Blog

Blog
15/11/2022
Cristina Aragüés, directora de Comunicació de La Unió

La majoria de les organitzacions han obert els ulls i les orelles a la comunicació orientada a treballar per un propòsit comú i per afavorir el compromís personal i col·lectiu. Més enllà de models comunicatius funcionalistes i conductistes articulats per informar i persuadir, avui la mirada comunicativa es focalitza en la dimensió relacional, cultural i simbòlica. En l'abordatge de la comunicació corporativa, l'accent rau en les característiques pròpies de la conversa: escoltar i convèncer des de l'empatia per tal de generar consensos i fer  que les coses passin.

Des dels valors organitzatius connectem i construïm xarxes horitzontals i col·laboratives. La tecnologia juga un paper clau, i, en la seva utilització, hem d'observar com els adults accedeixen i gestionen la informació i com els més joves hi afegeixen un element més, el relacional, el del contacte entre iguals.

I són aquests joves els que consolidaran el concepte de ciutadania digital i voldran exercir els seus drets i deures d'una altra manera. Però més enllà de la tecnologia, l'aposta pels valors a l'hora de connectar i connectar-nos genera compromís, acció i canvi. I aquí, la comunicació actua com el fil invisible de la transformació. I aquest fil ha de tenir una narrativa que esperoni a construir i crear, entre tots un futur millor. Una narrativa a partir d'experiències, de resultats i d'objectius assolits. Basada en comunicació actualitzada, responsable, ètica i transparent, ajustada al moment actual, podem construir narratives que ens empenyin com a perseguir un propòsit comú.

El 50% del valor de les organitzacions rau en els intangibles

En el plenari de comunicació de 25 d'octubre, vam tenir l'oportunitat de conèixer l'estudi l'Approaching the future 2022 Tendències en reputació i gestió d'intangibles de la mà d'Ángel Alloza, CEO de Corporate Excellence. En una de les últimes entrevistes, Ángel Alloza afirmava que segons la consultora britànica Brand Finance, 'Global Intangible Financial Tracker', al voltant del 50% del valor de les organitzacions resideix en els recursos i actius intangibles com la marca, la reputació, el bon govern o la comunicació, arribant a assolir fins al 80-85% en alguns sectors d'activitat com el de la comunicació, la tecnologia, el farmacèutic o el de cura personal.


Segons l'Approaching 2022, les organitzacions són cada vegada més conscients del seu rol com a motor de canvi i per aquest motiu, el propòsit es consolida com a pilar de transformació que permet adaptar-se a noves demandes socials i regulatòries. És l'àmbit sobre el que més s'hi treballa, més d'un 48% l'han prioritzat, un augment significatiu respecte l'any anterior amb gairebé el 36%.

Per tal d'orientar el propòsit, més d'un 42% de les entitats estan definint models de lideratge més responsables que comportin una creació de valor a llarg termini.

En aquest context, la comunicació està en plena transformació, més d'un 44% assegura que la seva entitat hi està treballant, sembla que hi ha una clara aposta per la digitalització i les xarxes socials.

Des de La Unió volem afavorir aquests canvis i estar al costat de les entitats associades quan connecten i transformen qualitat de vida de les persones. Aquest és el nostre fil invisible: volem que les coses passin perquè Ens Movem X les Persones.

 

03/11/2022
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

En motiu del I Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària per la Societat Catalana de Gestió Sanitària a Sitges els dies, 3 i 4 de novembre de 2022 es van presentar els resultats de l'informe Per a un Nou Marc d'Avaluació i Contractació de Serveis Basat en el Valor Salut, sota la coordinació de Jordi Varela i Tino Martí.

Vaig tenir l'oportunitat de ser panelista de la taula i escoltar prèviament la taula d'experiències.

De la invitació com a panelista el primer pensament va ser d'interès per tornar a posar a l'agenda la importància del sistema de contractació com a instrument dels canvis transformacionals que hem de fer, i també per reconèixer el valor del model sanitari català, un model de governança pública amb una xarxa de provisió diversa, professionalitzada i compromesa amb les polítiques públiques que ens va donar l'oportunitat de desplegar una organització instrumental pròpia i potent: acreditació, planificació i cartera de serveis, sistema de contractació i avaluació, SI i CdR, entre d'altres.

Des de l'escolta de la taula d'experiències em va sorgir el neguit de que la micro (gestió clínica) ens està avançant per la dreta a la meso (organitzacions) i macro (autoritat sanitària) a l'hora d'adaptar els processos per orientar-se a l'aportació de valor, i que cal posar-nos les piles per ser més palanques del canvi que frustradors  d'expectatives.

Centrant-nos en l'estudi, reflexions a compartir:

Primer, l'estudi comença parlant de les regles de joc per ajustar la relació entre autoritat sanitària i proveïdors del sistema: contractació, finançament i avaluació. Aquí caldria afegir-hi el que hauria de ser la primera regla de joc, el full de ruta, mapa i cartera de serveis per a desplegar les noves polítiques de Salut. Una cartera de serveis actualitzada a les noves necessitats de les persones i als nous models d'atenció per avançar cap a una atenció més predictiva, preventiva, personalitzada, participativa i de proximitat. I aquí cal fer una crida a la necessitat d'aproximar les estratègies del departament de Salut i  del CatSalut, posant a la thermomix el conjunt de plans directors i programes, amb un escenari clar de reordenacions que orienti les estratègies de les organitzacions, traslladant els documents d'intencions en cartera a contractar. Som un gran país petit, i es requereix planificar amb visió sistèmica.

Segon, el canvi transformacional més important és orientar el sistema de contractació a l'objectiu de la integració assistencial, fent efectiu el que en diem un MACP, que ens obligui a reorganitzar-nos en funció del que necessita la persona, la seva continuïtat assistencial amb una mirada 360º, sanitària i social. Per tant, aquest hauria de ser el propòsit final del procés d'introducció continuada d'innovacions en la contractació. De fet, això és el que diu l'informe: “Recomanem un model d'assignació de recursos dels sistemes sanitaris que tingui per objectiu el finançament de la preservació i millora de la salut poblacional i individual i que eviti, o inclusiu penalitzi, la fragmentació i el consum inapropiat de serveis”.

Però partim d'un sistema de pagament hospitalcentrista, organització-centrista, i nivell-centrista  (com recull un informe que el Cercle de Salut ha encarregat al Vicente Ortún), i hem d'evolucionar a un sistema que superi la fragmentació i incentivi a activar en cada moment el dispositiu més adequat, encara que no sigui de la nostra entitat. I no ens oblidem de l'Atenció Intermedia (AI) i de la Salut Mental amb una cartera de serveis potent que va més enllà de la interacció sanitària i social.

En aquest context el desplegament de la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària és una gran oportunitat per començar a fer una planificació i contractació conjunta de serveis en aquells àmbits més urgents per a donar-hi resposta.

Tercer, fins aquí hi estem tots d'acord. Anem a veure les incongruències de tots plegats i les limitacions pròpies i alienes a les quals hem de fer front:

  • Estem disposats a evolucionar cap a un model d'assignació territorial de recursos en base poblacional associat a l'acompliment global d'uns objectius de resolució? O volem preservar el nostre contracte maximitzant la nostra facturació? Sabrem passar de parlar del “meu” contracte al “nostre” contracte?
  • Com fem compatible aquest model d'assignació poblacional amb l'abordatge per línies d'atenció?
  • Tenim els lideratges i el coneixement per a optimitzar el valor dels instruments de planificació i compra? Podem trobar un espai d'expertesa, compartit i  sectorial, estable, per afrontar aquest canvi?
  • Dins el SISCAT hi ha dos models de contractació i pagament, el de l'ICS i el dels centres concertats, i caldria incorporar en la proposta la necessitat d'harmonitzar les regles de joc per evitar desequilibris que poden afectar a l'equitat en la resolució territorial en funció de l'estructura de la provisió
  • Per orientar-nos a un sistema orientat a resultats cal dotar a les organitzacions de les capacitats de gestió per assolir els objectius amb flexibilitat i amb la millor eficiència possible. I aquí topem amb les limitacions que la normativa del sector públic trasllada a les EPiC's (empreses públiques i consorcis), incloent-hi l'ICS. I sovint per mantenir la unitat de sector ens autolimitem tots perdent les potencialitats del nostre model.

Quart, imaginem que tenim clar el model d'assignació i contractació de recursos,  i volem fer una pas més de concreció per saber que garanteix els principis bàsics d'un model de finançament:  la suficiència, l'equitat/justícia, i el propòsit d'incentivar als objectius a assolir en termes de resultats del servei i d'optimització de recursos. No podem obviar parlar de 3 factors. La “P”  o preu que ha de garantir la suficiència, i, per tant, anar  monitoritzant els costos, el model d'evolució de la tarifa i abordar temes singulars de finançament com el de les inversions. La “Q”, la cartera de serveis, el què, a on i els resultats esperats, que orientarà les reordenacions necessàries. I la “T” de Transformació que ha d'incloure els incentius a la innovació en gestió i en processos.

Cinquè, cal considerar totes les potencialitats d'un model d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut. Aprofitar per alinear objectius: administració – organitzacions – professionals (gestió clínica) – territori (treball en xarxa). Des de la transparència en els resultats legitimar l'aportació de valor del model sanitari català i superar demagògies perquè això no va de titularitats, va de bona o mala gestió, el lema de la SCGS, la gestió importa. I per això hem de recuperar el valor de la CdR i fer un pas més, que s'incorpori a la política d'incentius i a la presa de decisions, avançar en incloure resultats de resolució poblacional/territorial, i que permeti avaluar no només els resultats de les organitzacions sinó també del model d'assignació de recursos del sistema. I més enllà de la CdR preguntar-nos si realment volem avançar cap a un NICE de veritat, tant el CatSalut com els proveïdors?

Finalment, l'estudi en el seu resum executiu diu: “Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer lloc, aclarir què s'entén per valor i disposar de la capacitat d'avaluar-lo, i, en segon lloc, tenir l'audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris”. Som doncs conscients que els canvis han de ser progressius i factibles, aprenent dels èxits i errors d'experiències anteriors o similars, però fins que no concretem i passem del relat a  l'acció no sabrem si realment estem disposats  i estem capacitats per a fer-ho.

Molts creiem que tenim l'ecosistema per a fer-ho, i fer-ho entorn un propòsit noble i compartit: la integració assistencial amb un model d'atenció solvent i sostenible, i des de l'escolta activa als professionals i a la ciutadania. Aquest ha estat el darrer informe que ha coordinat el Jordi Varela per a la SCGS abans de començar una nova etapa personal. El millor homenatge que li podem fer és ser resilients en avançar-hi amb convicció.

10/10/2022
Meritxell Centeno, Adjunta a Direcció Mèdica i vocal president del Consell de Salut Mental de La Unió

Dia Mundial de la Salut Mental

Totes les entitats que oferim serveis relacionats amb la salut mental, realitzem activitats inclusives que cerquen sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals i l'estigma que pateixen les persones que tenen un trastorn mental.

Tots els dies mundials serveixen per recordar a la societat l'existència d'una malaltia, commemorar fets, lluitar contra problemes... és a dir, busquen cridar l'atenció sobre alguna cosa. Actualment la Salut Mental ja no necessita un dia concret: tots els dies parlem de Salut Mental. Ja sigui a nivell polític, social, a la feina o comprant peix: tothom és conscient de com n'és d'important la salut emocional de cada un de nosaltres per poder tenir una bona qualitat de vida.

Per arribar a aquesta conclusió hem hagut de patir una pandèmia com la COVID 19, una malaltia devastadora en els seus inicis, que ha anat reduint la seva agressivitat fins que finalment ara ja estem aprenent a “conviure-hi”, però ens ha deixat una marca emocional: hem hagut d'aprendre a gestionar la incertesa, a prendre decisions ràpides i en ocasions doloroses, hem patit pèrdues i ens hem hagut d'empassar les emocions per tirar endavant....fins que aquestes, han sortit: és en aquest moment que ens trobem ara, amb la població ferida, que requereix més atenció que abans, amb un esclat de problemes sobretot en els adolescents i un empitjorament de la funcionalitat de les persones que ja abans patien problemes de salut mental. Tot això recau sobre professionals sanitaris i no sanitaris que també estan esgotats.

Però no ens quedem amb aquesta sensació agredolça: som un poble que de la necessitat en fa virtut. Fem que tots aquests reptes que tenim per davant ens duguin a fer el canvi sobre el model d'atenció en salut mental i addiccions que necessitem: estem transformant-nos, cada cop treballem i potenciem més el treball en xarxa, compartim bones pràctiques i establim unitats funcionals entre nosaltres, creixem, som més eficients i intentem millorar cada dia en l'atenció que oferim. Utilitzem tots els recursos que tenim a l'abast, inclosos els polítics: el Pacte Nacional per la Salut Mental, la Comissió d'Estudi per la Salut Mental, l'Agència Integrada social i sanitària i la futura signatura de l'acord entre ella Generalitat amb la OMS pels QualityRights. Tot això farà canviar la perspectiva de l'abordatge dels trastorns mentals i les disfuncionalitats que l'acompanyen, convertint-nos en una societat saludable física i emocionalment.  

La Unió fa la força i és per això que junts farem que el dia Mundial de la Salut Mental sigui cada dia.

Podeu accedir a la Compareixença de Meritxell Centeno a la Comissió d'Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions al Parlament de Catalunya (23 de setembre, minut 2h i 26min).

08/10/2022
Pepa Romero Aznar

De les 60.000 persones que moren cada any a Catalunya, la meitat necessiten cures pal·liatives.

Al nostre país, hem estat pioners a nivell mundial i hem avançant molt en aquest àmbit. Actualment, és una línia estratègica del Pla director sociosanitari del Departament de Salut com demostra el fet que s'hi ha dedicat mésrecursos assistencials però cal avançar més encara en el camp del coneixement i de la formació. Perquè com a societat tenim el deure moral de garantir que les cures pal·liatives siguin un dret de les persones.

Segons l'OMS, anualment 40 milions de persones a tot el món necessiten cures pal·liatives I només un 14%, la reben. Es calcula que la prevalença de persones amb malalties cròniques en fase avançada i amb necessitat d'atenció pal·liativa oscil·la entre un 1,2% i un 1,4% de la població. 

La necessitat mundial de cures pal·liatives va en augment però la manca de formació i de conscienciació dels professionals és un obstacle important als programes de millora de l'accés a aquest tipus d'atenció. 

Estem d'acord en què les cures pal·liatives són un model d'atenció que respon a les necessitats provocades per malalties guaribles o no, amb moltes derivades i diferents graus de patiment per a l'afectat i al seu entorn. I que, perquè siguin efectives cal un abordatge d'atenció integral en la persona. Una mirada que requereix equips multidisciplinars que tractin la persona des del punt de vista físic, emocional, social i també espiritual. Una mirada sensible i didàctica que orienti la ciutadania. El final de vida i la mort encara son tabús culturals que, a poc a poc, hem d'anar superant com a societat.

L'objectiu de les Cures Pal·liatives és oferir les condicions i acompanyar en la vida i la mort de manera digna, independentment d'on es trobi la persona ( a casa o en un centre). El valor diferencial d'aquesta atenció no és la tecnologia punta sinó l'atenció d'uns professionals sensibilitzats, i especialitzats que ajudin, amb garanties assistencials i emocionals, a afrontar aquesta situació.

En aquesta línia, el nou Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 i seguin les indicacions de l'OMS proposa una revisió global del model d'atenció i assistencial. Des de La Unió hi donem suport, entre altres, amb l'elaboració d'unes Recomanacions fonamentades en: l'Organització, Assistència, i Formació i Ètica. En aquest treball, han estat claus el Consell de Serveis Socials i Autonomia Personal, el Consell d'Atenció Sociosanitària i el Consell d'Ètica i Bones Pràctiques. Aquestes recomanacions, es van posar a l'abast d'organitzacions, i sobretot, de professionals, adaptant comunicació i formats (tríptics, infografies, i manuals).

Recentment, hem fet un pas més enllà i hem fet una Eina d'autoavaluació, que permet observar el grau d'acompliment d'aquestes recomanacions des dels diferents àmbits. Fins ara, el conjunt de les entitats que l'han aplicat han estat de l'àmbit Social i l'àmbit Sociosanitari. En breu, estarà disponible d'una Eina d'autoavaluació en l'àmbit d'Hospitalització d'aguts i Atenció primària.

Ens mouen les persones, i, en el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, i amb el lema “Guarint cors i comunitats”,  el nostre compromís es manté ferm amb tot el sentit i la sensibilitat que el tema es mereix.  

Ramon Llibre i Angulo

Ramon Llibre

Membre honorífic, ex membre de la Junta Directiva i ex president del Consell Consultiu de La Unió és una persona clau en el sector i imprescindible per a La Unió tant per la seva consolidada trajectòria professional, el seu coneixement i el compromís amb el model sanitari i social català. Per la seva vàlua, la seva estima cap el model sanitari i social i l'atenció a les persones, Ramon Llibre simbolitza els valors de La Unió. Amb motiu del Dia de la Gent Gran, ens regala les seves reflexions sobre què vol dir fer-se gran.

 

Ara que estic lliure de les obligacions de la feina professional, acostumo a pensar la meva vida en tres vessants diferents, segurament tots enllaçats.

La vida professional. No és fàcil deixar enrere tots els esforços fets a la feina: les persones amb qui has treballat, els projectes que has ajudat a tirar endavant... Penso en com hauria pogut millorar les coses però em consola pensar que els que m'han substituït, amb el seu entusiasme i preparació faran una molt bona feina en bé de les persones i la societat. Enyoro els companys i amics de la feina; sortosament encara mantinc bon contacte amb alguns d'ells.

La vida familiar. Sens dubte la més beneficiada en aquesta situació. Puc gaudir dels meus fills, nets i besnets i agrair-los totes les deferències que em tenen. Es meravellós veure com es van fent grans, superant estudis, entrant en el món del treball, disfrutant dels seus èxits professionals, formant una família. És fantàstic. Tant de bo tothom pugui gaudir-ho com ho faig jo.

La vida personal. Temps per pensar en el passat i en el futur i desitjar un món en pau en el que tothom pugui tenir una vida digna i plena. Amb una mica d'egoisme, pensar que jo també hauré col·laborat una miqueta en la millora d'aquesta societat. O així m'agrada pensar-ho.

27/09/2022
Mª Emília Gil i Girbau, Phd. Directora Tècnica de la Fundació Unió i referent en l’àmbit de responsabilitat corporativa de La Unió

“Impulsem la generació de confiança i innovem cap a models de negoci sostenibles”

Estem vivint una època sense precedents de grans desafiaments globals que resumim en 4C'- crisi social, clima, COVID-19 i conflicte, i la realitat actual és poc encoratjadora.

El món no està pel camí de frenar l'escalfament global a un escenari d'1,5 graus i, al mateix temps, seguim bregant amb els devastadors impactes sanitaris, socials i econòmics de la pandèmia mundial. Mentrestant, la guerra en curs a Ucraïna no només està creant una tràgica crisi humanitària, sinó que també afecta l'economia internacional, l'energia i els sistemes alimentaris.

A propòsit del setè aniversari de la definició de l'agenda 2030 i els 17 ODS i segons l'informe sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2022,[1] aquestes crisis en cascada i interconnectades estan posant en greu perill l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquestes circumstàncies, juntament amb la supervivència pròpia de la humanitat, posen en risc no només el planeta sinó també la salut i la cura de les persones. Per altra banda, com a estella d'esperança s'evidencia el rol creixent de les empreses en la generació de confiança. El baròmetre de confiança Edelman[2] ha valorat a les empreses com a ètiques i competents, i en aquest context la seva contribució és cabdal per  liderar les transformacions essencials.

Els deu principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides, que abasten els drets humans, la lluita contra la corrupció, els drets laborals i el medi ambient, juntament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proporcionen un marc per al desenvolupament del sector salut, que beneficia a tots els agents d'interès, les persones, les empreses i les comunitats, alhora que aborda els reptes mundials.

Ara més que mai, també en el sector salut i social, necessitem impulsar paral·lelament aquests dos vectors. En primer lloc, la confiança a dins i fora les organitzacions en el marc del sistema de salut, construint i afermant les bases d'entitats amb propòsit[3]. En segon lloc, la innovació en el sector, desbloquejant les oportunitats econòmiques dels mercats emergents com les energies renovables i l'economia circular. Necessitem noves idees i solucions que puguin canviar les regles del joc: models pertinents de governança i de gestió, polítiques en la gestió de persones atractives, aliances eficients,  tecnologies que facin possible l'impossible, nous productes i serveis amb la sostenibilitat com a principal objectiu, models empresarials en què el progrés acompanyi també la diversitat i la inclusió.

Assolir els objectius de desenvolupament sostenible davant les crisis locals i mundials requereix un tipus d'innovació disruptiva, que ens porti a una transformació exponencial i que repercuteixi positivament en milions de persones.

Tots som molt conscients dels reptes que tenim davant nostre i coneixem les àrees que necessiten una acció urgent. Ara depèn que treballem junts amb els valors de la confiança, utilitzant la innovació i les noves tecnologies per aconseguir un impacte positiu a les persones i al planeta per a l'any 2030, abans que sigui massa tard.

01/09/2022
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió
COM DONEM LA VOLTA A LA REMOR SOCIAL Amb Propòsit, Rigor i Confiança

Comencem un "nou curs escolar" després d'uns dies de descans, centrant prioritats i amb bons propòsits de millorar actituds personals i relacionals.

Tanmateix, en poques hores és fàcil caure en aquella remor social que ens distreu, que sovint ens serveix d'excusa per no prendre les decisions que hem de prendre, que en porta a sumar-nos a judicis uniformes i populistes, i a mirar-nos el partit des de fora.

Certament, les perspectives són complexes: inestabilitat i manca d'entesa política, lluny del que preocupa a la ciutadania, situació econòmica molt delicada, manca de full de ruta i de model de país, crisi de valors.

Com deia Charles Darwin "no és la més forta de les espècies la que sobreviu, tampoc ho és la més intel·ligent, ho és la que s'adapta millor als canvis". I com deia Marie Curie "res a la vida ha de ser temut, només comprès". Així doncs, ara és el moment de comprendre, raonar i actuar més que de témer perquè a la vida tot gira entorn el que esculls, i cada situació és una opció. Escollim la que ens permeti avançar, amb positivitat i amb prudència solidària i transformadora, sumant en les decisions d'avui els lideratges del demà més immediat.

Durant aquest estiu ens han deixat persones del nostre sector que ens n'han donat testimoni, la Mariona Creus a qui recordem especialment com a membre del Consell Consultiu de La Unió i persona estimada de tots. També al Dr. Mancebo, la Marisa Jiménez, en Joan Rovira. Tots ells, "lluny de la queixa, lluny del silenci" n'empenyen a implicar-nos en la gestió del moment amb un comú denominador, contribuir a millorar allò que és bo per a les persones, a tots els nivells.

Amb aquest Propòsit de fer-ho i fer-ho junts hi ha dos actituds que segur que ens hi ajuden: el Rigor en el coneixement i l'encert en el procés de fer les coses i, la Confiança.

Propòsit en sortir de la zona de confort i apostar pel canvi si aquest canvi contribueix a millorar la salut i el benestar de les persones, Rigor en prendre decisions lluny dels populismes i fer-ho en base a dades contrastades i fites avaluables i, Confiança entre tots per no perdre el temps en la crítica recíproca i actituds defensives que ens afebleixen a tots.

I si ho veiem igual intentem aterrar-ho en el nostre sector, ara, avui i aquí amb coses concretes:

  • Compartint el propòsit en demanar un finançament suficient per al sistema de salut i social, en actualitzar les condicions laborals dels professionals en el marc d'organitzacions saludables que promoguin el desenvolupament professional, en comprometre'ns solidàriament en els canvis necessaris per adaptar-nos a les necessitats de les persones superant l'interès particular per millorar l'interès col·lectiu, i on la prioritat no podrà ser el creixement sinó la transformació, amb i per a la ciutadania.
  • Posant en valor la identitat d'un model de treball en una xarxa de provisió descentralitzada en el territori, inclusiva, estable, professionalitzada, innovadora i compromesa amb les polítiques públiques, i que rendeix comptes dels seus resultats, i que són aquests resultats en salut, proximitat, qualitat, eficiència, i satisfacció els que han d'orientar la presa de decisions.
  • Exercint el rol que li toca representar a cadascú des de la confiança que tots volem el mateix, un sistema de salut d'accés per a tothom, solvent i de qualitat, que dona resposta a les necessitats de la gent. I és aquesta confiança la que ha d'estar present en els debats parlamentaris, en la relació de l'administració amb les entitats sanitàries i socials, en la negociació entre els agents socials, en l'organització del treball a les organitzacions, en la relació del professional amb el ciutadà, en resum en la confiança de la ciutadania en el sistema.

I només hi ha una manera de fer-ho, des de la Confiança que compartim el Propòsit de millorar la salut i el benestar de les persones, i des del Rigor en voler fer-ho de la millor manera escoltant i donant comptes a la ciutadania de com gestionem els recursos que ens han confiat.

La transformació social és això.

07/07/2022
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Estem en una situació crítica de manca de professionals assistencials, en l'àmbit sanitari i en l'àmbit social, que està afectant a la capacitat de resposta del sistema de salut i a la seva accessibilitat.

Un dels motius és estructural. Fa anys que col·legis professionals i organitzacions ho estem dient. I reclamem a l'Estat que col·laborativament amb les CCAA revisem la planificació de places, els criteris d'accés, la llei d'ordenació de les professions sanitàries, els processos d'homologació de títols... tot això són competències estatals. Anem tard, i la situació s'agreuja  per la crisi sociodemogràfica i de jubilacions en la professió.

I ara, concretament en els propers mesos, és especialment crítica perquè segueix havent una alta pressió assistencial i coincideix amb les baixes dels professionals per COVID-19 i en l'inici de les merescudes vacances dels professionals després de dos anys acumulatius d'ajornar permisos i dies.

Aquí el Govern pren mesures per reduir les tasques burocràtiques dels professionals, es plantegen propostes per redistribuir tasques per tal que cada rol professional faci allò que només pot fer ell, els centres intensifiquen les aliances estratègiques entre ells per optimitzar recursos, però tot i així la situació comença a ser percebuda per la ciutadania i fa difícil assolir els objectius de recuperació de l'activitat quirúrgica i diagnòstica, i l'atenció a problemes emergents vinculats a patologies cròniques i salut mental.

El departament de Salut va posar en marxa el 2018 el Fòrum de Diàleg Professional amb tots els agents del sistema per avançar-se en l'anàlisi de les causes i la presa de decisions, i tot i que s'han reactivat els grups i el treball, no arriba a temps per resoldre el problema d'avui.

Per això cal una taula per a prendre mesures urgents per tal de donar resposta a la manca de professionals en determinades especialitats i territoris. I aquestes mesures requeriran coratge polític i lideratge tècnic, implicació territorial, superar corporativismes dels col·legis professionals, canvis organitzatius i de gestió a les organitzacions sanitàries, marcs flexibles en les relacions laborals, entre d'altres. Però la situació ho requereix, i hem d'estar a l'alçada.

I si el tema és crític en Salut encara ho és més en l'àmbit Social d'atenció a la dependència en centres i serveis d'atenció a la gent gran, discapacitats... on les condicions laborals són pitjors que en el sector Salut i els transvasament de personal és constant. Per això cal una mirada sistèmica de Salut i Social si pensem en l'atenció integral a la persona.

Mentre l'Estat va anunciant mesures que són cortines de fum. Entre elles la d'aquest dimarts que acaba amb la temporalitat dels professionals sanitaris traient la convocatòria de més de 67.000 places a tot l'Estat.

Aquesta mesura no genera més llocs de treball sinó que estabilitza als que hi ha, i cal tenir en compte que es refereix només als professionals que estan en el marc de l'Estatuto Marco del personal sanitario de los servicios de salud i funcionaris.

En el cas de Catalunya, el Reial Decret Llei 12/2022, aprovat el 5 de juliol, afectaria a l'ICS, que precisament és on es donen els índex més alts de temporalitat (segons dades de la Central de Balanços del 2019, el percentatge de personal fix en el sector sanitari concertat se situava en un 76,39% i a l'ICS en el 34,62%).

Al sector concertat, per contra, els hi és d'aplicació la normativa laboral general i tot i que l'índex de temporalitat, que se situava l'any 2019 en el 23,61%, venia justificat per les suplències i altres contractes eventuals propis de la estacionalitat en determinants territoris o campanyes sanitàries concretes, en el primer trimestre de 2022 s'ha efectuat per part de les entitats la revisió de la contractació per tal d'adaptar-la a la darrera reforma laboral.

En definitiva, cal anar al tema de fons. Ara no només tenim un problema de finançament, que també, sinó de manca de professionals que comença a afectar  a l'accés i a la qualitat de l'atenció a les persones. I requereix determinació, explicar bé a la ciutadania la situació, i activar la corresponsabilitat de tots en la presa de decisions urgents.

 

 

Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Fa quinze dies que ens va deixar l'Esperança Martí, que fou Directora general i Presidenta  de la Fundació Puigvert, cofundadora i Presidenta de La Unió entre 1984 i 1995, i referent  per a molts del model sanitari català i del bon govern i la bona gestió.

 Segurament no li hagués agradat que li dediquéssim aquest blog en el Dia Internacional de les Dones, Dia Internacional de la Dona treballadora, perquè no li agradaven els tòpics i per motius diferents, era i es sentia diferent i defugia sumar-se als legítims debats i reivindicacions generalistes.

Però no ho he pogut evitar perquè ha estat una autèntica Donassa del nostre sector, del sector Salut. Segons Josep Pla: “Per a mi un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s'ha significat, en una qualsevol activitat, d'una manera remarcable”. Al concepte Homenot s'hi ha afegit el de Donassa amb referents que han ajudat a construir un país més just, igualitari i culte. Aquest reconeixement social de la dona ha estat més fàcil en el món de les arts i de les lletres, i menys en el de la gestió i la ciència.

L'Esperança Martí encaixa perfectament en la definició de Josep Pla. Ha estat una persona singular i que s'ha significat i compromès amb el sistema de salut de Catalunya des de diferents vessants. La Fundació Puigvert ha fet un recull de la seva trajectòria professional  on destaca com a primer gran repte la creació de la Fundació Puigvert, i d'on des de la realitat de les organitzacions sanitàries, va impulsar una visió avançada de la gestió sanitària, amb mirada institucional i sistèmica impulsant, entre d'altres iniciatives, la creació de La Unió com a reflex de l'essència diferencial del model sanitari català, va participar activament en el model d'acreditació i concertació d'hospitals, en el Pla General de Comptabilitat per als hospitals, en la creació de la Central de Balanços, i moltes altres iniciatives que encara són de present i de futur. La seva ideologia era el compromís amb Catalunya, i amb el bon govern i la bona gestió.

Avui el debat està en garantir l'equitat d'accés i condicions a iguals capacitats de les dones en el món laboral i en els llocs de màxima responsabilitat i, del que en diem el Lideratge en Femení que va de valors, més enllà de la visió de gènere, i que evoluciona en paral·lel al canvi social i generacional i als nous models d'organització del treball. L'empatia, el treball en equip i en xarxa, la visió humanística de la ciència i l'assistència són, entre d'altres, el valors dels lideratges actuals, diferents als que havien d'incorporar les dones que fa més de 60  havien de conviure en un món liderat només per homes, renunciant no només a una model propi de lideratge sinó també a la conciliació de la vida professional i personal. És en aquest context on l'Esperança Martí va desplegar el seu propi estil i va ocupar el seu lloc, avançant-se i aplanant el camí per a molts i moltes.

 Tanmateix els que vam tenir la sort d'estar a prop d'ella, i la coneixíem i estimàvem tal i com era, feta a la seva manera, vam aprendre de la seva cultura de l'esforç, del respecte al rigor, i d'una singular combinació de Saviesa i Noblesa, de Fortalesa i Tendresa. Tota una Donassa.

 El teu compromís i llegat ens fa resilients i activistes, lluny del silenci i lluny de la queixa.

 Estima, reconeixement, i sobretot agraïment.

Trajectòria i fites Esperança Martí

•    Un grup d'iniciatives legislatives dibuixaran en breu el nou sistema català de serveis socials d'atenció a les persones.
•    La Llei d'Economia Social i Solidària és la primera que indirectament pot afectar el disseny de la contractació pública d'aquests serveis.
•    L'aposta de La Unió és amb visió europea, oberta, diversa i no excloent, i sobretot, exigint compromís social als proveïdors.
 

En els propers mesos Catalunya viurà previsiblement un dens procés d'activitat legislativa que afectarà de manera determinant el futur del sistema de serveis públics d'atenció a les persones. La Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic va atorgar al Govern de la Generalitat un termini de 2 anys (finalitza aquest abril) per presentar sengles projectes de llei per regular els concerts sanitari i social; per altra banda, el Pla de Govern de la XIV legislatura estableix el compromís del govern de desplegar la Llei de l'Economia Social i Solidària (ESS), la Llei del Tercer Sector i la Llei de contractació catalana. Juntament amb aquests compromisos, hi ha iniciatives legislatives per regular el Tercer sector i l'Acció concertada a través de propostes que es pretén que siguin assumides i impulsades per grups parlamentaris, de manera independent a l'acció de govern. Per tant, l'escenari es presenta intens, i caldrà veure quantes d'aquestes iniciatives arriben a bon port i en quin ordre, cosa que no és menor. Avui, de moment, només hi ha una certesa: s'ha iniciat el tràmit de redacció de la proposta d'avantprojecte de llei per regular l'ESS.

Aquestes iniciatives legislatives afectaran al model de contractació pública de Catalunya; en algun cas de manera directa (Llei de contractació catalana, Llei de concert Social, Llei de concert Sanitari i Llei d'Acció concertada), i en d'altres, molt presumiblement, de manera indirecta (Llei d'ESS i Llei del Tercer Sector). El model de contractació pública d'un país és un dels motors del seu  impuls econòmic ja que suposa una mitjana del 15% del PIB dels països de la OCDE, alhora que està concebut per la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública com un element de política estratègica de primer ordre. Però encara adquireix més relleu si posem el focus en el model de contractació que afecta a la prestació de serveis públics d'atenció a les persones (serveis socials, sanitaris i educatius), és a dir, al bloc de contractació més sensible i que caracteritza i perfila l'ànima d'una societat.

Aquest és el cas de Catalunya on, malgrat la cotilla legislativa dels marcs contractuals estatals previs a la Directiva, va saber establir models de prestació de serveis públics que obeïen a una tradició de país, i que suposen un veritable fet diferencial que es constata amb una simple observació del funcionament dels serveis públics sanitaris i socials a la majoria dels territoris de l'Estat. Xarxes de provisió estables, inclusives, diverses, que sumen recursos, coneixement i capacitats, amb potents vincles i arrelament territorial i comunitari i que recullen i sumen la tradició i iniciativa de tota mena d'actors i sectors socials. Per això podem parlar de xarxes de prestació de serveis públics amb alts nivells de qualitat, accessibilitat i innovació.

Un sistema de serveis públics d'atenció a les persones de qualitat i accessible va lligat a un model harmònic de contractació i concertació.

És per aquest motiu que des de La Unió estem especialment atents i serem proactius en fer les aportacions necessàries per fer palès que la qualitat del sistema de serveis sanitaris i socials va lligada al model en què s'organitza la seva prestació, i que tota aquesta activitat legislativa s'ha d'orientar a aquest principi: requerir als proveïdors (de tota mena) condicions i requeriments que potenciïn la qualitat i l'accessibilitat dels serveis, el compromís i l'arrelament a la comunitat, la sostenibilitat econòmica i mediambiental, el retorn social, les condicions de treball i d'igualtat, i tot amb alts nivells d'exigència i transparència.

Voler articular el debat de com ordenem els serveis a les persones al voltant d'apriorismes ideològics o cedint als interessos de col·lectius que persegueixen marcs normatius favorables intentant l'exclusió d'altres, sota una suposada bondat de models jurídics o de titularitat, pot acabar generant un escenari que beneficiï a alguns, però perjudicarà a tots, ja que per aquest camí no hi ha cap evidència que el sistema de serveis públics socials i sanitaris millori. Són projectes que resten quan ens cal, ara més que mai, sumar recursos, capacitats i coneixement.

Encara no hi ha iniciatives conegudes en relació a les normes que han de bastir l'estructura del model de prestació pública de serveis a les persones (contractual o no contractual -concertat-). Per contra, altres normes, que legítimament volen regular àrees de l'activitat econòmica com l'ESS (ja en tràmit d'elaboració de l'avantprojecte) o el Tercer Sector mostren clara tendència a traslladar el seu abast regulador al territori de la contractació/concertació.

Cal per tant treballar per generar una iniciativa de país, clarament definida pel Govern i consensuada amb els sectors afectats, que sigui l'eix vertebrador per la millora del model de prestació de serveis públics d'atenció a les persones i que s'orienti als principis abans esmentats, és a dir, a la millora de la qualitat dels serveis. Si no ho fem, correm el risc de generar un paquet normatiu amb solapaments, contradiccions, i que enlloc de millorar, empobreixi un sistema de serveis socials i sanitaris d'èxit i que funciona, plural, divers amb qualitat i accessible als ciutadans.

Economia Social i solidària amb visió europea, oberta, diversa i no excloent, i sobretot, amb exigència.

És per això que La Unió, coherent amb el manifest aprovat a Girona (Una nova societat, Una Unió mes compromesa) s'ha posicionat amb el document L'Economia social i solidària en l'àmbit de la concertació sanitària i social. Per a un concepte europeu i inclusiu per a una provisió més compromesa, al voltant del debat sobre el concepte d'ESS. Pel que hem dit abans, toca fer-ho. Perquè és la primera llei de les citades que està en tràmit i que afecta a moltes de les entitats concertades associades a La Unió. Es tracta d'una llei que té com a primer objectiu dibuixar el perímetre de l'ESS, i alguns el volen petit i, acte seguit, dotar-lo de privilegis en la seva relació amb l'administració -concertació preferent.

Creiem que l'ESS no va de qui ets sinó de què fas i de com ho fas. I de tenir-ho que acreditar, de manera oberta i diversa, sense prejudicis ni apriorismes, sense fórmules monolítiques ni condicions jurídicament impossibles. Ho creiem perquè és allò que sosté Europa com es comprova en el full de ruta per l'Economia Social fixat el desembre passat per la Comissió Europea [1].  Hem de regular el model de contractació pública de Catalunya i hem de regular l'ESS i el Tercer Sector. L'oportunitat que ens ofereix la Directiva Europea de contractació pública i el Pla d'Acció de la Comissió Europea són un referent formidable que ha d'orientar-nos. Si volem millorar sistema de serveis a les persones no podem sortir d'aquest marc, ja que fer-ho pot produir danys difícils de reparar, encara que després Europa ens corregeixi. Que ho farà. Però potser serà tard, i pel camí haurem perdut identitat i oportunitats de sumar valor als serveis públics.

 

[1] Comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité económico y social europeo y al Comité de las Regiones. Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la economía social. Bruseles 9 de desembre de 2021.

 

 
La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uchuch.cat
IHF Member 2022Creu de Sant JordiMemorial Josep trueta Web Mèdica Acreditada. Veure més informació DNV - Certificat del Sistema de Qualitat ISO9001Agenda 2030
Fecha última actualización: 02/12/2022