25 anys de les EBA’s, volem i no gosem

25 anys de les EBA’s, volem i no gosem
14/10/2021
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

Fa uns dies La Unió vam estar presents a l'acte de celebració de la primera EBA de Catalunya, l'EBA Vic Sud que es va posar en marxa el 1995. Dels del 1995 fins ara només se n'han posat en marxa 12 a tot Catalunya, la darrera en el 2013, el CAP Muralles de Tarragona.

Les EBA's han estimulat el benchmarking en l'atenció primària de salut. Des dels estudis inicials d'avaluació de la reforma de l'atenció primària, les EBA's ja van mostrar resultats comparativament millors en moltes de les dimensions analitzades[1], fet que s'ha anat mantenint en el temps. Tant la Central de Resultats com les enquestes del PLAENSA evidencien uns excel·lents resultats assistencials, econòmics i de satisfacció, tant dels usuaris com dels professionals. A tall d'exemple, la mitjana de la puntuació de satisfacció de les persones ateses és superior (8,23 versus 7,87 del global de Catalunya) i l'índex de fidelitat (% de persones que si poguessin triar, tornarien al mateix CAP) de la mitjana de les EBA's se situa en el 93% quan al global és de 88%[2]. També la puntuació de l'Índex de qualitat de la prescripció farmacèutica és superior en un 63% al de la mitjana global de Catalunya[3]. I amb la pandèmia, i ara amb la necessitat de recuperar l'accessibilitat al sistema de salut, veiem una vegada més com les EBA's demostren la seva flexibilitat i capacitat d'adaptació a les noves necessitats de la població gràcies a l'autonomia professional.

I sembla que la seva principal amenaça és la manca de consens polític, no en base a indicadors de resultats i aportació de valor en l'atenció a les persones, sinó només sota un relat demagògic de populisme autoritari en base a la defensa d'una model funcionarial de gestió directa dels serveis.

Precisament en aquest mateix acte de celebració les intervencions van ser unànimes en la defensa del model sanitari català, de la seva diversitat del SISCAT, de la seva gestió professionalitzada i del seu compromís amb les polítiques públiques, i es va denunciar la tendència a discriminar per titularitats i també com els controls administratius, que no la transparència de resultats, afecten a la capacitat de gestió i de resposta de les entitats.

La veritat és que reconforta en aquests actes sentir-ho i compartir-ho, però no deixa de ser xocant amb la realitat del dia a dia, en la coherència en la presa de decisions per part de tots:

  • Per què no hi ha hagut valentia política d'impulsar noves EBA's? Per què quan hi hagut equips preparats per tirar endavant una nova EBA els hem avortat amb alternatives tradicionals?
  • Per què continuem prenent decisions basades fonamentalment en la realitat de l'ICS?
  • Valorem positivament, del model sanitari català, la qualitat del seu model de governança en base al contracte, que volem fer evolucionar cap a models més transparents en l'assignació de recursos, i tenint en compte resultats. Aquesta exigència és només per als concertats? Quan l'estendrem en els mateixos termes a tots els centres del SISCAT?
  • Som conscients que la diferència en els models de finançament, via pressupost o via facturació pel que es fa, generen discriminació, i que aquesta discriminació pot arribar a afectar als professionals i a l'equitat del ciutadà en funció de la distribució de les estructures de provisió en el territori?
  • No hauríem de tenir la valentia política de traslladar al Parlament un debat rigorós sobre models de gestió basat en resultats que ajudi a superar els prejudicis i centri l'atenció en el retorn social del bon govern i la bona gestió, escoltant també el que opina el ciutadà?
  • Per què quan les convocatòries de l'Estat per a l'accés als fons europeus es restringeix a entitats públiques no som més contundents a explicar que a Catalunya el sistema públic de salut no el conformen només entitats públiques, i que el subjecte destinatari ha de ser el conjunt del SISCAT? Si no ho fem, Catalunya queda clarament discriminada simplement pel seu model de provisió

Ara vindrà la Llei d'Economia Social i Solidària que orientarà les futures lleis de concertació sanitària i social. Des de La Unió defensem un concepte europeu i inclusiu d'Economia Social, que no discrimina per titularitats sinó per l'exigència de requeriments de qualitat i compromís social, i que és coherent amb la nostra realitat històrica diferencial. I hauríem d'anar més enllà, estendre l'acompliment d'aquests requeriments també a les entitats públiques, amb total transparència per part de tots.

Tan de bo recuperem el seny de posar en valor el que tenim, una xarxa de provisió diversa, que és capaç de treballar coordinadament en el territori, amb centres ICS i concertats, tots ells excel·lents i compromesos amb les polítiques públiques, i on la transparència de resultats per part de tots ajuda a millorar al conjunt del sistema.

Ara tenim un gran repte, recuperar la capacitat diagnòstica i de tractament, és a dir, l'equitat d'accés al sistema públic de salut. És el moment de sumar, no de confrontar. És el moment de no inflacionar estructures que requereixen més recursos que no tenim, és el moment de sumar capacitats i dedicar els recursos a cobrir les noves necessitats d'atenció.

Les EBA's són un clar exemple d'Economia Social i Solidària, un exemple de la potencialitat de la diversitat, de com la flexibilitat i l'autonomia de gestió professional reverteixen en millors resultats i satisfacció dels ciutadans.

EAP Vic Sud, la primera EBA de Catalunya, felicitats a tots els professionals que ho heu fet i ho feu possible. El millor reconeixement que us podem fer és donar visibilitat als vostres resultats, i conseqüentment i valentment prendre les decisions de futur.

Des de La Unió ens sentim orgullosos d'aplegar una gran part de la diversitat d'entitats de provisió de serveis públics que caracteritza el nostre sistema, entre elles les EBA's a qui estenem les nostres felicitacions i els animem a continuar en aquest camí d'esforç i anticipació que es tradueix en resultats.

 

[1] Ponsà JA, Cutillas S, Elías A, Fusté J, Lacasa C, Olivet M, Violan C, Bañeras J, Ferrer J, Orrego C, Suñol R. Avaluació de la reforma de l'atenció primària i de la diversificació de la provisió de serveis. Annals de Medicina 2003; 86:169-174.

[2] Darrera enquesta PLAENSA Atenció primària (2018)

[3] Darreres dades publicades a Central de Resultats Atenció primària (2018)


1 Comentaris
Comentaris
Roser, molt bon post, en la línia del que comentes, esperem que es produeixi un nou impuls a AQUAS i podem disposar de nous informes de la central de resultats, que des de 2018 no es publiquin nous informes no és bona noticia pel nostre sistema de salut.
Gràcies per tot !
16/10/2021
toni iruela lópez

Deixa el teu comentari
Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
Moderació de comentaris. Us informem que els comentaris són prèviament revisats en horari laboral abans de ser publicats. La Unió es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg o  que no s'ajustin al tema de debat. 
La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uchuch.cat
Creu de Sant JordiMemorial Josep trueta Web Mèdica Acreditada. Veure més informació DNV - Certificat del Sistema de Qualitat ISO9001Agenda 2030
Data última actualització: 22/10/2021