Debat i aportacions dels professionals d'infermeria

En aquest apartat es recullen les reflexions que es van fer per part del grup d'infermeria al debat sobre el programa d'atenció a la cronicitat. Pel que fa als resultats quantitatius, les puntuacions mitjanes per afirmacions són les següents:

Així mateix, s'observa que un 63% dels professionals d'infermeria declara tenir un coneixement suficient o molt bo del programa. Ningun participant va afirmar conèixer gens el programa.

Pel que fa a la priorització factorial que es va demanar als professionals per aconseguir una atenció d'excel·lència a les persones amb necessitats cròniques complexes, es dóna més rellevància a l'aliança entre atenció primària, atenció especialitzada i sociosanitària en el territori, i al lideratge clínic reconegut que treballi amb una orientació als processos assistencials. Per aconseguir equips multidisciplinaris d'alt rendiment, el factor més ben valorat és el lideratge compartit entre metge i infermera, seguit de la capacitat de l'equip de marcar els seus propis objectius.

Aportacions qualitatives

Coneixement del programa de cronicitat i quines estructures han d'intervenir per a resoldre les necessitats d'aquests pacients

• Les infermeres són molt crítiques quan comenten que el programa d'atenció a la cronicitat ha estat dissenyat amb manca de representació de la infermeria i de participació activa en el lideratge de les cures en l'àmbit de la cronicitat i de la seva prevenció, paper aquest que reclamen.
• Els membres del grup coneixen el programa d'atenció a la cronicitat i creuen que el paper de la infermera en el procés clínic integral dels pacients crònics permet potenciar l'atenció holística, que considera tant les necessitats físiques com les emocionals, socials, econòmiques i espirituals.
• En aquest programa d'atenció a la cronicitat s'ha de donar, especialment, el salt de centrar l'atenció en la persona i no en la malaltia. Els metges tracten la malaltia, sempre ho han fet, i les infermeres se centren en la persona, tenen cura, sempre ho han fet.
• Manquen recursos d'altres àmbits per abordar una atenció holística. Per exemple, recursos socials. Alguns malalts crònics necessiten ajudes a domicili per anar a la farmàcia, per sortir a fer un passeig, per anar a comprar, etc. No tot han de ser serveis sanitaris. Les infermeres ho poden gestionar però, abans, s'ha de planificar la necessitat del recurs.
• Hi ha moltes estructures, UGA, Hospital Dia SS, PADES i d'altres que no calen tal com estan dissenyades. Creuen que s'ha de fer un canvi orientat no a més recursos, sinó a fer les coses diferents amb el que tenim. Canviar formes de treball i rols.
• La professió utilitza nomenclàtors diferents per identificar funcions similars o els nomenclàtors no estan ben definits. Fins i tot els professionals no saben identificar amb claredat les funcions d'uns i d'altres. Això, amb referència a infermera clínica, infermera d'enllaç, infermera de rol avançat o infermera especialista. Per tant, cal definir bé els rols de cadascú, identificar els llocs de treball i implantar-los per millorar l'atenció que s'ofereix en tots els àmbits. També en l'atenció a la cronicitat, per donar servei en tot el procés assistencial amb el professional adequat. 

La gestora de casos i el paper d'infermeria

• La figura de la gestora de casos és cabdal per dur a terme aquest programa amb garanties, tot i que no està ben definit el seu rol des de l'Administració. Actua tant com a professional d'enllaç entre nivells assistencials com en processos d'atenció d'alta complexitat.
• Hi ha voluntat de liderar el programa de la cronicitat, on hi ha responsabilitats diferenciades pels professionals implicats, i d'exercir la responsabilitat del procés amb igualtat de condicions.  

Per a la implantació i èxit del programa

• Es defensen les consultes d'infermeria com un model de pràctica que millora l'empowerment i l'autocura del malalt evitant allò que és evitable i, per tant, repercuteix en els resultats de salut (reingressos). En el cas dels infants crònics, es fa necessari un bon traspàs de l'atenció infantil i juvenil a l'adulta. Calen eines de gestió modernes i adequades per fer-ho realitat. L'entrada al món assistencial de l'adult necessita acompanyament.
• Un bon programa d'atenció a la cronicitat ha d'abastar-ho tot. S'ha d'oferir serveis des de l'inici (prevenció) i no centrar-se únicament en el malat complex. Les infermeres tenen molt a dir en un programa de cronicitat amb visió àmplia. read this post here L'actual programa d'atenció a la cronicitat ha tingut en el disseny, i ara en el desenvolupament, poca participació infermera.
• Tenint en compte que l'abordatge i desplegament de l'atenció a la cronicitat en els estadis de més complexitat i dependència (pacient crònic complex) des del Pla de Salut ja s'està duent a terme, es planteja que es defensi el lideratge de les cures infermeres en la promoció i prevenció per evitar la malaltia crònica, en l'autocura i en l'atenció holística.
• Es reivindica la necessitat de més col·laboració amb l'atenció primària, que té un paper cabdal en l'atenció a la cronicitat. Es manifesta que això es diu molt però no es fa i que el sistema precisa canvis per adaptar-se millor a les necessitats de les persones i afavorir la interacció entre els serveis implicats.
• Quant a les tecnologies, s'hi han de destinar més esforços. S'ha de prioritzar la integració de la informació i utilitzar de manera més intensiva les TIC per cuidar millor i educar el pacient. 
• Les infermeres tenen clar que s'han de guanyar la confiança a traves del coneixement. Expressen que cal publicar més el que fan amb els resultats obtinguts i que els hi cal reivindicar el seu paper amb bons líders, que ara no tenen. 
• Cal reordenar l'atenció primària, l'atenció especialitzada i sociosanitària, amb la redefinició dels rols professionals basats en les necessitats assistencials. A més, s'han d'utilitzar les guies clíniques per evitar duplicitats i per poder compartir informació entre els nivells.