Blog

La Unió ha creat el Consell tècnic assessor de recerca, innovació i transferència tecnològica amb la voluntat de treballar des de la nostra organització en tot allò que pugui permetre introduir a les entitats associades la cultura de la innovació. Es tracta de reunir en un grup tècnic de treball el talent expert en innovació existent entre els nostres associats i, a partir del seu coneixement, poder potenciar el valor de la innovació.

Aquest objectiu ambiciós l'intentarem assolir a través d'accions formatives de diferent naturalesa, iniciatives d'intercanvi d'experiències entre els diversos agents concernits i amb actuacions clarament orientades a difondre la cultura de la innovació com element clau dins les organitzacions.

Benvolgut Dr. Lloveras,

Vull expressar la meva sorpresa i malestar per les teves declaracions, recollides en un suplement de El Periódico de Catalunya el passat cap de setmana. El sector sanitari català, amb la característica de la convivència publicoprivada, ha configurat  un model del qual, com molts ciutadans, me'n sento orgullosa. No cal dir que aquest model necessita reformes i millores per poder-se enfrontar adequadament als reptes de salut i socials, i, alhora, ser sostenible en el temps. Per avançar i aprofundir en el nostre model calen arguments objectius i tècnicament robustos. Malauradament, en els teus arguments no vaig saber trobar cap tipus d'idea constructiva encaminada a preservar-lo o a dotar-lo de més eficiència i qualitat.

Però el que trobo més fora de lloc i que més em va doldre és l'acusació de corrupció del model sanitari de finançament públic, centrada en la figura dels consorcis, per no dir el fet que acusis de manca d'ètica als metges que fan activitat privada en els centres públics, encara que això sí, hipotèticament. Tirar la pedra i amagar la mà, ni just ni ètic.

Podem parlar de valor públic, amb cooperació de la iniciativa privada, molt abans que l'Estat desplegués estructures pròpies per donar determinats serveis. Al nostre país, tradicionalment, la cooperació publicoprivada ha estat un element clau per configurar un model propi de prestació de serveis, sanitaris i d'altres, adaptat al context social i polític de cada moment i avançat a les inèrcies burocràtiques.

Podem trobar altres exemples d'èxit de col·laboració publicoprivada, com és el cas dels mercats municipals de Barcelona. No és només l'oferta comercial, sinó també el fet de mantenir el sentit de plaça el que crea valor públic dels mercats a la ciutat.

Aquest exemple l'explicava Jordi Torrades, gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, quan abordava els factors clau de la cooperació publicoprivada en la gestió municipal, en una conferència feta en el marc del Programa PARTNERS de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE. Això va ser el 19 de març, durant la presentació de la IV edició de l'Observatori de la Cooperació Publicoprivada en les Polítiques Sanitàries i Socials impulsat per La Unió i ESADE.

Tot i no ser res estrany ni hauria de ser vergonyós, existeixen a dia d'avui un estigma social i uns prejudicis que influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a les persones amb un diagnòstic de salut mental. Moltes persones se senten aïllades, rebutjades i discriminades quan manifesten tenir un diagnòstic de salut mental, especialment en l'entorn laboral. I una greu conseqüència d'aquest estigma és la por a demanar ajuda a un especialista, retardant el tractament i agreujant el problema i el patiment.

Obertament, l'aliança catalana de lluita contra l'estigma i la discriminació en salut mental –de la qual forma part La Unió, entre d'altres entitats– llança la campanya “No facis com si res: dóna la cara”, amb l'objectiu d'evidenciar que existeix aquest tabú social respecte als problemes de salut mental. 

A la ponència inaugural de la IV Jornada de La Unió del passat mes de gener 2015 sobre col·laboració publicoprivada, Jorge Wagensberg va introduir elements de reflexió ètics i filosòfics sobre què és adient fer davant la diversitat biològica. Ell ens plantejava el motiu pel qual era pertinent preservar-la a partir de quatre tipus d'arguments: ètics, estètics, econòmics (el nostre menjar i els medicaments vénen de la natura) i, finalment, perquè la diversitat és font de solucions a problemes que encara desconeixem...

Salvant les distàncies, el prendre com a referència un sistema biològic per inspirar idees envers un sistema social, cultural i econòmic pot ser suggeridor. Especialment, si es té en compte aquesta línia argumental per induir a una certa reflexió sobre què és aconsellable fer respecte la diversitat d'organitzacions en l'àmbit de la salut i els diversos models possibles de col·laboració publicoprivada a Catalunya. Estaria bé, doncs, que obríssim un debat sobre la funció de la diversitat en el context de les organitzacions per a la salut.

En aquesta entrada d'Apunts, el blog de La Unió, voldria reflexionar sobre la interpretació d'algunes disposicions normatives que –sota el nostre punt de vista– suposen una amenaça per al sistema sanitari i social català. L'essencial és que, a vegades, la norma no té en compte models com el nostre, on la diversitat de proveïdors i el principi de col·laboració publicoprivada esdevenen un element inherent al seu propi ADN. Em refereixo, per exemple, a la normativa de Contractes del Sector Públic i a l'afectació sobre les Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE), constituïdes per diferents entitats de la xarxa d'utilització pública (SISCAT), tant de titularitat pública com privada. Les AIE conformen veritables eines que afavoreixen economies d'escala o sinergies compartides entre proveïdors que actuen des d'un pla d'igualtat davant del finançador públic (CatSalut). Però, a la pràctica, a causa de la rigidesa de la norma i de la seva interpretació, s'impossibilita aquest sistema d'aliances i s'impedeix, sovint, una reducció de costos per al mateix sector sanitari públic. Creiem que seria convenient revisar els principis que no permeten la disponibilitat d'instruments de gestió en un moment en el qual exigim idees innovadores per superar la manca de recursos i en el qual ens esforcem al màxim per buscar la manera de ser més eficients.

A l'Assemblea General d'Associats del passat 11 de desembre, el president de La Unió, Manel Jovells, identificava tres aspectes que amenacen la sostenibilitat del sistema sanitari català: el subfinançament històric, algunes disposicions normatives poc ajustades a la realitat del sector i la situació política i social. Voldria dedicar aquest espai a reflexionar sobre la primera qüestió, especialment quan aquests dies s'està abordant l'avantprojecte del pressupost que ha presentat la Generalitat al Parlament, tot i que fins al gener no es debatrà per àmbits específics. Semblaria que Salut creixeria el 2,1% i que Benestar Social i Família ho faria en un 1,7%. Aquests increments anirien destinats en la seva majoria a cobrir les pagues extres dels funcionaris que el Govern s'ha compromès a tornar a abonar.

Encara tenia al cap un parell d'articles recents sobre el model sanitari català (1), (2), quan el dijous 4 de desembre una inspiradora conferència inaugural de la V Jornada Associativa de La Unió em feia donar voltes de nou al tema de la beneficència i el lucre en el nostre sector, derivada de la discussió polaritzada entre públic i privat. Aquell matí, en Josep Maria Canyelles ens parlava de Responsabilitat Social a les organitzacions i em va semblar comprendre que això és el que la societat demana de les entitats que treballen per al sistema públic de salut i social.

La Fundació Althaia es va constituir l'any 2002 i va ser la culminació d'un llarg procés de fusió dels cinc hospitals que hi havia a Manresa els anys 80. El Patronat ja unificat el constituïen, inicialment, l'Orde de Sant Joan de Déu, la Mútua Manresana, Caixa Manresa i l'Ajuntament, essent l'alcalde el president. Posteriorment es va incorporar la Generalitat, amb un vocal designat pel Departament de Salut.

A propòsit de la recent inauguració de l'ampliació de l'Hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia de Manresa, voldria aprofitar per remarcar que aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració publicoprivada, característica molt arrelada i associada al model sanitari català.

El passat 9 d'octubre es va presentar el primer informe sobre els Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya. Des d'aquell mateix dia ja es pot consultar al web, a l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.

En resum, destacaria que fins ara no es veu un impacte en els indicadors de salut en termes de població general. L'esperança de vida continua en augment, la mortalitat per al conjunt de les causes manté la tendència descendent i la salut autopercebuda ha presentat una tendència a la millora si es compara l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2006 amb les dades més recents de l'ESCA contínua dels anys 2011-2012.