament sostenible com "aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions".

L'IPCC, de Nacions Unides i de WMO, va publicar el 1990 el primer informe sobre el canvi climàtic. Posteriorment, va donar peu al protocol de Kyoto (vigent el 2005) per reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera en un 8%.

Actualment, els governs de quasi tots els països del món pretenen créixer per generar ocupació i benestar per als seus membres. I el creixement implica més consum d'energia, a causa de la implantació de noves tecnologies i/o nous hàbits de consum.

La Comissió Europea, l'any 1999, va identificar les tecnologies energètiques a promocionar en els hospitals i centres de salut. Bona part formen part de l'inventari actual dels centres de tot Europa.

Els consums energètics als hospitals i centres de salut s'incrementen anualment, malgrat disposar de tecnologies més eficients i de menor consum unitari. La causa bàsica és que l'estalvi assolit és inferior a l'increment del consum per a nous equips consumidors. Les tecnologies energètiques clàssiques estan madures i l'increment d'eficiència esperable és asintòtic. No es preveuen grans canvis tecnològics, a curt termini, que permetin estalvis rellevants en els camps dels grans consums (clima, aigua calenta, enllumenat, informàtica...). Els sistemes de producció distribuïda (micro-cogeneració, fotovoltaica...) i enllumenat (LED) són els de major potencial.

Les bones pràctiques (canvi d'hàbits) possiblement seran les de major potencial d'estalvi energètic. Alguna experiència en centres de salut de Barcelona ha demostrat que això és més eficient que la millor de les tecnologies. El debat dels hàbits s'haurà de centrar en les “necessitats”.

Com que la sostenibilitat energètica (com a concepte transversal i de sentit comú) ha de tenir una base econòmica, una social i una ambiental, cal recordar que el cost del consum energètic d'un hospital és inferior a l'1% dels costos totals, que les persones són l'element clau per als canvis d'hàbits energètics i que la petjada ambiental global d'un centre de salut pot ser negativa si no es té en compte el factor econòmic.

Podeu consultar la presentació de Conrad Meseguer, professor de la Universitat Oberta de Catalunya.