La llei d’Economia Social i Solidària i el seu impacte en el model de contractació de serveis públics d’atenció a les persones.

La llei d’Economia Social i Solidària i el seu impacte en el model de contractació de serveis públics d’atenció a les persones.

•    Un grup d'iniciatives legislatives dibuixaran en breu el nou sistema català de serveis socials d'atenció a les persones.
•    La Llei d'Economia Social i Solidària és la primera que indirectament pot afectar el disseny de la contractació pública d'aquests serveis.
•    L'aposta de La Unió és amb visió europea, oberta, diversa i no excloent, i sobretot, exigint compromís social als proveïdors.
 

En els propers mesos Catalunya viurà previsiblement un dens procés d'activitat legislativa que afectarà de manera determinant el futur del sistema de serveis públics d'atenció a les persones. La Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic va atorgar al Govern de la Generalitat un termini de 2 anys (finalitza aquest abril) per presentar sengles projectes de llei per regular els concerts sanitari i social; per altra banda, el Pla de Govern de la XIV legislatura estableix el compromís del govern de desplegar la Llei de l'Economia Social i Solidària (ESS), la Llei del Tercer Sector i la Llei de contractació catalana. Juntament amb aquests compromisos, hi ha iniciatives legislatives per regular el Tercer sector i l'Acció concertada a través de propostes que es pretén que siguin assumides i impulsades per grups parlamentaris, de manera independent a l'acció de govern. Per tant, l'escenari es presenta intens, i caldrà veure quantes d'aquestes iniciatives arriben a bon port i en quin ordre, cosa que no és menor. Avui, de moment, només hi ha una certesa: s'ha iniciat el tràmit de redacció de la proposta d'avantprojecte de llei per regular l'ESS.

Aquestes iniciatives legislatives afectaran al model de contractació pública de Catalunya; en algun cas de manera directa (Llei de contractació catalana, Llei de concert Social, Llei de concert Sanitari i Llei d'Acció concertada), i en d'altres, molt presumiblement, de manera indirecta (Llei d'ESS i Llei del Tercer Sector). El model de contractació pública d'un país és un dels motors del seu  impuls econòmic ja que suposa una mitjana del 15% del PIB dels països de la OCDE, alhora que està concebut per la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública com un element de política estratègica de primer ordre. Però encara adquireix més relleu si posem el focus en el model de contractació que afecta a la prestació de serveis públics d'atenció a les persones (serveis socials, sanitaris i educatius), és a dir, al bloc de contractació més sensible i que caracteritza i perfila l'ànima d'una societat.

Aquest és el cas de Catalunya on, malgrat la cotilla legislativa dels marcs contractuals estatals previs a la Directiva, va saber establir models de prestació de serveis públics que obeïen a una tradició de país, i que suposen un veritable fet diferencial que es constata amb una simple observació del funcionament dels serveis públics sanitaris i socials a la majoria dels territoris de l'Estat. Xarxes de provisió estables, inclusives, diverses, que sumen recursos, coneixement i capacitats, amb potents vincles i arrelament territorial i comunitari i que recullen i sumen la tradició i iniciativa de tota mena d'actors i sectors socials. Per això podem parlar de xarxes de prestació de serveis públics amb alts nivells de qualitat, accessibilitat i innovació.

Un sistema de serveis públics d'atenció a les persones de qualitat i accessible va lligat a un model harmònic de contractació i concertació.

És per aquest motiu que des de La Unió estem especialment atents i serem proactius en fer les aportacions necessàries per fer palès que la qualitat del sistema de serveis sanitaris i socials va lligada al model en què s'organitza la seva prestació, i que tota aquesta activitat legislativa s'ha d'orientar a aquest principi: requerir als proveïdors (de tota mena) condicions i requeriments que potenciïn la qualitat i l'accessibilitat dels serveis, el compromís i l'arrelament a la comunitat, la sostenibilitat econòmica i mediambiental, el retorn social, les condicions de treball i d'igualtat, i tot amb alts nivells d'exigència i transparència.

Voler articular el debat de com ordenem els serveis a les persones al voltant d'apriorismes ideològics o cedint als interessos de col·lectius que persegueixen marcs normatius favorables intentant l'exclusió d'altres, sota una suposada bondat de models jurídics o de titularitat, pot acabar generant un escenari que beneficiï a alguns, però perjudicarà a tots, ja que per aquest camí no hi ha cap evidència que el sistema de serveis públics socials i sanitaris millori. Són projectes que resten quan ens cal, ara més que mai, sumar recursos, capacitats i coneixement.

Encara no hi ha iniciatives conegudes en relació a les normes que han de bastir l'estructura del model de prestació pública de serveis a les persones (contractual o no contractual -concertat-). Per contra, altres normes, que legítimament volen regular àrees de l'activitat econòmica com l'ESS (ja en tràmit d'elaboració de l'avantprojecte) o el Tercer Sector mostren clara tendència a traslladar el seu abast regulador al territori de la contractació/concertació.

Cal per tant treballar per generar una iniciativa de país, clarament definida pel Govern i consensuada amb els sectors afectats, que sigui l'eix vertebrador per la millora del model de prestació de serveis públics d'atenció a les persones i que s'orienti als principis abans esmentats, és a dir, a la millora de la qualitat dels serveis. Si no ho fem, correm el risc de generar un paquet normatiu amb solapaments, contradiccions, i que enlloc de millorar, empobreixi un sistema de serveis socials i sanitaris d'èxit i que funciona, plural, divers amb qualitat i accessible als ciutadans.

Economia Social i solidària amb visió europea, oberta, diversa i no excloent, i sobretot, amb exigència.

És per això que La Unió, coherent amb el manifest aprovat a Girona (Una nova societat, Una Unió mes compromesa) s'ha posicionat amb el document L'Economia social i solidària en l'àmbit de la concertació sanitària i social. Per a un concepte europeu i inclusiu per a una provisió més compromesa, al voltant del debat sobre el concepte d'ESS. Pel que hem dit abans, toca fer-ho. Perquè és la primera llei de les citades que està en tràmit i que afecta a moltes de les entitats concertades associades a La Unió. Es tracta d'una llei que té com a primer objectiu dibuixar el perímetre de l'ESS, i alguns el volen petit i, acte seguit, dotar-lo de privilegis en la seva relació amb l'administració -concertació preferent.

Creiem que l'ESS no va de qui ets sinó de què fas i de com ho fas. I de tenir-ho que acreditar, de manera oberta i diversa, sense prejudicis ni apriorismes, sense fórmules monolítiques ni condicions jurídicament impossibles. Ho creiem perquè és allò que sosté Europa com es comprova en el full de ruta per l'Economia Social fixat el desembre passat per la Comissió Europea [1].  Hem de regular el model de contractació pública de Catalunya i hem de regular l'ESS i el Tercer Sector. L'oportunitat que ens ofereix la Directiva Europea de contractació pública i el Pla d'Acció de la Comissió Europea són un referent formidable que ha d'orientar-nos. Si volem millorar sistema de serveis a les persones no podem sortir d'aquest marc, ja que fer-ho pot produir danys difícils de reparar, encara que després Europa ens corregeixi. Que ho farà. Però potser serà tard, i pel camí haurem perdut identitat i oportunitats de sumar valor als serveis públics.

 

[1] Comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité económico y social europeo y al Comité de las Regiones. Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la economía social. Bruseles 9 de desembre de 2021.

 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari
Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
Moderació de comentaris. Us informem que els comentaris són prèviament revisats en horari laboral abans de ser publicats. La Unió es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg o  que no s'ajustin al tema de debat. 
La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uchuch.cat
IHF Member 2022Creu de Sant JordiMemorial Josep trueta Web Mèdica Acreditada. Veure més informació DNV - Certificat del Sistema de Qualitat ISO9001Agenda 2030
Data última actualització: 04/10/2022