De les 60.000 persones que moren cada any a Catalunya, la meitat necessiten cures pal·liatives.
Al nostre país, hem estat pioners a nivell mundial i hem avançant molt en aquest àmbit. Actualment, és una línia estratègica del Pla director sociosanitari del Departament de Salut com demostra el fet que s'hi ha dedicat mésrecursos assistencials però cal avançar més encara en el camp del coneixement i de la formació. Perquè com a societat tenim el deure moral de garantir que les cures pal·liatives siguin un dret de les persones.
Segons l'OMS, anualment 40 milions de persones a tot el món necessiten cures pal·liatives I només un 14%, la reben. Es calcula que la prevalença de persones amb malalties cròniques en fase avançada i amb necessitat d'atenció pal·liativa oscil·la entre un 1,2% i un 1,4% de la població.
La necessitat mundial de cures pal·liatives va en augment però la manca de formació i de conscienciació dels professionals és un obstacle important als programes de millora de l'accés a aquest tipus d'atenció.
Estem d'acord en què les cures pal·liatives són un model d'atenció que respon a les necessitats provocades per malalties guaribles o no, amb moltes derivades i diferents graus de patiment per a l'afectat i al seu entorn. I que, perquè siguin efectives cal un abordatge d'atenció integral en la persona. Una mirada que requereix equips multidisciplinars que tractin la persona des del punt de vista físic, emocional, social i també espiritual. Una mirada sensible i didàctica que orienti la ciutadania. El final de vida i la mort encara son tabús culturals que, a poc a poc, hem d'anar superant com a societat.
L'objectiu de les Cures Pal·liatives és oferir les condicions i acompanyar en la vida i la mort de manera digna, independentment d'on es trobi la persona ( a casa o en un centre). El valor diferencial d'aquesta atenció no és la tecnologia punta sinó l'atenció d'uns professionals sensibilitzats, i especialitzats que ajudin, amb garanties assistencials i emocionals, a afrontar aquesta situació.
En aquesta línia, el nou Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 i seguin les indicacions de l'OMS proposa una revisió global del model d'atenció i assistencial. Des de La Unió hi donem suport, entre altres, amb l'elaboració d'unes Recomanacions fonamentades en: l'Organització, Assistència, i Formació i Ètica. En aquest treball, han estat claus el Consell de Serveis Socials i Autonomia Personal, el Consell d'Atenció Sociosanitària i el Consell d'Ètica i Bones Pràctiques. Aquestes recomanacions, es van posar a l'abast d'organitzacions, i sobretot, de professionals, adaptant comunicació i formats (tríptics, infografies, i manuals).
Recentment, hem fet un pas més enllà i hem fet una Eina d'autoavaluació, que permet observar el grau d'acompliment d'aquestes recomanacions des dels diferents àmbits. Fins ara, el conjunt de les entitats que l'han aplicat han estat de l'àmbit Social i l'àmbit Sociosanitari. En breu, estarà disponible d'una Eina d'autoavaluació en l'àmbit d'Hospitalització d'aguts i Atenció primària.
Ens mouen les persones, i, en el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, i amb el lema “Guarint cors i comunitats”, el nostre compromís es manté ferm amb tot el sentit i la sensibilitat que el tema es mereix.
Ramon Llibre
Membre honorífic, ex membre de la Junta Directiva i ex president del Consell Consultiu de La Unió és una persona clau en el sector i imprescindible per a La Unió tant per la seva consolidada trajectòria professional, el seu coneixement i el compromís amb el model sanitari i social català. Per la seva vàlua, la seva estima cap el model sanitari i social i l'atenció a les persones, Ramon Llibre simbolitza els valors de La Unió. Amb motiu del Dia de la Gent Gran, ens regala les seves reflexions sobre què vol dir fer-se gran.
Ara que estic lliure de les obligacions de la feina professional, acostumo a pensar la meva vida en tres vessants diferents, segurament tots enllaçats.
La vida professional. No és fàcil deixar enrere tots els esforços fets a la feina: les persones amb qui has treballat, els projectes que has ajudat a tirar endavant... Penso en com hauria pogut millorar les coses però em consola pensar que els que m'han substituït, amb el seu entusiasme i preparació faran una molt bona feina en bé de les persones i la societat. Enyoro els companys i amics de la feina; sortosament encara mantinc bon contacte amb alguns d'ells.
La vida familiar. Sens dubte la més beneficiada en aquesta situació. Puc gaudir dels meus fills, nets i besnets i agrair-los totes les deferències que em tenen. Es meravellós veure com es van fent grans, superant estudis, entrant en el món del treball, disfrutant dels seus èxits professionals, formant una família. És fantàstic. Tant de bo tothom pugui gaudir-ho com ho faig jo.
La vida personal. Temps per pensar en el passat i en el futur i desitjar un món en pau en el que tothom pugui tenir una vida digna i plena. Amb una mica d'egoisme, pensar que jo també hauré col·laborat una miqueta en la millora d'aquesta societat. O així m'agrada pensar-ho.
“Impulsem la generació de confiança i innovem cap a models de negoci sostenibles”
Estem vivint una època sense precedents de grans desafiaments globals que resumim en 4C'- crisi social, clima, COVID-19 i conflicte, i la realitat actual és poc encoratjadora.
El món no està pel camí de frenar l'escalfament global a un escenari d'1,5 graus i, al mateix temps, seguim bregant amb els devastadors impactes sanitaris, socials i econòmics de la pandèmia mundial. Mentrestant, la guerra en curs a Ucraïna no només està creant una tràgica crisi humanitària, sinó que també afecta l'economia internacional, l'energia i els sistemes alimentaris.
A propòsit del setè aniversari de la definició de l'agenda 2030 i els 17 ODS i segons l'informe sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2022,[1] aquestes crisis en cascada i interconnectades estan posant en greu perill l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquestes circumstàncies, juntament amb la supervivència pròpia de la humanitat, posen en risc no només el planeta sinó també la salut i la cura de les persones. Per altra banda, com a estella d'esperança s'evidencia el rol creixent de les empreses en la generació de confiança. El baròmetre de confiança Edelman[2] ha valorat a les empreses com a ètiques i competents, i en aquest context la seva contribució és cabdal per liderar les transformacions essencials.
Els deu principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides, que abasten els drets humans, la lluita contra la corrupció, els drets laborals i el medi ambient, juntament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proporcionen un marc per al desenvolupament del sector salut, que beneficia a tots els agents d'interès, les persones, les empreses i les comunitats, alhora que aborda els reptes mundials.
Ara més que mai, també en el sector salut i social, necessitem impulsar paral·lelament aquests dos vectors. En primer lloc, la confiança a dins i fora les organitzacions en el marc del sistema de salut, construint i afermant les bases d'entitats amb propòsit[3]. En segon lloc, la innovació en el sector, desbloquejant les oportunitats econòmiques dels mercats emergents com les energies renovables i l'economia circular. Necessitem noves idees i solucions que puguin canviar les regles del joc: models pertinents de governança i de gestió, polítiques en la gestió de persones atractives, aliances eficients, tecnologies que facin possible l'impossible, nous productes i serveis amb la sostenibilitat com a principal objectiu, models empresarials en què el progrés acompanyi també la diversitat i la inclusió.
Assolir els objectius de desenvolupament sostenible davant les crisis locals i mundials requereix un tipus d'innovació disruptiva, que ens porti a una transformació exponencial i que repercuteixi positivament en milions de persones.
Tots som molt conscients dels reptes que tenim davant nostre i coneixem les àrees que necessiten una acció urgent. Ara depèn que treballem junts amb els valors de la confiança, utilitzant la innovació i les noves tecnologies per aconseguir un impacte positiu a les persones i al planeta per a l'any 2030, abans que sigui massa tard.
Comencem un "nou curs escolar" després d'uns dies de descans, centrant prioritats i amb bons propòsits de millorar actituds personals i relacionals.
Tanmateix, en poques hores és fàcil caure en aquella remor social que ens distreu, que sovint ens serveix d'excusa per no prendre les decisions que hem de prendre, que en porta a sumar-nos a judicis uniformes i populistes, i a mirar-nos el partit des de fora.
Certament, les perspectives són complexes: inestabilitat i manca d'entesa política, lluny del que preocupa a la ciutadania, situació econòmica molt delicada, manca de full de ruta i de model de país, crisi de valors.
Com deia Charles Darwin "no és la més forta de les espècies la que sobreviu, tampoc ho és la més intel·ligent, ho és la que s'adapta millor als canvis". I com deia Marie Curie "res a la vida ha de ser temut, només comprès". Així doncs, ara és el moment de comprendre, raonar i actuar més que de témer perquè a la vida tot gira entorn el que esculls, i cada situació és una opció. Escollim la que ens permeti avançar, amb positivitat i amb prudència solidària i transformadora, sumant en les decisions d'avui els lideratges del demà més immediat.
Durant aquest estiu ens han deixat persones del nostre sector que ens n'han donat testimoni, la Mariona Creus a qui recordem especialment com a membre del Consell Consultiu de La Unió i persona estimada de tots. També al Dr. Mancebo, la Marisa Jiménez, en Joan Rovira. Tots ells, "lluny de la queixa, lluny del silenci" n'empenyen a implicar-nos en la gestió del moment amb un comú denominador, contribuir a millorar allò que és bo per a les persones, a tots els nivells.
Amb aquest Propòsit de fer-ho i fer-ho junts hi ha dos actituds que segur que ens hi ajuden: el Rigor en el coneixement i l'encert en el procés de fer les coses i, la Confiança.
Propòsit en sortir de la zona de confort i apostar pel canvi si aquest canvi contribueix a millorar la salut i el benestar de les persones, Rigor en prendre decisions lluny dels populismes i fer-ho en base a dades contrastades i fites avaluables i, Confiança entre tots per no perdre el temps en la crítica recíproca i actituds defensives que ens afebleixen a tots.
I si ho veiem igual intentem aterrar-ho en el nostre sector, ara, avui i aquí amb coses concretes:
I només hi ha una manera de fer-ho, des de la Confiança que compartim el Propòsit de millorar la salut i el benestar de les persones, i des del Rigor en voler fer-ho de la millor manera escoltant i donant comptes a la ciutadania de com gestionem els recursos que ens han confiat.
La transformació social és això.
Estem en una situació crítica de manca de professionals assistencials, en l'àmbit sanitari i en l'àmbit social, que està afectant a la capacitat de resposta del sistema de salut i a la seva accessibilitat.
Un dels motius és estructural. Fa anys que col·legis professionals i organitzacions ho estem dient. I reclamem a l'Estat que col·laborativament amb les CCAA revisem la planificació de places, els criteris d'accés, la llei d'ordenació de les professions sanitàries, els processos d'homologació de títols... tot això són competències estatals. Anem tard, i la situació s'agreuja per la crisi sociodemogràfica i de jubilacions en la professió.
I ara, concretament en els propers mesos, és especialment crítica perquè segueix havent una alta pressió assistencial i coincideix amb les baixes dels professionals per COVID-19 i en l'inici de les merescudes vacances dels professionals després de dos anys acumulatius d'ajornar permisos i dies.
Aquí el Govern pren mesures per reduir les tasques burocràtiques dels professionals, es plantegen propostes per redistribuir tasques per tal que cada rol professional faci allò que només pot fer ell, els centres intensifiquen les aliances estratègiques entre ells per optimitzar recursos, però tot i així la situació comença a ser percebuda per la ciutadania i fa difícil assolir els objectius de recuperació de l'activitat quirúrgica i diagnòstica, i l'atenció a problemes emergents vinculats a patologies cròniques i salut mental.
El departament de Salut va posar en marxa el 2018 el Fòrum de Diàleg Professional amb tots els agents del sistema per avançar-se en l'anàlisi de les causes i la presa de decisions, i tot i que s'han reactivat els grups i el treball, no arriba a temps per resoldre el problema d'avui.
Per això cal una taula per a prendre mesures urgents per tal de donar resposta a la manca de professionals en determinades especialitats i territoris. I aquestes mesures requeriran coratge polític i lideratge tècnic, implicació territorial, superar corporativismes dels col·legis professionals, canvis organitzatius i de gestió a les organitzacions sanitàries, marcs flexibles en les relacions laborals, entre d'altres. Però la situació ho requereix, i hem d'estar a l'alçada.
I si el tema és crític en Salut encara ho és més en l'àmbit Social d'atenció a la dependència en centres i serveis d'atenció a la gent gran, discapacitats... on les condicions laborals són pitjors que en el sector Salut i els transvasament de personal és constant. Per això cal una mirada sistèmica de Salut i Social si pensem en l'atenció integral a la persona.
Mentre l'Estat va anunciant mesures que són cortines de fum. Entre elles la d'aquest dimarts que acaba amb la temporalitat dels professionals sanitaris traient la convocatòria de més de 67.000 places a tot l'Estat.
Aquesta mesura no genera més llocs de treball sinó que estabilitza als que hi ha, i cal tenir en compte que es refereix només als professionals que estan en el marc de l'Estatuto Marco del personal sanitario de los servicios de salud i funcionaris.
En el cas de Catalunya, el Reial Decret Llei 12/2022, aprovat el 5 de juliol, afectaria a l'ICS, que precisament és on es donen els índex més alts de temporalitat (segons dades de la Central de Balanços del 2019, el percentatge de personal fix en el sector sanitari concertat se situava en un 76,39% i a l'ICS en el 34,62%).
Al sector concertat, per contra, els hi és d'aplicació la normativa laboral general i tot i que l'índex de temporalitat, que se situava l'any 2019 en el 23,61%, venia justificat per les suplències i altres contractes eventuals propis de la estacionalitat en determinants territoris o campanyes sanitàries concretes, en el primer trimestre de 2022 s'ha efectuat per part de les entitats la revisió de la contractació per tal d'adaptar-la a la darrera reforma laboral.
En definitiva, cal anar al tema de fons. Ara no només tenim un problema de finançament, que també, sinó de manca de professionals que comença a afectar a l'accés i a la qualitat de l'atenció a les persones. I requereix determinació, explicar bé a la ciutadania la situació, i activar la corresponsabilitat de tots en la presa de decisions urgents.
Fa quinze dies que ens va deixar l'Esperança Martí, que fou Directora general i Presidenta de la Fundació Puigvert, cofundadora i Presidenta de La Unió entre 1984 i 1995, i referent per a molts del model sanitari català i del bon govern i la bona gestió.
Segurament no li hagués agradat que li dediquéssim aquest blog en el Dia Internacional de les Dones, Dia Internacional de la Dona treballadora, perquè no li agradaven els tòpics i per motius diferents, era i es sentia diferent i defugia sumar-se als legítims debats i reivindicacions generalistes.
Però no ho he pogut evitar perquè ha estat una autèntica Donassa del nostre sector, del sector Salut. Segons Josep Pla: “Per a mi un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s'ha significat, en una qualsevol activitat, d'una manera remarcable”. Al concepte Homenot s'hi ha afegit el de Donassa amb referents que han ajudat a construir un país més just, igualitari i culte. Aquest reconeixement social de la dona ha estat més fàcil en el món de les arts i de les lletres, i menys en el de la gestió i la ciència.
L'Esperança Martí encaixa perfectament en la definició de Josep Pla. Ha estat una persona singular i que s'ha significat i compromès amb el sistema de salut de Catalunya des de diferents vessants. La Fundació Puigvert ha fet un recull de la seva trajectòria professional on destaca com a primer gran repte la creació de la Fundació Puigvert, i d'on des de la realitat de les organitzacions sanitàries, va impulsar una visió avançada de la gestió sanitària, amb mirada institucional i sistèmica impulsant, entre d'altres iniciatives, la creació de La Unió com a reflex de l'essència diferencial del model sanitari català, va participar activament en el model d'acreditació i concertació d'hospitals, en el Pla General de Comptabilitat per als hospitals, en la creació de la Central de Balanços, i moltes altres iniciatives que encara són de present i de futur. La seva ideologia era el compromís amb Catalunya, i amb el bon govern i la bona gestió.
Avui el debat està en garantir l'equitat d'accés i condicions a iguals capacitats de les dones en el món laboral i en els llocs de màxima responsabilitat i, del que en diem el Lideratge en Femení que va de valors, més enllà de la visió de gènere, i que evoluciona en paral·lel al canvi social i generacional i als nous models d'organització del treball. L'empatia, el treball en equip i en xarxa, la visió humanística de la ciència i l'assistència són, entre d'altres, el valors dels lideratges actuals, diferents als que havien d'incorporar les dones que fa més de 60 havien de conviure en un món liderat només per homes, renunciant no només a una model propi de lideratge sinó també a la conciliació de la vida professional i personal. És en aquest context on l'Esperança Martí va desplegar el seu propi estil i va ocupar el seu lloc, avançant-se i aplanant el camí per a molts i moltes.
Tanmateix els que vam tenir la sort d'estar a prop d'ella, i la coneixíem i estimàvem tal i com era, feta a la seva manera, vam aprendre de la seva cultura de l'esforç, del respecte al rigor, i d'una singular combinació de Saviesa i Noblesa, de Fortalesa i Tendresa. Tota una Donassa.
El teu compromís i llegat ens fa resilients i activistes, lluny del silenci i lluny de la queixa.
Estima, reconeixement, i sobretot agraïment.
Trajectòria i fites Esperança Martí
• Un grup d'iniciatives legislatives dibuixaran en breu el nou sistema català de serveis socials d'atenció a les persones.
• La Llei d'Economia Social i Solidària és la primera que indirectament pot afectar el disseny de la contractació pública d'aquests serveis.
• L'aposta de La Unió és amb visió europea, oberta, diversa i no excloent, i sobretot, exigint compromís social als proveïdors.
En els propers mesos Catalunya viurà previsiblement un dens procés d'activitat legislativa que afectarà de manera determinant el futur del sistema de serveis públics d'atenció a les persones. La Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic va atorgar al Govern de la Generalitat un termini de 2 anys (finalitza aquest abril) per presentar sengles projectes de llei per regular els concerts sanitari i social; per altra banda, el Pla de Govern de la XIV legislatura estableix el compromís del govern de desplegar la Llei de l'Economia Social i Solidària (ESS), la Llei del Tercer Sector i la Llei de contractació catalana. Juntament amb aquests compromisos, hi ha iniciatives legislatives per regular el Tercer sector i l'Acció concertada a través de propostes que es pretén que siguin assumides i impulsades per grups parlamentaris, de manera independent a l'acció de govern. Per tant, l'escenari es presenta intens, i caldrà veure quantes d'aquestes iniciatives arriben a bon port i en quin ordre, cosa que no és menor. Avui, de moment, només hi ha una certesa: s'ha iniciat el tràmit de redacció de la proposta d'avantprojecte de llei per regular l'ESS.
Aquestes iniciatives legislatives afectaran al model de contractació pública de Catalunya; en algun cas de manera directa (Llei de contractació catalana, Llei de concert Social, Llei de concert Sanitari i Llei d'Acció concertada), i en d'altres, molt presumiblement, de manera indirecta (Llei d'ESS i Llei del Tercer Sector). El model de contractació pública d'un país és un dels motors del seu impuls econòmic ja que suposa una mitjana del 15% del PIB dels països de la OCDE, alhora que està concebut per la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública com un element de política estratègica de primer ordre. Però encara adquireix més relleu si posem el focus en el model de contractació que afecta a la prestació de serveis públics d'atenció a les persones (serveis socials, sanitaris i educatius), és a dir, al bloc de contractació més sensible i que caracteritza i perfila l'ànima d'una societat.
Aquest és el cas de Catalunya on, malgrat la cotilla legislativa dels marcs contractuals estatals previs a la Directiva, va saber establir models de prestació de serveis públics que obeïen a una tradició de país, i que suposen un veritable fet diferencial que es constata amb una simple observació del funcionament dels serveis públics sanitaris i socials a la majoria dels territoris de l'Estat. Xarxes de provisió estables, inclusives, diverses, que sumen recursos, coneixement i capacitats, amb potents vincles i arrelament territorial i comunitari i que recullen i sumen la tradició i iniciativa de tota mena d'actors i sectors socials. Per això podem parlar de xarxes de prestació de serveis públics amb alts nivells de qualitat, accessibilitat i innovació.
Un sistema de serveis públics d'atenció a les persones de qualitat i accessible va lligat a un model harmònic de contractació i concertació.
És per aquest motiu que des de La Unió estem especialment atents i serem proactius en fer les aportacions necessàries per fer palès que la qualitat del sistema de serveis sanitaris i socials va lligada al model en què s'organitza la seva prestació, i que tota aquesta activitat legislativa s'ha d'orientar a aquest principi: requerir als proveïdors (de tota mena) condicions i requeriments que potenciïn la qualitat i l'accessibilitat dels serveis, el compromís i l'arrelament a la comunitat, la sostenibilitat econòmica i mediambiental, el retorn social, les condicions de treball i d'igualtat, i tot amb alts nivells d'exigència i transparència.
Voler articular el debat de com ordenem els serveis a les persones al voltant d'apriorismes ideològics o cedint als interessos de col·lectius que persegueixen marcs normatius favorables intentant l'exclusió d'altres, sota una suposada bondat de models jurídics o de titularitat, pot acabar generant un escenari que beneficiï a alguns, però perjudicarà a tots, ja que per aquest camí no hi ha cap evidència que el sistema de serveis públics socials i sanitaris millori. Són projectes que resten quan ens cal, ara més que mai, sumar recursos, capacitats i coneixement.
Encara no hi ha iniciatives conegudes en relació a les normes que han de bastir l'estructura del model de prestació pública de serveis a les persones (contractual o no contractual -concertat-). Per contra, altres normes, que legítimament volen regular àrees de l'activitat econòmica com l'ESS (ja en tràmit d'elaboració de l'avantprojecte) o el Tercer Sector mostren clara tendència a traslladar el seu abast regulador al territori de la contractació/concertació.
Cal per tant treballar per generar una iniciativa de país, clarament definida pel Govern i consensuada amb els sectors afectats, que sigui l'eix vertebrador per la millora del model de prestació de serveis públics d'atenció a les persones i que s'orienti als principis abans esmentats, és a dir, a la millora de la qualitat dels serveis. Si no ho fem, correm el risc de generar un paquet normatiu amb solapaments, contradiccions, i que enlloc de millorar, empobreixi un sistema de serveis socials i sanitaris d'èxit i que funciona, plural, divers amb qualitat i accessible als ciutadans.
Economia Social i solidària amb visió europea, oberta, diversa i no excloent, i sobretot, amb exigència.
És per això que La Unió, coherent amb el manifest aprovat a Girona (Una nova societat, Una Unió mes compromesa) s'ha posicionat amb el document L'Economia social i solidària en l'àmbit de la concertació sanitària i social. Per a un concepte europeu i inclusiu per a una provisió més compromesa, al voltant del debat sobre el concepte d'ESS. Pel que hem dit abans, toca fer-ho. Perquè és la primera llei de les citades que està en tràmit i que afecta a moltes de les entitats concertades associades a La Unió. Es tracta d'una llei que té com a primer objectiu dibuixar el perímetre de l'ESS, i alguns el volen petit i, acte seguit, dotar-lo de privilegis en la seva relació amb l'administració -concertació preferent.
Creiem que l'ESS no va de qui ets sinó de què fas i de com ho fas. I de tenir-ho que acreditar, de manera oberta i diversa, sense prejudicis ni apriorismes, sense fórmules monolítiques ni condicions jurídicament impossibles. Ho creiem perquè és allò que sosté Europa com es comprova en el full de ruta per l'Economia Social fixat el desembre passat per la Comissió Europea [1]. Hem de regular el model de contractació pública de Catalunya i hem de regular l'ESS i el Tercer Sector. L'oportunitat que ens ofereix la Directiva Europea de contractació pública i el Pla d'Acció de la Comissió Europea són un referent formidable que ha d'orientar-nos. Si volem millorar sistema de serveis a les persones no podem sortir d'aquest marc, ja que fer-ho pot produir danys difícils de reparar, encara que després Europa ens corregeixi. Que ho farà. Però potser serà tard, i pel camí haurem perdut identitat i oportunitats de sumar valor als serveis públics.
[1] Comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité económico y social europeo y al Comité de las Regiones. Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la economía social. Bruseles 9 de desembre de 2021.
La Salut és un estat de benestar complet físic, mental i social, i no tan sols l'absència de malaltia o condició patològica. Aquesta definició -que a vegades encara ens sembla com si fos nova- compleix aquest any el 75è aniversari (Constitució de l'OMS el 1946). La salut mental és un element essencial, indissociable, de la salut de les persones i de les poblacions. Segons dades de la mateixa organització, una de cada quatre persones al llarg de la seva vida patirà un problema de salut mental en qualsevol de les etapes de la seva vida, infantesa, adolescència i edat adulta. Per tant, cal més informació, més consciència ciutadana i més treball per millorar la qualitat de vida dels afectats i del seu entorn.
Històricament, quan algú té un problema de salut mental la mirada social es fixa en allò que la persona no pot fer per dur una vida normal, de tal manera que el trastorn mental passa a ser el que es veu de la persona. El desconeixement i els estereotips sobre la salut mental no es corresponen amb la realitat i molt sovint influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a les persones amb trastorn mental. A Catalunya segons dades de l'ESCA (2015) una de cada sis persones declara que pateix problemes d'ansietat o depressió, a aquestes dades s'afegeix que entre un 35% i un 57% de la població adulta no demana ajuda o tractament a causa de l'estigma.
La COVID-19 ha posat contra les cordes moltes coses, també els sistemes de salut, i ha tingut un greu impacte a la salut mental de tota la ciutadania. Estem davant d'un increment de molts factors de risc per la salut emocional i mental de la població, emmalaltint a aquelles persones que no patien emocionalment i agreujant els problemes d'aquelles persones amb un diagnòstic de salut mental previ.
Sortosament hem avançat molt en el coneixement dels factors determinants de la salut mental i de les estratègies per prevenir i abordar els problemes de salut mental. Però encara ens queda molt per aconseguir aquell estat de benestar complet físic, mental i social de cadascú i de les persones que ens envolten, i de les quals tenim responsabilitat col·lectiva sobre la seva salut. I sabem que cal un abordatge integral des de les polítiques públiques, no només de salut, també altres àmbits com el social, la justícia, l'habitatge, l'educació o el món del treball.
Des de La Unió ens movem per les persones i ho fem amb una mirada àmplia, des de la responsabilitat col·lectiva sobre la salut i el benestar i el compromís social de les entitats que conformem La Unió.
I en aquest sentit, amb el Concert solidari al Palau de la Música en el marc del 44è Congrés Mundial d'Hospitals que vam celebrar aquest novembre a Barcelona i amb l'acció del dia a dia, a La Unió donem suport a la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio dedicada aquest any a la salut mental i que permetrà abordar projectes de recerca que esdevindran transformacions profundes dels sistemes d'intervenció en diferents àmbits, comunitari i social, educatiu, sanitari, laboral, i d'empoderament a la població en salut mental. Durant uns dies, la Marató posarà el focus en les persones afectades i el seu entorn, apropant el trastorn mental a la ciutadania amb una mirada neta i en primera persona, amb una mirada professional i experta. Una experiència de solidaritat que caracteritza la societat del nostre país i ens anima a continuar i també a fer front al greu impacte de la pandèmia en la salut mental i emocional de la ciutadania.
Fa uns dies La Unió vam estar presents a l'acte de celebració de la primera EBA de Catalunya, l'EBA Vic Sud que es va posar en marxa el 1995. Dels del 1995 fins ara només se n'han posat en marxa 12 a tot Catalunya, la darrera en el 2013, el CAP Muralles de Tarragona.
Les EBA's han estimulat el benchmarking en l'atenció primària de salut. Des dels estudis inicials d'avaluació de la reforma de l'atenció primària, les EBA's ja van mostrar resultats comparativament millors en moltes de les dimensions analitzades[1], fet que s'ha anat mantenint en el temps. Tant la Central de Resultats com les enquestes del PLAENSA evidencien uns excel·lents resultats assistencials, econòmics i de satisfacció, tant dels usuaris com dels professionals. A tall d'exemple, la mitjana de la puntuació de satisfacció de les persones ateses és superior (8,23 versus 7,87 del global de Catalunya) i l'índex de fidelitat (% de persones que si poguessin triar, tornarien al mateix CAP) de la mitjana de les EBA's se situa en el 93% quan al global és de 88%[2]. També la puntuació de l'Índex de qualitat de la prescripció farmacèutica és superior en un 63% al de la mitjana global de Catalunya[3]. I amb la pandèmia, i ara amb la necessitat de recuperar l'accessibilitat al sistema de salut, veiem una vegada més com les EBA's demostren la seva flexibilitat i capacitat d'adaptació a les noves necessitats de la població gràcies a l'autonomia professional.
I sembla que la seva principal amenaça és la manca de consens polític, no en base a indicadors de resultats i aportació de valor en l'atenció a les persones, sinó només sota un relat demagògic de populisme autoritari en base a la defensa d'una model funcionarial de gestió directa dels serveis.
Precisament en aquest mateix acte de celebració les intervencions van ser unànimes en la defensa del model sanitari català, de la seva diversitat del SISCAT, de la seva gestió professionalitzada i del seu compromís amb les polítiques públiques, i es va denunciar la tendència a discriminar per titularitats i també com els controls administratius, que no la transparència de resultats, afecten a la capacitat de gestió i de resposta de les entitats.
La veritat és que reconforta en aquests actes sentir-ho i compartir-ho, però no deixa de ser xocant amb la realitat del dia a dia, en la coherència en la presa de decisions per part de tots:
Ara vindrà la Llei d'Economia Social i Solidària que orientarà les futures lleis de concertació sanitària i social. Des de La Unió defensem un concepte europeu i inclusiu d'Economia Social, que no discrimina per titularitats sinó per l'exigència de requeriments de qualitat i compromís social, i que és coherent amb la nostra realitat històrica diferencial. I hauríem d'anar més enllà, estendre l'acompliment d'aquests requeriments també a les entitats públiques, amb total transparència per part de tots.
Tan de bo recuperem el seny de posar en valor el que tenim, una xarxa de provisió diversa, que és capaç de treballar coordinadament en el territori, amb centres ICS i concertats, tots ells excel·lents i compromesos amb les polítiques públiques, i on la transparència de resultats per part de tots ajuda a millorar al conjunt del sistema.
Ara tenim un gran repte, recuperar la capacitat diagnòstica i de tractament, és a dir, l'equitat d'accés al sistema públic de salut. És el moment de sumar, no de confrontar. És el moment de no inflacionar estructures que requereixen més recursos que no tenim, és el moment de sumar capacitats i dedicar els recursos a cobrir les noves necessitats d'atenció.
Les EBA's són un clar exemple d'Economia Social i Solidària, un exemple de la potencialitat de la diversitat, de com la flexibilitat i l'autonomia de gestió professional reverteixen en millors resultats i satisfacció dels ciutadans.
EAP Vic Sud, la primera EBA de Catalunya, felicitats a tots els professionals que ho heu fet i ho feu possible. El millor reconeixement que us podem fer és donar visibilitat als vostres resultats, i conseqüentment i valentment prendre les decisions de futur.
Des de La Unió ens sentim orgullosos d'aplegar una gran part de la diversitat d'entitats de provisió de serveis públics que caracteritza el nostre sistema, entre elles les EBA's a qui estenem les nostres felicitacions i els animem a continuar en aquest camí d'esforç i anticipació que es tradueix en resultats.
[1] Ponsà JA, Cutillas S, Elías A, Fusté J, Lacasa C, Olivet M, Violan C, Bañeras J, Ferrer J, Orrego C, Suñol R. Avaluació de la reforma de l'atenció primària i de la diversificació de la provisió de serveis. Annals de Medicina 2003; 86:169-174.
[2] Darrera enquesta PLAENSA Atenció primària (2018)
[3] Darreres dades publicades a Central de Resultats Atenció primària (2018)
Uns dies de descans a l'estiu, és un bon moment per llegir perquè ajuda a ampliar coneixements i compartir sentiments. Tens la ment més oberta, i la capacitat d'interrelacionar i despertar pensaments propis, encara que sigui a partir del dels altres, és un exercici que no va malament.
I és a partir d'articles d'opinió que he anat llegint que m'he quedat amb algunes reflexions que m'han servit per escriure aquest article i compartir la bondat de començar el nou curs professional, polític, social, personal no només amb bons desitjos sinó amb ganes de canvis profunds d'actituds.
“Aprofitar l'estiu per fer inventari serveix per separar el superflu de l'important i té molt de mirar en retrospectiva la vida, i conclou amb la proposta de fer menys inventari i posar més passió per viure el present”. I hi afegiria, i construir el nou futur.
“La nostàlgia és un sentiment que es dispara amb la por, l'ansietat i el mal humor, i aterrant en la post pandèmia ens preguntem, Com serà el poder del passat combinat amb la desconfiança del present i la por del futur? A la vulnerabilitat sanitària, social i econòmica associades a la pandèmia, cal afegir-hi la vulnerabilitat i la fragilitat emocional, i davant les emocions cal anar en compte amb els fenòmens polítics actuals com el populisme o la crisis de representació”.
Evocant als efectes narcotitzants de la filosofia. Sèneca, “El present és brevíssim i el futur és incert. L'únic real és el passat”. Zenón: “La pèrdua més dolorosa per a un home, per ser de naturalesa irreparable és el temps”. I afegeix un pràctic consell, quan abans deixem de plorar menys tardarem a riure.
Passat, present, futur, nostàlgia, emocions, incerteses, vulnerabilitats ... Com ho encaixem amb els grans reptes que ara tenim, entre ells superar la crisi post pandèmia i alhora aprofitar les oportunitats de la reconstrucció econòmica i social, amb sana ambició de país i de compromís per l'interès públic.
Dit així ens hauria de fer una certa il.lusió començar aquest nou curs interpel.lats des de la positivitat, l'humanisme, l'autoexigència, la generositat, la humilitat, i sobretot la confiança de que volem el mateix, sortir-nos-en. Però no és exactament així. Escoltant les primeres veus de tornada d'estiu t'agafa escepticisme sobre el canvi d'actitud que convindria que féssim tots plegats. En el debat públic, i no públic, tornem a sentir els tòpics de sempre més pensats per contraposar posicions que per sumar. I els bons pensaments de l'estiu queden amb això, bons pensaments i bons propòsits, i ens resignem a que és inevitable tornar a la mediocre realitat.
Un exemple concret. El sistema de salut, les autoritats sanitàries, el conjunt de centres i professionals que hi treballem han estat al peu del canó per donar resposta a l'impacte de la COVID-19, i ara tenim un repte més gran, recuperar l'equitat d'accés al sistema públic de salut. L'atenció a la COVID-19 ha col·lapsat l'atenció primària de salut i la capacitat diagnòstica del sistema. Cal sumar doncs esforços entorn un pla extraordinari que activi tots els recursos necessaris per continuar donant resposta a la COVID-19 i els seus impactes i, a recuperar l'activitat i l'equitat d'accés al sistema. Un pla extraordinari que requereix recursos però també flexibilitat, generositat i corresponsabilitat, sens perjudici de continuar lluitant pels interessos legítims de totes les parts.
No és el moment de posar pals a la roda amb resistències corporatives ni plantejaments de confrontació, sinó al revés. El ciutadà vol que l'escoltem i l'hi solucionem el que li preocupa.
I la pregunta és, som capaços de fer-ho assentats tots davant una mateixa taula, autoritat sanitària i agents socials i professionals, mirant-nos els ulls, superant per un moment les reivindicacions particulars de cadascú, i cercant plegats respostes extraordinàries per recuperar al més aviat possible l'accessibilitat de la població al sistema de salut?
Nous reptes, noves actituds, pensem en gran, només pensant en gran podrem fer front als grans reptes, obrim finestres, escoltem la saviesa dels clàssics, i incorporem la nova mirada dels lideratges del futur. Si ho fem així ens entendrem i ens entendran millor, i si així ajudem a millorar l'atenció i el benestar a les persones segur que ens sentirem més satisfets.
Escepticisme sí, però convenciment de que la situació viscuda ens ha fet obrir els ulls i les consciències també.
Paraules d'un gran amic davant la recent pèrdua del seu pare: “Aquest és l'esperit que he conegut del meu pare. No demanar res. I no esperar res que no puguis fer tu. Fer allò que cal per posar a resguard als teus”. Simple i generós alhora. Que aquest “resguard als teus” ens inspiri en el resguard pel nostre sistema de salut, patrimoni de tots i per a tots.