‘Mantenir la qualitat assistencial i preservar la pantilla estructural de professionals van ser les premisses principals davant les mesures d’ajust’

A partir de la presentació del “Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011”, per part del conseller de Salut, Boi Ruiz, el 2 de març de 2011, al Parc Taulí es van compartir amb els comitès d'empresa i amb el conjunt de professionals de la institució els diferents escenaris en què s'estava treballant per tal “d'adaptar la despesa sanitària al volum de recursos disponibles”.

Des de la Direcció General es va expressar, des del primer moment, que les principals premisses d'aquests escenaris eren “mantenir la qualitat assistencial i preservar la plantilla estructural de professionals”, tot i que per aconseguir això “s'havien de fer sacrificis i esforços entre tots”.

Pendents de concreció per part del Catsalut del detall de les mesures d'ajust, es van avançar les línies d'actuació sobre les quals ja s'havien de desenvolupar accions per equilibrar l'impacte de l'ajust: planificació de l'activitat, millora de l'organització de treball i reducció de despeses i consums, entre altres aspectes.

Quin tipus d'acord es plantejava per part de l'empresa i dels sindicats?

Prèvia presentació al Comitè d'Empresa, entre els dies 8 i 10 d'abril, la Direcció General va presentar al conjunt de professionals, en diferents convocatòries generals, el marc global de les “Mesures d'ajust a aplicar al Parc Taulí”. Un cop passades les eleccions municipals, i després que les converses de la Mesa Laboral Sectorial de Salut amb els sindicats i les patronals no arribessin a acord, el 30 de juny vam lliurar al Comitè d'Empresa la plataforma de negociació basada en dues propostes, la finalitat de les quals era assolir el 100% de la reducció d'ingressos provinents del CatSalut, ja concretada:

• Aplicació de mesures de caràcter organitzatiu (art. 41 ET): distribució de la jornada anual entre els dies laborables i adequació dels horaris a les activitats, i modificació de les condicions de treball (art 82.3 ET): vincular la retribució variable al resultat pressupostari, durant els exercicis 2011 i 2012 i per a tots els professionals.

• Alternativament, amortització de 120 llocs de treball i reducció temporal de la jornada en un 15%, a partir de l'1 de setembre de 2011 i els primers mesos de 2012, per a tots els professionals.

Quines van ser les dificultat principals de la negociació?

Tot i que des del primer moment el Comitè d'Empresa va compartir amb la institució la importància de preservar els llocs de treball dels nostres professionals, les principals dificultats en la negociació van ser algunes resistències plantejades per la pèrdua de confort que comportava l'eliminació dels dies d'ajust, i per la nova pèrdua econòmica que suposava haver de renunciar durant dos anys a la retribució variable, tenint en compte que des de maig 2010 ja s'estava aplicant un 5% de reducció salarial. Però, tot i això, en un exercici de responsabilitat col·lectiu, es va entendre molt bé que aquestes mesures, que no comportaven cap extinció de lloc de treball estable, eren les menys lesives per a l'interès col·lectiu (professionals, usuaris i entorn).

Com es planteja el futur?

Amb les premisses de continuïtat indicades des del Govern i havent assolit els pactes abans esmentats, hem d'orientar els nostres esforços per convertir els estalvis conjunturals en estructurals i per incrementar els ingressos per fer front als compromisos adquirits. Tot això, amb la imprescindible participació dels professionals, la responsabilitat de la representació social i el suport del Consell de Govern, sense obviar l'entorn d'incertesa que ens toca viure i al qual no podem donar l'esquena.