El 8è Aniversari de l'Agenda 2030 ens interpel·la a actuar !!!!
El proper 25 de setembre se celebrarà el 8è aniversari de l'aprovació de l'Agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible. El Pacte Mundial de les Nacions Unides ens interpel·la a tots els sectors a ser més ambiciosos i en intensificar els esforços en realitats innovadores. Ara mateix, el binomi salut i acció climàtica es indissociable i requereix visió per tots els actors del sistema.
Darrerament, el convenciment col·lectiu que el sector de la salut no només està en risc pels impactes del canvi climàtic sinó que també és un important contaminador (responsable del 5,2% de les emissions globals[1]) ha impulsat un moviment internacional que promou una atenció sanitària universal “verda”, amb baixes emissions de carboni, incloent-hi l'eliminació de pràctiques ineficients i innecessàries, vinculant la reducció de carboni i la qualitat de l'atenció, i reforçant la resiliència.
S'està esgotant el temps per frenar l'augment de la temperatura global en conformitat amb l'Acord de París[2], el consens intergovernamental per mitigar l'escalfament global de la segona meitat del segle on es conclou que les emissions netes globals de diòxid de carboni (CO2) per al 2050 es mantingués consistent amb 1,5 °C. L'escalfament global és proporcional a les emissions acumulades de CO2, la qual cosa significa que el planeta es mantindrà escalfant mentre les emissions globals es mantinguin més de zero. El net zero es refereix a un estat en què els gasos d'efecte hivernacle que entren a l'atmosfera s'equilibren mitjançant l'eliminació fora de l'atmosfera. Aquest terme és important perquè, almenys per al CO2, aquest és l'estat en què s'atura l'escalfament global. Perquè el net zero sigui efectiu, ha de ser permanent. Això implica que els danys climàtics, causats per l'escalfament global, continuaran augmentant mentre continuïn les emissions. Mentrestant, mantenir-se per sota de l'objectiu inferior d'1,5 °C, requereix una reducció transformacional del 50% en les emissions per al 2030, assolint el net zero per al 2050. En aquest sentit, entenem que per tenir alguna possibilitat d' assolir aquests objectius, totes les organitzacions, en tots els sectors i arreu, han de fer la seva part; el sector salut no n'és una excepció[3].
Com es va establir en el programa de salut de la COP26[4], el ràpid desenvolupament d' una atenció sanitària amb baixes emissions de carboni pot ajudar als països a adaptar-se als efectes del canvi climàtic i evitar trobar-se atrapats en una prestació de serveis amb ús intensiu de carboni, la qual cosa requereix solucions de modernització molt costoses en el futur. En concret hi ha indicis que la descarbonització de l'atenció sanitària pot proporcionar un ràpid retorn de la inversió[5], i comprendre millor les barreres que enfronten els decisors en tots els nivells dels sistemes de salut [6] pot ajudar a accelerar l'agenda de descarbonització del sector salut. Per exemple, a Anglaterra, el NHS ha afirmat que els costos associats a la reducció del 80 % de les emissions es poden recuperar en tres anys i mig [7].
Vull subratllar que les emissions a l'atmosfera relacionades amb el canvi climàtic agreugen els efectes de la contaminació de l' aire sobre la salut de les persones, no només directament per l impacte en els fenòmens meteorològics, sinó de manera immediata, pels efectes directes dels contaminants per a la salut. A més, altres efectes del canvi climàtic sobre la salut poden repercutir sobre la qualitat i anys de vida. L'OMS a la 7a Conferència Ministerial sobre Medi Ambient i Salut (7MCEH) a Hongria (juliol 2023) alerta que la contaminació del medi ambient i el canvi climàtic causen 1,4 milions de morts prematures a Europa.
Constatem que avui ja hem iniciat el camí de reconeixement que el canvi climàtic afecta la salut de la població, i especialment de les persones més vulnerables, amb estat de fragilitat, persones grans i aquelles amb malalties cròniques. Centrar-se en la prevenció, maximitzar l'ús de la telemedicina i estar preparats per a emergències va més enllà d'una convicció. També comença a evidenciar-se el compromís de les institucions a ser els primers a advocar i contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i a protegir la salut dels ciutadans. Cal però treballar intensament com a sector en la sensibilització i implicació dels professionals en el dia a dia de les seves decisions, integrant la sostenibilitat en els objectius d'atenció de salut universal creant el concepte “d'atenció sanitària universal verda”.
Seguint aquest fil, n'és un bon exemple l'aliança per a l'Acció Transformadora en Canvi Climàtic[8] i Salut recomana 7 accions d'alt impacte per una prestació d'assistència sanitària sostenible pot millorar la salut i el medi ambient.
Es defineixen les SET ACCIONS D'ALT IMPACTE que es poden fer des del sector salut:
En definitiva, el concepte d'atenció sanitària universal “verda” va més enllà de la descarbonització, incorpora l'objectiu d'assolir la resiliència climàtica per tal que la societat es prepari per afrontar i recuperar-se dels impactes ambientals, socials i sanitaris de les crisis climàtiques. El moviment global per descarbonitzar l' atenció sanitària presenta nous reptes i oportunitats per als responsables de les polítiques de salut. Un camí just cap a una atenció sanitària neta zero hauria de ser progressiu, no pla; ha de tenir en compte el canvi demogràfic i les necessitats bàsiques i garantir que els majors contaminadors assoleixin ràpidament el nivell zero net per deixar espai per a d' altres. Accelerar l'agenda d'atenció sanitària net zero té el potencial no només de reduir l'impacte climàtic d'aquest sector, sinó també d'inspirar la transformació social que es necessita amb urgència per complir amb l'Acord de París. En aquesta dècada crucial per a l'acció climàtica, el sector de la salut ha d'exercir el seu paper.
Conscients del doble repte que suposa cuidar del planeta i de les persones, La Unió i les entitats associades, volen ser part de la solució, i per això, impulsem el compromís de fer un pas més enllà i ser exemple per sensibilitzar, conèixer i minimitzar els efectes sobre el Canvi climàtic.
[1] Romanello, M. et al. The 2022 report of the Lancet Countdown on health and climate change: health at the mercy of fossil fuels. Lancet 400, 1619–1654 (2022).
[2] United Nations. Paris Agreement to the United Nations framework convention on climate change. Report no. T.I.A.S. no. 16-1104.
https://unfccc.int/sites/default/files/resource/parisagreement_publication.pdf (2015).
[3] Bhopal, A., Norheim, O.F. Fair pathways to net-zero healthcare. Nat Med 29, 1078–1084 (2023). https://doi.org/10.1038/s41591-023-02351-2.
[4] Balbus, J. M., McCannon, C. J., Mataka, A. & Levine, R. L. After COP26—putting health and equity at the center of the climate movement. N. Engl. J. Med. 386, 1295–1297 (2022).
[5] McAlister, S., Morton, R. L. & Barratt, A. Incorporating carbon into health care: adding carbon emissions to health technology assessments. Lancet Planet. Health 6, e993–e999 (2022).
[6] Parker, J. Barriers to green inhaler prescribing: ethical issues in environmentally sustainable clinical practice. J. Med. Ethics https://jme.bmj.com/content/early/2022/08/17/jme-2022-108388 (2022).
[7] Commonwealth Fund. Getting to net zero: one health system fights climate change 2022. https://www.commonwealthfund.org/publications/podcast/2022/jan/getting-to-net-zero-one-health-system-fights-climate-change (2022).
[8] Organización Mundial de la Salud. Alianza para la acción sobre el cambio climático y la salud (ATACH). https://www.who.int/initiatives/alliance-for-transformative-action-on-climate-and-health (2022).
El que sovint anomenem políticament correcte no sempre és honestament correcte.
Busquem l'origen del moviment del políticament correcte. Va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però no va ser fins als 80 que va agafar popularitat en els sectors més progressistes de la societat americana. Apostava pel llenguatge, idees, polítiques i comportaments que minimitzessin l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, l'edat.
Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a l'Estat espanyol als anys 90, en unes circumstàncies culturals i polítiques diferents. A l'Estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme políticament correcte. Hi ha qui proposa substituir el terme anglès Politically Correct per socialment respectuós, i per a molts és sinònim de quedar bé.
Si ens quedem amb el terme quedar bé, es comença a entendre, si ens quedem amb el terme socialment respectuós se'ns fa més difícil. Hom entendria socialment respectuós dir la veritat i respectar la diversitat, no menysprear la intel·ligència de la gent amb populismes intencionats.
S'és políticament correcte quan es fan programes electorals per quedar bé, fer content a tothom i després fer el que et convingui? S'és políticament correcte quan es confon governar amb activisme? S'és políticament correcte quan per estar en el poder tirem de llibertinatge i ens aparellem encara que sigui amb el contrari, i ni ens immutem quan es tira d'hemeroteca que posa en evidència l'engany i la incoherència?
S'és políticament correcte quan es generen expectatives de serveis públics que no es poden acomplir? S'és políticament correcte quan es confronten les polítiques públiques amb les polítiques econòmiques i fiscals necessàries per a generar riquesa per després redistribuir-la? S'és políticament correcte quan es fan polítiques expansives amb endeutament sabent que estàs hipotecant a les generacions futures, i que en breu algú haurà de fer irremeiablement polítiques d'austeritat que ja veus que països del nostre entorn, referents de la socialdemocràcia, ja han hagut de començar a fer?
S'és políticament correcte quan renegues de la col·laboració público-privada per ideologia encara que això suposi segrestar al ciutadà en l'accés universal a uns serveis públics de qualitat? És políticament correcte crear ofertes públiques paral·leles en comptes de sumar i dedicar els recursos limitats que tenim a reduir llistes d'espera en atenció sanitària i social, i a atendre a les noves necessitats emergents? És políticament correcte prioritzar el destí dels fons NGEU a inversió pública no sempre de primera necessitat, que generarà una despesa corrent no finançada per Europa i que competirà amb el finançament necessari per atendre a necessitats bàsiques, en comptes d'aprofitar per establir un full de ruta de model de creixement sostenible que permeti reindustrialitzar el país i generar un model d'economia productiva orientat al progrés social?
I d'aquest examen de consciència no ens en podem escapar ningú. És políticament correcte despertar-nos per la preocupació pel canvi climàtic només quan veiem que tenim a sobre onades de calor, sequeres, inundacions desmesurades que ens afecten de prop? És políticament correcte preocupar-nos només per la guerra d'Ucraïna perquè la tenim a prop i ens afecta en l'increment de preus? És políticament correcte quan som conscients que estem davant canvis transformacionals com la IA que poden ser de gran valor en molts àmbits, i ens resistim a canviar, a reconvertir-nos, amb arguments aferrats en el passat per preservar statu quo i corporativismes?
Mentre ser políticament correcte serveixi per arribar o mantenir-se en el poder no hi tenim res a fer. Per això tots en som corresponsables. Despertem-nos. Siguem més exigents els uns amb els altres, i amb nosaltres mateixos. Posem la veritat i el servei públic per endavant. Superem i posem difícils els populismes no sustentats amb dades i realitats. Exigim retiment de comptes.
Estem en un moment clau. Amb moltes amenaces i crisis de tot tipus, bèl·liques, climàtiques, socials, econòmiques, demogràfiques, polítiques. I també amb moltes oportunitats de canvi i transformacions que hem de saber aprofitar incorporant a les noves generacions, amb un nou contracte social intergeneracional centrat en la persona i l'ètica. No tinguem por de posar humanisme raonat i honest a la política, i a les nostre vides. Si comencem, si encomanem, si il·lusionem a que les coses poden ser d'una altra manera, si reconeixem aquesta nova manera de fer i de servir, si diem prou a aquest malentès políticament correcte, el canvi serà inevitable.
Des de La Unió, el 27 de juny, ens hem adherit al "Manifest per una Economia amb propòsit", una crida al món empresarial impulsada per Respon.cat amb un conjunt d'entitats promotores com La Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC, Foment, CECOT, i La Unió, entre d'altres, per avançar en el desenvolupament actiu i compromès de la responsabilitat de les empreses envers la societat i orientat al triple impacte: econòmic, social i ambiental per innovar i crear impactes positius per a les persones i el Planeta.
Actualment, més de 200 empreses que ens hi hem apuntat ja tenim un propòsit i estratègia de sostenibilitat, i altres que volen iniciar aquest camí s'hi han sumat amb el compromís de definir un propòsit i un pla d'acció abans de 2030.
La Unió, amb gairebé 50 anys d'història, aplega a més de 115 entitats i 70.000 professionals arreu del territori català, i respectant la diversitat compartim un propòsit, contribuir a la millora de la Salut i el Benestar de les persones, en totes les etapes de la seva vida, des del compromís amb la societat, la qualitat del treball, la sostenibilitat econòmica i medi ambiental i, des del bon govern i la bona gestió de les organitzacions. El desembre de 2019, en l'Assemblea General que vam celebrar a Girona, vam promoure el Manifest, “Una nova societat, una Unió més compromesa”, que encaixa plenament amb el "Manifest per una Economia amb propòsit”, i hem enfocat línies d'acció concretes com la de Salut i Clima o el Perfil de Compromís Social que permet a les entitats disposar d'una pauta de progrés per avançar en els principals reptes del compromís social.
A l'acte del 27 de juny, amb més de 250 representants del tot el sectors de l'economia, La Unió va tenir l'oportunitat d'expressar el perquè del compromís, i ho va fer amb tres reflexions:
Per tot això La Unió ens sentim compromesos amb el Manifest per una Economia amb Propòsit i encoratgem a les entitats associades a sumar-vos-hi i ser-ne testimonis.
Amb motiu de la jubilació de la feina, no de la de vida, d'en Josep Fusté, el Pep, director de l'Àrea Tècnica i de Participació de La Unió, ens afloren molts sentiments personals i professionals de reconeixement i estima autèntica a una persona que sense sentir-se líder, que sense utilitzar mai la primera persona del singular, ha deixat petjada.
Darrerament, sentim parlar de nous lideratges, lideratges transformadors, lideratges col·laboratius, lideratges democràtics... i pensant amb el Pep em quedo amb el valor del "lideratge humil".
Amb motiu de la jubilació de la feina, no de la de vida, d'en Josep Fusté, el Pep, director de l'Àrea Tècnica i de Participació de La Unió, ens afloren molts sentiments personals i professionals de reconeixement i estima autèntica a una persona que sense sentir-se líder, que sense utilitzar mai la primera persona del singular, ha deixat petjada.
La Fundació Factor Humà el setembre del 2021 va publicar un informe sobre el Lideratge Humil, aquell que sap reconèixer les seves limitacions, que es preocupa per aprendre de forma contínua, que fomenta l'autonomia de les persones col·laboradores i reconeix la seva vàlua. Un lideratge que algú pot associar a feblesa, servilisme, i precisament és al contrari, és un lideratge inspirat en el coneixement, la generositat, el compromís, la solidaritat, l'autoexigència, i la coherència, que inspira autoritat moral i confiança.
El Pep, un company de viatge equilibrat, amb coneixement, habilitats i actitud, amb visió sistèmica i de país, que exerceix la qualitat humana per sobre dels comportaments èpics, que ho posa fàcil, que com un autèntic savi utilitza el coneixement amb intel·ligència i noblesa. La persona amb qui pots confiar i saps que sempre hi és, n'és un referent.
L'enyorança que ens acompanya és el preu per haver-lo conegut essent com és. Tanmateix, no és un comiat. Continuarà formant part dels bons moments i dels bons records i aprenentatges que ens acompanyen.
Pep, sé que t'agradaria passar desapercebut i començar aquesta nova etapa que tant esperes i et mereixes deixant les coses ben fetes i ben lligades, i prou.
En canvi, sense saber-ho, sense voler-ho, has esdevingut en un autèntic testimoni del lideratge humil, aquell que va més enllà de les grans gestes, aquell que no s'aprèn només des de la formació acadèmica, aquell que va de valors i actituds que sumen i multipliquen, que no fa remor, però que queda en el més profund dels que hi hem conviscut.
Pep, en nom de tota la comunitat Unió, gràcies per tot, per ser com ets, per ser-hi sempre!
"Un gran líder és abans que res un servent, i aquest simple fet és la clau de la seva grandesa!" Rovert K. Greenleaf
Roser Fernández
Aprovechando la ocasión que nos da el Día Europeo de Protección de datos, es interesante echar una mirada al futuro próximo, a lo que viene y que marcará definitivamente cómo tratamos y cómo entendemos los datos de salud: el ESPACIO EUROPEO DE DATOS DE SALUD .
Estamos en una sociedad en transformación digital, un organismo donde su sangre son los datos, y por eso Europa (con cierto retraso en relación a estadounidenses y chinos) ha empezado a construir una Estrategia Europea de Datos, para mejorar en capacidad para interconectarlas, tratarlas, almacenarlas, y todo con mayor ciberseguridad; y ¿cuáles son los objetivos? Pues mejorar la competitividad y productividad, conseguir mejoras en salud y bienestar, mejorar el medio ambiente y lograr una gobernanza transparente y unos servicios públicos adecuados a las necesidades de la población.
Para alcanzar estos objetivos y hacerlo con las garantías que los valores europeos exigen, existe un potente marco normativo ya existente (Protección de datos, Derechos Fundamentales y ciberseguridad con instrumentos legislativos vigentes) y se despliega uno adicional (propuesta de Reglamento sobre normas armonizadas por un acceso justo a los datos y su utilización y la propuesta de Reglamento relativo a la Gobernanza de datos)
Pero la COVID ha modificado las prioridades: se han constatado las dificultades generadas por la divergencia entre normas, estructuras y procesos a la hora de poner en común datos sanitarios, tanto dentro de los estados como entre ellos (Sistema rico en datos y pobre a la hora de ponerlos al servicio de las personas y la ciencia) y se ha evidenciado la necesidad en términos de sistema sanitario y de salud pública de disponer de datos sanitarios actualizados, fiables y FAIR (Findability, Accessibility, Interoperability, and Reuse) para tratamientos y vacunas, y para mejorar herramientas digitales (HC electrónica, recetas electrónicas, aplicaciones sanitarias digitales...). ¿Resultado? Dentro de la Estrategia de Datos de la UE, se ha priorizado el Espacio Europeo de datos de Salud, y desde mayo de 2022 disponemos de una Comunicación de la Comisión y una propuesta de Reglamento específico.
La propuesta de Reglamento del Espacio Europeo de Datos de Salud aborda el uso primario de los datos de salud (la asistencia sanitaria) y también los usos secundarios (planificación, salud pública, investigación e innovación). Apuntamos algunos de los aspectos claves de la propuesta de Reglamento para ver el alcance y profundidad de lo que determinará Europa los próximos años.
Uso primario de los datos de salud electrónicos: sobre la base de una infraestructura transfronteriza europea digital ( MyHealth@UE) la accesibilidad, disponibilidad y comunicación transfronteriza de los datos prioritarios (definidos en el Reglamento), permitirá la gestión de certificados de salud y carnets vacunales de manera transfronteriza, permitirá al paciente un acceso inmediato, incorporar y modificar datos y limitar su acceso a profesionales según decida; como es imaginable, los softwares de gestión de HC tendrán que cumplir estándares sujetos a acreditación que les permitan interoperar con la plataforma mencionada, así como los productos sanitarios y los dispositivos de bienestar (wereables) que recojan datos de salud. Todo un aviso a las tecnológicas estadounidenses y asiáticas. El seguimiento de estas políticas, que deben mejorar la asistencia sanitaria y empoderar al paciente, irán a cargo de una única Autoridad de sanidad digital por cada estado de la UE.
Resulta, sin embargo, más relevante el impacto sobre los usos secundarios de los datos de salud electrónicos: nuevamente sobre una infraestructura transfronteriza europea digital (HealthData@UE ) y un Organismo de acceso a los Datos Sanitarios único en cada estado (y sujeto a un Consejo del Espacio Europeo de Datos Sanitarios), la propuesta de reglamento define:
Estamos, por tanto, ante una verdadera transformación del modelo de gestión de datos de salud. No será una normativa de aparición inmediata ni su redactado es definitivo, pero el camino iniciado parece imparable, y de hecho, a la UE no le conviene que se detenga.
Tres mensajes finales:
Salut, Pau i Prosperitat per a tothom, un tòpic de les felicitacions tradicionals de Nadal i Any Nou que avui més que mai anhelem com a desig.
Salut per a tothom. L'impacte de la COVID-19 i l'aparició de nous virus ens ha fet sentir a tots vulnerables, i per uns moments ens ha interpel·lat a la corresponsabilitat per a l'interès col·lectiu. Un cop superada l'angoixa del primer moment sembla que ens relaxem i que tornem a la sensació d'immortalitat. I ho veiem en l'evolució del ritme de vacunació i en la intensitat individual d'apostar pels hàbits de vida saludables. I més enllà dels comportaments individuals el que més preocupa són les desigualtats d'accés al sistema de salut i com procurem fer efectiu el dret a la salut i al benestar.
Pau per a tothom. Més enllà de l'impacte emocional de la guerra d'Ucraïna, sembla que ens preocupi més l'impacte que té en l'encariment dels preus energètics i la inflació que el drama humà que hi ha al darrera i l'incompressible que hauria de ser per a tots que a nivell polític no s'assoleixin els acords necessaris per frenar la violència i destruir pobles i persones. El pacifisme és l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions. Aquesta hauria de ser l'actitud vital de les nostres relacions personals, polítiques, laborals i socials. Comencem per a practicar-ho en els nostres entorns més propers, encomanem-nos de diàleg, consens i respecte.
Prosperitat per a tothom. Aposta per un progrés econòmic que sàpiga integrar les noves demandes socials i els imperatius del canvi climàtic. Un progrés econòmic intel·ligent, basat en el coneixement, un progrés econòmic sostenible que utilitzi millors els recursos, un progrés econòmic integrador que generi ocupació de qualitat, cohesió econòmica, social i emocional. Un progrés econòmic transformador amb una agenda de canvis ineludibles per poder créixer d'una manera sostenible, i així sustentar les polítiques socials.
I aquests propòsits com es traslladen a la nostra realitat? Procurant el consens polític per prioritzar la salut i els serveis socials, centrant el debat en com sumem i utilitzem bé els recursos per millorar la salut i els benestar de les persones, millorant les condicions laborals dels professionals per generar ocupació i servei de qualitat, millorant la productivitat del sistema per disminuir les dificultats i les desigualtats d'accés, superant els corporativismes i interessos particulars per assumir les transformacions necessàries per créixer de manera sostenible, ambicionant col·lectivament un sistema de salut i social referent, innovador i integrador.
Sembla obvi, però segur que tots sabríem posar exemples concrets en cadascun d'aquests punts que evidencien que no sempre anem en aquesta línia. És el moment de passar de brainstormings d'idees a brainstormings de preguntes transformadores i d'autoexamen.
Nosaltres no podem ni volem caure en la visió fatalista sobre sistema públic de salut que darrerament ocupa les planes dels diaris, perquè hi creiem i perquè ens en sentim compromesos. Val massa la pena com perquè no siguem capaços de superar plegats els reptes d'uns moments certament complexos
El futur no es conquereix amb anhels i queixes, sinó amb la gestió intel·ligent, pragmàtica i compromesa del present.
La majoria de les organitzacions han obert els ulls i les orelles a la comunicació orientada a treballar per un propòsit comú i per afavorir el compromís personal i col·lectiu. Més enllà de models comunicatius funcionalistes i conductistes articulats per informar i persuadir, avui la mirada comunicativa es focalitza en la dimensió relacional, cultural i simbòlica. En l'abordatge de la comunicació corporativa, l'accent rau en les característiques pròpies de la conversa: escoltar i convèncer des de l'empatia per tal de generar consensos i fer que les coses passin.
Des dels valors organitzatius connectem i construïm xarxes horitzontals i col·laboratives. La tecnologia juga un paper clau, i, en la seva utilització, hem d'observar com els adults accedeixen i gestionen la informació i com els més joves hi afegeixen un element més, el relacional, el del contacte entre iguals.
I són aquests joves els que consolidaran el concepte de ciutadania digital i voldran exercir els seus drets i deures d'una altra manera. Però més enllà de la tecnologia, l'aposta pels valors a l'hora de connectar i connectar-nos genera compromís, acció i canvi. I aquí, la comunicació actua com el fil invisible de la transformació. I aquest fil ha de tenir una narrativa que esperoni a construir i crear, entre tots un futur millor. Una narrativa a partir d'experiències, de resultats i d'objectius assolits. Basada en comunicació actualitzada, responsable, ètica i transparent, ajustada al moment actual, podem construir narratives que ens empenyin com a perseguir un propòsit comú.
El 50% del valor de les organitzacions rau en els intangibles
En el plenari de comunicació de 25 d'octubre, vam tenir l'oportunitat de conèixer l'estudi l'Approaching the future 2022 Tendències en reputació i gestió d'intangibles de la mà d'Ángel Alloza, CEO de Corporate Excellence. En una de les últimes entrevistes, Ángel Alloza afirmava que segons la consultora britànica Brand Finance, 'Global Intangible Financial Tracker', al voltant del 50% del valor de les organitzacions resideix en els recursos i actius intangibles com la marca, la reputació, el bon govern o la comunicació, arribant a assolir fins al 80-85% en alguns sectors d'activitat com el de la comunicació, la tecnologia, el farmacèutic o el de cura personal.
Segons l'Approaching 2022, les organitzacions són cada vegada més conscients del seu rol com a motor de canvi i per aquest motiu, el propòsit es consolida com a pilar de transformació que permet adaptar-se a noves demandes socials i regulatòries. És l'àmbit sobre el que més s'hi treballa, més d'un 48% l'han prioritzat, un augment significatiu respecte l'any anterior amb gairebé el 36%.
Per tal d'orientar el propòsit, més d'un 42% de les entitats estan definint models de lideratge més responsables que comportin una creació de valor a llarg termini.
En aquest context, la comunicació està en plena transformació, més d'un 44% assegura que la seva entitat hi està treballant, sembla que hi ha una clara aposta per la digitalització i les xarxes socials.
Des de La Unió volem afavorir aquests canvis i estar al costat de les entitats associades quan connecten i transformen qualitat de vida de les persones. Aquest és el nostre fil invisible: volem que les coses passin perquè Ens Movem X les Persones.
En motiu del I Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària per la Societat Catalana de Gestió Sanitària a Sitges els dies, 3 i 4 de novembre de 2022 es van presentar els resultats de l'informe Per a un Nou Marc d'Avaluació i Contractació de Serveis Basat en el Valor Salut, sota la coordinació de Jordi Varela i Tino Martí.
Vaig tenir l'oportunitat de ser panelista de la taula i escoltar prèviament la taula d'experiències.
De la invitació com a panelista el primer pensament va ser d'interès per tornar a posar a l'agenda la importància del sistema de contractació com a instrument dels canvis transformacionals que hem de fer, i també per reconèixer el valor del model sanitari català, un model de governança pública amb una xarxa de provisió diversa, professionalitzada i compromesa amb les polítiques públiques que ens va donar l'oportunitat de desplegar una organització instrumental pròpia i potent: acreditació, planificació i cartera de serveis, sistema de contractació i avaluació, SI i CdR, entre d'altres.
Des de l'escolta de la taula d'experiències em va sorgir el neguit de que la micro (gestió clínica) ens està avançant per la dreta a la meso (organitzacions) i macro (autoritat sanitària) a l'hora d'adaptar els processos per orientar-se a l'aportació de valor, i que cal posar-nos les piles per ser més palanques del canvi que frustradors d'expectatives.
Centrant-nos en l'estudi, reflexions a compartir:
Primer, l'estudi comença parlant de les regles de joc per ajustar la relació entre autoritat sanitària i proveïdors del sistema: contractació, finançament i avaluació. Aquí caldria afegir-hi el que hauria de ser la primera regla de joc, el full de ruta, mapa i cartera de serveis per a desplegar les noves polítiques de Salut. Una cartera de serveis actualitzada a les noves necessitats de les persones i als nous models d'atenció per avançar cap a una atenció més predictiva, preventiva, personalitzada, participativa i de proximitat. I aquí cal fer una crida a la necessitat d'aproximar les estratègies del departament de Salut i del CatSalut, posant a la thermomix el conjunt de plans directors i programes, amb un escenari clar de reordenacions que orienti les estratègies de les organitzacions, traslladant els documents d'intencions en cartera a contractar. Som un gran país petit, i es requereix planificar amb visió sistèmica.
Segon, el canvi transformacional més important és orientar el sistema de contractació a l'objectiu de la integració assistencial, fent efectiu el que en diem un MACP, que ens obligui a reorganitzar-nos en funció del que necessita la persona, la seva continuïtat assistencial amb una mirada 360º, sanitària i social. Per tant, aquest hauria de ser el propòsit final del procés d'introducció continuada d'innovacions en la contractació. De fet, això és el que diu l'informe: “Recomanem un model d'assignació de recursos dels sistemes sanitaris que tingui per objectiu el finançament de la preservació i millora de la salut poblacional i individual i que eviti, o inclusiu penalitzi, la fragmentació i el consum inapropiat de serveis”.
Però partim d'un sistema de pagament hospitalcentrista, organització-centrista, i nivell-centrista (com recull un informe que el Cercle de Salut ha encarregat al Vicente Ortún), i hem d'evolucionar a un sistema que superi la fragmentació i incentivi a activar en cada moment el dispositiu més adequat, encara que no sigui de la nostra entitat. I no ens oblidem de l'Atenció Intermedia (AI) i de la Salut Mental amb una cartera de serveis potent que va més enllà de la interacció sanitària i social.
En aquest context el desplegament de la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària és una gran oportunitat per començar a fer una planificació i contractació conjunta de serveis en aquells àmbits més urgents per a donar-hi resposta.
Tercer, fins aquí hi estem tots d'acord. Anem a veure les incongruències de tots plegats i les limitacions pròpies i alienes a les quals hem de fer front:
Quart, imaginem que tenim clar el model d'assignació i contractació de recursos, i volem fer una pas més de concreció per saber que garanteix els principis bàsics d'un model de finançament: la suficiència, l'equitat/justícia, i el propòsit d'incentivar als objectius a assolir en termes de resultats del servei i d'optimització de recursos. No podem obviar parlar de 3 factors. La “P” o preu que ha de garantir la suficiència, i, per tant, anar monitoritzant els costos, el model d'evolució de la tarifa i abordar temes singulars de finançament com el de les inversions. La “Q”, la cartera de serveis, el què, a on i els resultats esperats, que orientarà les reordenacions necessàries. I la “T” de Transformació que ha d'incloure els incentius a la innovació en gestió i en processos.
Cinquè, cal considerar totes les potencialitats d'un model d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut. Aprofitar per alinear objectius: administració – organitzacions – professionals (gestió clínica) – territori (treball en xarxa). Des de la transparència en els resultats legitimar l'aportació de valor del model sanitari català i superar demagògies perquè això no va de titularitats, va de bona o mala gestió, el lema de la SCGS, la gestió importa. I per això hem de recuperar el valor de la CdR i fer un pas més, que s'incorpori a la política d'incentius i a la presa de decisions, avançar en incloure resultats de resolució poblacional/territorial, i que permeti avaluar no només els resultats de les organitzacions sinó també del model d'assignació de recursos del sistema. I més enllà de la CdR preguntar-nos si realment volem avançar cap a un NICE de veritat, tant el CatSalut com els proveïdors?
Finalment, l'estudi en el seu resum executiu diu: “Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer lloc, aclarir què s'entén per valor i disposar de la capacitat d'avaluar-lo, i, en segon lloc, tenir l'audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris”. Som doncs conscients que els canvis han de ser progressius i factibles, aprenent dels èxits i errors d'experiències anteriors o similars, però fins que no concretem i passem del relat a l'acció no sabrem si realment estem disposats i estem capacitats per a fer-ho.
Molts creiem que tenim l'ecosistema per a fer-ho, i fer-ho entorn un propòsit noble i compartit: la integració assistencial amb un model d'atenció solvent i sostenible, i des de l'escolta activa als professionals i a la ciutadania. Aquest ha estat el darrer informe que ha coordinat el Jordi Varela per a la SCGS abans de començar una nova etapa personal. El millor homenatge que li podem fer és ser resilients en avançar-hi amb convicció.
Dia Mundial de la Salut Mental
Totes les entitats que oferim serveis relacionats amb la salut mental, realitzem activitats inclusives que cerquen sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals i l'estigma que pateixen les persones que tenen un trastorn mental.
Tots els dies mundials serveixen per recordar a la societat l'existència d'una malaltia, commemorar fets, lluitar contra problemes... és a dir, busquen cridar l'atenció sobre alguna cosa. Actualment la Salut Mental ja no necessita un dia concret: tots els dies parlem de Salut Mental. Ja sigui a nivell polític, social, a la feina o comprant peix: tothom és conscient de com n'és d'important la salut emocional de cada un de nosaltres per poder tenir una bona qualitat de vida.
Per arribar a aquesta conclusió hem hagut de patir una pandèmia com la COVID 19, una malaltia devastadora en els seus inicis, que ha anat reduint la seva agressivitat fins que finalment ara ja estem aprenent a “conviure-hi”, però ens ha deixat una marca emocional: hem hagut d'aprendre a gestionar la incertesa, a prendre decisions ràpides i en ocasions doloroses, hem patit pèrdues i ens hem hagut d'empassar les emocions per tirar endavant....fins que aquestes, han sortit: és en aquest moment que ens trobem ara, amb la població ferida, que requereix més atenció que abans, amb un esclat de problemes sobretot en els adolescents i un empitjorament de la funcionalitat de les persones que ja abans patien problemes de salut mental. Tot això recau sobre professionals sanitaris i no sanitaris que també estan esgotats.
Però no ens quedem amb aquesta sensació agredolça: som un poble que de la necessitat en fa virtut. Fem que tots aquests reptes que tenim per davant ens duguin a fer el canvi sobre el model d'atenció en salut mental i addiccions que necessitem: estem transformant-nos, cada cop treballem i potenciem més el treball en xarxa, compartim bones pràctiques i establim unitats funcionals entre nosaltres, creixem, som més eficients i intentem millorar cada dia en l'atenció que oferim. Utilitzem tots els recursos que tenim a l'abast, inclosos els polítics: el Pacte Nacional per la Salut Mental, la Comissió d'Estudi per la Salut Mental, l'Agència Integrada social i sanitària i la futura signatura de l'acord entre ella Generalitat amb la OMS pels QualityRights. Tot això farà canviar la perspectiva de l'abordatge dels trastorns mentals i les disfuncionalitats que l'acompanyen, convertint-nos en una societat saludable física i emocionalment.
La Unió fa la força i és per això que junts farem que el dia Mundial de la Salut Mental sigui cada dia.
Podeu accedir a la Compareixença de Meritxell Centeno a la Comissió d'Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions al Parlament de Catalunya (23 de setembre, minut 2h i 26min).
De les 60.000 persones que moren cada any a Catalunya, la meitat necessiten cures pal·liatives.
Al nostre país, hem estat pioners a nivell mundial i hem avançant molt en aquest àmbit. Actualment, és una línia estratègica del Pla director sociosanitari del Departament de Salut com demostra el fet que s'hi ha dedicat mésrecursos assistencials però cal avançar més encara en el camp del coneixement i de la formació. Perquè com a societat tenim el deure moral de garantir que les cures pal·liatives siguin un dret de les persones.
Segons l'OMS, anualment 40 milions de persones a tot el món necessiten cures pal·liatives I només un 14%, la reben. Es calcula que la prevalença de persones amb malalties cròniques en fase avançada i amb necessitat d'atenció pal·liativa oscil·la entre un 1,2% i un 1,4% de la població.
La necessitat mundial de cures pal·liatives va en augment però la manca de formació i de conscienciació dels professionals és un obstacle important als programes de millora de l'accés a aquest tipus d'atenció.
Estem d'acord en què les cures pal·liatives són un model d'atenció que respon a les necessitats provocades per malalties guaribles o no, amb moltes derivades i diferents graus de patiment per a l'afectat i al seu entorn. I que, perquè siguin efectives cal un abordatge d'atenció integral en la persona. Una mirada que requereix equips multidisciplinars que tractin la persona des del punt de vista físic, emocional, social i també espiritual. Una mirada sensible i didàctica que orienti la ciutadania. El final de vida i la mort encara son tabús culturals que, a poc a poc, hem d'anar superant com a societat.
L'objectiu de les Cures Pal·liatives és oferir les condicions i acompanyar en la vida i la mort de manera digna, independentment d'on es trobi la persona ( a casa o en un centre). El valor diferencial d'aquesta atenció no és la tecnologia punta sinó l'atenció d'uns professionals sensibilitzats, i especialitzats que ajudin, amb garanties assistencials i emocionals, a afrontar aquesta situació.
En aquesta línia, el nou Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 i seguin les indicacions de l'OMS proposa una revisió global del model d'atenció i assistencial. Des de La Unió hi donem suport, entre altres, amb l'elaboració d'unes Recomanacions fonamentades en: l'Organització, Assistència, i Formació i Ètica. En aquest treball, han estat claus el Consell de Serveis Socials i Autonomia Personal, el Consell d'Atenció Sociosanitària i el Consell d'Ètica i Bones Pràctiques. Aquestes recomanacions, es van posar a l'abast d'organitzacions, i sobretot, de professionals, adaptant comunicació i formats (tríptics, infografies, i manuals).
Recentment, hem fet un pas més enllà i hem fet una Eina d'autoavaluació, que permet observar el grau d'acompliment d'aquestes recomanacions des dels diferents àmbits. Fins ara, el conjunt de les entitats que l'han aplicat han estat de l'àmbit Social i l'àmbit Sociosanitari. En breu, estarà disponible d'una Eina d'autoavaluació en l'àmbit d'Hospitalització d'aguts i Atenció primària.
Ens mouen les persones, i, en el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, i amb el lema “Guarint cors i comunitats”, el nostre compromís es manté ferm amb tot el sentit i la sensibilitat que el tema es mereix.