Políticament correcte o políticament incorrecte?

Políticament correcte o políticament incorrecte?
05/09/2023
Roser Fernández i Alegre, directora general de La Unió

El que sovint anomenem políticament correcte no sempre és honestament correcte. 

Busquem l'origen del moviment del políticament correcte. Va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però no va ser fins als 80 que va agafar popularitat en els sectors més progressistes de la societat americana. Apostava pel llenguatge, idees, polítiques i comportaments que minimitzessin l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, l'edat.

Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a l'Estat espanyol als anys 90, en unes circumstàncies culturals i polítiques diferents. A l'Estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme políticament correcte. Hi ha qui proposa substituir el terme anglès Politically Correct per socialment respectuós, i per a molts és sinònim de quedar bé.

Si ens quedem amb el terme quedar bé, es comença a entendre, si ens quedem amb el terme socialment respectuós se'ns fa més difícil. Hom entendria socialment respectuós dir la veritat i respectar la diversitat, no menysprear la intel·ligència de la gent amb populismes intencionats.

S'és políticament correcte quan es fan programes electorals per quedar bé, fer content a tothom i després fer el que et convingui? S'és políticament correcte quan es confon governar amb activisme? S'és políticament correcte quan per estar en el poder tirem de llibertinatge i ens aparellem encara que sigui amb el contrari, i ni ens immutem quan es tira d'hemeroteca que posa en evidència l'engany i la incoherència? 

S'és políticament correcte quan es generen expectatives de serveis públics que no es poden acomplir? S'és políticament correcte quan es confronten les polítiques públiques amb les polítiques econòmiques i fiscals necessàries per a generar riquesa per després redistribuir-la? S'és políticament correcte quan es fan polítiques expansives amb endeutament sabent que estàs hipotecant a les generacions futures, i que en breu algú haurà de fer irremeiablement polítiques d'austeritat que ja veus que països del nostre entorn, referents de la socialdemocràcia, ja han hagut de començar a fer?

S'és políticament correcte quan renegues de la col·laboració público-privada per ideologia encara que això suposi segrestar al ciutadà en l'accés universal a uns serveis públics de qualitat? És políticament correcte crear ofertes públiques paral·leles en comptes de sumar i dedicar els recursos limitats que tenim a reduir llistes d'espera en atenció sanitària i social, i a atendre a les noves necessitats emergents? És políticament correcte prioritzar el destí dels fons NGEU a inversió pública no sempre de primera necessitat, que generarà una despesa corrent no finançada per Europa i que competirà amb el finançament necessari per atendre a necessitats bàsiques, en comptes d'aprofitar per establir un full de ruta de model de creixement sostenible que permeti reindustrialitzar el país i generar un model d'economia productiva orientat al progrés social?

I d'aquest examen de consciència no ens en podem escapar ningú. És políticament correcte despertar-nos per la preocupació pel canvi climàtic només quan veiem que tenim a sobre onades de calor, sequeres, inundacions desmesurades que ens afecten de prop? És políticament correcte preocupar-nos només per la guerra d'Ucraïna perquè la tenim a prop i ens afecta en l'increment de preus? És políticament correcte quan som conscients que estem davant canvis transformacionals com la IA que poden ser de gran valor en molts àmbits, i ens resistim a canviar, a reconvertir-nos, amb arguments aferrats en el passat per preservar statu quo i corporativismes?

Mentre ser políticament correcte serveixi per arribar o mantenir-se  en el poder no hi tenim res a fer. Per això tots en som corresponsables. Despertem-nos. Siguem més exigents els uns amb els altres, i amb nosaltres mateixos. Posem la veritat i el servei públic per endavant. Superem i posem difícils els populismes no sustentats amb dades i realitats. Exigim retiment de comptes. 

Estem en un moment clau. Amb moltes amenaces i crisis de tot tipus, bèl·liques, climàtiques, socials, econòmiques, demogràfiques, polítiques. I també amb moltes oportunitats de canvi i transformacions que hem de saber aprofitar incorporant a les noves generacions, amb un nou contracte social intergeneracional centrat en la persona i l'ètica. No tinguem por de posar humanisme raonat i honest a la política, i a les nostre vides. Si comencem, si encomanem, si il·lusionem a que les coses poden ser d'una altra manera, si reconeixem aquesta nova manera de fer i de servir, si diem prou a aquest malentès políticament correcte, el canvi serà inevitable.


7 Comentaris
Comentaris
Excel·lent reflexió Roser, enhorabona i gràcies per compartir-ho.
11/09/2023
Maria Dolors Navarro
Molt bona reflexió Roser. Ens hem instal·lat en el políticament correcte perque no te cap mena de conseqüència el no acomplir amb allò que t’has compromés.
07/09/2023
Joan Grané Alsina
El veritable canvi vindrà quan comencem a pensar que ser ciutadà vol dir ser membre d'una comunitat, que tenim drets, com el dret a votar però també deures. I tant els drets com els deures, els hauríem d'assumir amb responsabilitat i coherència perquè són un privilegi. La ciutadania és més que un procés de socialització implica sentiments d’identitat, pertinença, inclusió, participació i compromís social.
07/09/2023
Cristina Aragüés
Felicitats Roser! Brillant.
Jo fa temps que milito en favor de la incorrecció política, perquè entenc el políticament correcte vigent com un insult.
Afegeixo, és políticament correcte que des de la UCH no denunciem sense embuts les "internalitzacions de serveis", destinades a la per part del Departament a protegir-se e políitiament de la demagògia dels Comuns i de la CUP i, de pas engruixir l'exèrcit de les plantilles públiques que ja semblen equips de futbol amb 33 jugadors on els uns fan nosa als altres per fer la feina?
És políticament correcte que des de la Unió no ens quadrem contra la demonització de grups inversors, pel sol fet de ser privats i de retruc aplaudim amb les orelles l'increment del dèficit públic?
I aquí m'aturo per no ser redundant, ja que podria posar desenes d'exemples més del pocs seriosos que podem arribar a ser, per por al "càstig de l'amo, campió del políticament correcte"!!!
06/09/2023
JOSEP MARIA VIA
Molt bon article recomano la seva lectura, ens ha de fer reflexionar davant la realitat del moment que vivim
06/09/2023
Chón González Mestre
Excel·lent reflexió ! Sovint, políticament correcte vol dir populisme hipócrita. Basar-se en les dades per prendre decisions sobre quin model és útil i què fer és l’únic assenyat ! Seria veritablement valent i honest i pràctic .
06/09/2023
Helena Ris
Felicito de tot cor a la Roser. Un article quasi perfecte, molt ben estructurat , molt entenedor i molt interesant.
L'unic punt que jo introduiria es fer un petit examen de consciencia a la propia Unio en el sentit de si sempre, al llarc de la seva historia, ha estat "políticament correcte".
06/09/2023
Josep Ganduxe Soler

Deixa el teu comentari
Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
Moderació de comentaris. Us informem que els comentaris són prèviament revisats en horari laboral abans de ser publicats. La Unió es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg o  que no s'ajustin al tema de debat. 
La Unió
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uchuch.cat
Creu de Sant JordiMemorial Josep trueta Web Mèdic Acreditat. Veure més
informacióDNV - Certificat del Sistema de Qualitat ISO9001Agenda 2030
Data última actualització: 28/02/2024