El futur, l’atenció domiciliària: el paper de l’atenció primària versus l’atenció sociosanitària

Aquesta taula va ser moderada per Josep Ganduxé, director general de Clínica Barceloneta, i hi van intervenir Xavier Gómez-Batiste, director centre col·laborador de l'OMS per a programes públics de cures Pal·liatives. Observatory Qualy de Final de la Vida de Catalunya, i Joan Gené, metge de família. ICS-CAPSE.

Xavier Gómez-Batiste va iniciar la seva exposició destacant la necessitat de donar un impuls a l'àmbit sociosanitari, ja que actualment hi ha una proporció molt gran de malalts crònics que estan integrats en la comunitat.

Va explicar que els equips d'atenció domiciliària com els PADES han tingut èxit i han estat eficients provocant una reducció de les estades hospitalàries i emergències, un increment de les morts a domicili i un estalvi econòmic. Posant xifres a aquestes afirmacions, va assenyalar que entre l'any 2001 i el 2006 va tenir lloc una reducció entre un 30-50% de l'ús d'hospitals al final de la vida.

Gómez-Batiste va subratllar que, malgrat les millores que ha comportat l'ús d'aquests recursos, s'haurien d'introduir millores tant concrets com globals, per exemple, a través de sistemes d'intervenció més flexibles; de la promoció de suport a les famílies i cuidadors informals; i d'interacció de sistemes socials; entre altres. I va concloure afirmat que la manera d'assolir-les seria a través d'un procés de benchmarking que permetria identificar què cal millorar en cada situació concreta.

Joan Gené va mostrar l'activitat de l'atenció primària a Catalunya a partir de dades del CatSalut i d'una mostra de mil pacients que estaven al programa Atdom de 72 equips d'atenció primària seguits durant dos anys, i va concloure, entre altres aspectes, que els equips d'atenció primària atenen una població molt envellida i amb problemes destacats com la comorbilitat .

Gené va exposar que el model actual es basa en la demanda i cal una transformació cap a un model que atengui les necessitats dels ciutadans. En aquest sentit, va mencionar algunes propostes com canviar els criteris d'admissió al programa per risc i no només per incapacitat per desplaçar-se; identificar la població d'alt risc i fixar objectius als diferents contractes amb els serveis per prioritzar la seva atenció; l'aplicació de programes territorials comunitaris integrats d'atenció primària, serveis socials i serveis sociosanitaris; la lliure elecció d'hospital; etc.

Podeu accedir a les presentacions íntegres de Xavier Gómez-Batiste i Joan Gené .