L’ètica vers l’usuari

En els darrers anys, la pràctica professional en el camp d'intervenció social ha variat substancialment. D'una banda, s'ha passat d'una praxis provinent de la beneficència, poc professionalitzada, en un context molt directe amb la persona i amb menor complexitat de les estructures, a una pràctica molt més diversa, amb molts professionals implicats, amb realitats socials i familiars que s'han diversificat i una massificació de la demanda.

Aquesta evolució no ha anat acompanyada, encara, d'un reconeixement clar i explícit del treball social com una especialitat més en l'entramat de serveis públics d'atenció a les persones, en què el treballador social queda sovint com el darrer del grup, per solucionar els temes quan ja no hi ha més sortida.

Paradoxalment, a Catalunya, el desenvolupament dels Serveis Socials, a partir de la Llei 12/2007, es pretén fer amb una aposta ferma pel professionalisme del treball i l'educació social, procés en el qual els criteris ètics han de ser protagonistes, fins al punt que formen part dels principis rectors del sistema públic de serveis socials a casa nostra. Així, el respecte pels drets de la persona i la seva dignitat i el foment de l'autonomia personal són idees clau que han de tenir la seva translació a la pràctica social.

Sobre aquesta base s'articula l'entramat de drets i deures adreçats als ciutadans, usuaris dels serveis socials, i alhora vinculen també a tots els professionals que han de donar-los atenció. Parlem, doncs, del dret de l'usuari a la informació, requisit previ i necessari per poder fer una elecció dels diferents recursos socials que el professional li pugui oferir per donar resposta a les seves necessitats.

Aquesta informació ha de ser veraç i honesta en funció de les possibilitats i integrant en la mesura del possible les preferències de l'usuari. D'altra banda, el foment de l'autonomia personal implica que, dins les diferents possibilitats, cal optar sempre per potenciar aquella més favorable a la plena autonomia de la persona i que minimitzi el seu estatus de dependència física, psíquica, social o familiar. Cal comptar amb el parer de l'usuari i donar-li capacitat de decisió, integrant el seu entorn familiar i de suport.

Un altre element clau és la preservació de la confidencialitat de la informació, treballant amb criteris restrictius, compartint aquelles dades que sigui imprescindible dins dels equips per a una atenció correcta, però obviant compartir tot allò no necessari per evitar riscos. Alhora, l'usuari ha de tenir coneixement de quina informació serà compartida i amb qui, establint d'antuvi les regles del joc.

Finalment, és imprescindible fer esment de l'apartat dels deures, ja que l'usuari ha de correspondre al sistema, que li facilita el compliment dels seus drets, amb la responsabilitat en un bon ús de les prestacions que li són reconegudes, per un principi de justícia social i alhora de solidaritat amb la resta de ciutadans, tributaris de rebre prestacions socials.

Podeu accedir a la presentació de Núria Terribas, directora de l'Institut Borja de Bioètica de Barcelona (Universitat Ramon Llull).